dilluns, 28 de febrer de 2011

Amics Treballadors

Nou LP de Xeic a la vista. Aquí tenim el primer single Amics Treballadors.

New album coming out from local group, Xeic. Here's the first single.

dissabte, 26 de febrer de 2011

Sin Documentos

La veritat és que he escoltat poca musica pop-rock en castellà, suposo que són deures que un dia haure de fer. Però un grup que si que em va enganxar casi tan aviat aterrar aquí, van ser Los Rodriguez (grup que contenia Andres Calamaro, encara que en aquell epoca jo no coneixia els components del grup). Avuí amb Sin Documentos, any 1993.

One of the few Spanish (well, half Spanish, half Argentinian!) groups I've got in my collection, Los Rodriguez with their 1993 hit Sin Documentos.

divendres, 25 de febrer de 2011

Make me smile (Come up and see me)

El 22 de febrer, 1975, aquesta cançó va arribar al numero 1 de les llistes d'exits anglesos. Algun motiu per a "somriure" ?

This week, back in 1975 while Franco was peacefully and slowly dying in his pyjamas, this song made number one in the UK.

Make Me Smile (Come up and see me) de Steve Harley and Cockney Rebel.

dijous, 24 de febrer de 2011

Hotel California

Hem de deixar clar que no hi ha cap relació entre la cançó d'avui i els apunts d'ahir. Qualsevol semblança entre la cançó i l'estat de torpor que pateix l'ajuntament de Tortosa, la qual podria explicar la seva reticencia a passar pagina del franquisme, és pura casualitat.

Hotel California dels Eagles.

On a dark desert highway, cool wind in my hair

Warm smell of colitas, rising up through the air

Up ahead in the distance, I saw shimmering light

My head grew heavy and my sight grew dim, I had to stop for the night

There she stood in the doorway; I heard the mission bell

And I was thinking to myself, 'This could be Heaven or this could be Hell'

Then she lit up a candle and she showed me the way

There were voices down the corridor,I thought I heard them say...

Welcome to the Hotel California, Such a lovely place (Such a lovely place)

Such a lovely face

Plenty of room at the Hotel California

Any time of year (Any time of year)

You can find it here

Her mind is Tiffany-twisted, she got the Mercedes bends

She got a lot of pretty, pretty boys she calls friends

How they dance in the courtyard, sweet summer sweat.

Some dance to remember, some dance to forget

So I called up the Captain, 'Please bring me my wine'

He said, 'We haven't had that spirit here since nineteen sixty nine'

And still those voices are calling from far away,

Wake you up in the middle of the night

Just to hear them say...Welcome to the Hotel California

Such a lovely place (Such a lovely place)Such a lovely face

They livin' it up at the Hotel California

What a nice surprise (what a nice surprise), Bring your alibis

Mirrors on the ceiling, The pink champagne on ice

And she said 'We are all just prisoners here, of our own device'

And in the master's chambers, They gathered for the feast

They stab it with their steely knives,But they just can't kill the beast

Last thing I remember, I wasRunning for the door

I had to find the passage back to the place I was before

'Relax,' said the night man, 'We are programmed to receive.You can check-out any time you like,

But you can never leave!'

dimecres, 23 de febrer de 2011

All you fascists (2)

Continuant amb el tema, a continuació una carta en anglès que m'han publicat al numero del mes de febrer de la revista Catalonia Today. I desprès una nova versió de la cançó de Woody Guthrie, All you fascists ... gravada per Billy Bragg amb Wilco.
More of the same. Here's a letter I have had published in February's edition of the English-language magazine Catalonia Today. Swiftly followed up by Billy Bragg and Wilco singing their version of Woody Guthrie's song.
Four important moments in the recent history of the Terres de l’Ebre explain the background leading to Tortosa’s present shame.
In 1936 Franco and his band of fascist troops and mercenaries attempted to overthrow the democratically-elected government of Spain. This coup d’état led to over two years of Civil War, including the Battle of the Ebro, where thousands upon thousands of young innocent lives were lost in a blood-thirsty four-month period. Franco, with the political and material support of Hitler and Mussolini, went on to win the war, while European democracies like England looked away. The result: 40 years of dictatorship, misery, repression and fear in the heart of Europe.
In 1966 Franco had a huge monument built in the middle of the river Ebro dedicated to his glory and that of the fascist soldiers who died in the battle.

Franco died in 1975 but his legacy continued to throw a dark shadow over the Ebro and its people.

Thirty-five years after his death, in 2010, the Mayor and council members of Tortosa voted in favour of maintaining this monstrosity in its original place. A heartless decision, both for those of us who believe in democratic values and, as such, do not understand how Franco’s illegal, illegitimate tyranny can still be on show in public, and to the victims and people who suffered under his dictatorship. A petition for the monument’s removal was signed by a thousand local citizens, with the backing of historians, sociologists, writers, artists, philosophers, and other public figures from Catalonia. It was ignored by Tortosa’s council, and so Franco’s legacy lives on in the 21st century.

All you fascists bound to lose

Fa 36 anys que va morir Franco i encara hem de debatre el seu legat a Tortosa! Sis anys després de la seva mort, el 23 de febrer de l’any 1981, va haver un intent de cop d’estat sobre la jove democràcia espanyola, que afortunadament va acabar en no res. Això podria explicar les ganes de fer una transició “tranquil·la” sense remenar el passat, i així puc entendre que en aquell moment hi haguis una certa complicitat en el tema local de que m’interessa parlar – per que no van retirar el monument a Franco del riu Ebre? I ara, 30 anys despres del 23F? Arguments, ja els he dit tots en apunts anteriors, només em queda repetir l’estupefacció de veure com generació darrere generació de catalans tolera aquest monstruositat i atac contra el sentit comú i la memòria de tot el que va fer Franco.

Bé, novetats en la campanya per a la seva retirada inclouen una entrevista de Matthew Tree que es va fer a Tortosa el divendres passat, parlant clar i català. Val la pena escoltar-li.

I després Woody Guthrie. Als anys 40 mentre els anglesos els tocava lluitar contra Hitler, en part “gràcies” a haver tolerat a Franco anys abans, Woody Guthrie ficava la seva gra de sorra cantant contra el fascisme.

Franco died in 1975, 36 years ago, and we are still gingerly debating his fascist legacy in Tortosa! 6 years after his death, 23rd February 1981, there was a failed coup d’etât in Spain. Perhaps this explains why the transition to a democracy was done quietly and carefully with the least possible feather-ruffling, and maybe it was not a time to anger right-wing nostalgists by removing the monument that Franco erected in the middle of the river Ebro in Tortosa. But now, decades later?!
I have already explained my arguments in previous posts, so today I’ll leave you with an interview (in Catalan) with the “English” author Matthew Tree who has lived in Catalonia since 1984 and can hardly believe we still tolerate this fascist memorial in the centre of our beautiful city.

After Matthew, Woody Guthrie. Back in the 40s while the English were fighting Hitler, thanks, in part, due to our tolerance of fascism’s victory in Spain, Woody Guthrie was doing what he could with his fascist-killing machine!

dimarts, 22 de febrer de 2011

Happy Birthday - Altered Images

Per si algú celebra anys avui, aqui tenim Altered Images de l'any 1981 amb Happy Birthday.

For anyone celebrating theirs today, here's Happy Birthday from 1981.

dilluns, 21 de febrer de 2011

Only You - Yazoo

Tornem a remenar el baul dels records, Yazoo a l'any 1982.

Going back to the 80s in style, here's Yazoo.

diumenge, 20 de febrer de 2011

Mil anys de música

Des del 31 de desembre 1999 en un faro de Londres s'està tocant una peça de música que ha de durar 1000 anys. Si, fins 2999. Es diu Longplayer, i és una peça tocada amb 234 bols tibetans, que gràcies a la tecnolgia i imaginació, el seu compositor Jem Finer ha pogut fer durar mil anys. Al faro Trinity Buoy Wharf es pot sentir continuament sense parar, i sense repeticions, i també es pot sentir per internet. Però també s'ha tocat en directe en sessions de mil minuts. D'aqui ve la gravació d'avui. Per més info, aquí.

The Longplayer project of a 1000-year piece of music has been playing now in Trinity Buoy Wharf lighthouse, London, ever since 31 December 1999 and has no plans to finish before 2999. It is played, technologically (human free), on 234 Tibetan singing bowls, in the lighthouse non stop, but occasionally 1000-minute sections are performed live, as in this clip from London Roundhouse in 2009. Click here for more info.

Enjoy it!!

divendres, 18 de febrer de 2011

Com el camell va perdre la seva bellesa

Ahir vam penjar un conte tipic de Tannu Tuva traduit a l'anglès. Aquí tenim la traducció al catala:

Com el camell va perdre la seva bellesa.

Diuen que fa molt, molt de temps el Camell era un dels animals més bells. Tenia una cua llarga i vellutada, i unes banyes magnífiques.
Tots els altres animals que vivien al bosc i a l’estepa li tenien enveja. Volien lluir una cua preciosa, o unes banyes boniques, igual que ell.
El Camell ho sabia, i deia, amb orgull:
- No trobareu a cap lloc del món ni una cua així ni banyes com aquestes.

Però, hauria sigut millor guardar silenci i no ser tan faroner.
Un dia va anar al riu per a beure i es va trobar amb un cérvol.
- M’han invitat a una festa – va dir el cérvol. Em deixaràs les teves banyes, només per una estona?
El Camell li va prestar les banyes.
A la tarda es va trobar amb un cavall.
- M’han invitat a una festa – va dir el cavall. Em deixaràs la teva cua?
El Camell li va dir que sí, i es va quedar allí a la vora del riu, bevent.

El cérvol i el cavall van marxar corrents. El Camell els va esperar tot el dia, però no van tornar.
El cérvol havia enganyat el Camell i va fugir a la muntanya on es va quedar per a viure-hi. Es va acostumar a portar banyes com si haguessin sigut sempre d’ell. El cavall tampoc va retornar mai la cua i sempre que veu el Camell, s’espanta i marxa ràpidament.

I així és com el Camell va perdre la seva bellesa i el seu bon humor.

dijous, 17 de febrer de 2011

Torna a venir Vicens - Jordi Barre

How The Camel Lost His Good Looks

Potser algun visitant recordarà que de vegades intento penjar posts relacionats amb el pais de Tannu Tuva. Avuí un conte classic, traduit a l'anglès pels Friends of Tuva. Demà en català. I tornem a Neil Young ja que crec que la música hi pega.

As regular visitors may remember, from time to time we include odds and ends from and about Tannu Tuva. Today, a folk tale translated (not by me, but by the Friends of Tuva website) from Tuvan into English. Our Catalan version to be appearing soon ...

How The Camel Lost His Good Looks

They say that long, long ago the Camel used to be one of the most handsome animals. He had a long fluffy tail and nice and mighty horns.
All the animals in the forest and the steppe were envious of the Camel. Many of them wanted to have the kind of tail that the Camel had, or the kind of horns he had.
The Camel knew of this and said proudly, "You won't find the kind of tail I have, or the horns, anywhere else in the world!''
But it would have been better if he had not boasted.
Once he came up to the river to have a drink of water and there met a Maral. "I'm invited to a party. Will you lend me your horns, just for a while?'' asked the Maral.
The Camel lent him his horns.
Later on that very day the Camel met a Horse.
"I'm invited to a party,'' said the Horse, "will you lend me your tail?''
The Camel agreed and stayed on the bank of the river.
The Maral and the Horse ran off. All day long the Camel was drinking water and looking up the road while waiting for them.
But there was no sign either of the Maral, or of the Horse.
The Maral had deceived the Camel and skipped over to the taiga. He stayed there for ever and never went out into the open steppe. He got accustomed to the horns as if they were his.
The Horse never gave back the borrowed tail and when he comes across the Camel, he gets frightened and runs away.
That is how the Camel lost his good looks and sweet temper.

Check out previous Tuvan posts for Tuvan music, but today I think Neil Young's golden age fits in nicely. Here he is again with A Man Needs a Maid

dimecres, 16 de febrer de 2011

Cortez the killer

Qui diu que les drogues no ens han aportat res de bo!? Aquesta peça, aquí en versió original, té tota la pinta d'estar gravada baix la influencia de alguna cosa més que aigua ... hi ha moltes versions en directe al Youtube, però l'original és l'original.
Cortez The Killer, del Neil Young, any 1975.

Drug-addled recording of one of Neil Young's greatest ever masterpieces. Sit back and enjoy, with or without drugs.

dimarts, 15 de febrer de 2011

Heart of Gold

Si tenim paciència mentre busca l'harmonica correcta, després sentirem una de les millors cançons que mai s'ha fet. Neil Young, fa només 40 anys, amb Heart of Gold.

Worth waiting for him to find his harmonica, here's a 40-year-old classic from Neil Young.

dilluns, 14 de febrer de 2011


Entre els molts encerts i des-encerts del govern anterior de la generalitat, fa unes setmanes vaig parlar dels 80km. Com que ningú m’ha matat encara, avui torno a arriscar, si cal encara més! La setmana blanca, que no es pot dir setmana blanca. Veig que a ningú li ha caigut en gracia!
Com que vinc d’un país on sempre hem fet una setmana de vacances a meitat de cada trimestre (així tallant el curs en 6 segments de unes 6-8 setmanes cada u), no ho trobo gens malament – en principi. No soc cap expert, però he tragat la propaganda i algun estudi que diu que si, que l’educació en short intense bursts (temporades curtes i intenses) pot ser més efectiu que un marató sense fi que als xiquets els acaba la paciència i l’imaginació. Precisament si mirem el calendari d’aquest any, de nadal a setmana santa van 14 setmanes de classe! A més a més, els que diuen que si fan la setmana “blanca” els xiquets trencaran el ritme, s’obliden que molts de xiquets ja fan una setmana a la neu igualment amb excursió del col·legis, o que fan el pont de carnaval, o fan el dia de Sant Tomas etc etc.

Fins aquí crec que és un gran idea – en teoria. Perquè en la practica, és impracticable i és aquí on es van equivocar el govern. Si no es resolen els horaris i vacances dels pares primer, no poden donar una setmana de vacances als xiquets. A molts de xiquets els tocarà passar la setmana igualment a l’escola, però diran que és un campus i hauran de pagar. Si no, els avis també es poden preparar! Aquesta setmana només té sentit si hi ha flexibilitat en les vacances dels pares, i així poden estar amb els xiquets, perquè per passar una setmana davant de la tele a casa dels avis, no sé que és millor ....

Supertramp - School


Another theoretically good decision of the previous Catalan government, but universally disliked for practical reasons. Traditionally Catalan schools have holidays in summer, easter, and christmas, but no half-term breaks. Listening to the experts, this year they have introduced a half-term break at the end of February. Sounds great, and should help children to clear their heads as they go through the long winter slog. However, Catalan employers do not offer really flexible holidays and as such most parents will not be able to fit this week into their worklife. The result; many kids will still go the school buildings for a fee-paying “baby-sitting” service, or spend a week with the grandfolks.

diumenge, 13 de febrer de 2011

Empty Rooms - Gary Moore

Una altra de Gary Moore, Empty Rooms primer en pla original dels 80s, i despres una versió en directe.

divendres, 11 de febrer de 2011

Rumer - Slow

Primer l'ordenador de baixa amb virus, i quan se recupera, ja cauen els humans també! No res, a descansar i seguir els ordens del metge ... mentrestant, el bloc en hores baixes, però per quantitat i no per qualitat, com vereu amb aquesta peça que deixem pel fin de setmana. Rumer amb Slow, el seu primer single de l'any passat.

No sooner the computer is over its virus, than yours truly catches one. Still, nothing a few early nights and medicinal drugs can't cure. Meanwhile, although the bloc is not being updated so frequently, there should be no complaints about the quality with tunes like this. Rumer with her 2010 single, Slow.

dimecres, 9 de febrer de 2011

If I had a million dollars

Hi ha cançóns que van bé per practicar gramatica! Aquesta és una, per practicar les condicionals en anglès - If I had a million dollars, dels Bare Naked Ladies.

Great pop song for practising grammar - second conditionals. The Bare Naked Ladies with If I had a million dollars. Great humour too ...

diumenge, 6 de febrer de 2011

dissabte, 5 de febrer de 2011

Cat People (Putting Out Fire)

Quan estas dies i dies sense internet a casa, pos, has de tornar a les rutines del segle 20. O parles en la dona, o mires la tele.
Entre les pel·lícules que he tragat aquests dies (ei!! és broma, broma masclista facil, però broma), la de Tarantino, els Inglourious Basterds. Molt bona! A la banda sonora, usen la cançó de Bowie, Cat People (Putting Out Fire), originalment de la pel·lí Cat People, de l'any 1982.

As days go by with no internet connection at home, you have to go back to old habits. Either speak to the wife, or watch the telly. (warning; sexist joke coming...). Well, of all the films I've seen this week, I could recommend Tarantino's Inglourious Basterds.
For the soundtrack he re-used Bowie's Cat People (Putting out fire).

divendres, 4 de febrer de 2011

Underneath Your Clothes

Que més podem dir sobre el tema Catalunya, Anglaterra? Que a Anglaterra els politics es queden a casa durant el cap de setmana i no surten a la tele acudint a congresos i calçotades setmana si setmana si també.
Que a Catalunya els trens no van bé, pero a Anglaterra a banda d'anar pitjor, són tan cars que no pots ni pujar.
Que els anglesos tendeixen a no beure aigua amb els menjades, sinò te, llet, refrescs .... Que els catalans pensen que un bon vi és per acompanyar una menjada, mentre els anglesos pensen que menjar mentre estas bevent alcohol és una llastima ja que tardes més en emborratxar-te.

Una cosa que sempre m'ha xocat és veure com molta gent aquí es canvia de roba continuament durant el dia. Canvien per anar al super, per anar al cine, per anar al metge, fins i tot quan arriben a casa. Els anglesos (repeteixo, estic generalitzant, no penso en David Beckham o el Princip Carles) porten la mateixa roba a tot arreu ... aixo no vol dir que som bruts, però, ja que jo almenys intento canviar de calçotets cada mes, estiguen bruts o no .....

Underneath Your Clothes, Shakira.

Catalan politicians spend their weekends appearing at different activities so as to make sure they are on the news 7 days a week. The English don't, usually. Thank God for small mercies!

Catalan trains run just as badly as the English ones but at half the price. A bargain!

While many English believe that eating while you are indulging in alcoholic drinks is a waste of time, delaying the oncoming "happy" feeling, the Catalans actually believe wine is for accompanying meals!

Catalan people seem to look after their appearance with regular changes of clothing during the same day, even to go to the cinema where surely no one can see you! They usually get changed as soon as they get home so as to keep their "nice" clothes clean for the following day. In my experience, the English don't. That's not to say the English are "dirty" - I, for one, change my underpants every month whether they need washing or not....

dijous, 3 de febrer de 2011


Mentre és ben cert que molts de catalans els agrada gastar diners, no hi ha punt de comparison amb el consumisme en estat pur dels anglesos! En això si que som els reis. A mi em sembla que el hobby principal de molta gent anglesa és anar de compres. Les botigues semblen estar obertes a totes hores i tots els dies, no hi ha "diumenges" en pla tradicional - sinò diumenges al centres comercials omplint el carrito amb productes que "necessitem". I tot això a base de credits i deutes. I per molt de crisi que ens diuen que hi ha, les botigues continuen estant plenes .... a comprar, que la vida són dos dies ...
Shopping dels Pet Shop Boys, 1987.

The English sure beat the Catalans hands down in one thing - shopping and spending. It would not be true to say that the Catalans do not participate in the consumerism race, but nowhere near the level of the English. Here in Catalonia shops actually close on Sundays!

dimecres, 2 de febrer de 2011

Food Glorious Food

Per la diferencia no.4, tornarem a parlar de menjar. És veritat que estic generalitzant molt, i sense gaire serietat, però trobo que també és veritat allò que sempre s'ha dit: Els anglesos menjen per a viure, els catalans viuen per a menjar.
Amb la meva experiencia limitada, m'atreveixo a dir que, mentre la gran majoria d'anglesos no donen gaire importancia al tema de menjar, ni que menjen, ni quan menjen, molts de catalans hi pensen molt. No només es menja molt, i molt bé, a Catalunya, sinò també es pensa molt i es parla molt sobre el tema, inclos quan ja estem menjant.
Com deia Oliver Twist, Food Glorious Food ...

And on to curious difference no.4. In my limited experience, the English (in general) do not seem to pay much attention to food. In general we do not really care when or what we eat. Catalans do not only eat more and very well, but they also spend much more time thinking and talking about food. Mealtime conversations often are about the food itself.
As Oliver said, Food Glorious Food.

dimarts, 1 de febrer de 2011

Chips Ahoy!

Continuant amb la petita llista de diferencies entre l'estil de vida a Anglaterra i Catalunya. Als anglesos ens agrada ficar vinagre a les patates fregides, als catalans no.

Chips Ahoy! del The Hold Steady.


Third slight cultural difference. While the English love vinegar on their chips, the Catalans don't.

Chips Ahoy!