The Party's Over - Doris Day #BackToNormality

Bé, ja està, s'acaben les festes i demà a treballar i/o anar a l'escola. Tal com deia en posts anteriors, és només el 3r cop en 25 anys que he passat el nadal aquí - i he fet una petita llista de coses dels nadals anglesos que, no diria que enyoro perque m'agrada adaptar-me i acceptar la vida allì on estic, però si que he notat la seva ausencia!

Bé, s'ha confirmat les meves sospites. Igual com al altres mesos de l'any, he dormit poc. Aqui es va a dormir molt tard, i això es nota. He menjat molta xocolate però encara així, mmm, no he menjat Cadburys :( La tele - no és que he tingut gaire temps per mirar-ho, ja que hem anat de dinar en dinar, però tinc l'impressió que la programació televisiva aqui no té la mateixa importancia que a Anglaterra on tothom s'asseu a la mateixa hora per mirar l'episodi especial de Doctor Who o Gent del barri, per exemple. 

Caminar. De dinars grans i molt de festa, a casa mons pares només en fem el 25 i potser el 26 però despres tenim molts de dies on anem a caminar. No vull dir caminar en el sentit d'agafar el cotxe per anar a un lloc i posar-nos botes i roba del Decatlo, sino surtir de la porta de casa i caminar per on volem fins tornar a casa - o parar a un tea-room. La xarxa de camins publics per fer això és molt gran a Anglaterra i algo que aqui noto a faltar.

Una altra cosa que he notat més que mai aquest any, amb els xiquets una mica més grans - i si heu seguit el bloc des de fa temps, sabreu que és una petita obsessió meva - les deures. Deu-n'hi-do la quantitat de deures que ens han donat aquestes festes. Jo no donaria cap.

Coses que no he enyorat gens - el fred d'un nadal anglès o, pitjor, la pluja, vent, fang, i neu de ciutat (tot gris i groc ple de excrements de gossos i contaminació). I les cues per anar de comprar cada dia cada hora.

....

So, Christmas is well and truly over now. It dragged on till today, as kids have the 7th off school, but tomorrow it's back to school and back to work for yours truly. As I said in an earlier post, it's only the 3rd Christmas I've spent in Catalonia despite living here for 25 years. And the first one I've blogged about.

So , have I missed anything from the English Christmases? Well, I wouldn't say "miss" as I'm easily pleased and adapt myself to virtually anything, but I can remark on a few notable absences ... Cadburys' chocolate. I've eaten vast amounts of chocolate these past two weeks, but no Cadbury's. Decent TV. It's not that I'd have had much time to watch TV as our Catalan Christmas has been a very family-meal orientated one, but that moment when 95% of the country gather round the box to watch the Doctor Who or soap opera Christmas special (or new Sherlock!), well, it doesn't happen the same here.

Sleeping. As predicted, I haven't slept much. Too many late nights - and that's without going out drinking, just chatting, playing games, and ...eating! till late every night.

Walking. I don't mean "get in the car, put on expensive boots, and walking trousers" type walking. I mean, "open t'back door and just set off from public path to public path till you find a tea-room" walking. I like walking like this, no planning, no objectives. But it's difficult to fit into a Catalan day, and even more difficult to fit into a Christmas like the one we've had.

One gripe I do have - and again, regular readers will remember it's one of my pet hates - homework. The amount of homework our kids were given to do over the break was unbelievable. 

And three things I haven't missed - bad weather; the rain, wind, sleet, damp, "town snow" coloured yellow and grey with dog poo and car exhaust fumes. And shopping. And adverts for sofas on TV.

S'ha acabat la Festa

Gandhi: "La grandesa d'una nació es pot mesurar per la forma en la que tracta els seus animals".
Bé, avuí, per a mi, Catalunya és un país millor. Que es prohibeixi torturar i matar animals només per plaer humà, és un gran pas endavant. Felicitats a totes les persones i grups que han treballat anys i panys (jo almenys fa 20 anys que firmo peticions) per a aconseguir conscenciar a la gent i arribar al punt del dimecres. Felicitats als parlamentaries que han vist que això s’havia d’acabar – encara que amb la excusa de la “llibertat” el PSC m’ha tornat a confondre totalment. No dubto que el tema “estatut” no hagi afegit llenya al foc, però el fet és que el camí d’aquesta iniciativa ja portava molt de temps, i crec/espero que igualment s’hauria aprovat, Tribunal Constitucional o no Tribunal Constitucional.

Ara, però, el tema a les Terres de l’Ebre és la preocupació per uns de si el pròxim pas serà intentar acabar amb els correbous. Tant de bo! Crec que amb 20 anys vivint al Baix Ebre ja puc opinar amb claredat. Per mi, aquí els politics m’han decebut totalment. Intenten “normalitzar” la festa aprovant unes normes de “bon conducte”, alguns perquè realment els agrada la festa, però molts (crec) perquè tenen temor a perdre vots. Es diu que un partit polític no es pot posicionar-se en contra dels correbous i esperar tenir vots en segons quins pobles. Crec que aquí alguns s’equivoquen perquè el que més està en joc precisament avui en dia és la credibilitat dels politics i del sistema. I poca credibilitat tindran quan lluiten a favor dels drets dels animals al “gran capital” i aquí “al poble”, tots a la plaça que així sumarem vots a les properes eleccions.

Personalment estic segur que científicament no pot haver-n’hi cap dubte de que el bou pateix als correbous, i sovint està maltractat, a propòsit o per accident. Pos, oblidem-nos de les “normes de conducte” i diem la veritat. Que el bou pateix però que tant ens fa, que el gaudir humà és més important que el dolor dels animals.

També ens diuen que als pobles no hi hauria festa sense bous. No és veritat. A les Terres de l’Ebre hi ha més de 50 municipis i en la majoria no es “celebra” la festa dels correbous i igualment la gent ho passa bé. Fins i tot, conec gent que als pobles boveros estan farts de tenir només bous i més bous sense cap opció més per passar una bona estona junts amb els companys i veïns.
Tradició? Pos, si, és una tradició. Però, si mirem el diccionari (costum que ha prevalgut de generació en generació) quantes tradicions, “bones i dolentes” s’han perdut o s’han canviat o a la gent no li importa ja ....?

Prohibició? Potser no ara mateix, si hi ha tanta gent, presumiblament, a favor. Però si que crec que amb didactica podriem arribar al punt d'acabar amb aquesta salvatjada. Explicant i demostrant realment i tecnicament el que li passa al bou amb aquestes activitats segurament convençaria a molta gent que no val la pena tanta sofriment per poder passar un rato amb els amics.

Vinga, avui, almenys hem aconseguit un gran fita. The Party’s Over (La Festa s’ha acabat) del Doris Day, 1956.
.....
Ghandi: “The greatness of a nation and its moral progress can be judged by the way its animals are treated”.

Wednesday was a great day for Catalonia as the Catalan Parliament voted to pass a citizens’ bill to ban bull-fighting here for once and for all. Congratulations to all those people and groups who have worked for years towards this end, and to the politicians who for once actually lived up to our expectations and took this step forward. Maybe the vote was affected by Catalonia’s recent bickering with Spain, but the fact is that the origins of the campaign and petition backing this vote started many years back.

However, on a local level, in the south of Catalonia (Ebre lands – Terres de l’Ebre) many people are now worried that the next campaign will be to prevent another kind of bull-related “festa” which is celebrated here. Known as the correbous (bull running) it consists of intimidating or teasing bulls to make them chase you up and down the village streets but the bulls are often treated badly. Even more so in the different variations such as the one where the bull is basically forced into a tug-of-war as villagers fasten ropes to its horns, or the one where oil-soaked rags are wrapped round its horns and set alight at night. To sum up, as Youtube probably shows, a very nasty not particularly animal-friendly “festa”.

Many people are against it but the testicular shouting of those in favour carries the day, to such a point that the same political parties who voted to abolish bull fights, also support this activity here under the excuse that they have drawn up some guidelines to ensure the bull is not harmed.
Baddlewash! If they are so brave, why not just say the truth? The bull suffers but I don’t care! And vote for me!

Another reason to continue this “tradition” is apparently that they wouldn’t know what to do in the village festes without their daily dose of bulls. Nonsense, in the Terres de l’Ebre, perhaps 75% of villages do not have bulls in their local festivals and still manage to enjoy themselves.

Maybe an immediate ban is not on the cards given the (supposed) public support for this kind of "festa" but surely with education and scientific demonstrations of how much the bull suffers, people will realise that it is not worth it, and that there are other ways to meet up with their friends for a good time.

Anyway, today we celebrate, tomorrow we fight ... The Party’s Over. This version by Doris Day, 1956.