dilluns, 31 de maig de 2010

Adeu a Dennis Hopper, amb Born To Be Wild dels Steppenwolf


El dissabte va morir Dennis Hopper, gran actor i estrella de moltes pel·lícules legendaries com aquesta (la qual també va dirigir), Easy Rider de l'any 1969. Aquí per recordar a Dennis amb un petit homenatge, tenim la peça clave de la banda sonora, Born To Be Wild (Bonfire) del Steppenwolf, gravada l'any 1967.

To remember the actor Dennis Hopper who passed away on Saturday, here's Born To Be Wild (Bonfire), by Steppenwolf, from the Easy Rider soundtrack. Dennis both acted in and directed this classic road-movie from 1969.




diumenge, 30 de maig de 2010

Pinball Wizard - Ukulele Orchestra of Great Britain

Espero que The Who no s'ofenen amb aquesta versió ... Pinball Wizard pels The Ukulele Orchestra of Great Britain! Gravat al Royal Albert Hall, London, l'any passat... aixó si, sense ukuleles!

Not wishing to offend fans of The Who's Pinball Wizard, here's the Ukulele Orchestra of Great Britain giving it a ukulele-free go!



dissabte, 29 de maig de 2010

Pinball Wizard - The Who

Sense cap explicació més que la de tenir ganes de tornar a sentir aquesta peça classica, avui tenim als The Who amb Pinball Wizard (Townshend) - originalment del LP Tommy, 1969. Aquesta versió del concert de la Isla de Wight, de l'any 1970.

The Who with Pinball Wizard from their 1969 LP Tommy, this version taken from 1970's Isle of Wight concert.

divendres, 28 de maig de 2010

Catalunya passa per l'Ebre, i Silence is Golden dels The Tremeloes

Abans de l'interessant cap de setmana pels ebrencs, amb el Dia de les Seleccions Catalanes a Tortosa el dissabte, i diumenge tothom cap a Barcelona a defensar l'Ebre, que també vol dir defensar a Catalunya, continuem amb els number ones ..... el 28 de maig, any 1967, The Tremeloes ocupaven la primera posició de les llistes d'èxits anglesos amb la seva versió de la cançó Silence is Golden (Gaudio/Crewe) .

Interesting weekend coming up. On Saturday Tortosa plays host to the events in favour of Catalonia having its own sport teams, and celebrating those teams which it already has (albeit in minority sports). Catalonia for the 2014 World Cup anyone?
On Sunday the protest march in Barcelona demanding protection for the river Ebro and its ecosystems.
Meanwhile, another number one from the sixties. On 28th May 1967 The Tremeloes were at number one with their re-make of Silence Is Golden (Gaudio/Crewe).

dijous, 27 de maig de 2010

Long Live Love - Sandie Shaw

27 de maig, 1965. Fa 45 anys avui, Sandie Shaw estava al numero 1 a Anglaterra amb Long Live Love.

Sandie Shaw had a umber one hit in the UK 45 years ago today with Long Live Love.


dimecres, 26 de maig de 2010

Cathy's Clown - The Everly Brothers

26 de maig, any 1960. Fa 50 anys The Everly Brothers estaven dalt de tot de les llistes d'exits a Anglaterra amb Cathy's Clown.

A mere 50 years ago today, The Everly Brothers were at number one in the UK with Cathy's Clown!


dimarts, 25 de maig de 2010

Everybody's Talkin' - Harry Nilsson

Aquesta cançó potser us sonarà més per la pel·lícula Midnight Cowboy, però Everybody’s Talkin’ (Neil) primer va ser un hit pel Fred Neil a l’any 1966 abans d’aquesta versió, de Harry Nilsson, any 1969.

Although it was originally a hit for its writer, Fred Neil, in 1966, Harry Nilsson’s 1969 version of Everybody’s Talkin’ is the one everyone remembers, especially thanks to the film Midnight Cowboy.

dilluns, 24 de maig de 2010

Vincent - Don McLean

Parlant del LP American Pie (1971) de Don McLean, no podem oblidar que també inclou aquesta cançó preciosa, Vincent.

Another fantastic song from Don McLean’s American Pie LP (1971) was this classic, Vincent.




diumenge, 23 de maig de 2010

Flamencs que demanen sentit comú

Uns flamencs que demanen que la Unió Europea faci complir les seves propies lleis ... volaran cap a Brussel·les, passant per Barcelona el dia 30 ...

Well ... all right - Buddy Holly

Buddy Holly va morir en un accident d’avió el 3 de febrer, any 1959, a l’edat dels 22 anys. Com hem dit, en el mateix accident també van marxar Ritchie Valens i The Big Bopper, un dia que Don McLean explica com el “dia que va morir la música”.
Buddy Holly té una llarga llista de cançons excel·lents, aquí tenim Well ... all right.

Buddy Holly died in the same plane accident as The Big Bopper and Ritchie Valens, on 3rd February 1959. A day Don McLean would later describe as “the day the music died” in his hit, American Pie.
The list of Buddy Holly’s hits is too long to mention, bu today we’ve got Well ... all right.


dissabte, 22 de maig de 2010

Oh Donna - Ritchie Valens

Al mateix accident d’avió també va morir Ritchie Valens, a l’edat dels 17 anys, però ja conegut per hits com La Bamba i Come On, Let’s Go. Aquí el tenim amb Oh Donna de l’any 1958.

Ritchie Valens also died in the same plane accident, at the age of 17. Only 17 but already with hits under his belt such as La Bamba and Come On, Let’s Go.
Here he is with Oh Donna from 1958.

divendres, 21 de maig de 2010

Chantilly Lace - The Big Bopper

La cançó d’ahir, American Pie, té el seu punt de partida en l’accident d’avió en que van morir tres dels grans artistes de la música rock. Buddy Holly, Ritchie Valens, i The Big Bopper. Aquí tenim The Big Bopper amb el seu hit de l’any 1958, Chantilly Lace.

Yesterday’s posted song, American Pie, tells us about the history of rock music in the 1960s, starting out with the plane crash in which Buddy Holly, Ritchie Valens, and The Big Bopper died, in 1959.
Here’s The Big Bopper with his 1958 hit Chantilly Lace.



dijous, 20 de maig de 2010

Flamingos flying to Brussels via Barcelona

American Pie - Don McLean

Tot un obra maestra, American Pie del LP del mateix nom de Don McLean, any 1971. La lletra sembla complicada però la pista és pensar en l’historia de la música pop/rock durant la dècada dels 1960 ....

American Pie from Don McLean’s 1971 LP of the same name. Much has been written regarding the lyrics, but if you think back to the history of pop/rock music during the 1960s, you’re a long way to understanding it ....

dimecres, 19 de maig de 2010

Cada Vegada Que Ens Diem Adeu - Miquel Gil/Manel Camp trio

Gràcies al bloc Els Primers Gestos del Verd, he trobat aquesta joia - un disc de estandards de jazz, blues, etc amb el ex-cantant de Al Tall, Miquel Gil, i el grup el Manel Camp Trio. Aquí tenim Cada Vegada Que Ens Diem Adeu (Every time we say goodbye del Cole Porter).

Thanks to the blog Els Primers Gestos del Verd, I've found this LP, the Manel Camp Trio together with the Valencian singer-songwriter Miquel Gil performing classics, in Catalan. Here they are with Cole Porter's Every time we say goodbye ....

dimarts, 18 de maig de 2010

Love Will Tear Us Apart - Joy Division


Fa 30 anys avui, el 18 de maig 1980, es va suïcidar el Ian Curtis, a l'edat dels 23 anys. Va ser cantant i compositor principal del grup Joy Division. Van durar poc però van crear una música molt especial, la qual després ha tingut molt d’influencia en altres grups. El single més conegut és aquest, Love Will Tear Us Apart.

Ian Curtis committed suicide 30 years ago today at the age of 23. He was the lead singer and chief song-writer for the short-lived group Joy Division. They only recorded two LPs but have had a huge influence on many other groups which would come after them. Their most famous single is Love Will Tear Us Apart.


dilluns, 17 de maig de 2010

L'Ebre, dia 6 - Many Rivers To Cross del Jimmy Cliff


L’altre gran lluita que ara tenim. Segons la legislació europea, el govern espanyol hauria d’haver fet els nous Plans de Conca fa temps. Porten almenys un any i mig de retard. I el problema és que els nous Plans s’han d’adaptar a la Directiva Marc d’Aigües i això vol dir esbrinar, i respectar, un cabal “mínim” per els rius, un regim de cabals calculat segons criteris científics per protegir el riu i els seus eco-sistemes. I això està causant un maldecap a Madrid, perquè prefereixen repartir l’aigua entre hidro-electriques i milers i milers de noves hectareas de regadius irracionals.

El mon científic ja ha parlat, dins de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de L’Ebre, on també participaven ONGs, grups socials, la Plataforma, i els governs catalans i espanyols, s’ha fet un càlcul i proposta tècnica i seria. Però amb això al govern no li surten els numeros si vol continuar amb el repartiment d’aigües seguint un criteri del segle passat, o fins i tot del segle 19!

Hem de exigir un cop més que la Comissió Europea intervinguí i faci complir les seves lleis, que són les lleis de tothom. Si el govern català no li interessa defensar el patrimoni, i la gent, de Catalunya, ho haurem de fer la ciutadania com tantes vegades s’ha fet abans.
És per això que la Plataforma en Defensa de l’Ebre fa una crida per a que Catalunya es manifesti el dia 30 de maig als carrers de Barcelona.

Hem hagut de creuar molts de rius i encara ens queden uns quants viatges ...
Many Rivers to Cross, del Jimmy Cliff, any 1969.
......

And so to the present campaign. According to European Union legislation, the Spanish government should have drawn up new and modern 21st century “river basin plans” with necessary protection measures for the river eco-systems by now. They are 18 months behind schedule. The problem is that these new Plans must follow the rules laid down in the Water Framework Directive and this involves, calculating, and allocating, a “minimum” environmental flow for the Ebro – a river flow designed to protect the river and its wildlife with technical arguments. However, this is one big headache for the government in Madrid as they would rather share out the water amongst industrial and agricultural uses for political (vote-winning) reasons before thinking of the river itself or environmental legislation which they themselves agreed to.

Scientists and technicians worked out and presented a proposal for this flow three years ago with the help of NGOs, social groups, water users, and the backing (then) of the Catalan and Spanish governments. This proposal has gathered dust for three years, though, as it doesn’t fit in with the politicians’ preferred ideas of 20th, or even 19th, century water policies.

Once more, we must demand that the European Commission step in. They must make sure EU legislation is correctly applied and respected. If the Catalan government is not willing to make these demands or help the Ebro, it is down to the Ebro, and Catalan, citizens again.
For this reason the Plataforma is organising a huge protest march in the political centre of Catalonia, Barcelona, on the 30th May to make ourselves heard in Brussels.

We’ve crossed many rivers so far in these 30 or 40 years of struggle, and many remain...
Many Rivers To Cross by Jimmy Cliff from 1969.



diumenge, 16 de maig de 2010

L'Ebre, dia 5 - Lazy River del Hoagy Carmichael

L’Ebre, el Delta, la zona litoral, les Terres de l’Ebre, tenen diversos problemes i de moment el seu futur no està clar. No està clar quina visió de futur tenen els governants per aquesta zona i la gent d’aquí fa el que pot. Però del creixement socio-economic que s’ha viscut a altres indrets de Catalunya, aquí al sud no es nota. Ans al contrari, els projectes que ens arribem no van per bon camí, entre massificació d’energia eòlica, malmetent un altre dels pocs recursos que tenim, el de patrimoni natural i històric, i els nuclears, amb el possible cementeri de residus nuclears, ja veiem quin us Catalunya fa servir d’aquesta zona.

Les Terres de l’Ebre són de Catalunya i caldria que el govern català les ajudi. A banda del riu i els seus voltants podríem parlar meravelles del Delta. El Delta està reconegut com a una de les tres zones humides més importants de Europa, amb una amplia varietat de fauna i flora, que van des dels famosos flamencs fins altres ocells que no es troben a gaires altres llocs. Té unes possibilitats bones per a gaudir de turisme sostenible però això xoca contra els problemes causats per els problemes de qualitat i quantitat de l’aigua de l’Ebre. Al Delta li falta aigua i sediments, si no, continuarà el enfonsament i regressió, mentre l’aigua salada del mar va entrant poc a poc.

(Up a ) Lazy River del Hoagy Carmichael, any 1930.
......

The Ebro, its Delta, the surrounding coastline and littoral, and the Ebro region itself suffer from many problems and their future is not clear. It is not clear at all that the governing bodies have any reasonable aims and plans for this area, and local people have to struggle to make a living and protect their livelihoods. The socio-economic boom enjoyed by the rest of Catalonia has not been seen here. If anything, things are going from bad to worse with 3 nuclear power plants, plans for a nuclear waste dump, and the massive introduction of wind farms spoiling the natural and historical heritage of these lands.

The Terres de l’Ebre (Lower Ebro region) forms a part of Catalonia, just as much as the cities of Barcelona and Girona, and as such should be respected and supported by the Catalan government. The river itself is beautiful but the Ebro Delta is something special. Recognised as one of the three most important wetlands in the Mediterranean area, the Delta has an amazing variety of wildlife and plantlife, ranging from the spectacular flamingos to more delicate birds at risk of extinction. It has an excellent chance of promoting sustainable nature-loving tourism but this is up against the setbacks the river and Delta are facing. The issues of water quantity and quality cause serious problems for the Delta. Besides this, if the river cannot transport sediments down to the Delta it will continue subsiding and regressing, while the sea’s salt water moves gradually upstream.

(Up a) Lazy River by Hoagy Carmichael, 1930.

dissabte, 15 de maig de 2010

L'Ebre, dia 4 - Down By The River dels CSN & Y

El PHN va ser mig-retirada, diem, perquè s’han quedat molts d’aspectes d’aquell Pla que encara estan en vigor i si s’acaben de fer, arribaríem al mateix fi que abans, un final infeliç per l’Ebre.


Des del PHN del PP, hem patit un altre gran intent de transvasar. L’intent del tri-partit (aquells del Mai Més un Govern Transvasista) de emportar-se aigua a Barcelona a l’any 2008. Aquí un cop més, la gent al carrer va ser l’única manera de aturar-ho. Els 30.000 persones a la mani de Amposta va ser el que els va fer reflexionar.
De totes formes, des de la mig-retirada del PHN, la PDE no ha descansat. Transvasament o no, l’Ebre pateix diversos problemes i sembla que totes les promeses de protegir-ho són precisament això, només promesos.

Mentrestant, la PDE ha intentat aturar i/o ficar seny al anomenat “canal Xerta –Senia”, un canal que s’està construint a una velocitat poc habitual, per a regadiu segons el govern. No obstant això, les infraestructures són sobre--dimensionades pel poc regadiu que es vulgui fer aquí, i tampoc és que hi ha cap pla de regadius fets ni se sap qui vol regar. Segons els propis pagesos, és el primer cop que es fa l’obra d’un canal abans de saber qui vol regar, com, i per a que. La PDE està convençuda que aquesta aigua es quedarà com a “sobrants” i per poder pagar l’obra, doncs, s’acabarà enviant-la a la Comunitat Valencia per usos més “beneficiosos” econòmicament – golf, hotels, Marina d’Or ....

De manera igual tenim el canal Segarra-Garrigues, un pla descarat per a transvasar el Segre (o sigui l’Ebre) cap a Barcelona.
I mentrestant, les Terres de l’Ebre continuen iguals, aturats econòmicament, veient com els governs només es recorden de nosaltres quan calen més recursos per altres zones, i veient com els seus joves han de marxar d’aquí per a estudiar i treballar.

Crosby, Stills, Nash & Young cantant Down By The River, any 1969.
............
The National Hydrological Plan, 2000-2004, with its crazy water transfer projects was abolished by the incoming Socialist government in 2004 – or so we thought. Actually the government only abolished certain aspects of the Plan but kept many which will have negative effects on the quality and quantity of the Ebro’s flow. All in all, the story still has an unhappy ending for the river.

Two years back we came up against the seventh attempt to transfer water out of the Ebro basin. The Catalan coalition government proposed piping water up to Barcelona in the spring of 2008. The government was, and is, made up of three self-called “left wing” parties, the same ones who 4 years earlier had publicly signed a document promising Never Again a Transfer-proposing Government (the slogan has a better ring to it in its original Catalan!). Once more we had to take to the streets and only when 30,000 people protested in Amposta did the government have a re-think.

Transfer plans or no transfer plans, the Plataforma has not rested since it started out as the Ebro suffers from many other problems and it seems that political promises to protect it are just that – promises.
One of our campaigns is currently related to the Xerta-Senia Canal, a canal being built alongside the Ebro which crosses the country before almost reaching the Valencia Autonomous Community. This canal is supposedly for irrigation purposes but everything points to a different result. There are no serious plans for irrigation in this area and no information regarding exactly who wants to cultivate this land and at what cost. The Plataforma is convinced that this is just a smoke-screen, and that eventually, after the “failure” of this canal, the water will be offered to other regions of Spain for more profitable uses – intensive tourism, golf courses ... and once this gate has been opened, nothing will be able to stop more and more demands being made upon the Ebro.
Similarly the Segarra-Garrigues canal is a blatant attempt to transfer water from the Ebro’s chief affluent, the Segre, to Barcelona.
Together we consider these two canals to represent the water transfer number eight!

Meanwhile, the Ebro region stays the same, stuck in an economic dead end, watching how governments come and go only remembering this area when they need resources for big cities, and watching our younger generation leave to study and work, never to come back again.
Crosby, Stills, Nash, and Young with Down By The River – 1969


divendres, 14 de maig de 2010

L'Ebre, dia 3 - River Jordan de Janis Joplin


La lluita contra el PHN dels PP ha sigut la més massiva fins ara. Es va crear la Plataforma en Defensa de l’Ebre, entitat de voluntaris format per moltissima gent de les Terres de l’Ebre i gent d’altres indrets amb els mateixos objectius de defensar la vida d’aquestes terres. La Plataforma és una entitat totalment informal sense socis ni estatuts, simplement la gent a que li interessa lluitar pel riu, es troben cada setmana per debatre, informar-se, i decidir quines accions emprendre.

Contra el PHN del PP (2000-2004) es va fer campanya en 3 direccions. La lluita social, visualitzar una terra en lluita, amb manifestacions (i altres accions al carrer) enormes, 15 mil persones a Brussel·les, milers a Mallorca davant de la trobada dels ministres del Unió Europea, centenars de milers a Madrid, i a Barcelona – tres anys seguits. I nombroses manifestacions multitudinàries a les ciutats de les Terres de l’Ebre. La lluita jurídica, sobre aspectes legals de la llei del PHN. La lluita a Brussel·les, vam ser dels únics grups que hem anat a Brussel·les per exigir que la UE faci complir les seves lleis! I demanar que no donessin fons europeus al govern espanyol ja que estaven fent un mal us d’ells.

Al final, amb la victòria del PSOE a les eleccions del 2004, el PHN va ser mig-retirada ...

La cançó d'avui, Janis Joplin cantant River Jordan, any 1965.
.......
The campaign against the PP’s transfer plan (2000-2004) has been the largest and most popular one yet. The Coordinadora and other groups came together with individuals from all walks of life to form the informal voluntary protest group, the Plataforma en Defensa de l’Ebre (Ebro Defence Platform). A group of people with no membership or rules, who simply meet every week to discuss the present situation and prepare protest actions and other campaigns. The social fight against this plan saw thousands of people demonstrating in local towns, over 100,000 in Barcelona on three occasions, tens of thousands in Madrid, even 15,000 went to Brussels to demand the European Union impose its laws regarding water and wildlife. This together with a legal fight in the courtrooms and a technical campaign with the European Commission, demonstrating the irrationality and illogic behind the governments arguments meant that Brussels was about to step in and take measures when ...
... the Socialists came back into power in 2004 and shelved the plan, or so they said ...


Janis Joplin singing River Jordan, from 1965.








dijous, 13 de maig de 2010

L'Ebre, dia 2 - Moon River de Louis Armstrong

De problemes, l’Ebre ha patit, i pateix, molts. Però un dels més importants i fàcils d’entendre, són els constants intents de transvasar aigua a altres zones de Catalunya o a l’estat espanyol. La gent de l’Ebre han hagut de lluitar des dels anys 1970 per defensar l’Ebre i l’aigua que hi baixa. A l’any 1974 ja va haver una proposta de transvasament contestada des de la societat ebrenca. Per sort, Franco va morir i la proposta també.

A l’any 1980/81 es va aprovar el mal-anomenat “mini” transvasament a Tarragona. La resposta ciutadana amb les primeres organitzacions socials no va ser prou per impedir-ho. Els resultats d’aquest transvasament son clars, mentre les Terres de l’Ebre s’han estancat en la cua de Catalunya en qüestions socio-economics, el Camp de Tarragona ha pogut viure un boom impressionant.

A l’any 1989 arriba la tercera proposta; la gent de l’Ebre va haver de tornar al carrer per impedir que es portes a fi la proposta de la Generalitat de construir un transvasament a Barcelona. En aquesta campanya la gent que ja portava 15 anys lluitant d’una forma més espontània i menys organitzada, van crear l’associació Coordinadora Anti-Transvasaments.
4 anys desprès, la Coordinadora, juntament amb altres grups de la conca (a traves de COAGRET), va haver de lluitar contra la proposta de transvasament del PSOE a l’any 1993. Aquesta proposta, el famós “pla Borrell” potser ha sigut el més brutal fins ara, però per sort es va retirar per falta de suport i altres problemes que patien el PSOE en aquell moment.
La cinquena lluita grossa va tenir lloc a l’any 1995 amb els transvasaments, per barco, a Mallorca.

I després arribem a la memòria recent – el PHN de Aznar, “por cojones”. La llei del PHN proposava, entre altres coses, una sèrie de transvasaments cap al sud i al nord que, en total, sumarien més de 1000 hectometers anuals. Aquesta quantitat podria representar fàcilment entre un 5 i 20% del cabal anual de l’Ebre!

Tornem a escoltar Moon River (Mercer/Mancini, any 1961) però ara cantada per Louis Armstrong.
(Les fotos son de l'Ebre a la Ribera de l'Ebre, el Delta des del cel, i cultius de musclos al Delta)
....

The Ebro has suffered many problems over the years. Perhaps the threat most visual and easy to understand is the constant attempts by politicians and businessmen to “transfer” (siphon off via huge canals) water to other parts of Catalonia and Spain where more money can be made with this resource. The Ebrencs (collective name for people living in the lower Ebro basin) have been campaigning to protect the river – and with it their livelihoods – since the 1970s. One of the first serious attempts to transfer water was proposed by Franco back in 1973. This was the first water fight for the Ebrencs. Luckily Franco died soon after, and with him, his project.

In 1980 the government passed a law allowing for a water transfer to Tarragona. Unfortunately the social response was not strong enough to able to prevent it. The results of this transfer are clear – while Tarragona has enjoyed an economic boom and population growth via industry and tourism, the Terres de l’Ebre have become firmly stuck at the bottom of the socio-economic league tables in Catalonia.
1989 saw a third transfer project when the Catalan government tried to pipe more water to Barcelona. The local protest this time was more organised and people formed the association, Coordinadora Anti-Transvasament. The government eventually gave in.

Four years later, numerous groups along the Ebro basin came together to fight a new transfer project of the Socialist government, in 1993. This project involved huge transfers and would have had the most serious effects on the river compared to previous and future plans, but luckily the political situation and people’s response at that time meant that the project never went ahead.
The fifth fight was an unsuccessful attempt to prevent water being transferred to Mallorca by boat in 1995. Luckily this transfer was only a temporary measure.

What’s the problem? It may seem at first glance that if other areas of Catalonia need water, it would only be right to supply it. However, experience shows that this “need” is artificial. The more water supplied, the more unsustainable intensive agriculture or mass tourism is created, leading to demands for yet more water in a never-ending irrational cycle. A logical situation would be to re-address the balance and actually bring life and work to the river and its surroundings, rather than transferring the river (and killing off its ecosystems) for “political droughts” (and not natural ones).

Campaign number six, would arrive in the year 2000 when the Conservative government (PP) included a series of transfers in their River Plans which would have meant channelling off between 5 and 20% of the Ebro’s annual flow!

Moon River (Mercer/Mancini) sung by Louis Armstrong
.
(Photos show river Ebro, birds-eye view of Delta, and mussel "farming" in Delta)



dimecres, 12 de maig de 2010

L'Ebre, dia 1 - The River del Bruce Springsteen

30 de maig, tothom a Barcelona .... Els 928 km del Riu Ebre passa per 9 comunitats autònomes abans d’arribar a les Terres de l’Ebre i el Delta. Hi viuen més de 3 milions de persones dins de la seva conca i evidentment qualsevol afectació riu amunt, tindrà conseqüències sobre la part baixa del riu i el seu Delta.
El Delta de l'Ebre és una de les zones naturals més importants de la costa mediterrània, però està en un estat crític. Pateix subsidència, regressió i salinització. Els eco-sistemes del delta i de la zona litoral, la mar del delta, no tenen un futur amb garanties, i això pinta malament per a la gent que hi viu i treballa allí. Pescadors, agricultors, turisme sostenible, industries petites respectant el entorn, tots depenen del bon estat d’un dels únics recursos que tenen les Terres de l’Ebre.
En els propers dies repassarem una mica l’historia recent de la lluita per defensar el riu, fins arribar a la situació actual. Aquí a la foto podem apreciar la bellesa i fragilitat del Delta.

De cançons sobre rius hi ha moltes, però la que he triat avui potser és el més coneguda. The River del LP del mateix nom de l’any 1980, del The Boss, Bruce Springsteen.
.....

30th May, huge protest march planned for Barcelona in support of the river Ebro ... the river flows through nine autonomous communities with 3 million inhabitants before reaching the Terres de l’Ebre region and the Ebro Delta, 928 km later. Obviously any actions taken, or not, upstream have serious consequences for the Lower Ebro and its fragile river delta.
The Ebro Delta is one of the most important natural areas of the Mediterranean coast, but it is in a critical state. It suffers from subsidence, regression, and salinisation. The ecosystems of the Delta and the littoral areas have no guarantees for their future, which in turn is bad news for the people who live and work there. Fishermen, farmers, sustainable tourism, small environmentally-friendly industries, everyone in this area depends directly or indirectly on the Ebro being in a good state, as it is one of the few resources available for the Terres de l’Ebre. The photo shows the beauty and fragility of the Delta.
Over the next few days, we’ll be taking a look at the struggle to protect and conserve the river...

Many songs talk about rivers, but we’ll start with perhaps the most famous one. The River by the Boss from his 1980 LP of the same name.



dimarts, 11 de maig de 2010

Richard Feynman

Richard Feynman va néixer en un dia com avuí, el 11 de maig, fa 92 anys, a l’any 1918. Va morir al 1988.
Feynman va ser un dels científics més importants del segle 20. Entre altres coses, va treballar molt en el camp de la mecanica quantica, guanyant el premi Nobel a l’any 1965. També va ser un dels més joves implicats en l’investigació americana de la energia nuclear, i el desenvolupament de la bomba atòmica, el Projecte Manhatten. Quan el desastre del transbordador Challenger, Feynman va ser el membre de la comissió investigadora que va esbrinar la causa de l’accident.
Era un geni, com aquí s’expressa al seu biografia:

"This was Richard Feynman nearing the crest of his powers. At twenty-three ... there was no physicist on earth who could match his exuberant command over the native materials of theoretical science. It was not just a facility at mathematics (though it had become clear ... that the mathematical machinery emerging from the Wheeler-Feynman collaboration was beyond Wheeler's own ability). Feynman seemed to possess a frightening ease with the substance behind the equations, like Albert Einstein at the same age, like the Soviet physicist Lev Landau—but few others."
James Gleick, Genius: The Life and Science of Richard Feynman

Però sobretot era una persona enamorada de la ciència i amb unes ganes i una capacitat de divulgar-la impressionants. Les seves classes d’universitat són encara avui textos imprescindibles per qualsevol persona amb interès en la matèria. També va escriure llibres populars sobre aspectes de la ciència i la vida.
Una persona enamorada de la vida, hi ha mil i una anècdotes sobre ell. Quan el Projecte Manhatten, top secret, ell gaudia de esbrinar els numeros secrets de la caixa forta on s’amagaven els documents més confidencials! Va aprendre a tocar els tambors, a ballar, diverses llengües, pintar, fer malabarismes etc. Amb el seu amic Ralph Leighton, es van interessar pel país Tannu Tuva que havien conegut fa temps degut a les col·leccions de segells. Van emprendre una ambició i/obsessió de esbrinar tot el que podien d’aquell país (ara Tuva o Tyva), i gràcies a ells ara la seva cultura és coneguda mundialment. D’aquest esforç va néixer el grup Friends of Tuva.
Bé, aquí el tenim, amb una petita xerrada i després tocant els bongos ....

Richard Feynman (1918-1988) was born on 11th May 1918. He was one of the greatest scientists of the 20th century. Among other achievements in a life packed full, he won a Nobel Pirze in 1965 for his work on quantum mechanics, worked on the Manhatten Project in the 40s, and participated with the inquiry into the Challenger disaster, eventually finding the reason for the accident. The quote included above from his biography says it all ...

But apart from that, he was a man in love with science and with education. His lectures given in the 50s and 60s are still used today by anyone with an interest in science. Rarely has anyone had such an ability to simplify and communicate complicated subjects in such a plain and enthusiastic way.
His life reflected his character, he did not stay in a stuffy office but made the most of every moment, becoming a classy bongo player, a respectable dancer, learning languages, juggler, painter. Even a safe cracker, as he managed to break the secret codes for the Manhatten Project’s safe where the confidential documents regarding the atom bomb were kept!
Feynman and his friend Raph Leighton, wondering what had happened to the little-known country of Tannu Tuva, set out on a final hobby/obsession, to find out as much as possible about this land. They are responsible for making Tuvan culture world famous, and their “research” continues today through the Friends of Tuva.

Anyway, here is the great man himself, talking and playing ...






dilluns, 10 de maig de 2010

Cherry Pink And Apple Blossom White - Perez Prado

El 10 de maig, de l'any 1955, Perez Prado estava al numero u de les llistes britàniques amb Cherry Pink and Apple Blossom White.

Only 55 years ago today, Perez Prado was at number one in the UK with Cherry Pink and Apple Blossom White.


diumenge, 9 de maig de 2010

Fly me to the moon - Frank Sinatra

Frank Sinatra amb Fly Me To The Moon (Howard), originalment gravada per ell a l'any 1964 però avui no és la versió més coneguda ...

Sinatra with one of the many recordings he made of Fly Me To The Moon ....


dissabte, 8 de maig de 2010

La PDE convida els blocs i webs de l'Ebre a difondre la manifestació del 30 de maig

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha convocat una manifestació a Barcelona el 30 de maig. L'objectiu de la protesta és exigir que els governs apliquen les normatives europees en matèria d’aigua per tenir uns rius vius, i especialment un règim de cabals mediambientals que protegeix l’Ebre i el seu entorn.
En aquest sentit, i per contribuir a difondre la convocatòria de la manifestació, la PDE ha demanat als blocaires i als responsables d'altres tipus de webs de les Terres de l'Ebre dues possibles ciber-accions.
La primera és penjar un gif (com el que veieu aquí a la dreta del meu bloc) en els blocs i les pàgines web, tot convocant els lectors i la resta d'internautes a la manifestació. Podeu aconseguir el gif dissenyat per la PDE clicant aquí.
La segona opció passa per adjuntar la mateixa imatge animada en els correus electrònics que la gent envie fins al 30 de maig. En funció del servei de correu electrònic que tingueu, això consisteix en copiar i ajuntar la imatge o bé en escriure http://ebre.net/imatges/CRIDA-MANI-220.gif en l'apartat "adjuntar imatge".

UK elections, i Blue dels Fine Young Cannibals

Bé, per primer cop en molts d’anys cap partit ha aconseguit la majoria en les eleccions britàniques – els conservadors han quedat en 305 escons (probablement seran 306 quan entra l’esco que falta), amb el 36% del vot, i no arriben als 325 per tenir majoria. Els laboristes han baixat fins als 258 escons, amb el 29% del vot, i els Liberals han quedat amb 57 escons de 23% del vot.
Amb la meva predicció (300/210/90) he encertat alguna cosa, els conservadors però el que m’ha fet fallar en els liberals ha sigut escoltar el boom mediatic que deia que aquest cop si que estarien al nivell dels dos grans. Dins de mi, ja m’imaginava que no canviarien gaire (abans tenien uns 62 escons) però totes les enquestes els posaven igual que els laboristes. En resumen, les conclusions son que a vegades la media fa noticies on no hi ha, i que el Regne Unit, els votants i el sistema estan dissenyats per un sistema de dos partits.
Fa temps m’hauria amoïnat veure com els descendents de Thatcher tornin al poder, però ara ja no veig tanta diferencia entre un partit i un altre.

Escoltem els Fine Young Cannibals d’una època quan si que la política semblava tenir més importància – Blue del LP Fine Young Cannibals, 1985.

So the results are in and no one has a majority. More importantly I almost guessed correctly how many seats the Tories would win (300, when really it’s 305/6), but was taken in by the media boom surrounding the Liberals. I suppose it was clear all along that they’d be stuck way back in third place. My conclusions are that the media has made a story where there was none, with the Clegg phenomenon, and that the UK is still a two party system.
Some time ago, seeing the descendents of Thatcher regain power would have upset me, but I’m past that now, and hardly see any difference between the parties. However, thinking back to a time when politics would affect me, here’s the Fine Young Cannibals with Blue from 1985
.


divendres, 7 de maig de 2010

Reservoir Dogs Ebrencs - Little Green Bag, del George Baker Selection

No he pogut evitar la temptació de penjar aquesta foto, extreta de La Marfanta, pagina de noticies i opinions ebrenques. Es veu que aquest grup de politics nacionals i locals estan fent el re-make de Reservoir Dogs :)

Qui tallarà l’orella?

Mentre la esperem, aquí tenim Little Green Bag (Visser, Bouwens) del George Baker Selection (1969) de la primera versió de la pel·lícula de Tarantino.

Sorry, but couldn’t resist posting this photo – a gang of local politicians, Tortosa’s mayor, and the President of Catalonia apparently filming a re-make of Reservoir Dogs :)
But who gets to cut the policeman’s ear off?


Little Green Bag (Visser, Bouwens) by the George Baker Selection, 1969, from the Tarantino’s original version of the film.



dijous, 6 de maig de 2010

Eleccions, i Between The Wars - Billy Bragg

Vinga, 4 pensaments personals sobre les eleccions generals del Regne Unit avui. La primera cosa a notar és que no es fa “jornada de reflexió” allí, i la segona és que es vota en dijous en comptes dels diumenges com a Catalunya. Suposo és per animar la gent a votar ja que potser pocs anirien en diumenge. De totes formes, les eleccions són una alegria pels jovens ja que es tanquen els col·legis per usar-los com a llocs de votar!

Degut al sistema de representació directa que tenim, amb poca diferencia de percentatge de vots, pot haver bastant diferencia de diputats – i també aquest sistema afavoreix els dos grans partits. Per exemple, a les eleccions del 2005, els Labour van guanyar 356 diputats amb 35,3% del vot, els Conservatives (Tories) 198 diputats amb el 32,3%, i els Liberal Democrats només 62 diputats amb el 22,1% del vot. Els restants 10% van significar 30 diputats més repartits entre diversos partits més petits.

Aquest cop s’ha parlat molt de la pujada dels Liberals, bàsicament (crec jo) per la novetat de tenir un líder nou i carismàtic, i també perquè la gent està cansat dels laboristes però no es fien dels Tories. La meva quiniela, però, em diu que avui, en la realitat, els Liberals es tornaran a quedar malament, i guanyarà els conservadors, però justet. Per un moment, la gent pensàvem que teníem un nou Obama, líder guapo, innovador, amb bona oració, però li falta idees. No hi ha prou en dir que volem “Canvi, canvi, i més canvi” si no se sap com serà el canvi. Tampoc em puc fiar personalment de tornar a deixar el país en mans de un ex-estudiant d’Eton etc amb tots els privilegis que ha tingut en la vida, no crec que pot conèixer la realitat que es viu dia a dia. I si ens surt un altre Margaret Thatcher, aquella culpable de acabar amb la societat britànica (“no existeix tal cosa que es diu societat”) ... per un altre costat, la societat que ens han deixat els laboristes tampoc és per a celebrar, una barreja de consumisme, individualisme, apatia, dependencia en l’Estat.
En fi, puc donar gràcies a la meva situació – ja que no puc votar ni a Anglaterra, ni Espanya, ni Catalunya, pos, no em toca decidir! Però m’arrisco a fer una aposta:
Tories, 300 diputats, Labour 210, Liberals 90, i uns 50 entre partits nacionalistes i altres. A veure com va ...

Algú que encara creu en la política, però potser no en els partits és Billy Bragg, aquí cantant Between the Wars de l’any 1985.

Luckily I’m in the enviable situation of not being able to vote, neither in the UK, Spain, nor Catalunya, so I don’t have to choose who I’d like to win today. Taking a risky guess though, here’s my prediction: Tories 300 MPs, Labour 210, Liberals 90.
And here’s someone who still believes in politics, though perhaps not in political parties. Billy Bragg with Between The Wars from 1985.



dimecres, 5 de maig de 2010

This Land is Your Land - Pete Seeger & Bruce - Day 5

... probablement la cançó més coneguda del Woody Guthrie és This Land is Your Land, escrita a l’any 1940. Una cançó preciosa que ha guanyat un lloc d’honor en la memòria col·lectiva americana, com es podria apreciar a la celebració de la victòria de Obama quan la van cantar Pete Seeger i Bruce Springsteen. I així en 5 apunts hem anat de Bruce a Bruce ....

...perhaps the most well-known of Woody Guthrie’s songs is This Land is Your Land from 1940. This beautiful and evocative song has become extremely popular in American culture, as seen at Obama’s Inaugural Celebration when it was sung by Pete Seeger and Bruce Springsteen. From Bruce to Bruce in 5 days and 5 posts ....






This land is your land, this land is my land
From California to the New York Island
From the Redwood Forest to the Gulf Stream waters
This land was made for you and me.


As I went walking that ribbon of highway
I saw above me that endless skyway
I saw below me that golden valley
This land was made for you and me.


I roamed and I rambled and I followed my footsteps
To the sparkling sands of her diamond deserts
While all around me a voice was sounding
This land was made for you and me.

When the sun came shining, and I was strolling
And the wheat fields waving and the dust clouds rolling
A voice was chanting, As the fog was lifting,
This land was made for you and me.

There was a big high wall there that tried to stop me;
Sign was painted, it said private property;
But on the back side it didn't say nothing;
This land was made for you and me

Nobody living can ever stop me,
As I go walking that freedom highway;
Nobody living can ever make me turn back
This land was made for you and me.

In the squares of the city, In the shadow of a steeple;
By the relief office, I'd seen my people.
As they stood there hungry, I stood there asking,
Is this land made for you and me?

This land is your land, this land is my land
From California to the New York Island
From the Redwood Forest to the Gulf Stream waters
This land was made for you and me.

dimarts, 4 de maig de 2010

Talking Dustbowl Blues - Woody Guthrie - Day 4

... si Bob Dylan reconeix algú com un dels seus ídols, aquest algú és Woody Guthrie (1912-1967), cantautor americà par excellence . Aquí el tenim amb els Talking Dustbowl Blues de l’any 1937...

... if Bob Dylan ever has to name somebody as his idol or inspiration, I’m sure that somebody would be the American singer-songwriter Woody Guthrie (1912-1967). Here he is with Talking Dustbowl Blues from 1937...

dilluns, 3 de maig de 2010

Goin` to Apaculpo - Jim James & Calexico - Day 3

... quan pensem en la cançó Pretty Woman, és inevitable recordar la pel·lícula de l’any 1990 amb Julia Roberts i Richard Gere. Richard Gere també actua a la pel·lícula I’m not there sobre Bob Dylan.
Goin’ to Apaculpo d'aquella pel·lí, aquí cantada per Jim James i Calexico (la cançó de Dylan originalment sortia als Basement Tapes, la música que ellva gravar amb The Band als anys 60) ...

... listening to Pretty Woman usually makes us think of the 1990 film of the same name with Julia Roberts and Richard Gere. Gere also appears in the film I’m not there about Bob Dylan.
Here’s Goin`to Apaculpo from the film, sang here by Jim James and Calexico, but originally from the Basement Tapes, the music Dylan recorded with The Band in the 1960s...

diumenge, 2 de maig de 2010

Oh, Pretty Woman - Roy Orbison - Day 2

... Roy Orbison va tenir un gran èxit amb Oh, Pretty Woman de l’any 1964...

... one of Roy Orbison’s most well-known hits, Oh, Pretty Woman from way back in 1964 ...


dissabte, 1 de maig de 2010

Thunder Road - Bruce Springsteen - Day 1

De Bruce a Bruce en 5 dies... a la cançó Thunder Road, del LP Born to Run (1975) Bruce Springsteen diu “... as the radio plays Roy Orbison singing for the lonely ...” ...

From Bruce to Bruce in 5 days ... in his 1975 song Thunder Road, Bruce sings “... as the radio plays Roy Orbison singing for the lonely ...”

Sobre l'Ebre i Catalunya

La Plataforma en Defensa de l'Ebre presenta 10 punts sobre la situació actual i perquè s'ha convocat la manifestació de Barcelona.
(la foto mostra les petites obres del canal de "regadiu" Xerta/Senia)

1. El nou Pla Hidrològic de l’Ebre s’ha de redactar seguint criteris de la Comissió Europea per a, entre altres coses, modernitzar la gestió del Riu Ebre i adaptar-se als reptes del segle XXI. Porta divuit mesos de retard.

2. Un dels objectius principals d’aquest Pla, és fixar un cabal ambiental “mínim” per a l’Ebre, essencial per mantenir un riu viu. Els tècnics i científics ja han definit una proposta de cabals fonamentada. Contràriament, per les informacions de què disposem, el “comitè de autoridades competentes” de la conca de l’Ebre està negociant un cabal “polític” sense cap justificació tècnica solvent. Sembla més un repartiment de l’aigua del Riu, que deixa el tram final amb una gran incertesa sobre el seu futur i posa en perill l’estabilitat del Delta.

3. Mentre patim aquest endarreriment, hi ha en marxa, Ebre amunt, 300.000 noves hectàrees de nous regadius, així com noves infraestructures hidràuliques que tindran l’impacte ambiental de dos transvasaments similars als que estaven contemplats al PHN del 2001.

4. Hi ha en marxa les obres de dos canals justificats, formalment, com a de regadius. Un, desvia el Segre cap la conurbació metropolitana barcelonina i l’altre portarà l’Ebre cap al país valencià a través del canal Xerta-Sènia.

5. Si no varia aquesta tendència de gestió, l’aplicació de la normativa europea, la Directiva Marc d’Aigua (DMA), a la conca de l’Ebre serà impossible. Serà inviable qualsevol mesura de protecció real i duradora per al Delta de l’Ebre.

6. Darrere de la gestió que s’està realitzant a la conca de l’Ebre hi ha una clara implicació en un model territorial basat en el desequilibri entre zones desenvolupades amb altes concentracions urbanístiques, generalment especulatives; i zones perifèriques amb alts valors mediambientals públics però amb les seves perspectives de desenvolupament seriosament compromeses per la pèrdua de disponibilitat dels recursos naturals.

7. Aquesta problemàtica no és local, és general, i en el nostre cas és de País. L’Ebre, les Terres de l’Ebre, formem part de Catalunya. L’espoliació de l’Ebre i l’afectació a les seves Terres és un atac a Catalunya. Necessitem la implicació social i institucional catalana per aconseguir que s’apliquin les normatives europees (la DMA) en el nou Pla i quedin garantits uns cabals líquids i sòlids suficients per al manteniment del bon estat del Delta. De manera igual, demanem que es respecti la legislació europea a totes les conques de Catalunya, amb el compliment de cabals mediambientals i el retorn de cabal al Ter, per exemple.

8. La mobilització cívica és la millor manera d’aconseguir neutralitzar les pressions político-econòmiques que actualment condicionen la recuperació de l’Ebre i el seu Delta. Volem demostrar, una vegada més, que la gent que estimem el nostre territori i el nostre país serem capaços de mobilitzar-nos i lluitar per aconseguir el compliment d’una legalitat que en aquest cas significa el futur de l’Ebre.

9. L’Ebre forma part del patrimoni català. No ha de ser moneda de canvi de res i la seva integritat és un valor per a les futures generacions.

10. Us convidem el 30 de maig a omplir els carrers de Barcelona amb un crit a favor de l’Ebre, que també és Catalunya.