Tannu Tuva

Happy Christmas!

2011-12-23T09:49:00.000+01:00

Per un 2012 sense transvasaments

2011-12-22T14:47:00.000+01:00

27 novembre, acte de la PDE

2011-11-21T10:32:00.000+01:00

Walking on sunshine

2011-11-21T09:58:00.000+01:00

Escric això abans de saber els resultats de les eleccions, però la veritat és que a aquestes altures de la pel·lícula ben poc m'interessen ... ja sabem tots com ha de ser el futur de l'estat espanyol, vist les experiencies dels ultims 15 dies, i si a Catalunya no li deixen baixar, pos, també ens enfonsarem amb ells.

Però, jo, sempre positiu :) Avui algunes coses, i algunes persones reiniciem :)

.....................

After a long and drawn-out period off work for health reasons (nothing too serious), it's re-start time. So, ignoring the political and economic mess we're in, let's try and be positive folks :)

Every day is like Sunday - Morrissey

2011-11-20T09:54:00.001+01:00

Si penseu que ara anem malament, espereu fins demà! Bé, la crisi està apretant molt fort en Catalunya i l'estat espanyol, i aqui sumem els problemes que patim a Catalunya - resulta que des de Madrid ens culpen de tot, però no volen que marxem! En fi, avui pot haver un canvi de govern a Madrid, o no, però m'imagino que passi el que passi, demà i passat demà la cosa només anirà a pitjor.

Aquesta cançó no l'havia escoltada des de l'any 1988. Basicament perque és una cançó que només té sentit per un adolescent, i que viu a Anglaterra. Quan Morrissey canta "cada dia és com diumenge", a Anglaterra, i especialment en el tipus de poble que el coneixia, està cantant d'una situació molt depriment, on res canvia i no hi ha res a fer. Un diumenge qualsevol, per un jove anglès en aquella època podria ser etern, un avorriment etern. Morrissey demana que li llancen una bomba atomica damunt!

Com podeu imaginar, aquest concepte, de que els diumenges son els dies pitjors, aqui a Catalunya no té gaire sentit.

Però, l'altre dia un amic em va fer recordar la cançó i crec que pot ser apte per avui, i demà, i passat-demà ....

...............

So, elections today in Spain. Doesn't look good. Whoever wins is promising more and more cutbacks and I imagine it's only a matter of days before Angela Merkel comes-a-calling! No one has a magic solution but presumably the people will think "a change is as good as a rest", kick out the left-wing (no!!, lost the dictionary) Socialists and install the right-wing PP. Whoever wins, don't look great for Catalunya either as both major parties in Spain are insinuating cutting back on Catalan rights and freedoms. Hopefully, the Catalans themselves will vote for a pro-Catalan party, but it's still a small voice when they go to Madrid.

In a nutshell, Spain is heading for grey, if not black, days and there's no sun on the horizon, which subtly reminded me of this song which I had not listened to since I left England many years ago, as here the concept of Sundays being miserable and grey and boring, well, doesn't apply. Till now.

The revolution will not be televised / They shall not pass

2011-11-19T09:01:00.000+01:00

Aixi que, donant per perdut els Top 40, quedem amb els cantautors. Aqui tenim una que Billy Bragg ens recomana. Grace Petrie amb dos cançons, The revolution will not be televised i, recordant que demà és el 20N, que fa 36 anys que va morir Franco (hola Tortosa - ja podeu treure el seu monument!), They Shall Not Pass.

....

So, forgetting the Top 40, it looks like we'll have to stick with the usual singer-songwriters to give us some clues about the state of the world. Here's a new one that Billy Bragg himself endorses - Grace Petrie. Two songs today, The revolution will not be televised, and They Shall Not Pass - in homage to those who fought for liberty, and democracy, in Spain and Catalunya. Well-timed, as tomorrow is the anniversary of Franco's death - he died 36 years ago, although Tortosa's council seem not to have realised with their insistence on maintaining his monument in place!!

No banker left behind - Ry Cooder

2011-11-18T08:48:00.001+01:00

Pos, si, tal com deia l'altre dia hi havia un temps quan els grups dels "top 40" també posaven algun missatget d'inconformitat dins d'alguna cançó - no només els cantants sempre "compromesos", sino tothom. Els Pet Shop Boys, Simply Red, Fine Young Cannibals, Culture Club, Depeche Mode, Style Council, i molts més, tots van ser capaços de barrejar un missatge amb un "hit". Ara no trobo cap als Top 40. Els "de sempre", però, encara lluitan .. Bruce, Neil Young, Billy Bragg i avui Ry Cooder - No Banker Left Behind.

...

So, as I've been saying, there was a time when "social message" and "Top 40" could be found in the same hit song. Pet Shop Boys, Simply Red, Depeche Mode, Style Council and so on, all managed to write top 10 hits with some kind of "message". And today? Have a look at the Top 40, and there is nothing. Luckily the "usual suspects", the old classic protesters still churn out the goods but it's not what I've been looking for. Bruce, Neil Young, Billy Bragg, Ry Cooder, all still there - here's Ry, with No Banker Left Behind!

Shipbuilding - Robert Wyatt

2011-11-15T09:56:00.001+01:00

De cançons protesta, hi han hagut moltes, i molts de cantants encara estan en natros avui en dia. Als 30, 40, per exemple, teniem a Woody Guthrie i Pete Seeger. Als 60, alguns dels grans, Phil Ochs, Bob Dylan, Neil Young, pero fins i tot els artistes més populars, lo que deia l'altre dia els del "mainstream" - The Beatles, The Rolling Stones - tothom tenia alguna peça per afegir a la llista de cançons amb missatge politic, o cançons contra la guerra, o simplement protestant per qualsevol injustica al mon. I ara que?

Durant la guerra de les Malvines, al 1982, Elvis Costello i Clive Langer van escriure aquesta peça classica, Shipbuilding. La guerra va ser un impuls important per les ciutats britaniques que vivien de l'industria de la construcció de vaixells de guerra. Aquestes ciutats estaven en crisi, amb molt d'atur, i la guerra va representar una esperança de tornar a tenir diners i menjar damunt la taula. Però, les lletres deixen molt clar la pregunta, si val la pena tenir diners a costa de la perdua de vides humanes. Tornaran a haver-n'hi diners al poble, però també tornariem els atauds amb els jovens morts a la guerra. Is it worth it?

La primera versió de la cançó la va gravar Robert Wyatt.

....

Ok, so many of the protest singers are still doing the rounds, and we can always rely on Bruce Springsteen or Neil Young to come up with the goods, but where are the mainstream teenage orientated bands? Back in the 60s, the two biggest bands out, The Beatles and The Stones, still found time to send out the occasional angry message.

Here's another classic protest song, a real tear-jerker. The Falklands War meant re-opening ship-yards in dying industrial towns of the UK, and as such it meant money and food on the table for many families who were out of work and with few prospects. But, not only would money be coming home, but also the coffins of the young soldiers dying in a useless war. Is it worth it?

Written by Elvis Costello and Clive Langer, they offered it to Robert Wyatt to record first.

Listen and enjoy this work of art.

Ohio - Crosby, Stills, Nash & Young

2011-11-14T09:50:00.003+01:00

A l'any 1970, els estudiants de l'universitat d'Ohio estaven protestant contra la invasió de Camboia dels EEUU com part de la guerra que lluitaven al Vietnam. Els estudiants no anavem armats. La Guardia Nacional els va obrir foc, matant 4. No se sap si Felip Puig estava allì ...

... pero els grans Crosby, Stills, Nash & Young van escriure aquesta cançó. Ohio.

....

Ohio, written by Crosby, Stills, Nash & Young, after the USA National Guard opened fire on a peaceful student demonstration at Ohio University in 1970. The students were protesting the extension of the Vietnam war into Cambodia. Four were killed.

No to clause 28 - Boy George

2011-11-13T09:34:00.001+01:00

Aquesta cançó de protesta neixia d'un assumpte molt concret. Als anys 80, molts ajuntaments liderats per laboristes de l'ala més a l'esquerra publicaven o promocionaven material escolar on s'explicava que l'homosexualitat era una cosa "normal", i donava la mateixa importancia a families composades per homosexuals com a les families "tradicionales". Evidentment, davant d'aquest "escandol, el govern de Thatcher va fer alguna cosa. A una de les lleis sobe governació local, van introduir la famosa esmena 28 (clause 28) que prohibia la promoció de "comportaments homosexuals" o la representació com si fos una cosa normal, en material escolar.

Moltes artistes van fer campanya en contra d'aquesta esmena, la cançó més famosa potser és aquesta, No to Clause 28 del Boy George. Per si no queda prou clar al video, estem parlant dels anys 80!

....

This protest song refers to a specific issue. In the 80s, UK local labour councils, or at least the "radical" ones, had a tendency to publish school material depicting homosexuals as "normal" people (shock, horror!!), and homosexual-parent families as being equal to "traditional" families (what?!). Faced with this major scandal and the possibilities of millions of children being brainwashed to become homosexuals, the Thatcher government had a brainwave and introduced clause 28 as an amendment to one of the local government regulations.

Quoting Wikipedia: The amendment stated that a local authority "shall not intentionally promote homosexuality or publish material with the intention of promoting homosexuality" or "promote the teaching in any maintained school of the acceptability of homosexuality as a pretended family relationship".

So, as you can imagine, many artists were up in arms and produced songs, documentaries, writings in protest. Here's Boy George's contribution - No to clause 28.

I ain't a-marching anymore - Phil Ochs

2011-11-12T09:21:00.000+01:00

No podem negar que estem vivint temps dificils, temps en que molta gent té motius per estar emprenyats, indignats, amb el sistema, amb els governants, amb els bancs .... i sembla que no sabem com sortir-ne! Però, la meva pregunta és; quines cançons pop-rock reflecteixen aquests sentiments? On estan les cançons de protesta del segle 21?

Des de sempre, i avui en dia, els cantautors han escrit cançons de protesta - contra la guerra, la violencia, el capitalisme, la desigualtat, el racisme, i infinitat de situacions concretes. Suposo que avui en dia també les fan, però a diferencia de altres epoques trobo a faltar els artistes "mainstream" - en altres decades alguns dels artistes que sempre estaven a les llistes d'exits també cantaven alguna cançó protesta.

En fi, mentre intento trobar-les del segle 21, repassarem 3 o 4 de les grans cançons.

Phil Ochs va cantar aquesta cançó contra la guerra i repressió violenta a la decada dels 60, I ain't a-marching anymore.

....

So, watching the news it looks like the world's gonna end! Or at least the world based on Money Money Money! Everywhere you look, crisis, bankruptcy, political scandals, added to the usual problems of war, starvation and deadly diseases. It's so bad that we don't even have time to worry about the environmental problems, global warming, sea levels etc.

Over past decades artists have often composed songs reflecting their worries on local and global issues, protest songs. Not just singer-songwriters, but mainstream pop artists used to jump on board the Protest Bus, getting the message out to a mass audience. So, where are they today?

While I search for them, over the next few days we'll post a few classic protest songs from the past .... starting with Phil Ochs' 1960s song, I ain't a-marching anymore.

Is that love/ Up the junction - Squeeze

2011-11-11T09:23:00.000+01:00

Two more hits from Squeeze.
Is that love?
Up the junction.

Another nail /Pulling Mussels - Squeeze

2011-11-10T09:04:00.001+01:00

Tant de bloc i encara no haviem posat a Squeeze! Un dels grups més interessants dels principis dels 80, però ara injustament oblidat per molta gent (incluyent aquest bloc fins ara!). Squeeze feien cançons amb bona musica, molt "catchy" (enganxosa?), musics superbs, i lletres divertides i originales. Entre els seus membres estaven el duo de Chris Difford i Glen Tilbrook, qui van escriure la majoria de les cançons, i als teclats primer Jools Holland, i despres Phil Carrack. Que podria fallar. Potser us sona el nom de Jools Holland ja que avui en dia presenta un programa de musica en directe molt bo al BBC (o al Digital Plus).

Igual ven escriure 10 o 20 super-hits, però en general tots els seus LPs son recomanables. Que tal si recuperem el temps perdut, ficant 2 avui, 2 demà.

Another Nail In My Heart.

Pulling Mussels (from the shell).

.........

Squeeze - amazing how great they were, and how quickly they've been forgotten by many. I'm sure most young people today have never heard of them and it's a shame. At the start of the 80s they wrote hit after hit, mainly down to the leading artists Chris Difford and Glen Tilbrook. On keyboards they have had Jools Holland and Phil Carrack at different times in their career. Catchy pop music, amusing and original lyrics with many a play on words.

To make up for lost time on this blog, let's have two of their hits today, and another couple tomorrow.

Black Bird Daisy - petit

2011-11-07T11:58:00.005+01:00

Fa uns dies vaig parlar de petit i la seva musica aquí al bloc. Si mireu l'enllaç a l'apunt original podeu trobar maneres de seguir-li i escoltar la seva musica a traves de la xarxa, ja que , com molts "petits" artistes, sembla que la boca-a-boca, o teclat-a-teclat, és la manera més eficaç de fer-se un espai i arribar a la gent. Aqui acaba de sortir el seu web nou.

Aquest estiu ha gravat el EP (un album més curt que un LP, amb 4 o 5 pistes - explicació per a la gent que son massa jovens per haver sentit parlar de singles, LPs, EPs, "12 inches", double albums etc!), Black Bird Daisy. Es pot descarregar legalment, pagant un preu raonable, aquí.

I, acaba de neixer el primer video clip d'aquest EP, concretament de la cançó que hi dona nom, Black Bird Daisy.

...

A few weeks back I posted some music and informaction about a new (to me) singer from Mallorca, petit. As with many "unknown" artists, petit is using the digital media to try and get his music out and about, and it's working. More and more music-lovers are picking up on little gems like this through youtubes, facebooks, twitters etc and leaving the mass-media to the dinosaurs like Coldplay or the Rolling Stones. If you like music, I recommend turning off Top of the Pops, and surfing the net ... you'll be surprised!

Anyway, clicking on the previous post, you'll find info about petit, and his newly updated web is here. If you visit (or when you visit), you can choose English as the language :)

This summer petit released the EP Black bird Daisy which can be heard and downloaded legally (for a reasonable price) at this address. And this week, today even, he has released the first video clip - a clip of the title song, Black Bird Daisy. Enjoy this! (and remember that enjoy is a transitive verb!)

Blackbird Daisy, petit from We Love Petit on Vimeo.

Celebrem Guy Fawkes Night amb V for Vendetta!

2011-11-05T18:50:00.005+01:00

Avui fa 400 anys de l'intent de Guy Fawkes de fer "volar" el Parliament britanic i matar el rei James I. Guy, i els seus companys volien matar aquest rei protestant, i altres protestants importants del parliament i del "establishment", per sustituir-los per una reina catolica (Elisabeth, la filla de James I).

Per bé o per mal, les autoritats li van enxampar, el 5 de novembre 1605. Li van jutjar i li van penjar, i tallar en 4 troços tal com es feia en aquells temps.

Els anglesos celebrem això cada 5 de novembre fent un manequi de Guy Fawkes i cremant-li damunt una foguera. També fem coets artificials i jocs pels jovens, i gaudim de menjars tipics a la vora del foc, perquè normalment per aquestes dates fa un fred que pela! Es diu Bonfire Night, o Guy Fawkes Night. Fa temps també es cantava versos contra els catolics i el Papa, però per sort, ara és només una festa de xalar.

No està gens clar que allò que volia fer Guy Fawkes ens hagues anat bé pels anglesos, però d'aixo ja fa 400 anys. Des de llavors, i cada cop més rapidament, el parliament britanic ha anat perdent prestigi, i ara aixo de ficar-li una bomba, mmmmm ....! O aixi ho veia Alan Moore en la seva novel·la grafica V for Vendetta, qui va agafar la cara de Guy Fawkes per a la mascara que porta V en la seva lluita per aconseguir allò que Fawkes no va fer. Si no heu llegit la novel·la, és com el 1984 de Orwell actualitzat!

I ara, evidentment, aquesta cara ha quedat com el simbol que tots coneixem com, més o menys, algu que lluita contra el sistema.

Bé, aquesta cançò no surt a la pel·licula que es va fer sobre la novel·la, però algu ho ha penjat al Youtube amb aquestes imatgens de la pel·li, i trobo que no queden gens malament.

Illusion - VNV Nation.

....

As you can imagine Guy Fawkes, and Bonfire Night, is not very well known outside of the UK! It's a very English story and history. However, when Alan Moore wanted a mask for the "hero" of his graphic novel, V for Vendetta, he chose this one. In this novel (pretty much an updated version of Orwell's 1984), the main character, V, also intends to blow up the Houses of Parliament! Shock, horror! Check out the book, or film, and you'll see why.

In recent times more and more people have started wearing this mask too, to show they are against the system, and against the establishment. For better or for worse, Guy Fawkes' masks are the symbol of the "Outraged!" movement which is gathering steam worldwide. Will some good come of it? Can anybody shake up the system?

Anyway, this song does not appear in the film, but as this youtube-user shows, it does suit this video clip he's made of the film's highlights.

Illusion - VNV Nation

The Weight from It Might Get Loud

2011-10-31T10:05:00.000+01:00

Una segona joia del documental It Might Get Loud.

In My Time of Dying

2011-10-30T17:02:00.000+01:00

Jack White, Jimmy Page and the Edge together in this great documentary, It Might Get Loud.

Werewolves of London, from Tannu Tuva Halloween Mix.

2011-10-29T09:20:00.001+02:00

Una altra cançó que sona per aquest època de l'any, Werewolves of London. També està en la recopilació que podeu descarregar aqui.

Track listing for my Halloween collection which you can download here.

1. The Monster Mash - Bobby Picket and the crypt-kickers (1)

2. Wolfman (3)

3. Bad Moon Rising - Creedance ... (4)

4. Purple people eater - Sheb Wooley (5)

5. Ghostbusters theme - Ray Parker Jr (7)
6. Evil Woman _ELO (8)

7. Witch doctor - Dave Saville (10)

8. Devil comes back to Georgia - Johnny Cash and co. (11)

9. Spooky Scary Skeleton (13)

10. Somebody's watching me - Rockwell (14)

11. Doctor Who theme (15)

12. Munsters theme.(17)

13. I put a spell on you - Howling wolf (18)

14. Black Magic Woman - Santana (19)

15. Adams Family theme. (21)
16. Ghostriders in the sky (22)

17. Time warp - from the Rocky Horror Picture Show (24)

18. Shake your bones (25)

19. Werewolves of London - Warron Zevon (26)

20. People are strange - The Doors (27)

21. Thriller - Michael Jackson (29)

22. Bat out of hell - Meatloaf (30)

(com que hi ha efectes especials barrejats amb la musica, encara que només son 22 cançons, hi ha 30 pistes i el numero en parentesis representa on trobar-les)

Recopilació de Musica per a Celebrar la Castanyada i Halloween

2011-10-28T09:22:00.001+02:00

Ja que arriben el Halloween i la Castanyada, repetirem i ampliarem l’apunt anual!

Sé que hi ha gent que té reticències a celebrar el Halloween, pensant que així es perdrà la tradició de la Castanyada però jo sóc de la teoria de que, com més festes es celebren, més divertida és la vida. Més que substituir-la, Halloween se suma a la festa a casa nostra.

I de fet, no deixen de ser la mateixa festa, però que, a traves dels anys, s’han anat desenvolupant diferents maneres de celebrar-la. Una mica de historia que m’ha tocat aprendre, ja que, per molt que els llibres d’anglès dels alumnes parlen de Halloween, fa 20 anys quan jo era més jove, no es celebrava a Anglaterra, era una festa que es celebrava a Irlanda o als EEUU ... Bé, sembla ser que, com gairebé totes les festes americanes, té els seus orígens a Europa. En temps dels celtes i dels ibers, una festa pagana per fer fugir els esperits que tornaven a la terra pel any nou, que ells celebraven per aquestes dades, amb la collita feta just entrant el hivern. Desprès, com és habitual, l’església es faria càrrec de la festa, convertint-la en Dia, i nit, de Tots Sants (All Hallows Eve en anglès antic – o sigui, la festa té el mateix nom com aquí).

Encara que pensem (jo inclòs) que el “trick or treat” (truco o trato) és una americanada, resulta que també té els seus arrels en una tradició europea. Fa mil anys quan la gent anaven per les cases dient pregaries per a les animes de familiars morts, a canvi de una petita pasta (un exemple d’aquesta tradició a Itàlia es pot trobar en l’obra de Shakespeare, Els Senyors de Verona). Així que la Castanyada i Halloween no deixen de ser festes molt semblants en els seus principis. A banda de tenir el mateix nom, també em consta que la gent gran aquí se’n recorda de buidar carabasses i tallar-les cares fa anys, o passar la nit contant histories “per a no dormir”. Mon sogre ens parlava de passar la nit al cementeri i ell no havia sentit mai parlar de Halloween.

En resumen, personalment trobo que no cal que rebutjem tot lo que fan als EEUU perquè, ben mirat, no deixen de ser tradicions europees, que s’han anat diferenciant a traves dels temps. Un altre exemple, és el dia de San Valenti, que té els seus arrels en una festa dels grecs/romans, i que desprès l’esglèsia agafaria com a seva. En lo que si que es diferencien però, i molt, és que cada festa americana (i ara anglesa) se converteix en un exercici de consumisme. En això si que hi estic en contra, hi ha un límit dels diners que cal gastar per passar–ho bé. Així que mentre no es perden els costums d’aquí, trobo que podem sumar més festes – ja treballem prou el rest de l’any!
En resumen, una festa sempre és benvinguda a casa nostra, vingui de on vingui!

Tot això, per arribar al punt important. Lo que si que fem bé a la cultura americana/anglesa, és afegir cançons de pop/rock a cada festa, i per a Halloween també poden escoltar algunes. Si feu clik aqui podeu baixar una bona recopilació de cançons de por, feta per Tannu Tuva productions! Però si encara no és el dia 31 – és igual, millor ocell a la má que 2 volant!

Una cançó clàssica, que és la primera en la selecció, és la de Bobby “Boris” Pickett, cantant el Monster Mash (Pickett, Capizzi) a l’any 1962 amb una bona imitació de les veus de Boris Karloff i Bela Lugosi. La lletra, perfecta per avui, parla d’un científic boig fent una festa amb homes-llops, vampirs, zombis, ... i ballant el Monster Mash.

.............................................
The first of November is All Saints’ Day, a public holiday in Catalonia when people traditionally pay their annual visits to the cemetries.The night before, 31st October, is called the “Castanyada” (chestnut feast?!). People get together to eat traditional food, such as sweet potatoes, and chestnuts, and a delicious sweet almond-based treat known as “panillets”. Families and friends meet up and a good time is had by all. Recently, elements of Halloween are being introduced into these activities, and many locals are worried the tradional Catalan festa will lose out to the American Halloween. However, my personal opinion is that the two can live side by side, and what’s more, both celebrations have the same origins, in the pagan acts celebrated to ward off evil spirits many years ago in Europe.

Anyway, what’s a party without music? If you click here you can get a download of the Tannu Tuva official Halloween spooky music CD!

The first song of which, is the Monster Mash ...

Jar of hearts - Cristina Perri

2011-10-27T12:29:00.002+02:00

Havia oblidat aquesta peça. Ja estem a la tardor, però aquesta ha sigut la cançó de l'estiu a Anglaterra. Mentre hi estavem de vacances, sonava a totes hores a la radio. I està bé, no?

Tortosa, dia 30, en Defensa de la Sanitat de les Terres de l'Ebre

2011-10-24T18:59:00.000+02:00

I got you - Split Enz

2011-10-24T09:15:00.001+02:00

No és que sigui el fan numero 1 de l'esport del rugby, i tampoc és que tingui res en contra de França (bé, per quedar bé ...), però sempre he tingut un talo d'Aquiles per Nova Zelanda. Un pais precios, amb una gent educada i culta (bé, els 3 o 4 que he conegut!), el ball dels All Blacks, el no-nuclearització, les pel·líes The Piano, Lord of the Rings, Braindead - quin crak el Peter Jackson!, la serie The Flight of the Conchords, i sobretot els germans Finn. Despres farien Crowded House, però al principis dels 80 van tenir èxit com a Split Enz. Aixi que, per celebrar la victoria al mundial de rugby, aqui els tenim. Recordeu aquesta joia?

....

It's not that I'm a Big Fan of rugby, or that I have anything against the French (well, no more than any other English-man), but I do have a soft spot for New Zealand. A country which says no to nuclear power and weapons (as I was reminded a few weeks ago), with such a glorious countryside, and wonderful people (well, the 3 or 4 I've met), the war dance of the All Blacks, films like The Piano, Lord of the Rings - in fact anything by Peter Jackson - loved Braindead!, television series like The Flight of the Conchords, and above all the Finn brothers. Probably better known for their later success in Crowded House, but I'm sure you all remember at least this song from their previous group, Split Enz. So, well done New Zealand!!

Dos blogs amb llibres - i Blue Skies de Ella Fitzgerald

2011-10-23T09:24:00.001+02:00

Ultimament he passat més temps a casa del que voldria, i he tornat a mirar blocs que tenia mig-perduts. Hi ha dos que sempre em fan gracia per els "concursos" o endevinalles literaris que posen. Un, són els jocs ja classics de l'autor Jesus M. Tibau, que surten cada dimecres al seu bloc. Cada setmana el joc és d'una forma o una altra - de vegades creatiu, de vegades per a investigar, però sempre acabes aprenent alguna cosa.

També m'agrada molt el bloc Books In Cities. A cada apunt penjen una foto d'un llibre en un lloc del món, i hem d'intentar esbrinar on és el llibre. Es pot participar endevinant el lloc, o també enviant tu una foto per futurs jocs, cosa que natros acabem de fer. És veu que era facilet, que a la primera pista la gent ho ha endevinat!

Parlant de books, també hem agafat de la biblioteca el Irving Berling Song Book, cantada per Ella Fitzgerald. Aqui, un exemple:

....

Spending more time than usual at home, I've been browsing (surfing sounds too sporty) some blogs I had left aside for too long. Two I really enjoy are Jesus Tibau's literary blog, especially for the literature/writing quizes he posts every Wednesday, and another one is this, Books In Cities. The idea is to guess where the photo (of a book) was taken. It could be anywhere in the world - recent solution has been Whitby, UK - and clues are offered. You can also participate by helping the blog-masters (cool name!) and sending in your own photos with/without clues, so if any of my more "exotic" visitors are reading this, and understand a minimum of Catalan (ei, remember Latin?), then have a go at sending one in. If you need my help, just shout:)

Books, leads me on to the Irving Berlin Songbook which we've just borrowed from the library, and Blue Skies by Ella.

Pel·lícules diverses, amb Derezzed dels Daft Punk

2011-10-22T09:36:00.002+02:00

Ultimament he tingut més temps a casa del que voldria i aprofitat per mirar algunes pel·licules, i ara farem una critica express:

Hancock - d'un superheroi borratxo i mal-educat, molt bona i original, però no apte pels petits de casa!

Tiana i el gripau - no és cap gripau, és una granota. Bona pel·lícula, però les escenes del vudu donen una mica de temor als petits. Bon jazz!

Iron Man 2 - evidentment, un classic. Iron man + Robert Downey Jr + Gwyneth Paltrow, pos, que pot fallar.

Dos tontos muy tontos (Dumb and Dumber) - només ho he vist 8 vegades.

El castell caminador (bé, en castellà, el castillo ambulante) - dibuixos animats, un conte precios i original, japones.

Control - l'historia del cantant de Joy Division. Molt bona pel·lícula, molt bona música, però evidentment depriment i trist (no explico que passa).

Shark Boy i Lava Girl - superherois fantastics per als xiquets, ens va agradar molt.

Tron - recordant vells temps, la primer pel·lícula que vaig anar a vore al cine tot sol. Bonissima, no l'havia tornat a vore en 30 anys i recordava gairebe tot. Una pel·lícula (igual que Bladerunner salvant les distancies, una es per a grans, una, pos, no) que encara que parlava del futur, no s'ha quedat antiguada. Sovint quan veus pel·lis futuristes fetes fa 10 anys, te'n rius de com pintaven el futur, però aquesta està ben aconseguida.

Tron Legacy - la segona part que van fer l'any passat. Bestial!! I amb moltes referencies a la primera, es recomana mirar totes dues juntes. I surt la "Tretze" ;)

Scoop - Woody Allen + Scarlett Johansson = perfecció! Guio previsible però no és l'important quan busques a Woody Allen (o la Scarlett!).

Escoltant a Garzon - ja se que aquest jutge no te gaire simpaties a Catalunya però l'historia d'ell és l'historia de l'estat espanyol recentment - patetic. Aixo si, encara que només sigui una entrevista, la posat en escena de Coixet està molt bé`. L'unica pega, que podrien haver dit el mateix en la meitat del temps.

....
More time on my hands these days and I've become an express-film critic. So what have I watched this week;

Listening to Judge Garzon - a 90 minute interview with the "super-judge" from Spain (remember Pinochet?) who is currently fighting to save his career and reputation after numerous half-baked attacks from right-wing press and pressure groups. Thanks to his attempts to get Spain to recognise what had gone on under Franco, and allow relatives of those killed and tortured to find out the truths, the right-wing in Spain have decided to do away with him by hook or by crook. An amazing story, though a little complicated.

Tron - first film I saw on my own at a cinema back in the early 80s. This week repeated in TV, still great, and still looks futuristic.

Tron Legacy - second part just came out, and just as good as the first - with plenty of winks to it. And Jeff Bridges. And "Thirteen"!!

Scoop - Woody Allen + Scarlett Johannson - must I say more! Weak plot, but great lines abound.

The Princess and the Frog - great Disney film, great jazz.

Howl's Moving Castle - Japanese cartoon fairy tale, a beautiful film, recommended for all ages, really well made.

Iron Man 2 - one of my favourite cartoon heroes + Robert Downey Jr + Gwyneth Paltrow = 10 out of 10

Hancock - new look at superheroes , not for kids, but really funny!

Dumb and Dumber - only seen it 8 times

Control - the story of Ian Curtis, the Joy Division singer. Great film, great music, and depressing story.

Shark Boy and Lava Girl - fantastic, in every sense of the word, superhero film for kids.

...
The song: Derezzed dels Daft Punk, de la pel·lícula Tron Legacy.

Biko de Peter Gabriel, i la grandesa de Nelson Mandela

2011-10-21T09:13:00.001+02:00

Ultimament he tingut més temps del que voldria a casa i he aprofitat per acabar uns llibres mig-llegits. He acabat El lladre de cervells, de Pere Estupinya - molt recomanable, un de assaig del Richard Feynman - molt recomanable, of course, i aquest ... Nelson Mandela, En les seves paraules. És una col·lecció de tots els seus discursos, barrejats amb assaijos sobre ell de diferents escriptors i personalitats d'una certa importancia. L'historia de Mandela és una historia molt important per la gent anglèsa de la meva generació ja que ens vam fer grans als 80 just quan la lluita anti-apartheid estava en el seu punt més fort. L'universitat era un continuo d'activitats (recordo bé el boicot al banc Barclays i el nostre rebuig a esportistes i artistes que anaven a actuar a Sud Africa, i els actes que feiem per recollir fons ...). Però despres de llegir aquest llibre, m'he quedat encara més impressionat que mai - sincerament crec que es una de les histories més importants del segle 20 per les lliçons que ens pot donar Mandela.

No us vull explicar tot, però en 4 ratlles .... els 40 anys de lluita, 30 al carcel, mai va perdre de vista la victoria i com s'hauria de gestionar el final del conflicte. Mentre altres verien que al final els "negres" han guanyat als "blancs", ell mai ho va vore aixi, sino que la gent guanyaria al sistema. Que tota la gent que havia recolsat aquest sistema racista durant mig segle, se'ls havia d'incorporar en el nou SurAfrica, un pais amb igualtat per a tothom. Ja podeu imaginar tot el que això implica i aquest mateix ideal va tenir clar quan va entrar al carcel al 1962, i quan va sortir a l'any 1990. I la reconstrucció i reconciliació del pais que va portar a terme mentre era president, ens deixa sense paraules quan ho compares amb altres "liders" mundials.

En fi, una cançò d'aquella època que ens va agradar molt va ser Biko del Peter Gabriel, sobre Steve Biko un altre heroi d'aquella lluita anti-apartheid que va morir torturat per la policia.

I us ajunto dos extractes de dos dels assaig del llibre.

.....

Spending more time than I'd like to at home at the moment, I've managed to finish off a few half-read books. One is Nelson Mandela - In His Own Words, a collection of his speeches and essays about him. Words fail me so I'll leave you with 2 extracts from these essays, and a song about another South African hero, Steve Biko.

Tyrants try to break people or, like petty gods, to re-make them in their own image. There was never much chance of Mandela being broken, but the danger, even in heroic defiance, is that it can make the world of the rebel as narrow as that of the oppressor, concentrate it so much on the struggle, not to be broken that it becomes hard, unmoving, knotted. The tough shell of resistance grows thicker with every insult it must withstand and the person acquires the diginity but also the coldness of a monument. Thus the tyrant creates a mirror-image of himself, hate matching hate, contempt reflecting contempt. Mandela's greatness is that he remained bigger than his captors, that his mind stayed large enough to imagine for them what they had not dared to imagine for themselves: that they might become better than they had been, that they too might attain the only dignity worth having, the dignity of common humanity.

(from an essay by journalist Fintan O'Toole in the book "Nelson Mandela -- in his own words")

(Regarding Mandela's emphasis on NOT diminishing or showing contempt for his adversary)
This approach is what saved South Africa from civil war (after Mandela's release). It is an approach that would serve Israel and Palestine well in their search for peace and justice today. It is an ethos of avoiding the accumulated bitterness that has scarred the Balkans and delayed the resolution of the troubles in N.Ireland. It is a powerful reminder of the folly of the US/UK-led war on Iraq, given the humiliation of the entire Muslim world. If in the conduct of war and struggle you humiliate your adversary, reconciliation and the achievement of democracy after the struggle is overly difficult, even impossible, and certainly delayed. Mandela's profound wisdom of anticipating, premeditating, future outcomes as a guide for how you conduct your struggles and political conduct is the most telling legacy he leaves us from his leadership.

(Wilmot James, essay in "Mandela - in his own words")

Avui Assemblea d'usaris de la sanitat publica de les TTE

2011-10-20T16:33:00.000+02:00

Kites - Simon Dupree and the Big Sound

2011-10-20T09:02:00.000+02:00

Never say never .... just quan estem parlant de llançar les caixes de casets que ja no serveixen de res en aquest època digital on tenim tota la música que volem al moment, va i es trenca el toca-CDs de la "torre"! Com que el tema no està per a gastos, haurem de passar uns dies escoltant la radio (Nnooooo!!) o les cintes del baul dels records. Avui he ficat un amb música dels 60 i hem recordat aquesta joia, Kites de Simon Dupree and the Big Sound.

....

Just when you thought the moment had finally come to throw away all those cassettes, the CD player breaks down. As the economy is definitely not booming at present, it looks like those tapes will come in handy for a while!

Today we've heard a 60s mix, and remembered this classic.

Foot tapper + Apache - The Shadows

2011-10-19T09:15:00.000+02:00

Aquesta foto demostra moltes coses.

1. Que jo també he sigut adolescent! Qui no feia això de joven, copiar les tapes dels LPs quan feiem copies en cassette?

2. Que no era l'artista de la familia!

3. Que lo que deia l'altre dia, sempre he tingut uns gustos raros, eclectics, per no dir frikis - potser aquesta cinta és una copia que vaig fer al 79 (d'uns discs dels anys 50-60 que tenien mons pares). Els companys de classe ja estaven en el Clash o Bruce Springsteen, i jo revivint els anys 50!

4. Que la pirateria sempre ha exisitit, i la musica no ha mort encara.

5.Que els Shadows mai passen de moda, com verem amb el clip d'avui.

....

This photo reveals:

1. I was also a teenager! Hands up anybody who never copied LP covers onto their taped copies.
2. I was no artist!

3. I've always had unusual, eclectic, or downright weird, tastes in music. 1979, all the kids into Bruce Springsteen or the Clash and here I am copying my folks' 1950-60s Shadows' albums!

4. Bootlegging music is not new. And music has not died.

5. That the Shadows will always sound good. Check these out ...

Dijous 20.30 Tortosa

2011-10-18T23:49:00.002+02:00

Sin la teoria - Verkeren (a Tortosa el dia 22)

2011-10-18T09:22:00.001+02:00

Si hi ha un bloc de musica que intento seguir sempre que puc, és aquest, La Voz Telurica (bé, n'hi ha 3 o 4 que segueixo, però avuí toca aquest!). Per les entrades que escriuen i la musica de que parlen, crec que tenim molts de gusts en comú. Sempre et sorprenen amb alguna peça classica, mig-oblidada, o les novedades més rebuscades.

Aquest dissabte, La Voz Telurica organitza una festa a Tortosa, consistint d'un concert dels Verkeren, seguit amb una mica de mix-tapes del Roco, culpable principal de intentar despertar Tortosa, una ciutat que a estones sembla que encara tenim el monument de Franco perque no sabem que ja ha mort (ei, no podia deixar passar l'oportunitat de marcar un gol!). Els mixtapes d'ell són tota una barreja eclectica de musica dels ultims 60 anys, si mireu una mica el blog o busqueu La Voz Telurica pel Facebook, sabreu de que parlo.

I els Verkeren - pos, fa 15 dies no els coneixia però ara si, i m'agraden. Una mica de musica electronica tipus-80s. En fi, és evident que al blog de La Voz, ho explicaran millor. Aqui o aqui o aqui.

Facebook event.

Sin la teoría by Verkeren

Kon Tiki - The Shadows

2011-10-04T09:30:00.001+02:00

Fa 50 anys avui, els Shadows van arribar al numero 1 a les llistes d'exits anglesos amb aquesta peça, Kon Tiki. Els Shadows, que per cert, sempre sonaven a casa nostra quan jo era petit. Encara tinc el cassette que vaig recopilar de més gran, amb tapes dibuixades per mi mateix!

Kon Tiki, com tothom amb access a Wikipedia sap, era el nom d'una barca que van fer servir per intentar demostrar que gent de sur-america havien colonitzat les illes de Polinesia. Va ser bastant famos, amb llibres i documentals.

...

50 years ago today, and The Shadows hit number one with Kon Tiki !

Love Missile F1-11 - Sigue Sigue Sputnik

2011-10-03T09:02:00.000+02:00

I, per acabar aquest mini-serie de concerts dels 80, aqui tenim un dels pitjors grups de l'historia de l'humanitat i el pitjor concert que he vist. Només ho vam poder soportar amb una dosi molt gran d'alcohol :) I aixo que només van tocar 25 minuts - ja que no donaven per a més!

Estem parlant del '86 i un tal Tony James, que abans havia tocat amb Billy Idol al grup Generation X, decideix fer un nou grup. Un grup pel segle 21, que havia de ajuntar tecnologia-sexe-consumisme-rock'n'roll etc per fer alguna cosa totalment novedosa. Per afegir més llenya al foc, provocaven molt i deien tot tipus de barbaritats i aixi la premsa anglesa no els podia vore i els criticava continuament.

Els concerts sempre acabaven malament en aldarulls ja que els components del grup també provocaven al public amb insults, escopinades etc. En fi, tot va ser un process de marketing brutal per vendre alguna cosa - l'unic que fallava era que no valien res, i un cop passat el boom de la fama facil, al segon any no se'n recordava d'ells ni els seus iaios.

Pero als principis tot tenia la pinta de ser un exercici de marketing com els Sex Pistols, en el qual la gent que els va vore al primers concerts, pos, sempre ho recordarien. T'imagines tenir l'entrada del primer concert dels Sex Pistols per vendre pel E-Bay? Pos, un amic i jo vam fer el mateix pensament aqui! Ara passat els anys, pos, si algu vol l'entrada per enmarcar, ho venc per 10 euros!

.............

Some groups are just a marketing strategy, and this is one such case. Provocative attitudes and declarations, concerts cancelled and riots day in day out. Spectacular videos and 21C rock'n'roll image. The only thing missing was a decent song!

Anyway, thinking we might be in at the start of the next Sex Pistols, a friend and I decided to go and see their show back in 1986. A big mistake only made bearable by continuous consumption of alcoholic beverages. Anyway, they did not make it big, and I have not got an extremely valuable concert ticket in my collection.

On the run - REO Speedwagon

2011-10-02T09:14:00.000+02:00

Tots tenim un passat fosc, el meu és la meva afició per aquesta música americana ... mentre la gent escoltaven als Smiths o The Cure, jo d'amagat tenia Journey, Boston, Styx, Foreigner ... i aquests!

....

Guilty pleasures abound! While other teens were cool with their Smiths and Indie music, there was I with a good dosis of bland American "adult-friendly" rock!

The queen and the soldier - Suzanne Vega

2011-10-01T09:30:00.000+02:00

Gracies a les beques d'estudiants, a banda de beure cervesa i menjar caviar, també vaig poder veure a Suzanne Vega en concert al 1986. Una meravella de concert.
I aquesta cançó, la millor que ha fet. The Queen and the Soldier.
...
Remember students' grants? Thanks to them, many a student was able to drink and be merry, and check out some cool concerts. Back in 1986, as a young university student I managed to see Suzanne Vega - wow!!

Heart of Rock 'n' Roll - Huey Lewis

2011-09-30T08:15:00.001+02:00

Fa uns mesos vaig fer un esforç de memoria per recordar els concerts a que anava en la meva "joventut", als anys 80. Cam parlar de OMD, Cyndi Lauper, Big Country, i Katrina and the Waves. Bé, aquest estiu he pogut re-trobar-me amb algunes de les entrades d'aquells temps de gloria, i continuarem amb la serie.

Vam veure Huey Lewis and the News a l'any 1986 a Birmingham :)

.....

A few months ago, looking for a line for the blog, I came up with the idea of re-living some of the concerts I saw in my (other) youth. Here's the posts.

This summer I've managed to find some of the concert tickets - as every teenager always keeps rubbish like this at the back of a drawer. So here's to Huey Lewis ....

About You - petit

2011-09-29T08:46:00.002+02:00

Més petites joies que no haguessem conegut sense l'internet - Mallorca és una illa molt bonica, em diuen. Jo hi he estat, però només 9 hores - prous per a dinar i manifestar-me ... és una llarga historia!! Tenen un equip de futbol, son de les Isles Baleares com diu Antonia Font, i coneixem un bon tenista i xaval simpatic (encara que Madridista!). Tots els mallorquins que he conegut em semblen bona gent, encara que em costa a vegades seguir la conversa! I fan ensaimades gegantes, però degut a les restriccions d'equipatge de má de Ryanair, pos, no ens les porten ... en fi, haurem de tornar-hi.

I de passo podriem buscar un concert de "petit". Us deixo un video, pero si us aixequeu d'hora, ben d'hora, i comenceu a remenar Myspaces i Youtubs i Blocs i Facebooks ... segur que us acabaran agradant tant com a natros :)

....

Mallorca, apart from being a holiday destination for the English, and near Ibiza, is also a nice place. With nice people- tennis player Rafa Nadal, for one; or pop group, Antonia Font etc. They make nice big buns too, called ensaimades. I went there once for 9 hours, just enough time to have lunch with a VIP and go on a protest march - but that's another story.

We need to go back, and if we do, we'll be able to listen to "petit".

Birds or Byrds

2011-09-28T09:11:00.000+02:00

Aquest cap de setmana es celebra el Dia Mundial de les Aus. I quin lloc millor que al Delta de l'Ebre? SEO/Birdlife sempre organitzen activitats interessants i informatius, i entretinguts pels més petits de casa.

Ja estem casi a punt de la temporada de caça, aixi que més val observar els aus mentre podem, ja que d'aqui uns dies se comença la lluita sempre igualada i justa; ocell vs bales, o, segons com, ocell vs home amb un pot de pega!

.....

This weekend is the World Bird Day, and SEO/Birdlife are organizing a fantastic weekend of activities (educational, bird-ringing, bird-watching, kids' games, and of course, a paella) in the Ebro Delta - one of the top nature spots in the Mediterranean for birdlife.

A week later, the hunting season starts, where once again man and his humble shotgun struggle to survive against those dastardly ducks, robins, thrushes, and anything else that flies or tweets.

Catsuit fruit - Kid Congo and the Pink Monkey Birds

2011-09-27T09:05:00.000+02:00

Buscant coses noves i , si potser, algo re-buscat, pos ....

Looking for new stuff with weird names ....

Les toros - Jaques Brel

2011-09-26T09:14:00.001+02:00

A great day for Catalunya !!!
Click here for the NY Times article which sums it up nicely - In Catalonia, a Last Day of Bullfighting.
Goodbye toreros; hello bulls, hello future :)

And thanks to blogger-author Francesc Mompo for revealing this cool video of Jaques Brel.

Stay with me - The Faces

2011-09-25T09:51:00.001+02:00

Amb les presses d'acabar, ahir no vaig acabar de dir tot el que se m'havia vingut al cap amb el concert dels Sopa de Cabra. Evidentment aquests dies s'ha parlat molt a la premsa i a la radio i veig que tothom els compara amb els Rolling Stones, pero jo no acabo de veure les coincidencies. Com tothom, crec que els Sopa tenen dos èpoques bones, i la segona (Nou, Plou i fa Sol) em sonen com a molt a Bruce Springsteen, aixo si, Bruce també de la ultima epoca, la dels anthems de pop. Potser també es podria comparar amb els himnes dels U2?

La primera època, la que m'agrada més, sempre he pensat que sonaven més al que diem en anglès "pub rock", exemples clars del qual seria Nick Lowe o The Faces. I el concert també m'ho semblava, que aquest estil és el que els és més comode.

I qui eren The Faces? Aqui els teniu amb Stay With Me.

I l'ultima reflexió; Deu-n'hi-do la quantitat de gent que fumaven dins del recinte! I no era tabac precisament el que fumaven! Em feia creus - Hola nois, Woodstock ja s'ha acabat!!

El Boig de la Ciutat - Sopa de Cabra - i el concert.

2011-09-24T09:14:00.001+02:00

El dia 10 de setembre, igual que unes altres persones, vam acudir al Palau Sant Jordi per veure i sentir el concert de Sopa de Cabra. Un concert molt esperat, però amb un sabor agri-dolç per alguna gent per la forma en que s’havia venut. Mira, tornem per a fer un últim concert. Pos, no, farem un altre i un altre. I anirem a Tarragona i Mallorca i Gerona. La gent que va pagar el doble per una entrada pel primer perquè pensaven que només n’hi hauria un, o la gent que va volar de Mallorca a Barcelona quan podrien haver-ho vist a casa ... en fi, tornem al concert.

No sóc cap expert en fer critiques musicals, però algunes reflexions sense ordre ni desordre si que puc deixar.
Primer, aquest grup son musicalment molt bons! A banda dels habituals membres tenien el guitarrista dels Very Pomelo per substituir el membre original, “Ninyin”, que va morir al 2002. I quina guitarrista! Bonissim!
Van tocar tots els temes esperats, des dels més rockeros del principis, fins els pop del final. Evidentment, les cançons de l’època del mig, i les en castellà, pos, no sonaven. De fet només van tocar un troç de “El sexo”, la més coneguda en castellà, dins un medley amb Blujins Rock, quan la gent ja anava tan llançada que ningú va tenir temps de xiular-los. Encara que crec que en aquest concert, no els hauria xiulat ningú fessin el que fessin. Res fora del guió, i en un dels “encores” van tocar Rock n Roll dels Led Zeppelin però, no sé si per l’edat de la gent o un desconeixement de la peça, no va rebre gaire entusiasme quan, per mi, era la millor de la nit!

Un gran plus per mi, la puntualitat. Van començar amb només 8 minuts de retard. No entenc com no poden començar a l’hora exacte, però no ens podem queixar, 8 minuts és tot un èxit per un acte així aquí. El concert de U2, però, a Sheffield al 2010 no va començar al minut que tocava, sinó al segon!

Més coses; Quintana ja podria tallar-se els cabells, que tots tenim un edat.

Després de sentir el concert i unes setmanes xupant-me tots els LPs, la conclusió en general que tinc d'aquest grup és que; les lletres de les primeres cançons eren més originals i bones (Boig de la ciutat, carrer dels torrats...). Les cançons dels ùltims LPs havien guanyat molt en musica i producció però les lletres ja són les típiques inutiles, per a mi!, tipus “si tu vens, jo em quedo; no tornaré si tu no vens; si busques, ho trobaras; les estrelles brillen, però la nit és fosca; ella va entrar per la porta i l’amor va sortir per la ximenea”.... Zzzzz.

Més aspectes no estrictament musical: és ben coneguda que Quintana, i suposo el grup, no són dels més radicals en el tema català. Son més del rotllo "tots som iguals, amor i pau ...". Al concert, suposo que veient que el seu mercat és Catalunya després dels entrebancs que han sofert, ho va intentar arreglar – a mitges. No va quedar gens clar el que pensa ara, cosa que no està mal per un missatge polític! En un moment es va enrotllar explicant l’evolució dels seus pensaments però no vaig entendre fins a on ha arribat, o de que parlava realment! De fet, un parell de cops que la gent va començar a cridar Independencia, pos, des del escenari no van fer cap intenció de seguir el joc, i van arrancar en la propera cançó. També em vaig fixar que un cert tipus de gent vestit amb l’uniforme de “pijos de Barcelona” tampoc es van aixecar per cridar-ho.

Tot s’ha de dir, la gent no demanava In-Inde-Independencia, sinò In-Inda-Indapendencia. Suposo que és el mateix.
Quintana i cia tampoc canten “Mai trobaras” sinó una cançó pareguda, “Mai trubaras”.

Dins del recinte hi ha uns homes que porten barrils de cervesa a l’esquena i un tub amb aixeta i van omplint gots per a vendre a la gent que no vol marxar del concert per anar al bar. Tot un invent!! Jo vull un! A Tortosa això encara no ha arribat aquesta meravella.
La pega és que, encara que evidentment son els venedors oficials, autoritzats pel Palau (un palau amb nom ben català), en un concert (de musica catalana) al capital de Catalunya ... pos, al cartell que tenien, diu només “Drinks – Bebidas” – dos llengues en perill d’extinció!

En fi, ja que no som adolescents, quan anem als concerts ens fixem en més coses i no ens emborratxem com abans, però el resumen seria un aprovat notable :)
....
Last week we went to a concert of the Catalan group, Sopa de Cabra. Check ‘em out!

I am a Catalan - Pau Casals

2011-09-11T23:58:00.000+02:00

Blue-jeans rock - Sopa de Cabra

2011-09-10T09:31:00.000+02:00

Brussel·les, 9 de setembre 2001.

2011-09-09T09:00:00.001+02:00

Avui fa 10 anys de la manifestació de la PDE a Brussel•les. Llegint al seu bloc podem saber més sobre els fets generals, però avui s’ha proposat que els blocaires fessem algun apunt personal sobre aquell dia. Que recordem?
Diferents sensacions. Cansament. Abans de la mani, natros havíem estat 2 setmanes amb la Marxa Blava, des de Lyon fins Brussel•les. La Marxa va ser tota una experiència, molts d’amistats nous, molts activitats a favor dels rius, i molta marxa i poc descans. I poc menjar. Com que el més fàcil en aquests casos per la gent que ens rebia era fer un menjar ùnic, jo sent vegetaria, pos, bàsicament van ser 15 dies de pa i formatge! L’ambient en la Marxa era increïble, només superat pel dia de la mani. Vam arribar a Brussel•les el dia 8, com molta gent que venia expressament pel dia 9. Aquella nit a Brussel•les se sentia molt de català pels carrers.

Del dia 9, l’emoció va ser brutal quan vam arribar al punt de trobada i ens vam adonar de quanta gent realment erem – uns 15.000 diuen! Penseu-ho bé, 15.000 persones vingudes expressament des d’aquestes terres (perquè dubto que molta gent de Brussel•les va sortir al carrer). I la pluja, no es pot parlar d’aquell dia sense nombrar la pluja i el fred que vam passar. A la tarda vam quedar en uns amics que havien vingut a la mani també i el dia 10 la gent que encara hi erem, ens vam concentrar al Parlament Europeu. Ahir vam esperar, cantant, fins que van sortir els representants de la PDE que havien entrat a dins per entregar les nostres peticions. Suposo que va ser l’ultima vegada que es va deixar apropar la gent tan a prop del Parlament, ja que el dia desprès va ser el 11 setembre 2001.

Natros vam quedar un altre dia a Brussel•les i vam volar cap a Londres el dia 11. Allí ens vam trobar amb un aeroport ple de policies amb metralladors però no vam saber res del que havia passat a NY fins que vam entrar un pub a l’estació de Sant Pancras i vam vore les noticies.

Que més? Que vam fer la marxa de país en país sense tenir Euros, per tant anavem canviant de monedes. No teníem telèfon mòbil, per tant un munt de monedes a les cabines. Vaig descobrir que els belgues també es tornen bojos pels pataques fregides. Que Brussel•les sembla bonic però no estavem pel labor del turisme. Que si la gent s’ho proposa, es poden aconseguir moltes coses – no cal caure en l’apatisme i cinisme que provoquen molts de politics.
....
10 years ago today 15,000 people, mainly from Catalunya and Aragon, marched through Brussels in defence of the river Ebro. The PDE (Ebro Defence campaign movement) had spent months organizing this act. In August a march set off from the Ebro Delta which would arrive in Brussels on the 8th September. The first days there were literally thousands of participants walking alongside the river upstream towards the Pyrenees. Obviously the stages in France, Germany, Holland had less walkers but we received a warm welcome wherever we went, meeting up with other social and environmental groups along the way. Then 15,000 people came on the 9th especially for the huge demonstration planned. Think about that for a moment. 15,000 people travelling from hundreds of miles away “just” to demonstrate on the streets of the European capital!

Why? The Spanish government was planning a dam building scheme and huge water transfer to the south of Spain for speculative tourism, building and leisure interests. This would have bled the Ebro dry, and left the Delta – one of the most important natural areas in Spain – in a precarious situation. We believed these plans contravened European Directives and as such should not receive a green light nor the 8,000 million euros funding the government had requested. The huge social movement backed our technical explanations and gave us the support to make the European Commission take our demands seriously. It would take another 4 years of intense lobbying, and a brutal “battle” with the Spanish government played out in the corridors of Brussels, but eventually in 2004 the Commission came down on our side.

Handle with care - Travelling Wilburys

2011-09-06T09:58:00.001+02:00

Alright - ELO

2011-09-04T09:46:00.002+02:00

L’any 1986 ELO va fer un últim concert a Birmingham per recollir diners per una organització que ajuda als xiquets amb problemes de salut. I jo estava!! Repeteixo, quan semblava que mai més tocarien junts, jo estava en un concert dels ELO!!!

Desprès es va des-fer el grup i Jeff Lynne començava a treballar amb George Harrison (recordeu la connexió Beatles?!) en diversos projectes com els Travelling Wilburys.
Bev Bevan va decidir continuar com a ELO 2, amb nous membres del grup i van gravar un par de LPs durant els 90, però no els he escoltat mai.
A l’any 2001 Jeff Lynne es va ajuntar de nou amb Richard Tandy per gravar un nou LP dels ELO, Zoom, amb la col·laboració de George Harrison. Amb mort de Harrison, però, aquest nou començament també s’ha entrat en una fase de limbo que no se sap si tindrà continuació o no ...Els singles van ser Alright i Moment in Paradise.

....

In 1986, against all the odds, ELO decided to play live once more - in the Heartbeat charity concert in Birmingham. And I was there !!!!

After this they disbanded and Jeff went on to work with George Harrison (anyone mention the ELO-Beatles link?), on various projects, including the Travelling Wilburys.

For some reason Bev Bevan got his own band together, called them ELO2 and released a couple of LPs which I've never listened to.

In 2001, Jeff got back together with Richard Tandy and decided to record a new ELO album, Zoom, with the help of George Harrison. A promising re-start, though, was put on hold after Harrison's death ... and we're still waiting for Jeff's next move ELO-wise.

Here's a single from Zoom to wind up this series - for now ....

Calling America - ELO

2011-09-01T09:40:00.003+02:00

El grup s'estava des-fent però Jeff Lynne, Bev Bevan i Richard Tandy es van quedar per fer un nou LP l’any 1985, Balance of Power. Evidentment en aquell moment ho vaig comprar en vinil però ara que he estat buscant versions digitals dels LPs, aquest ni m’he molestat en buscar. Fins i tot van deixar d'usar el logo tipic dels ELO! Grrr!

Calling America.

...

ELO were winding up quickly, but the three "originals", Jeff, Bev, and Richard stayed on for one last LP. 1985's Balance of Power. Being a fan, I bought it straight away on vinyl, and listened to it twice! Now I've not even bothered downloading a digital version of it. They didn't even use their famous groovy logo!

Secret Messages - ELO

2011-08-29T09:31:00.003+02:00

Després de Time, ELO va deixar d’anar de gira. Alguns diuen és que al Jeff Lynne li va agafar una mena de stage-fright i no podia, però no està clar del tot que aixo fos el cas. Potser estaven ja cansats de tanta fama. Membres del grup, Jeff inclòs, també estaven molt embolicats en altres projectes i el futur del ELO no pintava bé. Però van poder arribar a gravar un últim LP decent, al 1983, Secret Messages. Cançons a destacar, Four Little Diamonds, Rock ‘n’ Roll is King, Secret Messages.

...

Soon after Time, ELO stopped touring. Some said it was because Jeff Lynne suffered from stage-fright, but I've never seen it clearly explained. Maybe they were just too fed up with fame, too many other things in their minds, and moving on to fresh pastures. Most of the band were collaborating in other musical projects, other bands, soundtracks, production work etc and the future of ELO did not look too bright. They still managed to pull one last decent LP out of the hat, though. 1983's Secret Messages with songs like Four Little Diamonds, Rock ‘n’ Roll is King, Secret Messages.

Yours Truly 2095 - ELO

2011-08-26T09:16:00.000+02:00

A l’any 1981 arriba el primer LP d’ells que vaig comprar. De fet un dels primers LPs de qualsevol grup que vaig comprar. Time. Sonaven menys les cordes i entraven timidament en l’electronica. La gran pregunta és com el Jeff Lynne va poder, o ha pogut, dominar l'arte de la musica pop, passant per les cordes de l'orquestra, el rock, l'electronica, peces elaborades de 10 minuts, joies de 3 minuts, tocant qualsevol instrument i produient els discos ...? Quin geni!

Aquest LP potser no va tenir l’èxit dels anteriors, ja que els temps havien canviat, i la joventut estavem per altres coses, però m’encanta. Ticket to the Moon, 21st Century Man, Twilight ....ja han estat al bloc, ja que aquest LP evidentment em porta bons records. Pos, una altra peça: Yours Truly 2095

...

By 1981 I was earning enough from the paper round to actually buy records, and this was one of the first. Maybe there are less strings on it, and maybe they were moving into electronic instruments to try and keep up with other groups, but it's still a classic - for me! Jeff Lynne showed once more he could do anything he put himself to - a 10 minute orchestral arrangement, no problem. A 3-minute pop hit. Rock, disco, electronics ... producer ... multi-instrumentalist ... a genius! Having already posted 3 tracks from this album (Ticket to the moon, 21st century man, twilight - check them out!), here's a 4th.

Xanadu - ELO

2011-08-22T09:11:00.003+02:00

A l’any 1980 ELO gravaria la banda sonora de la pel·lícula Xanadu. Una pel·li pèssima, però que val la pena per Olivia Newton-John, i la música.

...

In 1980 ELO wrote and recorded the soundtrack for the film Xanadu, a film of doubtful quality but saved by the ever-stunning Olivia Newton-John, and the music!

The Diary of Horace Wimp - ELO

2011-08-19T09:04:00.002+02:00

A l’any 1979 ELO gravaria Discovery, ara amb un cert aire “disco”. A mi personalment potser el que menys m’agrada (els meus preferits són de la primera època, els 3-4-5 que després vendrien junts en un boxed set, Three Light Years). Però hi ha cançons molt bones, Confusion, Last Train To London, o The Diary of Horace Wimp (oi que sona com els Beatles?!)

....

ELO's 1979 album, Discovery, took onboard disco music. Personally it's not my favourite - I prefer the first 5 - but it does include some classic pop songs like Confusion, Last Train to London, or The Diary of Horace Wimp (anybody mention the Beatles ...?)

Mr Blue Sky - Sweet Talkin' Woman - ELO

2011-08-17T09:54:00.001+02:00

Com tots els grups, arriba un moment del “no va més”, i als ELO els arribaria amb Out Of The Blue, any 1977, un LP doble, amb concerts massius plens d’efectes especials i excessius ... justament en plena època punk on el ELO ja es distanciarien dels “entesos” en música. Com els ABBA, fer música pop massa perfecte no estava ben vist pels experts – però si pels consumidors!
Qui no té Out Of The Blue a casa? Bé, si hi ha algú que no ho té, pos, avui dos cançons: Mr Blue Sky (of course!) i Sweet Talkin’ Woman.

As with all groups, the bigger you get, the bigger you want to be. In 1977, ELO ignored punk and young people, to stick with perfect pop classics, on a double album and huge expensive concerts with loads of special effects. The result - even more success! Just like ABBA, maybe music critics didn't like it, but the paying public just lapped it up!

Who does not have this LP at home?! Difficult to choose two tracks, but I'll post the most popular ones today, Mr Blue Sky and Sweet Talkin' Woman.

Living Thing - Tightrope - ELO

2011-08-15T09:49:00.002+02:00

I ja tenim el nave espacial del logo!
Al 1976, amb A New World Record, diria que ELO va començar a deixar els experiments atras i es dedicaven purament al pop-rock (light), però continuaven usant molt de corda. D’aquest LP podríem ressaltar Tightrope, Telephone Line, Rockaria, Livin’ Thing ...

...

At last, the famous logo! With A New World Record, ELO left behind some of their more interesting and original experiments to stick to pure 4-minute pop songs, with some string instruments still in there. Tightrope, Telephone Line, Rockaria, Living Thing are among some of the great songs on this album.

Nightrider - Strange Magic - ELO

2011-08-12T09:44:00.001+02:00

1975, 5e LP, Face The Music. Wow!! És un “must” per qualsevol col·lecció de música, Evil Woman, Down Home Town, Strange Magic, Nightrider ...

...

With their fifth LP, Face the Music, in 1975 ELO kept their music at the very highest level ....

3 de Eldorado - ELO

2011-08-08T07:58:00.000+02:00

Pel 4t LP i després de diversos canvis en el line-up, amb aquest LP i el pròxim, ELO començava a tenir el Dream Team que continuaria durant tota la dècada dels 70. Jeff Lynne, que fa de tot. Bev Bevan a la bateria. Richard Tandy al teclat. Mik Kaminski, violi. Kelly Groucutt, baix. Melvyn Gale, violocello. I que consta que no he necessitat al Wikipedia per recordar els noms – la música que aprens d’adolescent no et deixa mai!Bé, del LP Eldorado, podem ressaltar TOT! Però ficats a triar, Can’t Get It Out Of My Head i Boy Blue i Illusions in G Major....

............

So how come a teenager's first love in music never leaves him? 30 years later and I can still remember the line-up of ELO's best version which was being defined with Eldorado, and the following album. Eldorado, the name itself clearly indicates what you can expect to find in this LP! Basically this album is a MUST, but if we had to choose just a few tracks, try and check out: Can't get it out of my head, Boy blue, or Illusions in G Major ...

Daybreaker - Showdown - ELO

2011-08-05T09:18:00.001+02:00

L’any 1973 sortiria el tercer LP On The Third Day, on realment van començar a formar hits darrera hits .. potser el més famós d’aquest LP va ser Showdown, però el que més m’agradava de joven era Daybreaker. No sóc tan vell d’haver conegut els ELO en el seu millor moment. Durant els 70, els anava sentint a la radio com tothom, però no va ser fins el 79 que algú em va deixar un LP sencer per escoltar. Directament cap a la biblioteca per treure tots els discs que podia i gravar-los!

L’any següent un oncle em comenta que un amic del poble del costat tenia els primers LPs que encara no havia pogut trobar per gravar (evidentment, comprar no entrava l’equació d’un joven sense recursos). Vaig caminar un hora per arribar a casa d’ells (tot s’ha de dir, som molt caminadors a Yorkshire!), agafar els LPs i gravar-los a casa nostra. La setmana desprès repetia la ruta!

...

With their third album, On The Third Day, ELO really hit the bigtime, with songs such as Showdown or Daybreaker.

My personal relationship with them was the typical obsesssion of a teenager. It was not until the end of the 70s as a 12, 13-year-old when I realised how great this band were. I immediately started rummaging through their previous albums, recording what I could. Even walking an hour to the next town, to an acquaintance's house who'd lend me their first albums to copy. Even back then, you see, we copied music!

Mitjons Blancs - Terratombats

2011-08-03T09:31:00.002+02:00

Interrumpim aquest fascinant serie d'apunts sobre ELO per proposar una altra candidata per cançó de l'estiu :)
...
Leaving the ELO series aside for a day, couldn't resist this piece of summer "fun" - fun with a message. The lyrics (in a mixture of Catalan and English) denounce the fact that people coming to Catalonia on holiday, bombarded by "typical" Spanish souvenirs, do not get a chance to find out anything about Catalonia or its culture. Who's to blame?
A visitor to London wouldn't expect to see folk in kilts saying Och Aye, or Lancastrians walking whippets and smoking black puddings, so why are visitors to Catalonia offered bull-fighting souvenirs, Sevillian folk dresses, even Mexican hats!!?

Roll over Beethoven - ELO

2011-08-02T09:12:00.000+02:00

Al any següent Roy Wood va deixar el grup per formar Wizzard, i Jeff Lynne va agafar el mando – i quin geni! Des de llavors escrivia i producia tota la música del grup. Van gravar ELO2 amb un notable èxit fent una versió del Roll Over Beethoven (Chuck Berry).

...

The following year, Roy Wood would (pun unintended) leave to start up Wizzard, and Jeff Lynne took on full responsibility for writing the band's music and lyrics, and producing their albums - except for this cover of Roll Over Beethoven (Chuck Berry) which appeared on the second album, ELO2.

10538 Overture - ELO

2011-07-29T09:05:00.000+02:00

Com cada estiu, el bloc també se sent letàrgic. Per descansar una mica i canviar d’aires, farem el mateix com cada any. Per tant, toca el Tercer Anual “Apunts-MonoTematics-BiSetmanals-Sobre-Un-Dels-Grups-Millors-Mentre-Dura-Aquest-Calor”.
Els estius anteriors ha tocat a Elvis i als Beatles. Potser la opció d’aquest any no estareu tan d’acord en mi si és un dels Més Grans, però doneu-los una oportunitat! A l’any 1971 el grup The Move (Flowers in the rain, Blackberry way), després de diversos canvis, consistia de Roy Wood, Jeff Lynne i Bev Bevan. Aquests tres van decidir buscar nous horizontes i van formar un grup nou, the Electric Light Orchestra (ELO). Tal com queda clar amb el nom, l’objectiu era barrejar musica rock amb instruments tradicionals d’orquestra – violins, violoncels, baixos, etc. A més a més van dir des del primer dia que volien continuar on s’havien quedat els Beatles – cosa que també es veu, degut a l’experimentació i riscos que feien amb els primers LPs, i l’habilitat de escriure melodies que “enganxen” que aniria sortint amb el pas del temps. El primer LP va ser The Electric Light Orchestra, any 1971. I potser la peça més emblemàtica i coneguda, el 10538 Overture (Lynne).

...

As usual, to ease our way through a long hot summer, we are going to have a series of posts on one of the greatest singers or groups in the History of Pop Music. Past stars have been Elvis and the Beatles. This year, it's ELO's turn! Bev Bevan, Roy Wood, and Jeff Lynne decided to turn the group The Move into something different, with a special focus on orchestral instruments and arrangements, in their words carrying on from where The Beatles left off! The first album, Electric Light Orchestra, came out in 1971 with hits such as this, the 10538 Overture.

Good Vibrations per l'Ebre ? De moment, no ...

2011-07-28T09:04:00.001+02:00

Bé, abans de prendre uns dies de descans virtual, com està el tema de l’Ebre? Pos, igual que sempre – fotut! Com que som europees hem de seguir la legislació europea i la directiva en qüestió, la Directiva Marc d’Aigües, explica molt clarament que, per tots els rius s’ha de fer un Pla d’accions i usos, dins d’un cert temps i seguint un cert criteri. Resulta que el Pla per l’Ebre porta més de 2 anys de retard, amb denuncies des de la Comissió Europea inclosa! Fins i tot les ultimes noticies són que portaran el Govern Espanyol als Tribunals de Luxemberg – o sigui, multes a pagar entre tots els contribuyents!

Per que tarden tant? Perquè aquest Pla ha de designar un regim de cabals minims pel riu que poden garantitzar uns minims condicions ecologics –uns minims, no demanem molt!
Pos, no saben com fer quadrar aquest cabal escas però necessari que haurien d’adjudicar, amb el fet que casi tot l’aigua de l’Ebre o està donat o està promes a nous usaris. La Comissió Tecnica de les TTE va calcular un regim de cabals fa 3 anys, i ho vam aprovar entre tots els parts interessats i al Parlament de Catalunya, abans d’enviar-ho al Ministerio. Sembla que el Ministerio ho ha ficat en un calaix i està esperant el moment de treure del barret un numero magic de cabal que acontentarà als usaris i politics, més que un cabal real i cientificament calculat.

Per no parlar de l’estat del riu – fatal. Quan diuen que està en bon estat, només miren els factors que els va bé, però n’hi ha d’altres que pinten malament. Per no parlar del creixement infinit dels algues, cosa que ens ha portat a la plaga de la mosca negra, i problemes greus pel nuclear de Asco. Al Japò els va fer falta un terretremol i un tsunami, aqui amb un grapat d’algues els podem aturar.

Estem en crisi. No hi ha diners. Retallem en tot. No es farà el nou hospital a Tortosa, i el que tenim, pos, a tancar plantes o fumar fora a metges i infermeres. Els nous instituts i escoles no es faran. Fora plantilla de professors, retallem la sisena hora. Peroooooooooooo, no se sap com, s’ha trobat diners per continuar amb el “canal” Xerta-Senia. El 25% dels pressuposts de la Generalitat al Baix Ebre són per aquesta obra. Un Canal que ens diuen és per a regar, però no té ni regants ni plans de regadiu, i el govern valencia frota les mans mirant com les obres s’apropen a la seva comunitat. Oi que els regants no poden pagar-ho? Pos, no us amoinesseu, aqui tenim una gent que compraran l’aigua si aneu allargant els tubs .... bla bla bla, l’historia de sempre. L’historia del canal Segarra-Garrigues, que és per regar, però no se sap com, ara fa un transvasament “petit i temporal” a 40 pobles ... i poc a poc, els tubs s’apropen a Barcelona.

El Delta sense aigua ni sediments, la riquesa del Mar de l’Ebre a l’aire, un riu que fa pena, i un transvasament de jovens cap als capitals per no tornar mai més.
Bon estiu!
...
Before taking a well-earned summer break and reducing my blog activity, a quick review of the state of the river Ebro, one of my keen protest activities. According to the European Comission, Spain is now over two years behind schedule with its publication of the Ebro River Plan, and will be taken to EU Courts – i.e. fines to be paid by tax-payers for governmental incompetence, yipee! Why the delay? Because EU legislation is trying to protect the fragile state of European rivers and has said that as part of this plan, each river must have a “minimum flow” calculated and adjudicated which is to guarantee a minimum ecological state. Technicians and scientists have calculated this figure for the Ebro but the government has put it to one side as it doesn’t add up with all the water they wish to allocate for irrigation, industry, tourisim, golf, etc. It seems like the govt. are “working” on a new calculation which will, surprise surprise, please everyone except those who worry for the river’s future. A political decision rather than a scientific one.

Added to this, the Ebro water quality is in very bad state, stagnant areas being overgrown by algea, leading in turn to the current plague of the very nasty “black fly”. Algae have even been blocking up the water intake on a nuclear power plant up river, causing serious cooling problems! Who needs earthquakes and tsunamis when you have river-weed? Don’t tell Al Qaeda!

Under the guise of irrigation canals, there are many suspicious public works being carried out which, if history is anything to go by,will eventually lead to long-distance water transfers for touristic projects, bleeding the Ebro dry.

The Delta is without a decent river flow, or the sediments it needs for its stability. The only resource the lower Ebro lands have is on its last legs, and our youngsters also have to follow the water to the big cities to get jobs, bleeding this area dry of any kind of future. Happy Summer!

For Grace - Thomas Dybdahl

2011-07-27T09:02:00.000+02:00

Valerie - Amy Winehouse

2011-07-26T09:44:00.000+02:00

You know I'm no good - Amy Winehouse

2011-07-25T09:18:00.001+02:00

Tears Dry On Their Own - Amy Winehouse

2011-07-24T09:50:00.001+02:00

El Tortosa del segle 20.

2011-07-23T19:48:00.002+02:00

Copiem aquest interessant apunt de La Marfanta:

La Tortosa dels anys quaranta també reviu al Renaixement
Publicat per Gustau Moreno

El dissenyador tortosí Quimo Panisello crea joguines i souvernirs amb motius i productes comercials de mitjan segle XX ·Xocolata Creo. Sifons de marques com Carbónicas Cid de Roquetes o Ebro, el sifó higiènic de la Cava, Jesús i Maria i Camarles. Joguines de llauna. Cartilles de cal·ligrafia com les de Rubio, però amb dibuixos i gravats de Tortosa. Imants de nevera amb la forma d’una camiseta antiga del Tortosa o de l’equip del col·legi Sant Josep, o bé d’altres amb productes com anís Ebro, patates Chimo-Chips, sèmola Nomen, fixador Gamundi o pastilles de sabó Jabonera. Capsetes amb forma d’estrella per guardar estrelletes de Migcamí, i retallables de camionets tortosins d’empreses com JABS, olis Panisello, o fins i tot un mític autobús Ebro.Lo Taulell al Carrer, a la Festa del Renaixement de Tortosa, té enguany una parada que rememora alguns dels productes i de les firmes comercials que hi havia a la ciutat durant la postguerra.

Es tracta d’una iniciativa del dissenyador Quimo Panisello, que ha comptat amb la col·laboració de la botiga de pintures JABS, al carrer Pintor Gimeno. Panisello ha explicat que la seua professió i el seu gust per l’estètica retro l’han portat a dissenyar i reproduir alguns dels articles i productes dels anys quaranta i cinquanta del segle XX, en forma de joguines o de souvenirs. De moment, els articles que estan tenint més acceptació són les llibretes de cal·ligrafia. Hi ha sis models diferents, amb dibuixos del riu Ebre, el barri de Ferreries, la Tortosa antiga amb el riu, la plaça de l’Àngel, lo Carrilet, i l’hostal de Don Ramon. La paradeta de pintures JABS amb Quimo Panisello es trobarà instal·lada, durant aquests dies de Festa del Renaixement, a la plaça Agustí Querol, a sota dels porxos de Baratijas, un altre dels negocis tortosins més tradicionals.

Anyway you want it - Journey

2011-07-23T08:53:00.001+02:00

A Tortosa estem de festa i, malgrat algun polemica, pensem passar-ho bé. Com lligar una cançó? Pos, és la Festa del Renaixement. Els del Big Bang Theory també van anar a una Festa de Renaiexement en algun episodi. I en un altre episodi Sheldon i la mare de Leonard van cantar aquesta joia dels Journey, Anyway You Want It ...

...

Tortosa is celebrating its annual Renaissance Festival this weekend and we all hope to dine wine and be merry till we drop.

Weak song link: on the comedy series Big Bang Theory they also went to a Renaissance Festival. And in another episode they sang this ...!

La Vida Sense Tu - Obrint Pas

2011-07-22T09:39:00.001+02:00

La vida sense ... Camps :)

Je je, bon titul que han triat els Obrint Pas! Avui suposo que la meitat dels valencians deuen estar de festa, i m'alegro per ells, i per la democracia, que Camps s'ha fotut lo camp per fi! El més preocupant és l'altra meitat de la gent que, tot i sabent que és un lladre, li voten. En fi, una mica de festa, i demà serà un altre dia.

...

The President of the Autonomous Community of Valencia, from the PP (Conservative) Party, has finally resigned faced with upcoming court cases dealing with a diverse selection of corruption cases - a mini-Berlusconi, with a similar swarmy smile. Bye bye, mate; bring on the next one!

Valencian group Obrint Pas have never exactly been friends with the dishonest bunch currently in govt. Here they are with their hit, suitably titled - Life Without You!

Jenifer - Els Catarres

2011-07-21T09:07:00.001+02:00

M'han dit que encara queden dos persones a la Terra Alta que no han sentit aquesta cançó ...

Bette Davis Eyes

2011-07-20T09:57:00.001+02:00

According to Wikipedia, today is Kim Carnes' birthday.
Her most famous hit from way back in '81.

Feynman on trees and fire, and Tannu Tuva

2011-07-19T09:20:00.001+02:00

A vegades val la pena escoltar a algú que sap de que parla. Richard Feynman no era només un geni, sino un dels millors comunicadors que ha tingut el món de la ciencia.

I quan hem acabat, que tal una mica més de música de Tannu Tuva?

...

Sometimes, it's worth dropping everything and listening to someone who actually knows what they are talking about. The late great Richard Fenyman, not just a genius, but a genius who knew how to communicate like few others.

Got here thanks to our Antipodes - the internet never fails to amaze me , wonder what Feynman would have made of it ...

And, why not, a bit more throat singing from Tannu Tuva.

A Girl Called Johnny

2011-07-18T08:44:00.000+02:00

Fa massa temps que no escoltem als Waterboys ... del seu primer LP, 1982.

Poetry

2011-07-17T09:17:00.002+02:00

Al seu bloc, l'autor Francesc Mompo anima a la gent a escriure haikus sobre el monument franquista que incomprensiblement encara tenim a Tortosa. Els podeu llegir al seu bloc (cada dia hi ha més), i podeu participar escrivint un. Tal com diu Francesc, poesia contra fascisme!

Si hi ha algu que em ve al cap quan sento aquesta frase, és Woody Guthrie. Aqui tenim una poesia que Bob Dylan va escriure al seu honor, Last Thoughts on Woody Guthrie.

...

As I've said many a time on the blog, Tortosa stands out in Catalunya as having the largest monument dedicated to Franco still standing - 36 years after his death!!

The author and poet Francesc Mompo is encouraging bloggers to write haikus on this subject, and so far has had a good response as can be seen on his blog. As he says, poetry against fascism! Doesn't that bring Woody Guthrie to mind?

Here's Bob Dylan's poem on Woody.

Fun fun fun - The Beach Boys

2011-07-16T08:29:00.000+02:00

Something for the summer?

Coses Modernes

2011-07-15T08:33:00.000+02:00

Segons Antonia Font, les coses modernes han hagut d'esperar molt per a apareixer en escena ... i resulta que quan han arribat, tampoc es poden quedar! Quina vida han tingut els cassettes - 40 anys? I els discs de vinil, i els cassettes de video? Aixo els VHS, que jo tenia els videos Philips 2000 que potser van "viure" només 2 anys!

I ara que fem? Tenim les cases plenes de cassettes que mai escoltarem, cameres manuals que no usem, maquines d'escriure agafant pols a l'almacen ... però costa fer neteja, veritat?

Antonia Font amb Coses Modernes del LP Lamparetes, 2011.

...

According to this Catalan pop song (Coses Modernes by Antonia Font), modern gadgets and products have had to wait ages to be invented, and they are not happy about it!

And, as it turns out, no sooner have the appeared than many disappear again in a flash. What is the 40-year life cassettes have had compared to the thousands of years of evolution, or millions since the Big Bang?! What a miserable run vinyl LPs have had, or typewriters, or video cassettes!

And now what - what do we do with the typewriter gathering dust in the loft, or the boxes and boxes of cassettes, or the manual camera in the sock drawer? Completely useless and never to be come out again, but it's hard to say goodbye, isn't it?

Never buy The Sun - Billy Bragg

2011-07-14T09:10:00.002+02:00

El gran Billy Bragg ja ha fet una cançó sobre la premsa basura que tenim a Anglaterra. Després de l'escandol del News of the World, amb una bona barreja de policia i politics, ens recorda que hi ha un altre diari, també de la casa Rupert Murdoch, que només es dedicar a repartir merda. The Sun. Un dels seus punts més baixos d'aquest diari va ser fa uns 20 o 30 anys, quan el Hillsborough Disaster - una avalancha de fans de futbol, del Liverpool, va causar la mort de més de 90 persones. El diari The Sun va publicar a la portada la "noticia" de que els altres fans anaven robant rellotges i cateres als morts, i orinant damunt. Una mentira patetica, que després va mereixer una petita disculpa amagat a la pagina -que-ningu-mira. Des de llavors molta gent de Liverpool (Scousers) no compren aquest diari. Ara Billy pregunta si no tenien/tenen rao, i potser ningu hauria de comprar aquesta basura.

(la foto demostra l'opinió de Jarvis Cocker - Pulp - del The News of the World)

....

Billy Bragg's contribution to the RupertMurdoch-NewsOfTheWorld-Hacking-CorruptPoliceAndPoliticians "surprising" story. As many say, The Sun should also have been kicked off newsagent's shelves after the lies it printed about the Hillsborough Disaster 20 years ago. And Jarvis Cocker's (Pulp) opinion of these papers is to be seen in the photo!

Duck Diving - Pulp

2011-07-13T08:54:00.001+02:00

Desprès d’aquesta breve interrupció, acabem la serie del Pulp. L’ultim LP que van gravar va ser We Love Life , l’any 2003. Desprès van aturar les activitats del grup però no es van des-fer formalment. Jarvis Cocker ha anat fent col·laboracions en diversos músics, i ha fet de disc jockei – crec que fins i tot es poden trobar CDs amb la música seleccionada per ell. Al 2006 gravaria un LP, Jarvis, de que ja hem penjat alguna peça en el passat.
Al 2010 van anunciar per sorpresa que tornarien a tocar junts, i des de llavors han anat apareixent en diferents festivals, al maig a Barcelona per exemple, i ara a l’agost estaran a Leeds (Yorkshire)! Continuaran? Tornaran a gravar?
I una ultima cançó pel bloc – una cosa més rebuscada, i molt bonica ... i l’historia, aqui.

....
So, following that short interlude of summer fun and sun, it’s time to say the final word on the Pulp saga. Following their last LP, We love life, in 2003, they sort-of broke up (but not officially) and each went their different way. The lead singer Jarvis Cocker would spend the next few years working as a DJ, collaborating on many other musical projects, and bringing out his own LP Jarvis in 2006.
Then, surprise surprise, in 2010 they announced a series of concerts, mainly one-offs and festivals – for example, Barcelona back in May, and Leeds next month.
Will they stay together? A new LP?
And to finish off, a real rarity, a piece of beauty based on a short story by written Philippa Pearce in 1964.

Summer compilation i Elusive Butterfly

2011-07-12T08:36:00.001+02:00

Ahir vaig penjar un enllaç a la nostra petita recopilació de música per passar un bon estiu. Com que som 4 a la familia, i amb gustos diferents, pos, hi ha una mica de tot - i sense passar-me de "coses rares"! Per anar educant els xiquets, pos, una mica de cada decada, i sempre, sense fallar, una del Beatles. Vaig dir que avui penjariem el track-listing, i aquí està:

....

The track-listing for yesterday's free download of Brian's-hot-summer-cruising-LP. Hope you enjoy it:

1. A vegades - Els Amics de les Arts

2. Calgary 88 -Antonia Font

3. The Letter - The Boxtops

4. Sabates, botons i dimonis - Albert i la Banda dels 13

5. Dog Days are Over - Florence and the Machine

6. Tornaràs a tremolar - Mishima

7. It's the same old song - The Four Tops

8. Hustle - Tunng

9. I want the world to stop - Belle & Sebastian

10. Jenifer - Els Catarres

11. Let's twist again - Chubby Checker

12. Lady Madonna - The Beatles

13. Grenade - Bruno Mars

14. El Joan & la Rosa - Very Pomelo

15. T'estimo molt - Lax 'n' Busto

16. Build me up buttercup - The Foundations

17. My DNA - Darwin Deez

18. 4-3-3 - Els Amics de les Arts

19. Razzmatazz - Pulp

20. Elenore - The Turtles

21. La Festa Major d'Aiguafreda - Els Catarres

22. Elusive Butterfly - Bob Lind

23. Shake 'n' stomp - Dick Dale.

Here's Bob ...

Tannu Tuva Summer Selection

2011-07-11T09:32:00.002+02:00

Sovint fem, com suposo tothom, recopilacions de música barrejada. Si que és interessant escoltar tot un LP d’un mateix autor de principi a fi; però, per una bona festa, o per ficar al cotxe, no hi ha res com una home-made compilation. L’estiu és un moment típic per preparar-les ja que potser tenim una mica més de temps, i ganes de posar música estiuenca al cotxe! Així que, per acabar el rotllo, hem fet el mateix que cada any – un summer music CD. Bé, fins aquí lo normal ...
La novetat d’aquest any és que un company blocaire de La Voz Telúrica ens ha explicat com penjar-la a la xarxa, i ens ha animat a fer-la, tal com es fa sovint en aquest bloc. (clikeja aquí per la seva selecció).
Toquem fusta, i funcionarà. Pel que veiem de les proves, el enllaç porta a la pagina de Megaupload i si esperes el temps (30 segons) que va contant a la pantalla, pots descarregar-ho gratis (“normal”). Que hi ha hagi sort, i esperem que a algú li pugui agradar ...
El enllaç del Tannu Tuva Estiu 2011 LP és aquí.

I com es diuen les cançons? Una sorpresa .... fins demà! Demà penjarem la llista.
....
Friend and fellow blogger La Voz Telúrica has shown us how to, and encouraged us to, upload our home-chosen summer-listening CD selection. I presume everyone does this, don’t they? Back in the 80s on cassette, now on CD, soon on MP3s, we all like to make up our own party mixes!
So ours is here, at this page. Just wait the 30 seconds countdown you see on the right of the screen for a free (“normal” as opposed to “premium”) download, and enjoy it! Track-listing tomorrow to add an element of surprise! Click here then for the download.
...

A little taster .... alguna pista ...

We love life - Pulp

2011-07-10T09:07:00.003+02:00

El grup Pulp continuaria tenint problemes, i canvis en la formació, però l’any 2003 van editar una altra obra d’art, el LP We Love Life (amb un notable producció de Scott Walker). Dos cançons – The Birds in Your Garden, i The Trees, donen un bon idea com ja estaven sortint del pou dels “bad vibes”!

.....
Pulp continued to have their ups and downs, with more changes in the line-up, and indecision about where to go next. Eventually they brought out We Love Life in 2003 with an unmistakeable Scott Walker production. Song titles like The Trees, and The Birds in Your Garden seemed to show that they’d finally learned to live with their fame and overcome the “bad vibes”!

Help the aged - Pulp

2011-07-09T09:55:00.001+02:00

Els anys 1995-6 Pulp ja estaven dalt de tot, just on havien volgut estar, i vivint la vida del rockstar. Guanyant premis, declaracions controversials, la famosa protesta contra Michael Jackson (pels “rumors” sobre relacions amb infants), drogues, relacions trencades – tot plegat, the best of times, o no ... un dels components importants del grup va marxar dient que ja no li inspirava continuar en el grup, i el lider Jarvis Cocker es va quedar molt marcat pel costat fosc de la fama – dies i dies avorrits de l’èxit.

El proxim LP ho mostraria amb unes cançóns que ja no eren fresques i plenes de alegria (encara que a vegades abans l’alegria amagava algo...), però densos i negatius. Igualment molt bons, però, pels fans com natros! Sortiria el LP This Is Hardcore al 1998. Un dels singles, Help The Aged.
...
Pulp had hit the top by now, and lived the rock-star life to the full – controversy, drugs, relationship break-ups, people leaving the group, the famous “Michael Jackson” protest ... but soon Jarvis, the group’s leader, would realise that this longed for success and fame had a dark side. A dark side he’d explore in their next album, 1998’s This Is Hardcore. Today, one of the singles, Help The Aged.

Different Class - Pulp

2011-07-08T08:39:00.003+02:00

Després de l’increible LP His ‘n’ Hers, arribaria el igualment bo Different Class l’any 1995. Trobarem peces classiques com Mis-shapes, Underwear, Common People, I Spy, Disco 2000, Something Changed, Live Bed Show.
Per què van calar tan a fons en el panorama musical de la gent? La música és molt bona, una bona barreja d’estils, electronic, però sense perdre el rock o pop, una interessant i original instrumentalització que pocs grups s’atrevien a fer. En fi, catchy! I

la lletra. Normalment sóc dels que penso que el 90% de les lletres de cançons no són res més que un pot-pourri de clitxes fets amb gràcia, però els Pulp estan clarament en l’altre 10%. Potser no ens explicaran el sentit de la vida (això deixarem pels Monty Python) però si que ens conten histories cotidianes que han viscut o vist la majoria de anglesos que han vingut de zones com Sheffield – lloc de neixament d’alguns dels millors músics anglesos! Les histories, res nou, però amb una gràcia i un saber-fer que pocs grups arriben a fer ni en somnis. I sobretot en un anglès natural, col·loquial, impossible de traduir.

De fet, ni les histories són transferibles a altres cultures, ni la llengua, però igualment veig que han tingut èxit a Catalunya – el qual és una nota optimista pels professors d’anglès!
Vinga, dos cançons, Disco 2000, I spy, del Different Class.
....
After the unbelievably good album His ‘n’ Hers, would come the equally excellent LP Different Class in 1995. Songs like Mis-shapes, Underwear, Common People, I Spy, Disco 2000, Something Changed, Live Bed Show have gone down as unforgettable classics in the history of pop music.
So, why are Pulp so good and loved? Everyone has their own theory, but my two-penny-worth says it’s a mixture of the music and the lyrics (wow! Original theory!). Musically they are capable of writing many a catchy tune and backing it up with interesting and original instrumentalizations (?!), the likes of which few groups dare to risk. I usually believe that pop music lyrics are nonsense, 90% of them being a string of fair-sounding cliches, but Pulp are firmly in the other 10%. Everyday stories which every English music fan can recognise, told with humour and a fine twist of words, and, aboveall , in a natural, colloquial and realistic language.
Anyway, judge for yourselves. Two songs, Disco 2000 and I Spy, from Different Class.

His 'n' Hers - Pulp

2011-07-07T08:46:00.001+02:00

De bó en millor, Pulp seguiria al 1994 amb el LP His’n’Hers, que només té el LP Different Class (també dels Pulp) com a competidor pel Millor LP dels 1990s. No sé com començar a descriure’l, ni quines cançons recomanar. Fa temps vam penjar aquí el single Babies. Però també està Joyriders, Lipgloss, Acrylic Afternoons, Do you remember the first time, Happy Endings ... en fi, compra’l!
Vinga, avuí no podem quedar en una cançó només ...

...
Sorry, can’t just choose one Pulp song today. From 1994’s His’n’Hers LP I’d really like to upload all 11 tracks, but maybe that’s too much! But they’re worth it. Babies, Joyriders, Lipgloss, Acrylic Afternoons, Do you remember the first time, Happy Endings ... please buy this album!

Razzmatazz - Pulp

2011-07-06T08:37:00.001+02:00

Razzmatazz, també un altre gran single dels Pulp de l’any 1993 (que podem trobar al LP Pulp Intro). Del primer vídeo, juny 1994, podem apreciar com en 2 anys van passar de ser un grup underground amb uns seguidors reduits pero entregats, a ser ja un grup de masses – sense compromisos amb la seva música o actitud!

....
Another fine Pulp single from 1993 (to be got on the Pulp Intro LP). The firts video is from 1994 and shows how they really took off in 2 years. Funny how, you can go from being next-to-nothing to world-famous in a flash, and all this with the same style or music and, aboveall, the same attitude.

XI Piraguada en Defensa de l'Ebre

2011-07-06T00:43:00.000+02:00

Stacks - Pulp

2011-07-05T08:26:00.000+02:00

Entremig de tot, he fet un pecat terrible. Resulta que no només el Pulp s’han tornat a tocar junts, sinó que han vingut a Barcelona (al maig o juny) i no hem dit res al bloc!!
Que puc dir de nou de Pulp (que no he dit abans)? No molt, ja que crec que la música parla per si sola. Potser el més interessant de l'historia és que van tardar molts d’anys en arribar al stardom. Des del 1978 van passar per diferents formacions i anaven refinant el seu estil, mentre aguantaven les típiques frustracions amb les discografies fins als principis dels 90. Els seus discs abans del 93, no són famosos però val la pena per veure l’evolució exponencial que estaven experimentant. Potser la seva música no pegava als 80 però ells sabien, o havien de saber, esperar que el moment arribaria quan per fi, el món estaria preparat, i, pim pam, un grapat de singles dels més bons.

Razzmattazz, que sentirem demà, havia de ser només un single – recordeu quan els grups feien això?! Desprès ho van ficar en un recopilatori de singles d’aquell època, que es diu Pulp Intro. Aquest LP reunia els 3 singles del 1992-3, Razzmatazz, Babies, i O.U., i una obra en tres parts que deien “Inside Susan: A Story in 3 parts”. Una de les parts, ho sentirem avui – Stacks. No hi ha vídeo oficial i jo tampoc sé com fer videos pel Youtube per tant, veurem aquest on bàsicament surten fotos d’aquesta fan de Pulp que ha tingut la gràcia de recordar d’aquesta gran cançó.

....
Oh My God! Pulp playing together again, and here in Barcelona and not only did I not go to the concert (sin!) but I never got round to having a Pulp week on the bloc. Luckily Pulp’s been here before – but anyway, here goes.
Although they started out in the late 70s, after various group changes and a constant evolution of their style, and problems with record companies, it wasn’t until the early 90s that the world woke up to what it was missing! In 92/93 they released a string of fantastic singles, three of which would be included, with B-sides,in a mini-compilation to try and get them noticed. Also on this album Pulp Intro, they amazed us with the three part piece of art called Inside Susan: A story in 3 parts. Part one was this track called Stacks which some kind lass has uploaded onto Youtube:)

Sabates botons i dimonis

2011-07-03T09:46:00.000+02:00

Per acabar le trio de "grups catalans que encara han de arribar a la mega-fama", aqui tenim els ampostins Albert i La Banda dels 13. Molt bons, i es veu que en directe, una passada! Per cert, es pot baixar (i ho recomano) el LP gratis al seu web.

Sabates, botons i dimonis.

...

To finish the trilogy of three yet-to-hit-the-bigtime Catalan groups, here's Albert i la Banda dels 13.

They have put their LP on their webpage for free downloads if you like this song (how can you not?!). Please check it out :)

End of the road

2011-07-02T08:42:00.001+02:00

Continuant amb la "promoció" de grups catalans, aqui està The Basement. Un bon grup de soul basat a Girona però amb una bona barreja de gent - i alguna cosa ebrenca també:)
...
Catalan soul group The Basement - with local Tortosa saxophone player!

Chega de saudade

2011-07-01T09:12:00.001+02:00

Ultimament tenim l'ordenador i l'internet fet un nyap. Per un dia que va, 6 que descansa - sembla un funcionari (ei, avis: HUMOR). No sé si és culpa d'algun virus, tanta piscina a l'estiu i ja saps que pots agafar, o de les infrastructures del sur, o dels multinacionals a que hipotequem la vida per estar enganxat a la xarxa, o si són els Anonims, els Sinonims, o els serveis secrets de Felip "Fuig" Puig .... però també va bé. Mira, et dediques a altres coses. Ara ens comuniquem amb senyals de fum.

A nit, el tercer concert del segle 21, vaig sortir a sentir aquest bon grup al Festival de Jazz de Tortosa. Spontaneous Combustion.

...

Computer and internet playing up. Maybe they want to go on strike too, maybe it's the heat, maybe a virus, maybe the secret police catching up on us ... who knows. But while the pigeons are still flying, who needs the net?!

Managed to get out to my third live concert of the new millenium last night to check out this young Catalan jazz band, Spontaneous Combustion. Excellent!!

Mercy mercy mercy

2011-06-30T09:35:00.001+02:00

Aquesta setmana tenim la Setmana del Jazz a Tortosa, una de les activitats culturales més interessants de l'any, per a mi! Per anar fent, o pels que no podem anar-hi, aqui tenim el Gran Cannonball Adderley.
...
Jazz festival this week in Tortosa, for 18th year running - it looks and sounds like a great programme this year, as usual. To get us in the mood, Cannonball Adderley

Al diablo

2011-06-29T08:32:00.001+02:00

Noticies fresques; la nostra impresora ha mort. 10 anys fent-nos costat i ara ho fotrem als contenidors de reciclatge al poligon. Ho reciclaran o acabar omplint un forat a la Ribera de l’Ebre. Tornem a parlar dels bous a les Terres de l’Ebre, oblidant de que ni a la Ribera ni a la Terra Alta se’n fan, ni al capital Tortosa tampoc. Referendum ja! L’indignació va en augment, i només un bon estiu ens ho farà oblidar. Comença a fer massa calor per a protestar, ni que sigui des del teclat. Sembla que hi ha dos móns o dos realitats entre natros i el sistema politic. No s’enten com s’estan atrevint a fer les coses que fan, sobretot en els serveis publics.

I disparat damunt de disparat, aquest cientific es fa creus amb els continus debats sobre la velocitat. Tots els mitjans plens de enquestes “creus que és una mesura eficaç, tal i qual ...?”. No cal cap enquesta perquè no és cap qüestió d’opinions. Són fets cientifics. Que parlen els experts i que es deixen de tonteries els politics i els tertulians. Si estalviem benzina, ajudem al mediambient, reduim els casos de astma, segur que algu que altre accident menys etc, pos, ja està clar. I si no és aixi, pos, també.
En fi, alguna cosa de música: 2 punts si ja coneixieu aquest grup, Los Dug Dugs (Mexicans, dels 60/70).

....
Odds and ends from local news. Our printer has died shortly before its 10th birthday. Bulls are once more in the public debate as many local villages have bull-related activities (to call it something printable) in their summer “festes”. Outraged folk continue protesting in and around Catalonia, and our Outrage is growing day by day thanks to the crazy neo-lib ideas of the Catalan government. Are they even living on the same planet as the rest of us mortals?
Spanish government reduced the national speed limit from 120 km/h to 110 a few months back. It has apparently saved a lot of petrol and money, reduced pollution and accidents, but since people like to drive real fast, this week it has been changed back to 120. Pedal to the metal!
Only the summer can save us!
Anyway, hands up who knows Los Dug Dugs, Mexican band from the 60/70s?

El cosi ebrenc de Homer

2011-06-20T09:12:00.001+02:00

- Ei, Homer, a migdia sortim fora a fumer, o que?
- No cal esperar, si vols anem aquí darrera, hi ha un lloc que podrem fumar i no ens trobaran.
- Però ...
- Tranqui, aquí no va ningu, que estan tots atemorizats - és el magatzen de l'urani.
- Però, no és perillos?
- Va, deixa't de tonteries i agafa la caixa dels Duffs ...

El CSN halla tabaco y colillas en el edificio de combustible de Ascó I

.....
Cigarrette ends, and other junk found in the "Inflammable materials - Strictly prohibited" nuclear fuel store room at our local nuclear plant!! And no, it's not Springfield - it just feels like it!
Fukushima here we come!

Do you really want to hurt me?

2011-06-14T09:29:00.000+02:00

Avui, 14 de juny, Boy George dels Culture Club compleix 50 anys! Felicitats!
....
Boy George is 50 today. Happy Birthday!

Nothing ever happens - Del Amitri

2011-06-13T10:45:00.003+02:00

Post office clerks put up signs saying position closed

And secretaries turn off typewriters and put on their coats

Janitors padlock the gates, For security guards to patrol

And bachelors phone up their friends for a drink, While the married ones turn on a chat show

And they'll all be lonely tonight and lonely tomorrow

Gentlemen time please, you know we can't serve anymore

Now the traffic lights change to stop, when there's nothing to go

And by 5 o'clock everything's dead, And every third car is a cab

And ignorant people sleep in their beds, Like the doped white mice in the college lab

Nothing ever happens, nothing happens at all

The needle returns to the start of the song, And we all sing along like before

And we'll all be lonely tonight and lonely tomorrow

Telephone exchanges click while there's nobody there

The Martians could land in the carpark and no one would care

Close-circuit cameras in department stores shoot the same video every day

And the stars of these films neither die nor get killed. Just survive constant action replay

Bill hoardings advertise products that nobody needs

While angry from Manchester writes to complain about all the repeats on T.V.

And computer terminals report some gains, On the values of copper and tin

While American businessmen snap up Van Goghs for the price of a hospital ring

Nothing ever happens, nothing happens at all

They'll burn down the synagogues at 6 o'clock and we'll all go along like before

And we'll all be lonely tonight and lonely tomorrow.

Stand and deliver

2011-06-12T11:17:00.000+02:00

Fa 30 anys, el 12 de juny 1981, Adam & the Ants estaven al numero 1 de les llistes d'exit anglesos.

Metal Guru

2011-06-11T10:15:00.000+02:00

11th June 1972, number one in the UK, Metal Guru dels T-Rex :)

Meat is murder - The Smiths

2011-06-10T10:34:00.004+02:00

És evident que cada u és lliure de menjar el que vol, però de vegades val la pena saber l'historia que hi ha detras del menjar. I és evident, per mi, que han d'haver-hi limits. I el foie gras, al meu entendre, passa de la ratlla, però molt! Si no sabeu com es fa, aquí hi ha un parell de videos interessants!

Hi ha coses que es poden canviar, però, si volem. Per exemple, l'ajuntament de York - ciutat principal de Yorkshire, Anglaterra - ha prohibit la seva venta a la ciutat.

No cal - si no voleu - arribar al vegeterianisme dels Smiths, però petits canvis com deixar de menjar aquesta crueltat no estaria malament!

....

I was very pleased to hear a couple of years back that York city council had banned the sale of foie gras - and surprised that some people still buy and eat it. Why do I say that? Check out these videos! While it may not be necessary to become a vegetarian as the Smiths propose, small changes in our consumption choices can make a lot of difference to animal suffering.

Kuluna

2011-06-09T09:13:00.001+02:00

Ara feia dies que no prestava gaire atenciço al bloc i han passat un munt de coses que podria comentar, i potser comentaré en futurs apunts. Han matat al Bin Laden, el Barça són Champions, el PxC ha entrat a l'ajuntament de Tortosa, hem deixat de menjar cogombres i ens hem tornat a menjar-los, s'està retallant tot el que haviem guanyat en serveis publics, la gent s'ha indignat, s'ha format el Club d'Hoquei Patins a Tortosa, i he descobert un nou grup de músic.

Els Staff Benda Billi són un grup que viuen, i tocaven (abans de guanyar una mica de fama), als carrers i als voltants del zoo de Kinshasa al Congo. Tots tenen problemes greus de salut, encara que quan m'els van recomanar a mi ningu m'ho va avisar i ja em van agradar molt. Vull dir que crec que els "pobrets, malalts, i encara aixi saben tocar" no és el motiu per la seva fama, sino que sencillament toquen de meravella.

El jove amb l'instrument fet per ell amb una llauna i un fil (es diu un Satonge) només té 18 anys en aquest video. De fet als 13 anys es va apuntar al grup quan li van trobar també vivint al carrer. Ara, el lider diu que a aquest jove la fama li està afectant - "no només ha comprat una tele amb els guanys, sino a més a més un matalas!"

Aqui estan al Eurockeennes Festival a França, any 2009 tocant una peça que es diu Kuluna.

...

Many things happened since I last wrote seriously, or half-seriously, in this blog but maybe I'll get round to commenting on them in later posts ... I have also just found about this group. Staff Benda Bilili. A group of disabled street musicians from Congo, here they are playing live in a French Rock Festival. I first heard about them, and heard their music, without knowing they had various levels of disability, and so can vouch that their fans are not in it for the sympathy vote, we love them because they simply Rock!!

They say the young guy on the left with his home-made Satonge (tin can and wire) has let fame go to his head. He has actually bought a mattress ...

Conta-contes en anglès, aquest divendres a la Biblioteca

2011-06-08T10:36:00.000+02:00

China Girl

2011-06-08T09:40:00.001+02:00

Fa uns dies vam preguntar sobre aquests bitxos. Ja tenim el guanyador, un tal Mr. B. Laden, acutalment residint amb una illa petita juntament amb Elvis Presley i Marilyn Monroe on es dediquen a falsificar videos sobre "viatges" de la NASA. En pocs dies, rebrà el seu premi. I que són - pos, si esteu llegint això, no cal explicar-ho, veritat?

....

Well, a few days back we asked if anybody outside of Catalunya knew what these creatures were. Todays photos show them at a later phase, having spent a few weeks gouging on our mulberry tree leaves, they eventually weave themselves a nice cocoon - made with silk! Hence the name, silkworms. It is a very common hobby here in Catalonia where kids then keep the eggs till next year to start again and everyone has a mulberry tree in their garden.

Anyway the winner of the competition who was the first person to get their postcard to me is a certain Mr. B. Laden, with a rather vague residential address on a remote island in the Pacific. According to Wikipedia, who knows everything, he lives there with Elvis Presley making videos for the NASA.

Anyway, silk comes from China as every schoolkid should know - and so do China Girls ....

Prou retallades en serveis públics

2011-06-07T15:25:00.000+02:00