dijous, 24 de desembre de 2009

Bon Nadal amb la Fairytale of New York - Pogues with Kirsty MacColl

Bé, ja està aquí Nadal. Demà celebrem el naixement del Pare Noel ... ei, és broma, ja sé el que passa a la llegenda, però és que m’és més creïble el naixement de Pare Noel que el del fill de Deu!
Però desprès de tot, ja està bé que cada u cregui el que vol. On estaríem els ateus sense la religió? Seria com ser del Barça però sense el Real Madrid!

I el number one, all-time Christmas favourite (almenys la d'aquesta setmana) és aquesta joia. Cantat per Kirsty MacColl juntament amb els Pogues, la lletra és demolidora, però real. Els tipics immigrants irlandesos arribats a New York, vivint com poden, mentre els seus somnis no s’acompleixin mai. El típic Nadal, bevent, barallant-se, insultant-se ...com xalem! Bon Nadal, i fins al 2010!

Fairytale of New York (Finer/MacGowan) dels Pogues and Kirsty MacColl, de l’any 1987 - i a continuació, la lletra, poesia pura, i dura!



It was Christmas Eve, babe,
In the drunk tank, an old man said to me - won`t see another one
But then they sang a song, the Rare Old Mountain Dew
I turned my face away and dreamed about you
Got on a lucky one, came in eighteen to one
I´ve got a feeling this year´s for me and you, so Happy Christmas, I love you baby
I can see a better time where all our dreams come true.

They got cars big as bars, they got rivers of gold, but the wind goes right through you
it´s no place for the old
When you first took my hand on a cold Christmas Eve, you promised me Broadway was waiting for me
You´re handsome, you´re a pretty Queen of New York City,
When the band finished playing they howled out for more
Sinatra was swinging, all the drunks they were singing
We kissed on a corner and danced through the night.

And the boys from the NYPD choir were singing Galway Bay, and the bells were ringing out for Christmas Day.
You´re a bum, you´re a punk, you´re an old slut on junk lying there almost dead on a drip in that bed
You scumbag, you maggot, you cheap lousy fagott, Happy Christmas your arse, I pray God it´s our last.
And the boys of the NYPD choir still singing Galway Bay, and the bells are ringing out for Christmas Day.

I could have been someone.
Well, so could anyone, you took my dreams from me when I first found you
I kept them with me babe, I put them with my own, can´t make it all alone, I´ve built my dreams around you
And the boys of the NYPD choir still singing Galway Bayand the bells are ringing out
for Christmas Day.

dimecres, 23 de desembre de 2009

Merry Xmas Everybody - Slade

El Christmas Number One a Anglaterra a l’any 1973, va ser Merry Xmas Everybody (Holder/Lea) de Slade, un grup de glam-rock amb bastant fama en aquella època.
Aquesta cançó mereix alguna cosa més que el YouTube i els altaveus del pc, millor ficar-la a la torre de casa, i pujar el volumen fins al 11 !!

dimarts, 22 de desembre de 2009

I wish it could be Christmas everyday - Wizzard

Bé, a vore si avui tenim sort i Catalunya deixa a l'Argentina de Maradona ben marejats!

Amb foto d’algun lloc de les Terres de l’Ebre nevat aquest cap de setmana, trobem al numero 3 de la llista, I wish it could be Christmas every day (Wood) de Wizzard, grup del ex-component de The Move i el Electric Light Orchestra, Roy Wood.

Aquesta cançó va arribar al segon lloc de les llistes d’èxit per Nadal de l’any 1973, per darrera de ...

dilluns, 21 de desembre de 2009

Christmas (Baby, please come home) - Darlene Love

Les noticies d’actualitat que m’han interessat aquesta setmana...

1, falta 4 dies per Nadal! 2, fa fred. 3, s’ha perdut una quantitat de temps, diners, energia i credibilitat a Dinamarca.

4, sembla que el Parlament de Catalunya vol prohibir les corrides de bous a Catalunya. És una noticia sorprenent per mi, bàsicament perquè no entenc com han tardat tant! Xeics, que estem al segle 21! A contra-partida he llegit al setmanal La Veu de l’Ebre les opinions de representants de TOTS els partits a les Terres de l’Ebre sobre el tema dels correbous aquí al sud, i he flipat. Entre estar a favor i guardar i salvar la roba, ningú s’atreveix a parlar en contra. Per molta excusa que hi ha, la tradició, el punt més important de les festes, un dia per trobar-se amb els amics, que el bou no es mor, ... la tradició bla bla bla ... no puc entendre de cap de les maneres com es pot permetre que homes (perquè bàsicament són homes) puguen matar, torturar, o fer patir a animals només per xalar un rato.
Bé, aquí acaba el sermó.

Entrem en el Top 4 dels Cançons de Nadal Favorites de Brian. Realment aquestes propers 4 hits poden estar en qualsevol ordre perquè m’encanten totes, cada dia els ficaria en un ordre diferent. Tenen tot el que necessita, bon ritme, bona lletra, un bon saxofó, campanes de fons ... i la tradició de sentir-les cada any. Igual que aquell episodi de Donald Duck, tant de bo Nadal dures tot l’any per a tornar a sentir-les! Avui Darlene Love amb Christmas (Baby, please come home) (Greenwich/Barry/Spector) de la fabrica del productor Phil Spector, inclosa al LP A Christmas Gift de Phil Spector de l’any 1963 – i si, és un regal perfecte per Nadal si encara no teniu aquest LP.

dissabte, 19 de desembre de 2009

Blue Christmas - Elvis Presley

Com vaig dir al principi de la setmana, tots els craks de la música anglo-saxona tenen la seva cançó de Nadal, i Elvis no podia ser menys. Aquí el tenim amb Blue Christmas (Hayes/Johnson), gravada per Elvis originalment a l’any 1957, però els imatges són del concert de l’any 1968.

divendres, 18 de desembre de 2009

El Christmas countdown continua ... Silver Bells - Jim Reeves

Al numero 6 dels meus Christmas singles preferides, trobem a Jim Reeves – cantant de country bastant popular als anys 50 – amb Silver Bells (Livingston/Evans).

Mentrestant a Dinamarca han anat un munt de gent, a peu espero, per salvar el mon.

I a Tortosa no sabem si han d’arribar els reis o les eleccions ja que tindrem un nou pont, una nova escola, un nou institut, un Decatlon, un nou hospital, parkings subterranis, nova piscina amb complex de salut .... que bé, no? Ara ve Nadal ...

dijous, 17 de desembre de 2009

Do They Know It's Christmas - Band Aid

Una altra de les meves preferides en aquesta època de l’any és Do They Know It’s Christmas (Geldof/Ure) de Band Aid.

A l’any 1984 Bob Geldof (dels Boomtown Rats) juntament amb Midge Ure (d’Ultravox) van decidir gravar un single per a recollir diners pel problema de fam que estaven passant a Etiopia amb milers i milers de morts. Encara que fos per una bona causa i s’hauria venut igualment, la cançó podria haver sigut una “cutrada” com sovint passa quan els super-stars de l’occident intenten ajudar al “tercer mon”. Però en aquest cas, al meu entendre, la cançó els va sortir molt bona – potser pels organitzadors, una mica punk, una mica alternativa, i/o pel temps curt que tenien per gravar-ho (24 hores), però si ho comparem amb la cançó ensucrada que van fer els americans (We are the world), pos, dona’m aquesta dels britanics/irlandesos primer!

Després del mega-hit que van tenir, i els diners que van recollir, Bob Geldof organitzaria el concert de Live Aid, and the rest is history ...

A veure de aquesta gent, tots famosos a l’any 1984, quantes cares recordem encara? I quants encara canten?

dimecres, 16 de desembre de 2009

Winter Wonderland - Ella Fitzgerald

Avui, fins i tot les Terres de l'Ebre semblen un Winter Wonderland amb tant de neu - i fred!
Hi ha hagut moltes versions d'aquesta peça classica, numero 8 en el meu top ten, però avui he buscat la de Ella Fitzgerald de l'any 1960.

dimarts, 15 de desembre de 2009

I believe in Father Christmas - Greg Lake

Brian’s Christmas Top Ten continua.
Al numero 9, trobem a Greg Lake. Potser ell és més conegut com a membre de grups com King Crimson, Emerson Lake & Palmer, o Asia, però també va compondre una Christmas Song com tots els cantants bons.

I Believe in Father Christmas (Lake/Sinfield) – jo crec en el Pare Noel – va arribar al numero 2 de les llistes d’èxit anglesos a l’any 1975. Encara que Greg Lake la va escriure i gravar com a solo artist, despès ELP la va incloure al LP Works Volume II.

dilluns, 14 de desembre de 2009

Christmas Hits - Stop The Cavalry de Jona Lewie

Bé, m’he aguantat fins ara, però és que, xeics, VE NADAL i ja no puc més! És moment de les cançons de Nadal. A Anglaterra, al contrari d’aquí, es dona poca importància sobre decidir quina és la cançó de l’estiu, però en canvi es dona molt de prestigi al Christmas Number One. Gairebé tots els bons grups i cantants tenen la seva cançó de Nadal i un cop entrat al desembre se senten continuament a la radio i a tot arreu, tan les noves com les clàssiques, com a fondo de la gran festa pagana de consumir i xalar que representa el Nadal.

Hi ha tantes, des de Louis Armstrong i Ella Fitzgerald, passant per Frank Sinatra i Cliff Richard, Paul McCartney i els Beach Boys, fins al Queen o Mariah Carey ... els propers dies repassarem les meves preferides, el meu top 10 en un ordre de menys a més.

Al numero 10 d’aquesta llista personal, una cançó que potser no és massa coneguda però que, diguéssim, és de la meva època, una peça essencial per les festes de Nadal dels joves dels principis dels 80. Stop the Cavalry (Lewie) – un títol i lletra pacifista - de Jona Lewie va entrar en les llistes de ventes al desembre del 1980, arribant al numero 3 per Nadal, només superada per (Just like)Starting Over i Happy Xmas (War is over) del John Lennon a qui havien matat el mateix mes, el 8 de desembre del 1980.



divendres, 11 de desembre de 2009

Somersault, BSO - Decoder Ring

Amb quina rapidesa torna a ser divendres!
OK, un altra banda sonora. Avui toca Decoder Ring amb la BSO de Somersault – una pel·lícula australiana dirigida per Cate Shortland a l’any 2004. De la pel·lícula no puc dir gaire perquè no la he vist, però la música és preciosa.
La peça d’avui va ser un single amb bastant èxit, i es diu, com a la pel·lí, Somersault.

dijous, 10 de desembre de 2009

Here Is The News - ELO

Suposo que de vegades hauria de complir amb la promesa del títol del bloc i comentar l’actualitat...de una manera caòtica i gens objectiva.

Pos, sembla que ara ve nadal, i això sempre és bo.
Enviarem més tropes a l’Afganistan i no sé si aclarirem res, ja que l’historia militar demostra més bé el contrari.
Per fi, sembla ser que el LHC de la CERN està funcionant i això és una bona noticia ja que no hi ha res millor per lluitar contra la ignorància que un bon dosis de ciència.
Parlant d’ignorància, les relíquies de la Santa Teresa de Lisieux han fet una gira per Anglaterra i Gales, amb milers de visitants i esglésies oberts els 24 hores per cobrir la demanda!
La crisi apreta i crec que els “de dalt” no s’adonen del que significa a nivell personal per molta gent - que farà un pare de família de 40 anys que perd la feina? Que farà un home que porta un family-business des de fa 30 anys i ara s’ha acabat en la bancarrota (tots dos son casos que conec)?
La fabrica Lear ha acordat les indemnitzacions pels 500 treballadors que perden la seva feina aquí, però ningú "indemnitazarà" els 500 llocs de treball que ens faran falta pels nostres fills d’aquí uns anys – sembla que a cada bogada es perd un llençol a les Terres de l’Ebre.
Bé, ara ve nadal ...

I fins aquí, les noticies.
Here Is The News de l’ELO del LP Time, de l’any 1981.

dimecres, 9 de desembre de 2009

Dos de Jakob Dylan

Tornant a estudiar la xuleta dels aniversaris dels rock-stars, avui, 9 de desembre Jakob Dylan compleix anys. En concret, 40 anys, ja que va néixer a l’any 1969. Suposo que no li agrada que sempre pensem en ell com a “fill de …”, però és difícil no reflexionar sobre si el ADN dels Grans Músics es pot passar de generació en generació...

Anyway, un parell de cançons de Jakob. Primer, un dels millors driving songs que conec, One Headlight (Dylan) del LP Bringing Down The Horse que va gravar amb el seu grup, The Wallflowers, a l’any 1996.
I tot seguit, Something Good This Way Comes (Dylan) del seu primer LP en solitari, Seeing Things, de l’any 2008.



dimarts, 8 de desembre de 2009

Birth of the Blues - Les Paul

Una noticia dolenta, però inevitable, que a molts ens ha passat per alt aquest any ha sigut el mort a l’estiu de Les Paul.

Sense la NASA hauríem tingut el micro-ones, sense Karl Marx hauríem tingut el Mur de Berlin, sense els anglesos hauríem tingut el futbol …? Molta gent afirma que tampoc està gens clar com haurien evolucionat els últims 50 anys de la música pop-rock sense Les Paul.

A banda de ser un maestro tocant la guitarra, bàsicament va inventar la guitarra elèctrica tal com la coneixem avui en dia. És agosarat dir que la va inventar ja que moltes persones i empreses treballaven en aquest camp, però si que sembla cert que els avanços que va dissenyar ell són claus per arribar al so del rock ‘n’ roll que tots coneixem – bé, això diuen gent que sap més que jo, com Eric Clapton i Jimmy Page. Per exemple, col·laborant amb l’empresa Gibson, va sortir el model Gibson Les Paul a l’any 1951 que es pot veure a la imatge.

També és el "culpable" de ser el primer en usar la tècnica de les gravacions multi-pista, dissenyant la primera taula per gravar vuit pistes, a més a més que altres invents i avanços que van constituir l’espina dorsal dels estudis de gravació del finals de la dècada dels 1950, i principis dels 60.
Com els inventors de les pel·lícules, tampoc podem oblidar les anècdotes – a l’any 1940 és va electrocutar i diuen que li va costar 2 anys de recuperació! I quan es va trencar el braç al 1948 els metges li van dir que podrien arreglar el braç però perdent tota la mobilitat – pos, Les va demanar que li deixessin fixat a un angle de 90 graus per poder continuar tocant la guitarra!
Aquí teniu la seva vida al Wikipedia en català (en anglès hi ha més info),

Com a exemple de les habilitats de Les, el clip d'avui és del Birth of the Blues tocant juntament amb Chet Atkins. I aquí hi ha un petit documental de 10 minutets.

Les Paul va neixer al 9 de juny del 1915, i va morir aquest estiu, el 12 d’agost 2009.
Gràcies Les.

diumenge, 6 de desembre de 2009

Grocer Jack (An Excerpt From A Teenage Opera) - Keith West

Un altre milacre de l’internet. Fa una pila d’anys, vaig sentir aquesta cançó per primer cop i, a banda del fet que em va agradar moltíssim, em vaig quedar pensant amb el títol. Parlo de la cançó de Keith West, de l’any 1967, Grocer Jack (An Excerpt from a Teenage Opera)El botiguer Jack, un extracte d’una opera d’adolescents.
Tracta del pobre botiguer del poble, a qui ningú presta gaire atenció fins que un dia es mort. Però, per que es diu que és només “un extracte” d’una opera? Realment existia aquesta opera o només era un nom una mica rebuscat? A casa nostra ningú em sabia donar la resposta, i als llibres de la biblioteca només vaig poder esbrinar que aquesta cançó semblava ser l’únic èxit de Keith West, però de l’opera, no deien res. En aquella època jo encara no era prou friki per voler anar més a lluny en les investigacions ja que hagués implicat molta feina...

Però, arriba l’internet, i de sobte tenim tota la informació que volem – tan si és veritat com si no – a un teclat de distancia. Així que, ara, 30 anys desprès de la meva pregunta, per fi sé el que va passar – segons Mr Wikipedia.

Segons diuen, el productor Mark Wirtz va tenir l’idea d’escriure un pop-opera – com molta gent en aquella època - i va escriure, juntament amb Keith West, la cançó del Grocer Jack, afegint al títol allò de “excerpt” per a deixar clar que vindrien més temes. El concepte seu era que cada cançó explicaria la vida de la gent d’un poble imaginari i excèntric, usant els components del grup de pop, Tomorrow, per a gravar-les. Keith West era el cantant d’aquest grup.
Aquesta primera cançó va rebre molt de “airplay” durant el 1967 i va arribar al numero 2 de les llistes d’èxits. Després van fer una segona cançó, Sam, però no va tenir gaire èxit, i West va deixar el projecte. Wirtz continuaria treballant, escrivint i gravant diverses peces baix diferents pseudònims però no es va arribar mai a definir i acabar el projecte fins ... el 1996.
En aquest any per fi Wirtz va ajuntar tot el que havia fet gravat durant aquests anys i va publicar el LP ATeenage Opera. És impressionant i més encara si ens parem a pensar si haguessin invertit tot el temps i recursos necessaris per realitzar el somni original de Wirtz ...

divendres, 4 de desembre de 2009

Hawaii Five-O, banda sonora

Els Soundtrack Fridays tornen avui amb un dels theme tunes més fàcils de reconèixer de l’historia de les series televisives. La música, les imatges, qui – d’un cert edat – no recordarà a Hawaii Five-O, i Steve McGarrett amb el seu ajudant Danno?

Per tant, aquí tenim al tema principal de la sèrie, escrita per Morton Stevens, 1968.

dimecres, 2 de desembre de 2009

A Hazy Shade Of Winter - Simon & Garfunkel

Sembla que l’hivern ha arribat per fi. Per celebrar-ho, Simon & Garfunkel amb A Hazy Shade Of Winter (Simon), gravada a l’any 1966, després sortiria en el LP Bookends. I unes imatges de la neu que algú va gravar a l’universitat de Sussex (RU).

Time, time, time, see what's become of me
While I looked around for my possibilities
I was so hard to please
But look around, leaves are brown
And the sky is a hazy shade of winter

Hear the salvation army band down by the riverside,
it's bound to be a better ride than what you've got planned
Carry your cup in your hand
And look around, leaves are brown now
And the sky is a hazy shade of winter

Hang on to your hopes, my friend
That's an easy thing to say, but if your hope should pass away
It's simply pretend that you can build them again
Look around, the grass is high, the fields are ripe,
it's the springtime of my life
Ahhh, seasons change with the scenery
Weaving time in a tapestry
Won't you stop and remember me at any convenient time
Funny how my memory slips while looking over manuscripts of unpublished rhyme
Drinking my vodka and lime

I look around, leaves are brown now
And the sky is a hazy shade of winter

Look around, leaves are brown
There's a patch of snow on the ground...