Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pink floyd. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pink floyd. Mostrar tots els missatges

dissabte, 23 de febrer del 2013

Bike - Pink Floyd #Incivisme_o_curtdegambals

Parlant de algú que sempre diu lo mateix, pos, au, torno al tema del incivisme i la meva incomprensió davant d'alguns actituds de la gent. Per que aparcaries malament davant o a prop d'una escola, posant en perill la salut d'aquella gent més fragil (encara que "només són 2 minuts")? Qui diu que els cotxes han de manar a la ciutat, per davant dels vianants o ciclistes? Per que pagaries per anar a un gimnas, si no ets capaç de aparcar correctament i caminar 5 minuts fins a l'escola per agafar els nens? En fi, ajunto un escrit a continuació, que ("jo m'entenc i ballo sol") m'han publicat al bloc Me Moc En Bici.
.... 
Below, a letter I've had published on our local cyclists' group blog. Basically, my usual rant about bad parking and other nasty car-driver behaviour. Why would anyone with half a brain park illegally on pavements outside schools, or on zebra crossings, or double park, putting the little 'uns safety at risk as they have to negotiate this maze of danger just to get to school? Since when are cars the kings of the town, over and above pedestrians or cyclists? And, why the hell would anyone pay 50 Euros a month to go to a gym if they can't be bothered to walk 5 minutes from a car park to the school?
Here's the letter, it's in Catalan, but is basically just a long-winded version of what I've just said. And Pink Floyd.
...

Us volia comentar un cas molt concret, però segurament la lliçó es pot aplicar a molts altres casos i indrets de les nostres ciutats. Si sou de Tortosa potser coneixereu l’Escola El Temple, i haureu vist que pels seus voltants hi ha diversos passos de vianants, i un carril bici. També potser estareu conscients que molta gent pensa que a Tortosa hi ha problemes per mancança d’aparcaments.
El cas és que, degut a que no hi ha prous aparcaments just al costat del col·legi per tots els pares que venen a deixar o buscar els seus xiquets a les hores d’entrada i sortida, gairebé sempre ens trobem amb cotxes aparcats damunt dels passos i el carril bici (quan no estan directament damunt de la Plaça del Temple, o les voreres!). Es veu que això es diu “tolerància”. Com que es pot aparcar, per “dos minuts” hem de ser tolerants i deixar que la gent aparqui on vulgui.
Doncs, crec que aquesta “tolerància” (suportar en els altres quelcom que hom desaprova) no ens porta a cap bon port. Per “tolerar” aquests conductors incívics, els altres usuaris de l’espai públic, com són els vianants o ciclistes (o fins i tot altres conductors), sovint hem de passar per situacions incomodes o de perill. I resulta que aquesta “tolerància” normalment només va en una direcció – que diríem els conductors (jo també, que també en sóc) si deixéssim bicicletes en els aparcaments de cotxes, o els vianants decideixen fer un pic-nic? No; sembla ser que la paraula “tolerància” bàsicament es resumeix en “el cotxe és el rei”.
En aquest cas concret, a més a més, no té gaire sentit que la policia local toleri aquesta situació, havent-n’hi centenars de llocs per aparcar correctament a 3 minuts a peu des de l’escola !
M’agradaria pensar que les bicis poden conviure a la ciutat, juntament amb els vianants o cotxes, però crec que de moment molts conductors no ho veuen igual. Una pena, ja que per molts motius (entre ells, la seguretat dels nostres xiquets) ens aniria millor a tothom una mica més de respecte!
No demano miracles ni que Tortosa es converteixi en Amsterdam, però si s’han fet unes mínimes infraestructures pels ciclistes, almenys que ara no ens posen pals a les rodes!




dimarts, 29 de març del 2011

Mother

Aquesta setmana Pink Floyd, bé, Roger Waters, tocaré el LP The Wall a Barcelona.

dimarts, 15 de març del 2011

Breathe

Al món continuament passen desgracies, i sovint catastrofes horribles. Aquesta setmana tenim un exemple, horrorific, de com la naturalesa pot tirar per enterra tot allò que hem fet, i si els humans afegeixen algun perill que potser no caldria, pos, els efectes poden ser encara més mortals. No puc fer gaire cosa pels japonesos, ni dir res, només seguir les noticies a l'espera d'alguna de bona. No tinc gaire cosa més a afegir. Una reflexió d'avui, però, és que, donat els lligams culturals entre Catalunya i el Japó (se m'occureixen alguns), espero que la Generalitat este a l'altura de les circumstancies també.
Un grup que sempre han mostrat molt d'intères per la cultura japonesa són els Flaming Lips. Aqui amb Breathe, del LP que van fer amb les seves versions del Dark Side of the Moon.
....
Another catastrophe to add to the list of human suffering. Another example of how nature can do away with even the most solid of societies. And, if we add our own risk factors to it, the magnitude of the disaster is further increased. I have very little to say on the subject as my words mean nothing, all I do is watch the news stories in the hope of hearing something good some day soon. It does occur to me, though, to expect some show of solidarity from the Catalan government given the links between Japanese and Catalan culture - one prime example being the Japanese "obsession" for Gaudi.
The Flaming Lips have also shown a keen interest for all things Japanese in their music. Here they are with Pink Floyd's track, Breathe.


dilluns, 1 de juny del 2009

Another Brick In The Wall (Part Two) - Pink Floyd

Leave those kids alone, “deixeu els xiquets en pau”, frase de la cançó Another Brick In The Wall (Part Two) (Waters) de Pink Floyd, 1979 ... un exemple més en la llarga historia de referències culturals de com “el sistema” és lo que és i no té als xiquets en compte. Han hagut moltes pel·lícules, llibres, cançons que intenten dir-nos que els xiquets son el nostre futur i no només productes bruts per a ser homogeneïtzats a la fabrica del sistema educatiu però ...

Per això, i el espectacular vídeo, encara que no sigui el millor tema de Pink Floyd, potser de les seves cançons que més m’han impactat a la primera sentida.