dimecres, 30 de setembre del 2009

China In Your Hand - T'Pau

Continuant amb la setmana de “cançons que tenen alguna cosa que veure amb la literatura” ... China In Your Hand (Decker, Roger) de T’Pau, del LP Bridge of Spies, 1987. Als fans dels 80s ens sonarà en seguida però quants sabem sobre quina novel·la famosa parla la lletra?

Frankenstein de Mary Shelley! Difícil de captar, però si, la lletra ens parla d’un idea per a formar vida en la terra, que acaba anant massa lluny, la maledicció de una ment massa intel·ligent... El títol China in Your Hand és una metàfora per alguna cosa fràgil com és la vida, ja que parla d’aguantar una tassa feta de ceràmica fina a la mà. Ceràmica sent china en anglès.


dimarts, 29 de setembre del 2009

White Rabbit - Jefferson Airplane

El llibre Alice in Wonderland escrit per Lewis Carroll a l’any 1865 és aparentment un llibre innocent per a xiquets i més quan veiem que després l’Alicia es convertiria en un personatge de Disney. No obstant això, per les histories que viu i els imatges que veu Alice en els seus viatges, pels personatges que troba pel camí, i sobretot per les begudes i bolets que pren, el llibre sempre ha tingut una altra lectura.
Als anys psiquedèlics dels 60, Jefferson Airplane van gravar White Rabbit (Slick) – referent al conill blanc que Alice segueix per entrar en aquest món meravellós. Precisament és una cançó de l’any 1967, en plena apoteosi del summer of love.

Dos punts a ressaltar són la veu increïble de la cantant Grace Slick, i el fet de que la música té alguna similitud al Bolero de Raval, ja que buscaven donar-la un aire espanyol.

Bé, preparats per a recordar els vells temps, però tal com diu la lletra, prenguis el que prenguis, intenta mantenir el cap al lloc!


dilluns, 28 de setembre del 2009

Wuthering Heights - Kate Bush


Aquesta setmana el punt comú de les entrades al bloc serà la literatura. Hi ha moltes cançons basades en obres de ficció o personatges literaris; també n’hi ha unes quantes que només mencionen un llibre o una persona “de passada”; hi ha algunes que s’han inspirat clarament en una obra mentre n’hi ha que ens costa veure els arrels.

La d’avui no té secret. Tan amb el títol clar com amb la lletra, estem parlant del llibre Cims Borrascosos de Emily Brönte, escrit a l’any 1847. Wuthering Heights (Bush) va ser el primer single de Kate Bush a l’any 1978.
Si no heu llegit la novel·la, pos, no teniu perdó!! Però, perdonant-vos si és així, intentaré fer un resumen en una frase – el llibre tracta d’una historia de amor-odi amb totes les de la llei, passen moltes coses, moltes desgracies i molts maltractaments i revenges però al fons de tot està la relació impossible però necessari entre Heathcliff i Catherine.
La lletra de la cançó està escrita des del punt de vista de Catherine al final de la novel·la quan “regressa” del més allà per turmentar a Heathcliff.
S’ha intentat passar el llibre a pel·lícula diverses vegades però crec que és una historia impossible de mostrar en 2 hores, i per això no hi ha cap versió que m’ha acabat d’agradar del tot. Millor el llibre i, si potser, en anglès! I si no, pos, la cançó també està bé ...

diumenge, 27 de setembre del 2009

Pick Yourself Up - Fred Astaire and Ginger Rogers

Torna Fred Astaire al bloc, aquí ballant Pick Yourself Up (Kern) amb Ginger Rogers, de la pel·lícula Swing Time, any 1936.

dissabte, 26 de setembre del 2009

I guess that's why they call it the blues - Elton John

Sóc anglès i fan de l’equip nacional de futbol d’Anglaterra. M’agraden els esports però sobretot m’agrada el fairplay, joc net, i la justícia i honradesa en l’esport. Per això, es pot imaginar el mal que em sap veure que l’equip d’Argentina baix el mà de Diego Maradona estan a punt de quedar eliminats del Mundial del 2010.


Tinc moltes cançons pensades que poden reflectir el meu estat d’ànims davant d’aquesta situació, però, amb fair-play, no les ficaré. A canvi posaré una per a Maradona.
I guess that’s why they call it the blues (Taupin, John) de Elton John, del LP Too Low For Zero, del 1983. Suposo és per això que ho anomenen els blues ...


divendres, 25 de setembre del 2009

Pass Over, Before The Rain - Anastasia

Arriba el, ja tradicional, “divendres de la banda sonora”, i avui alguna peça de la pel·lícula Before The Rain / Abans de la pluja.

La pel·lícula, dirigida per Milcho Manchevski és de l’any 1994. En ella s’entrecreuen diferents histories a Macedònia amb les guerres dels Balkans i la violència ètnica de fons.
La pel·lícula és impactant però a la vegada bella per la forma de contar les histories i la música hipnòtica de Anastasia.

Us penjo un fragment de la peça Pass Over de la BSO.

dijous, 24 de setembre del 2009

Babies - Pulp

Pulp també son de Sheffield. Ells si que repeteixen al bloc, i no us explico les vegades que repetiran al futur …!
Encara que la llavor de Pulp es va sembrar al 1978, van passar pel desert durant els 1980 canviant de membres i buscant un estil propi, fins que als 1990 van tocar el cel. Els LPs His ‘n Hers, 1994, i Common People, 1996, són obres mestres. Continuarien fins al 2002 però amb un declivi en la popularitat, però no en la qualitat!

El single Babies va ser gravada al 92, arribant al numero 19 de les llistes de venta dos anys més tard quan va sortir a la venta el LP, His ‘n’ Hers. I aixì s'acaba la primera setmana de música de Yorkshire - continuarà ...



dimecres, 23 de setembre del 2009

Don't You Want Me - Human League

Els 1980 van ser la gran època per a la música de Sheffield. Mentre la ciutat patia els efectes del govern conservador de Margaret Thatcher, i l’ajuntament socialista era cada cop més radical, sembla que la joventut es tirava de cara al electro-pop. Ja he recordat a ABC i Heaven 17 en apunts anteriors, avui toca al Human League.

Han tingut diversos membres però el figura constant ha sigut Phil Oakey, compositor i cantant del grup. De fet el grup originalment va ser idea de Martyn Ware i Ian Craig, qui desprès marxarien per divergències amb Oakey, i van formar el Heaven 17. La segona època del Human League, quan Oakey es va envoltar amb dues noies adolescents, Susan Ann Sulley i Joanne Catherall, és la més coneguda. D’aquí va sortir el LP Dare i el seu single Don’t You Want Me (Oakey, Callis, Wright). Com molts de grups dels 80, han continuat treballant, sempre amb aquests tres com a membres permanents i encara fan algun LP i gires. Com ha passat també amb altres grups, sorry, però no els he seguit la pista.

Vinga, tots junts, You were working as a waitress in a cocktail bar, when I met you ...

dimarts, 22 de setembre del 2009

Tainted Love - Soft Cell

Alguns dels grups més coneguts dels principis dels 80 també són de Yorkshire. Soft Cell eren, o són, de Leeds. A l’any 1981 Tainted Love (Cobb) del LP Non-Stop Erotic Cabaret va arribar dalt de tot de les llistes d’èxits. També és memorable per ser la cançó que sortia dels altaveus “a tot drap” quan vaig entrar al camp del Barnsley Football Club per primer cop!

El que potser pocs sabíem, tenint un poeta com Marc Almond al grup, era que la cançó no era d’ells sinó un re-make de la gravació del 1964 de Gloria Jones.

Soft Cell es va dissoldre a l’any 1984 i els dos membres Marc Almond i Dave Ball van continuar treballant en diferents projectes, amb més o menys èxit. Durant uns anys vaig seguir amb interès la carrera d’Almond, que val la pena investigar. Aparentment al nou mil·lenni s’han tornat a ajuntar – haurem de buscar alguna cosa ...

dilluns, 21 de setembre del 2009

Is This The Way To Amarillo - Tony Christie

Continuant amb un altre cantant de Yorkshire, Tony Christie. Va tenir alguns hits als 1970s que van quedar marcats als records de molta gent que les sentien a les discoteques de vacances.
Is this the way to Amarillo (Sedaka/Greenfield) va ser un gran èxit a l’any 1971, i és nota l’any amb el vídeo! Segons l’internet, també va arribar a numero u de les llistes espanyoles - ja ho confirmareu ...
Fa un parell d’anys aquesta canço va tornar a sonar molt a Anglaterra gràcies a un re-make fet amb el comediant Peter Kay i famosos de la televisió anglesa per recollir fons per ONGs.

L’anècdota és com els anglesos podem fer rimar Amarillo, un poble de Texas, amb pillow (coixí) i willow (salze) en anglès!

diumenge, 20 de setembre del 2009

With A Little Help From My Friends - Joe Cocker

Pels que no vau estar a Woodstock, aquí teniu a Joe Cocker, un altre gran cantant de Sheffield, Yorkshire. Són 8 minuts però ben invertits si els teniu. I si preneu el mateix que sembla que ha pres ell, segur que ho passareu d’allò més bé! Com diríem en anglès, I’ll have what he’s having – jo vull prendre el mateix que ha pres aquell!

With a little help from my friends (Lennon/McCartney), cantat per Joe Cocker al Festival de Woodstock, l’any 1969.


dissabte, 19 de setembre del 2009

Hal-an-tow - The Watersons


Una altra promesa imprudent que he fet és la de dedicar uns apunts a repassar una mica de la música que ha originat en Yorkshire, comtat preciós d’Anglaterra on, seguint de prop això d’Arenys de Munt, igual es podria plantejar alguna cosa també ...! Only joking!

Precisament sóc de South Yorkshire i és aquesta zona, i la de West Yorkshire, que conec més i que considero la meva segona casa. Son zones de ciutats industrials o, més ben dit, ex-industrials amb molt de paro, dures, voltats per natura salvatge. North Yorkshire és més una zona de grangers conservadors i tranquil·litat. East Yorkshire no existeix políticament, els buròcrates ho han esborrat del mapa ...

Bé, penjarem una sèrie de apunts amb música que m’agrada de Yorkshire, en un ordre més o menys cronològic.
The Watersons son una família que durant més de 40 anys, i passant de generació a generació, han cantat folk tradicional. Aquí els teniu cantant una peça tradicionalment cantada a les celebracions del u de maig per rebre la primavera. No obstant això, no crec que gaires anglesos, començant per mi, la coneixem – per la majoria, la festa de maig és un altre dia per anar de compres i no recuperar tradicions perdudes fa una pila d’anys. Hal-an-tow, cantada pels The Watersons probablement a l’any ’65 o ’66.



divendres, 18 de setembre del 2009

The Third Man - Anton Karas

He rebut alguns suggeriments pel bloc i intentaré incloure tots, poc a poc. Un idea ha sigut el de penjar peces de bandes sonores. Per tant, alguns divendres dedicarem a això, bandes sonores, o TV theme music, bàsicament instrumentals, o cançons escrites expressament pel programa o pel·lícula corresponent.

Anton Karas va compondre i tocar la música del “The Third Man”, El tercer home, pel·lícula negra dirigida per Carol Reed a l’any 1949 basada en un llibre de Graham Greene. El instrument que utilitza és una cítara segons fonts consultades, típica d’Austria on té lloc l’acció de la pel·lícula. Per cert si la música és bona, el llibre i la pel·lícula, encara son millors!

dijous, 17 de setembre del 2009

Sunday Bloody Sunday - U2

La cançó que més em va impressionar del concert de U2 a Sheffield, per diversos motius. Sempre ha sigut de les meves preferides, i crec que a la majoria de gent també per la reacció que va generar.

Encara que no és una cançó pro-lluita armada, si que parla del diumenge sagnant quan a l'any 1972 a Derry l’exèrcit anglès va matar a trets 13 participants en una marxa catòlica/republicà de protesta sobre la situació viscuda en aquella època a Irlanda del nort.
U2 sempre han explicat que no pretenen glorificar cap costat de la lluita ni donar suport a ningú, únicament pregunten “How long”, quant de temps durarà la violència, el dolor i els morts quan a la majoria de la gent no li interessa la política sinó viure en pau. I així la hem entes la gent del carrer - veure la reacció que genera la cançó cantada al mig d’Anglaterra demostra que tenen raó, a la gent no li vinguis en contes sinó amb pau i la possibilitat de tirar endavant. Potser va ser la cançó que la gent va rebre amb més deliri!

Sunday Bloody Sunday del LP War, de l’any 1983. El clip és de bona qualitat avui, del concert a Red Rocks, Denver, captat al LP en directe Under A Blood Red Sky. Probablement el LP que més m’agrada d’ells, a més a més que October, Achtung Baby, The Unforgettable Fire, No line on the horizon, ....!

dimecres, 16 de setembre del 2009

Pride (in the name of love) - U2

El vint d’agost vam tenir la sort de poder assistir al concert de U2 al Don Valley Stadium, Sheffield, Anglaterra. Impressionant!
Feia anys que no havia anat a un concert “gran” i no tenia tan clar que m’agradaria tant com quan era “més jove”. La veritat és que hi havia molta gent de la nostra quinta, gent que sabia de memòria els temes de la dècada dels 80 i es tornaven bojos però que no estaven tant al dia dels últims treballs, o sigui des de la caiguda del mur de Berlin cap aquí! Per sort, natros els hem continuat seguint i vam poder gaudir de tota la música i el show – tot el que s’ha dit del muntatge és poc, realment és espectacular.

També s’ha d’agrair a Bono que es va dedicar a la música i no a donar sermons, millor que les guarda per Obama i el Papa de Roma les lliçons sobre el tercer mon o el medi ambient, i a natros que ens dona un concert de rock. I com a grup de rock, hi ha pocs com ells - com dèiem en anglès, they kick ass ....

Pel YouTube es poden trobar clips del concert gravats des del públic amb una qualitat que varia des de terrible fins a fatal, però, pels que vam anar al concert, pos, ens fa gràcia. Segur que al futur editaran un DVD de la gira però també és casi segur que no serà el concert al Don Valley Stadium, un estadi petit d’atletisme usat pel Rotherham United, equip de la tercer divisió anglesa, sinó un concert més “elegant” a algun capital cultural.

Aquest clip és tolerable i dona un idea del ambient i la mega-pantalla dels 360 graus.
Pride (In the name of love) del LP The Unforgettable Fire, de l’any 1984.

dimarts, 15 de setembre del 2009

Khoomei i música

Continuant amb la música de Tannu Tuva i aquella regió, dos clips més. Un petit documental del YouTube demostrant diferents instruments d’aquella zona i més khoomei.

More music from Tannu Tuva and surrounding regions of Asia. A short documentary with traditional instruments and more khoomei.



I tot seguit, per a una bona festa, cal invitar el Sayany Troupe.

And, I think if you want to organize a good party, you'd better invite the Sayany Troupe!

dilluns, 14 de setembre del 2009

Khoomei a Tanna Tuva

Tannu Tuva ... (en català, English translation below). No se sap ben bé com - suposo que per falta de feina o excés d’obsessions - però avui penjo la cançó número cent! Obsessionat amb l’estadística, també veig que ja s’han visitat més de 2100 pagines en els cinc mesos de vida que té el bloc, senyal que no sóc l’únic amb “poca feina”!

Per a marcar el centenar de temes musicals, avui us deixo una cosa lligada al nom del bloc. Tannu Tuva era el nom utilitzat a principis del segle XX per al país conegut actualment com a la República de Tivà (o Tuva, o Tyva, segons l’ idioma), el qual ara forma part de la Federació de Rússia. D’aquest país tradicionalment s’ha sabut ben poca cosa, per no dir no res. Molt lluny d’aquí, tancat a les muntanyes de Sibèria, era tan difícil arribar-hi com que en sortissin notícies. Avui en dia és diferent, ja que per internet tots podem aprendre alguna cosa – encara que físicament continua sent difícil anar-hi. No sóc cap expert però he vist algunes coses per la xarxa que m’han cridat l’atenció (si algú vol corregir/afegir informació, millor que millor).

En diferents moments de la història Tivà ha sigut independent o ha format part de Mongòlia, de la Xina, o de la Unió Soviètica/Rússia, amb diferents estatus d’autonomia. Concretament del 1921 fins al 1944 va ser un estat independent (baix la “vigilància” dels soviets) amb el nom de Tannu Tuva. Desprès van “demanar” entrar en la URSS i ara tenen una mena d’autonomia dins de Rússia i algunes veus que voldrien tornar a separar-se. Seria molt difícil, però, ser un país petit al mig de Rússia i la Xina. A més, la seva supervivència econòmica actualment depèn dels ingressos que els arriben des de Moscou, sense els quals no tindrien gaire cosa. Hi ha hagut certs intents d’industrialització i mineria amb més o menys èxit, barrejat amb molta agricultura de subsistència i els ramats de cabres i vaques per poder tirar endavant.

Hi viuen 310.000 habitants, en una àrea cinc vegades més gran que Catalunya.

El 75% de la població és d’origen tuvinià i parla tuvinià, el 20% són russos.

És conegut com el país dels rius ja que en té més de 9.000!

La gent és molt (massa) aficionada a una beguda alcohòlica feta de llet agra, l’araka.

Per entrar al país aparentment hi ha tres carreteres, un petit aeroport i cap via de tren.

Probablement una de les coses més interessants de la cultura de Tivà és la seva peculiar forma de cantar, khoomei, throat singing en anglès. Khoomei és una tècnica que jo no sé explicar gaire però, pel que entenc, consisteix en què el cantant emet diverses notes de música simultàniament i en registres molt diferents. A continuació tres d’exemples per a “flipar”. Recordeu que això només ho fa una persona amb una única gola!
...
5 months later, we celebrate the 100th musical post by referring to the name of the blog. Tannu Tuva was the name used in the early 20th century for the region currently known as the Tuvan Republic, which now forms part of the Russian Federation. Until very recently, little was known about this country. Far, far away, in the mountains of Siberia, it was (and is) almost as hard to reach as it was for news to get out! Given the miracles of internet, nowadays we can all find out about the country at the click of a mouse, although it’s still hard to physically travel there. I’m afraid I’m no expert but here are a few things which have caught my eye (if anyone can correct or add info, please do).

At different times throughout its history, Tuva has been independent or formed part of Mongolia, China, or the Soviet Union/Russia, with varying states of autonomy. From 1921 to 1944 it was an independent state (though under the watchful eye of the Soviets) known as Tannu Tuva. In 1944 it “requested” to join the USSR and now has a certain degree of political autonomy within the Russian Federation, although some citizens would like it to become independent once more. However, its survival as a small free nation stuck between China and Russia would be very difficult to guarantee. Also, its economical survival seems to depend, to a certain degree, on help and investment from Moscow. There have been attempts to industrialize Tuva, which now exist alongside subsistence farming and goat/cattle herding as a way to make ends meet for many Tuvans. All in all, a mixture of tradition and industry using the resources found there.
It has a population of 310,000 living in an area five times that of Catalonia (with a population of 7 million).
75% of the population is Tuvan in origin and speak Tuvan, while 20% are Russian.
It is known as the Country of Rivers – there are over 9,000!
Its people are keen (perhaps too keen) drinkers of araka, an alcoholic drink made from sour milk.
To enter Tuva, apparently there are three roads, a small airport, but no train-line.
One of the most interesting cultural aspects of Tuva is khoomei -throat singing. This is an amazing technique where the singers actually sing different musical notes at the same time! I can’t really explain how it is done, but here are three examples ....

Kongar-ol Onda al show de David Letterman


Ayan-Ool Sam cantant khoomei a Kyzyl, capital de Tivà, a l’any 2008


Aquest, no sé qui és però les imatges són tan precioses com la música.

dijous, 10 de setembre del 2009

Come On Eileen - Dexys Midnight Runners

Molts hem tornat a la feina, i els xiquets ja tremolen veient com “això” s’acaba, però a Tortosa estan, o estem, de festa. Quina cançó més animada per una bona festa que Come On Eileen (Rowland, Paterson, Adams) dels Dexys Midnight Runners. Del LP Too-Rye-Ay de l’any 1982.

Encara que sempre he sigut fan de la música dels 60, al final em faran creure que els 80 van ser millors!

dilluns, 7 de setembre del 2009

This Is The Life - Amy MacDonald

Avui, set de setembre, la cançó preferida de la persona de casa nostra que avui compleix 6 anys. Felicitats Andreu!

This Is The Life (MacDonald) de Amy MacDonald del LP This Is The Life - un single originalment de l’any 2007 però no ha sigut fins aquest any que ha arribat a ser l’èxit que coneixem.



Amy Macdonald - This Is The Life
Cargado por Amy-MacDonald. - Ver los videos de música recién destacados.

diumenge, 6 de setembre del 2009

Sweet Child Of Mine - Guns 'n' Roses

Hi ha cançons per les quals es necessita una amplificador com les de Spinal Tap, que pugui arribar fins al 11 !!
Sweet Child of Mine (Rose, Stradlin, Slash) n’hi és un bon exemple. Del LP Appetite for Destruction de Guns ‘n’ Roses, 1987.

dimarts, 1 de setembre del 2009

April, Come She Will - Simon & Garfunkel

La cançó April Come She Will compara la curta vida d’una relació d’amor amb el pas dels mesos de la primavera i estiu - naixent a l’abril per acabar morint, igual que l’estiu, al setembre. Per mi, aquesta peça evoca molt els sentiments del final de l’estiu. Comença un “any nou” pels que no hem sortit mai del mon acadèmic, però el més trist és que s’acaba un any, amb la seva dosi de melancolia que això comporta ja que el temps no s’atura per ningú.

April, Come She Will (Simon), de Simon & Garfunkel, inclosa en el LP Sounds Of Silence de l’any 1966.

Ajuntarem la lletra ja que és una obra mestra de poesia, al meu entendre.

April, come she will
When streams are ripe and swelled with rain;
May, she will stay,
Resting in my arms again.
June, she'll change her tune,
In restless walks she'll prowl the night;
July, she will fly
And give no warning to her flight.
August, die she must,
The autumn winds blow chilly and cold;
September I'll remember
A love once new has now grown old.

Traducció ràpida però no poètica (sorry) ...
Abril, ja vindrà
Quan els rius estan creixent i plens amb la pluja
Maig, ella es quedarà
Descansant en els meus braços de nou.
Juny, ella canviarà de cançó
Passejant inquieta, rondarà per les nits;
Juliol, volarà
Sense cap avis abans d’aixecar al vol
Agust, morirà
Els vents de la tardor ja son freds;
Setembre, jo recordaré
Un amor, que era nou però ara vell.