divendres, 30 de març de 2012

Sweet Jane - Cowboy Junkies #Stop_Deures

Aquesta setmana ha sortit una noticia que m’ha cridat l’atenció sobre una “vaga de deures” a França. Sembla ser que una de les associacions de pares ha proposat una vaga de 15 dies per protestar per l’exces de deures que els seus fills reben a l’escola de primaria. La noticia aqui.


Alguns arguments que donen són; 1. Genera conflictes gairbé diaris entre els nens i els pares. 2. No s’ha demostrat mai l’utilitat de les deures. 3. Els pares no han de fer la feina de professors – “Els nens han de mostrar a casa el que han fet a classe, no mostrar a classe el que han fet a casa” 4. Si els nens han après bé a classe, no cal deures. I si no ho han après, difícilment aprendran a casa.

Bé, com tot en aquest mon, no cal anar d’extrem a extrem, i potser abolir les deures demà seria massa radical per molta gent, però estic d’acord en el fons de la queixa i crec que a Catalunya també s’hauria de reduir dramàticament la quantitat de deures que es donen en aquesta edat (escola de primaria). Estic totalment d’acord en els arguments 1 i 2. El 3, també, si ho entenem bé. És evident que també els pares han de participar en l’educació, no poden rentar-se les mans, i com més interès hi posen a casa, més bé anirà tot. Ara si, que els pares hagin de passar una hora cada dia controlant el tema deures no és exactament una cosa que motivarà ni els pares ni els petits. S’ha de buscar deures per a casa que siguen divertits, propostes de fer amb tota la família. El punt 4, també, estic pel mig – estic d’acord que si no han après les coses prou bé, anant 5 hores al dia, 5 dies a la setmana, des dels 3 o 4 anys fins als 11 (educació primària), pos, alguna cosa falla. Potser els pares poden ajudar a repassar, però també poden ajudar moltes altres coses, com seria reduir els grups dels 25 alumnes actuals fins 15.


En el nostre cas particular, podem comparar dos xiquets de 8 anys, fent 3r de Primari. Un aquí a Catalunya (el nostre fill), i un a Anglaterra (el nostre nebot). El d’aquí pot rebre una mitjana de 8 o 10 “lots” de deures cada setmana, amb almenys una cosa per fer cada dia. Cada tema li podria costar entre 10 i 20 minuts, si ho agafes de bon humor, però no és el cas. Tot i que (crec que ) és un bon alumne a l’escola, a casa tot li ve costa amunt i podem passar hores barallant-nos per acabar la feina! Cada tarda una discussió i tot el dissabte de matí també. El xiquet anglès té 2 “lots” de deures cada setmana – una llista de 15 paraules per memoritzar l’escriptura (cosa que no pot entrar al cap d’un català, però ja se sap lo dificil que és el "spelling" pels anglesos!) i una fitxa de mates. A més, un o dos cops al trimestre ha de fer algun projecte engrescador a casa, però pot tenir setmanes per anar fent-ho, i és realment divertit.

I el resultat final? Ni millor ni pitjor. O sigui, com diuen els francesos, qui pot demostrar l’utilitat d’un bombardeig massiu de deures? I si molt m’apreteu, diria que fins i tot és negatiu, ja que genera “mals rotllos” i treu les ànims de aprendre i estudiar. També em pregunto, quant de temps han de passar els professors a classe cada dia només corregint feina quan podrien estar fent alguna cosa més interessant?


En resumen, la meva proposta seria reduir la quantitat de deures dràsticament durant l’educació primària, fent la meitat del que fan ara (o menys si dic la veritat!). I que siguen coses més divertides.
Fa dies que no connecto les cançons amb el tema de l’apunt, i avui tampoc, simplement una cançó que últimament escoltem molt. Sweet Jane, versió dels Cowboy Junkies.
..................
Apparently a Parents’ association in France has called for a fortnight’s strike on homework in “primary” education i.e. up to 11 years-old. Yipeee! Their arguments are, 1. An excessive amount of homework at such a young age only causes problems and stress at home. 2. The efficiency of this homework is yet to be proved. 3. Parents should not be called on to do the work of teachers. To quote “children should show at home what they have learned at school, and not visa versa”. 4. If pupils have learned the relevant lesson at school, they don’t need more work. If they haven’t, there’s not much chance of learning it at home.


I’d agree 100% on points 1 and 2. Number 3, I can see what they are getting at, but it is quite obvious that parents need to back up and support the school education, and add whatever they wish. However, punishing and controlling little ‘uns because they’re not slaving away at the obligatory, and boring, homework, does not help or motivate anyone. Perhaps if the homework was something enjoyable and stimulating, for kids and parents alike ... Point 4, again, there must be something wrong if kids go 5 days a week to school year after year but still miss essential learning.


Anyway, to reach a scientific conclusion, we have done a spot survey using one Catalan child and one English child as our test cases. Both are 8-year-olds. The Catalan chap gets between 8 and 10 sets of homework every week, often with a one-day deadline. Each piece could take him between 10 and 20 minutes, but usually gets dragged out into hours of arguing and moaning. The English chap gets 2 pieces of homework per week. 15 words which he has to learn how to spell, and some maths, Plus he may get the occasional project to work on at home.
Result; neither better nor worse, there are no visible advantages to the Catalan’s hugely increased workload. Einstein, he isn’t.


My proposal, for Catalans – as this is really what worries me, having two Catalan kids, and seeing them struggle every night, and weekend, to get through all this – would be to drastically reduce the homework load – half its present state? And to make it more interesting, something to be done with parents.
Anyway, here endeth the sermon. Today’s song, nothing to do with the post, but one I listen to a lot ... Cowboy Junkies and their version of Sweet Jane.


dimecres, 28 de març de 2012

Three little birds - Marley #cassettes_de_moda

Si algu ha visitat aquest bloc abans, ja sabrà que sóc una mica antiguat, i em nego a tirar els cassettes de video o de musica encara! Pos, el temps m'acaba donant la rao - el diumenge dia 18 va sortir un article a El Punt celebrant l'invent del cassette, i explicant que potser tornaran a viure :) Els article aqui i aqui.

Per celebrar-ho, avui he posat un de cassettes, gravat a l'any 1984 d'un disc en vinil de la biblioteca de Barnsley - i sona com a nou! Bob Marley.

Ara només cal esperar que es tornen a posar de moda les teles ene blanc i negre ....

....

As anyone who's ever seen this blog before may know, I'm still holding on to my video and audio cassettes. This modern fashion of digital stuff is all well and good, but ... well, just to prove me right, last weekend there were two articles in the Catalan newspaper El Punt celebrating the anniversary of the music cassette, explaining its history, and winding up by saying they are coming back into fashion - especially among young up and coming musicians who find it a quick, and easy way to make demos.

To celebrate this, today we've put a Bob Marley cassette on - originally recorded back in 1984, copying a record from Barnsley library. And it sounds as good as the first day - that is, it sounds OK!

So, don't throw that black and white telly away, they may be the next thing to come back into fashion ....


dijous, 22 de març de 2012

Blooming Heather - Kate Rusby #JoanMiro_a_Yorkshire

Abans de caure a Catalunya, vivia als People's Republic of South Yorkshire, a uns 15 minuts en cotxe del Yorkshire Sculpture Park. Hi anem sovint perque és un lloc molt bonic per passejar, un parc enorme amb molts d'entorns diferents i sorpreses a cada rinco. No entenc res d'art, pero igualment em fa gracia trobar esculptures i ceramica al mig del paisatge natural.

Segur que si entenia més, encara m'agradaria més - o no. Pero el fet és que, per bé o per mal, a Anglaterra no s'ensenya l'historia de l'art a l'escola obligatoria. Abans de caure a Catalunya, ja de gran, no coneixia qui era Miro ni Dali, ni Moore, ni Monet. I ara, ben just! Em quedo amb Lennon i MacCartney.

Aixo no m'ha impedit disfrutar, però, d'algunes obres. Potser el que més m'agrada, pel sencill i llamatiu, és l'obra de Miro. De fet, hem anat al museu a Barcelona ja 3 cops, i aviat hi tornarem amb els petits - que ja saben molt més d'art que jo.

En fi, tot aquest rotllo per arribar a explicar que aquest any fan una exposició a l'aire lliure (o sigui, pluja) de Miro al Yorkshire Sculpture Park!!

Per acompanyar, ja he posat sovint musica de Yorkshire, i avui no fallaré. Es el turn de Kate Rusby ...

...

Before I ended up in Catalunya, I used to live about 15 minutes' drive from the Yorkshire Sculpture Park. A place I've always loved as being a great place for a long walk, with surprises around every corner - even though I know nothing about art. Nothing meaning nothing, not false modesty. I didn't know Miro or Dali before I came here. Or Moore or Monet for that matter. Catalan kids actually study art history at school and my 6 and 8-year old kids already know more than me about art and artists. Having said that, though, I do have a soft spot for Miro - who I didn't discover till I actually went to Barcelona for the first time.

Anyway, to cut a long story short, there's a Miro exhibition on at the YSP this year, and I strongly recommend it!

As for music from Yorkshire, here's the Barnsley nightingale ... Kate Rusby.

dimecres, 21 de març de 2012

Summer of '69 - Bryan Adams #Catalans_a_Canada

Aquesta setmana, uns grups i cantants catalans estan de gira per Canada, gràcies a l'Institut Ramon Llull. Aqui teniu la noticia. Entre ells, estarà Petit, sobre qui ja hem parlat algun cop aqui al bloc. Els desitjem un bon viatje, i molt d'exit.

De Canada, sé poca cosa. M'han dit que tenen ciutats mig sota-terra per quan fa fred, i que molta gent tenen els peus grans. Tenia un amic anglès amb peus molt grans que comprava sabates de Canada. També fan el sirop de auro, i musica com Neil Young, Arcade Fire i els Cowboy Junkies. I Bryan Adams, qui encara no havia passat pel meu bloc. Aqui esta amb el Summer of '69.

...

This week a selection of Catalan groups and singers are on tour in Canada thanks to the support of the Ramon Llull Institute. Among them (in Toronto, if anyone is near), the Canadians will be able to hear Petit, a singer-songwriter who has appeared on this blog before. Best wishes to all of you!

Canada - apparently they have big feet, and shoes. They like Maple syrup, as do I, and musically we can find Arcade Fire, Neil Young, the Cowboy Junkies, and - of course - Bryan Adams.


dissabte, 10 de març de 2012

This is the day - The The #Soc l'ultim?

Estic pensant en fer un esforç per entrar al llibre de records Guiness - em deu falta poc per ser l'ultima persona a Catalunya en comprar un telefo mobil. O potser seré l'ultim persona en comprar encara diaris en versió paper. Soc ja l'ultim persona que encara mira videos VHS - o que encara vol mirar programes a l'hora que estan programats, i no pescar-los d'internet l'endemà? Seré l'ultim persona qui encara revela fotos?

O l'ultim persona que encara escolta The The?

...

I reckon if I can hold out a little more, I could be on course to enter the Guiness Book of Records - will I be the last person in Catalunya to resist buying a mobile phone? Or perhaps I'll be the last person to still buy newspapers (and not just read 'em online)? Or the last person to watch VHS videos - or even try and watch TV programmes at the time they are shown, rather than catch up with them on internet the next day? Perhaps I'm the last person who actually gets their photos developed?

Or the last one to remember The The?



dijous, 8 de març de 2012

She / I'm a believer - The Monkees

Sembla que haurem de fer una visita al Amazon, i començar a agafar els DVDs dels series The Monkees!
So, it's over to Amazon and a credit spree on Monkees DVDs ... What is a childhood without them?
Another couple of gems today ... first, She, another of my faves, and
clicking here a very recent appearance on Later With Jools :)

Per més informació dels Monkees, ja sabeu, ataqueu el Google! / And here's where we leave it, for more information on the group, check out Google or your local library :)


dimecres, 7 de març de 2012

Randy Scouse Git - Monkees

Una altra peça classica dels Monkees - aquesta va ser escrita i cantada per Micky Dolenz, 1967. Si busqueu el titol en un diccionari, sabreu perque es va canviar de nom pel mercat anglès - dient-ho "Alternate Title"!!

dimarts, 6 de març de 2012

Daydream Believer - Monkees #Don'tGetMuchBetter

Aquesta potser és la meva cançó preferida dels The Monkees. Gravat al 1967, i amb els Monkees tocant alguns dels instruments de veritat, es troba al LP The Birds, The Bees and the Monkees.

Daydream Believer.

...

Probably my all-time fave Monkees track. By this time they were taking part in writing and producing of the music, and played some instruments on this track. Released in 67, and found on the 1968 LP The Birds, The Bees and The Monkees.

Daydream Believer.

dilluns, 5 de març de 2012

Valleri - The Monkees #First_Love




De totes els grans grups musicals que hem anat penjant en aquest bloc, els The Monkees són els que més em van marcar de petit. Si, està clar que els Beatles són els millors de tots els temps, però a casa nostra sonaven poc durant els meus primers anys de contacte amb la musica. Mons pares preferien els Stones, o els Simon & Garfunkel, però sovint la musica que més recordes és aquella que tu has trobat tot sol .... els dissabtes de mati, durant els 70 i 80, a les televisions anglesos sempre emetien programes pels jovens, ja que no feiem extra-escolars ni teniem Wii i a fora plovia. Potser vaig passar cada dissabte de mati fins els 14 anys mirant la tele. En un moment donat, que suposo devia ser pels mig-finals 1970, el BBC va re-emetre, i tornar a re-emtre, la serie dels The Monkees i aqui em vaig quedar enganxat!!




L'historia dels Monkees és interessant. A l'any 1965 uns productors americans van decidir formar un grup america per copiar l'exit dels Beatles. Van triar 4 nois que s'adaptaven al perfil que buscaven, i es va començar a gravar una serie televisiva surreal i molt divertit, amb unes cançons pop per excel·lencia. Sovint s'ha burlat dels Monkees per ser un grup creat i no "natural", pero despres de tot, en questió de musica pop que importa? Tots volem ser Bob Dylan? De totes formes, tampoc eren 4 nois del carrer sense idea - Peter Dork, Michael Nesmith i Davy Jones eren musics que ja havien tingut algo d'exit en diferents grups o cantant sol. Micky Dolenz també estava intentant entrar en el mon de la musica pop. I tant Micky com Davy ja eren actors televisius una mica coneguts. O sigui, de "tontets", res!



Les primeres cançons van ser escrites per grans compositors com Neil Diamond, Boyce/Hart, Goffin/King. Tampoc és motiu de criticar-los, dic jo - quantes cançons va escriure Frank Sinatra o els Four Tops?



De totes formes, l'empresa que els tenia contratats va anar flexibilitzant el tema (per les bones i per les males!), i poc a poc els van deixar tocar (i no només cantar com era el cas a la primera serie) i escriure cançons. Fins al punt que al segon any ja van sortir de gira ....



En fi, sempre m'han agradat molt, i encara que ja han aparegut 3 cops pel bloc abans, aquesta setmana els tornarem a escoltar en homenatje a Davy Jones qui va morir el dimecres passat.



Comencem amb una de les va cantar Davy, Valleri.



....




Always loved the Monkees. Always have and always will. Perhaps that what happens with your First Loves? Back in the 70s when kids Saturday TV in England relied on many re-runs of American comedies, I was amazed by and fell completely in love with this band!!



Yeah, we all know that they weren't a "real" band - being formed by a record company and having many hits written for them. But, they were real musicians and actors, and found some kind of magic together. Hardly a surprise that by year two they were playing and writing their own material, eventually going out touring!



Anyway, as you may or may not know, this week Davy Jones has passed away. So let's have a few Monkees' hits ....