Un bloc de Brian Cutts amb música i algun que altre comentari sobre les Terres de l’Ebre o l’actualitat ..... music and the odd comment on current affairs, or local news and events in southern Catalonia.
Bé, com que no és pot tenir mai massa banjo, avuí repetim amb un medley de Steve Martin (si, el de les pel·lícules El home amb dos cervells, Roxanne, Dirty rotten scoundrels …).
Tornant a l’actualitat ebrenca, el dissabte passat es va celebrar una assemblea de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, molt important per preparar-nos davant dels amenaces que venen cap a l’Ebre – són moltes, però si lluitem per tenir un regim de caudals mínims, calculat pels tècnics i no pels politics, tindríem molt guanyat. L’Ebre necessita que deixin baixar aigua - aigua, sediments i nutrients, per mantenir-lo i el seu entorn vius. Podem llegir el manifest de l’assemblea aquí.
You can never have enough banjo music, so here’s Steve Martin (yes, the guy from the films The Man with Two Brains, Roxanne, Dirty Rotten Scoundrels ...) again with a banjo-medley.
Back to local news. The Ebro Defence campaign group held a meeting last week with 500 people in Tortosa’s theatre to hear about all the threats the Ebro and its surroundings face. There are many problems for the Ebro, and its delta – pollution, regression, subsidence, salt-water coming upstream, exotic species etc – but a big help would be for the government to allow scientists (and not politicians) to apply a minimum flow of water, sediments, and nutrients downstream so as to maintain the lower river, the delta, and surrounding areas. The conclusions of the meeting can be read here – only in Catalan at present.
Steve Martin. Suposo que el recordem per les seves pel·lícules de comèdia – originalment més radicals, desprès més lights – i els seus shows de stand-up, però resulta que ara es dedica a tocar el banjo. I ho fa de meravella. Aquí el tenim tocant Foggy Mountain Breakdown (Scruggs), originalment de l'any 1949, amb Earl Scruggs, el compositor, i alguns companys.
I suppose the name Steve Martin brings to mind his stand-up act or comedy films, but it turns out that now he’s devoting his time and energy to banjo playing! And what playing! Here he is playing Foggy Mountain Breakdown with Earl Scruggs (who wrote the tune back in 1949) and other banjo-playing colleagues.
El 22 de febrer de l’any 1972, Chicory Tip estaven al numero 1 de les llistes angleses amb aquest single, Son Of My Father, una versió anglesa de la cançó italiana Tu sei mio padre de Giorgio Moroder.
Son Of My Father, by Chicory Tip, was number one in England on this day 38 years ago. It was a translated version of the original Italian song, Tu sei mio padre, by Giorgio Moroder.
Inspirat per l’escriptor i blocaire Jesús Tibau, tornem a escoltar a Rod Stewart. Potser Maggie May és la seva cançó més famosa però va tenir un “naixement” interessant. Resulta que era la cara B del single Reason To Believe, fins que els presentadors de la radio es van adonar que la gent volia escoltar més a la cara B que la cara A. 15 dies desprès van canviar l’ordre i en poc temps Maggie May va arribar al numero 1 de les llistes de ventes anglesos. Totes dos cançons son del LP Every Picture Tells a Story de l’any 1971.
Per cert, segur que ja hi ha joves que no saben de que parlem quan parlem de cares A i B, de singles, fins i tot de comprar música ....
Bé, aquí tenim a Maggie May amb el extra d’una introducció amb el comediant anglès Kenny Everett.
Inspired by author and fellow blogger Jesús Tibau, I’ve been listening to Rod Stewart this week. The story behind the number one hit Maggie May is interesting in that it was originally released as “merely” the B-side of the single Reason To Believe. However, DJs soon realised people wanted to hear Maggie May and the record company re-classified the single with Maggie May becoming the A-side! Both songs feature on Rod’s 1971 LP, Every Picture Tells A Story. Talking about singles, I suppose there’s a young generation of folk out there who don’t know what we’re talking about when we refer to A and B-sides, singles, or even actually buying music ....
So, here’s Maggie May with a bonus – gag with Rod and Kenny Everett.
Sense oblidar que demà, dissabte, hi ha assemblea important de la Plataforma en Defensa de l’Ebre– Auditori de Tortosa, 20.00 – tornem a les bandes sonores. Pel·lícula increïble, actors increïbles, i música increïble – la pel·lí Once dirigida per Jim Carney a l’any 2007. D’aquí la peça principal, Falling Slowly escrita i cantada per Glen Hansard i Markéta Irglová, que també actuen sota el nom del The Swell Season.
Remembering that the Ebre Defense Campaign group has an important meeting in Tortosa tomorrow, setting out the framework for the 2010 campaign to fight for the river Ebre and its environments, let’s get back to soundtracks. A great film, with great acting and great music – Once was directed by Jim Carney back in 2007. The main song is Falling Slowly, written and sung by Glen Hansard and Markéta Irglová, who also tour and record under the name of the Swell Season.
El cantautor Billy Bragg sempre ha sigut un activista dels de veritat, barrejant bona música amb bons principis. Ara, emprenyat per les accions dels banquers britànics, i el govern, ha començat una nova campanya. Desprès de que el govern ha hagut de salvar els bancs amb els diners de les nostres butxaques, Billy pregunta com poden justificar les pagues extres que s’estan repartint entre ells – i el fet de que estan actuant igual que abans de la crisi, com si no hagués passat res.
La proposta de Billy és de no pagar més impostos fins que el govern no determini un límit “raonable” pels bonus del Royal Bank of Scotland, un dels casos més flagrants ja que el govern (la gent) són amos de 80% del banc i estan repartint diners pels directors com si s’anava a acabar el món. Ell proposa un límit de 25.000 lliures.
Billy ha obert una pagina al Facebook amb més de 30.000 “amics” i aquest cap de setmana ha parlat al Speakers’ Corner a Hyde Park, un lloc on qualsevol persona es pot posar a parlar en públic cada diumenge de matí del tema que li molesta. A continuació el vídeo. Aquí tenim el Facebook i aquí la pagina web i blocs.
Canviant de campanya, als anys 80 Billy Bragg va escriure moltes cançons critiques amb el govern de Thatcher o la direcció que agafava la societat anglesa. Aquí tenim It Says Here, una critica dels diaris sensacionalistes. Del LP Brewing Up With Billy Bragg, al 1984.
Billy Bragg, singer and eternal activist, has set off another campaign, bewildered by the fact that bankers are still paying themselves huge bonuses after being bailed out with public money. One case in particular that amazes and offends Billy, and most of us I suppose, is how the Royal Bank of Scotland with 80% public ownership (i.e. us, the taxpayers) is carrying on as if nothing had changed over the last couple of years, helping themselves to huge handouts in the form of “bonuses” – presumably for good work!
The gist of Billy’s campaign is for the public to refuse to pay taxes until the government limits these bonuses to, say, a maximum of 25,000 pounds.
For the campaign there’s a Facebook account and webpage with blogs. Billy also recently spoke at Speakers’ Corner - see below.
Going back to his other concerns in the 1980s when he first became famous, today’s song is It Says Here, about the tabloid press, from Brewing Up With Billy Bragg back in 1984.
Avui celebrem Pancake Tuesday a Anglaterra, que ve a significar el Dimarts dels Creps (bé, són bastant pareguts). Bàsicament tan si ets creient com si no, consisteix en fer un tip de menjar pancakes tot el dia, i demà ja veurem si fem quaresma, o la vida continua igual ... és el equivalent al Dijous Llarder que se celebra aquí. Naturalment natros celebrem tots dos, no sigui cosa que deixem una festa de banda!
A New Orleans, ho celebren en dimarts també, o sigui avui, però em sembla que la festa és molt més divertida que menjar pancakes. Ho diuen Mardi Gras – del francès.
Aquí tenim Paul Simon amb el single Take Me To The Mardi Gras del seu LP There Goes Rhymin’ Simon, 1973.
Today is Pancake Tuesday in England. Whether or not the plan is to follow Lent, I think most English people will be eating pancakes today! It is the equivalent celebration to the Dijous Llarder (Fat Thursday) celebrated in Catalonia on the previous Thursday. Of course, we celebrate both – the more “festes”, the better!
As far as I know celebrations take place in New Orleans today too, known as the Mardi Gras, although they’re probably a bit more exciting than downing a plateful of pancakes!
Paul Simon recorded Take Me To The Mardi Gras for his 1973 LP, There Goes Rhymin’ Simon.
Changes. Canvis. Pel que sembla hi ha gent reticent als canvis ... dos noticies de propostes politiques que he notat recentment, el del cine en català, bé, el 50% només, però algo és algo comparat en el que tenim ara! I encara així, alguns cines van fer una vaga en contra! No conec els arguments tècnics o econòmics en contra, però l’argument que vaig sentir a la radio, de que la gent “no vol” veure pel·lícules en català em va semblar surreal.
L’altra canvi que espero en candeletes seria la prohibició de fumar en bars, ja que l’ultima llei, la de deixar triar als bars si volen ser de fumar o no-fumar, ha sigut un fracàs – al meu entendre. També he sentit opinions en contra, argumentant que la gent ja no aniria al bar, però les experiències d’altres països ens demostra el contrari.
Bé, ja veurem com evolucionen aquests possibles canvis. Mentrestant no parlarem tant de la crisi, i quan torna els Champions d’aquí uns dies, Zapatero podrà tornar a dormir tranquil.
Changes (Bowie) és del LP Hunky Dory que David Bowie va gravar a l’any 1971.
Changes. Seems like no one accepts changes so easily. Two ideas the Catalan and Spanish governments have come up with are currently struggling to convince people. The first one is to finally oblige, by law, cinemas to show at least 50% of films dubbed into Catalan, rather than Spanish. At present the proportion is more like 3:97 in favour of Spanish, a weird situation given that Catalan is the official language here, spoken by most and understood by all, with Catalan press, radio, TV ... maybe there are economic or technical reasons against dubbing films into two languages, but the argument put forward that “people don’t want to see films in Catalan” does not hold water.
The other change has been proposed by the Spanish central government – to finally ban smoking in bars and cafés. The previous law allowing such places to choose if they wished to be a smoking or non-smoking area has not worked, with most choosing the status quo of continuing as they were – smoke-filled. Again, arguments that people will stop going out to bars don’t really convince me when we see the results of similar measures in other countries.
Anyway, we can but wait and see – meanwhile these matters keep us arguing and keep our minds of the economic crisis. And when the Champions’ League starts again next week, the Spanish PM will once again be able to sleep soundly as people’s woes will take a back seat to Barça’s success!
David Bowie’s Changes is from his 1971 LP, Hunky Dory.
El dimarts toca Richard Hawley a Barcelona. Com que no puc anar-hi, pos, mirem algun vídeo d’ell. El single For Your Lover, Give Some Time del LP del 2009, Truelove’s Gutter.
Since I can’t go to see Richard Hawley in Barcelona on Tuesday the 16th, I’ll have to make do with a video clip of the single For Your Lover, Give Some Time from last year’s LP, Truelove’s Gutter.
Encara que penses que coneixes els partits politics, sempre guarden una sorpresa a la recambra per a donar més color a les nostres vides. Avui m’han sorprès ERC, PSC i PP recolsant la moció de CiU a favor de regular i, així, mantenir els “corre-bous” a Catalunya – o sigui, a les Terres de l’Ebre. Per contra-pes de la ràbia que em fa aquesta decisió, suposo que hauríem d’estar contents que avui ens conten com a part de Catalunya quan en altres ocasions sembla que les decisions del Parlament Català no ens afecten aquí baix!
Espero que realment només hi estan a favor perquè tenen temor de perdre vots, ja que si realment pensen que és una “tradició” no-cruel que no fa mal a cap animal, pos, ja poden esborrar el color verd dels seus discursos – per a mi.
Una altra gent que no entenien res del que veien eren els protagonistes de Lost In Translation, i d’aquesta forma arribarem a la banda sonora d’avui! Aquesta pel·lícula, del 2003, és increïble - Bill Murray i Scarlett Johansson són immillorables. I la directora, i l’historia, els diàlegs, la música, la fotografia ... he triat el vídeo de l’escena del karaoke amb Bill Murray cantant More Than This (Ferry), originalment dels Roxy Music del seu LP Avalon, 1982. A més a més, un vídeo de la pel·lí amb la mateixa cançó versionada pels 10,000 Maniacs - aquesta no surt a la pel·lícula però val la pena sentir-la.
There are two bull issues in Catalonia. The (in)famous bull fights where the matador eventually kills or is killed – the former option much more frequently seen than the latter – are fortunately on their way out here, although still common in Spain. The other bull “sport” is the one carried out in the south of Catalonia, in an area around the river Ebro known as the Terres de l’Ebre. This one involves a smaller, and much less dangerous, bull, or, more often, a cow. There are various “games” to be played; chasing them up and down the street, and being chased; fastening a rope around their horns before playing tug-of-war with them; draping flaming oil-soaked cloths around their horns before setting them loose around the village at night; setting up a makeshift bullring and running around with them, jumping over them, provoking them etc.
Personally I share the view of animal-welfare groups that, even though the animal does not die, this is a cruel tradition which should be abolished. Well, surprisingly, today’s news was that nearly every major political party in Catalonia had voted to regulate and support this tradition – with only the Greens against it! Presumably this is because these “corre-bous” are very popular, and vote-winners, here in the Terres de l’Ebre. It never fails to amaze me what politicians will do for a handful of votes!
Bill Murray and Scarlett Johansson did not understand the world around them either, in Lost In Translation, which brings us neatly, and none too subtly, on to today’s soundtrack. Bill Murray singing the Roxy Music track, More Than This (Ferry) in a karaoke bar. Excellent film, acting, direction, photography, music, by the way!
Also including another video with clips from the film and 10,000 Maniacs' version of the same song.
El diumenge passat SEO/BirdLife i la Plataforma en Defensa de l’Ebre van organitzar un acte al Delta per celebrar el Dia de les Zones Humides. Consistia en marcar fins a on arribaria el mar, dins la terra del Delta d’aquí uns 15, 25, i 35 anys si no fem res per impedir-ho.
A banda de la probable pujada del nivell del mar, també tenim la subsidència i salinització de la terra, i la erosió de les platges i la costa degut a la falta de caudal de l’Ebre, tant d’aigua com de sediments. Si no baixa aigua dolça, nutrients, i sediments per l’Ebre, tota la zona litoral del Delta es vera (i ara es veu) afectada. Molt interessant tot, tant les explicacions com l’acte en si. Aquí està la noticia (la foto és d'aqui, Diari de Tarragona).
La pega és que ja fa anys que sabem la teoria, però ningú fa res per aturar el procés ni per ajudar l’Ebre i el seu entorn.
Parlant del Delta, això ens porta (poc) sutilment a la cançó d’avui, Delta Dawn un altre hit country, de Tanya Tucker al 1973.
On Sunday SEO/BirdLife (Spanish/Catalan sister of the UK’s RSPB) and the local environmental group the Plataforma en Defensa de l’Ebre (campaign movement in defence of the river Ebro) organised an activity in the natural area of the Ebro Delta to celebrate the International Wetlands’ Day. This consisted in marking how far the sea would come inland over the next 15, 25, and 35 years if steps aren’t taken to protect the Delta.
Apart from the probable rise in sea level, the lack of river flow in the Ebro (due to overuse and mismanagement upstream) means there is very little fresh water, and hardly any nutrients or sediments reaching the sea. This has disastrous effects on the coastline and the Delta itself, leading to erosion, subsidence, salinisation, and so on. The only problem is that we already know this, and have for some time, but when will local governments take steps to actually do something about protecting and conserving this wonderful natural area?
Speaking of Deltas brings us nicely on to today’s song, Delta Dawn! Sang by Tanya Tucker back in 1973.
La setmana passada va sortir el dictamen del cas de plagi contra el grup australià Men At Work. El jutge ha decidit que si, que per a la seva cançó Down Under, van copiar la música del cançó infantil tradicional Kookaburra Sits in the Old Gum Tree. El cert és que, si les escoltem seguits, si que se semblen, especialment el tros instrumental amb la flauta, però fins avui jo – que fa 30 anys que conec la cançó - no m’havia adonat!
Si Joe Satriani (If I could fly) o Cat Stevens (Foreigner Suite) decideixen presentar una querella contra Coldplay per Viva la Vida, els recomano que busquen el advocat d’aquest cas ...
Aquí és la noticia sobre la decisió, i aquí la resposta del grup.
Down Under (Hay, Strykert) va ser el primer hit internacional dels Men At Work, del seu LP Business As Usual, any 1981. A continuació el vídeo de Down Under, seguit per un vídeo de les noticies amb la comparació entre Kookaburra i Down Under, i un tercer vídeo amb els possibles avantpassats de Viva la Vida!
Turns out that Men At Work’s hit Down Under, from their 1981 album Business as Usual, was a copy of Kookaburra Sits in the Old Gum Tree! I’ve only known the song for 30 years and had never noticed this before, but on closer listening there is a certain resemblance, especially during the flute solo.
I think Joe Satriana (If I could fly) and Cat Stevens (Foreigner Suite) should look Kookaburra’s lawyer up if they decide to take Coldplay to court!
Here’s the BBC news item, and the group’s response. Now, the video clip of Down Under, and a news item comparing the two songs, followed by the claims to be the original Viva la Vida!
Escoltant al President Zapatero l’altre dia (ja ho sé, és desagradable però algù els ha d'escoltar!), no sé perquè, però em va venir al cap la cançó del ELO (Lynne), Mr Blue Sky!
Senyor Cel Blau. El sol està brillant al cel, no hi ha ni un núvol a la vista, ja no plou, tots podem sortir a jugar, no ho sabies? Fa un dia meravellós.
Mr Blue Sky del LP Out of the Blue, 1978.
Crisis, what crisis?
Listening to the Spanish President, Mr Zapatero, insisting that all is well on the Spanish economic front – despite claims to the contrary by just about everyone else in Europe – I couldn’t hel but think of Mr Blue Sky (Lynne) by ELO, from their 1978 album Out of the Blue. His political speeches are not too different from Jeff Lynne’s immortal words: Sun is shining in the sky, there ain’t a cloud in sight, it’s stopped raining, everybody’s in a play, don’t you know? It’s a wonderful new day.
Resulta que ahir va ser el Dia de la Marmota(Groundhog Day) i jo sense dir res – imperdonable! Bé, amb 24 hores de retard, I Got You Babe (Bono) de Sonny & Cher, del 1965. Potser us sonarà, us sonarà, us sonarà, us sonarà ...
Turns out that yesterday was Groundhog Day and I missed it – unforgiveable! Anyway, twenty-four hours late, here’s I Got You Babe (Bono) by Sonny & Cher, back in 1965. Maybe you’ve heard it before, maybe you’ve heard it before, maybe ...
Segons els experts, un altre dels millors LPs de l’any passat va ser Bitte Orca dels Dirty Projectors. Aquí tenim una de les peces més conegudes d’aquest LP, Stillness Is The Move.
According to the music critics, another of the best LPs of 2009 was Bitte Orca by Dirty Projectors. One of the hits from this LP was Stillness Is The Move.
El dijous passat va morir l’escriptor JD Salinger. La seva novel·la El Vigilant en el Camp de Sègol (The Catcher in the Rye) és tot un clàssic i només per això Salinger mereix estar, i està, a la llista dels millors autors nort-americans del segle 20. Si afegim la seva vida personal, sabent que es va fugir del mon i va viure tancat a casa seva sense comunicar-se en el món exterior durant els propers 40 anys fins ara, constantment escrivint i re-escrivint matèria nova però sense publicar res, tenim tot un misteri sobre els seus pensaments i motius per a escriure.
S’ha escrit i parlat molt sobre ell i utilitzant el Google podeu saber tot i més. No és veritat que no va parlar en ningú, es veu que tenia uns quants amics íntims però si que es cert que cap mitjan va aconseguir parlar en ell, llevat d’una única entrevista fa un parell de dècades.
Oblidant d'ell i tornant al llibre – és bonissim! No dic res més, ja ho heu llegit, o ho llegireu, espero.
El personatge principal del llibre és Holden Caulfield i és un referència cultural constant en llibres, pel·lícules, cançons americans. Aquí tenim a Green Day amb Who wrote Holden Caulfield (Armstrong) del LP Kerplunk!, de l’any 1992. Gràcies, JD.
JD Salinger passed away last Thursday at the age of 91. His novel, Catcher in the Rye, is a modern classic and with for this major work alone, Salinger is recognised as one of the most important American authors of the 20th century. If we think of his personal life, basically living as a recluse for the last 40 years, constantly writing and re-writing new material, but never publishing, the mystery and myth becomes greater.
Much has been said about Salinger and doing a quick Google search will tell you all you need to know and more. Apparently he did have close friends, but never ventured into the public eye again refusing all contact with the media except for one interview a couple of decades ago. The book itself – a must!
The main character in the novel, Holden Caulfield, is constantly referenced in north-American culture; books, films, music. Today’s clip is Green Day singing Who wrote Holden Caulfield (Armstrong) from their LP Kerplunk!, released in 1992.
