The Beatles (8) - A Day In The Life

Al 1967 sortiria el LP Sergeant Pepper’s Lonely Hearts Club Band, que representava, si era possible, un pas més endavant. D’aquí, per mi una de les millors cançons de tota la seva discografia, A Day In The Life. George Harrison i Ringo Starr firmaven les seves cançons en el seu nom, però totes les que van escriure John i Paul es firmaven com a "Lennon/McCartney" per demostrar que sempre intentaven col·laborar, encara que després es pot notar qui és l'autor principal per l'estil de música. Potser la d'avui és on es nota més aquesta barreja ja que hi ha parts clarament de un i altres clarament de l'altre, pegats junts. Però funciona!

Avui, per a canviar, escoltarem la versió que sortiria anys després al LP Anthology, publicat als 90 amb algunes versions diferents de cançons classiques, cançons no incloses en els LPs originals, petits fragments de diàlegs dins de l’estudis de gravació, etc.

Many people’s favourite LP, Sergeant Pepper’s Lonely Hearts Club Band came out in 1967. Where could they go from here?
Today’s clip is A Day In The Life, my personal favourite Beatles’ song, and maybe one of the pieces where it is easier to see which bits come from John and which from Paul. Rather like a jigsaw, but it works!

Not the well-known version today though, but another recording which came to light when the collection Anthology was produced in the 90s.

The Beatles (7) - And your bird can sing

Per molta gent els LPs Rubber Soul i Revolver representen el centre de la carrera, el pas entre el pop de masses del principi, i la plena absorbació de les idees alternatives dels 60 i la inquietud que els portava a no només trencar barreres musicals sinó riure-s’en de elles.
Al mateix any del LP Revolver, 1966, va ser l’últim any que els Beatles van tocar concerts en directe. Diuen que ja portaven més de 1.400 en 4 anys i volien dedicar-se plenament a escriure, gravar, i produir la seva música.
Amb Revolver tenim peces que formen part de la nostra memòria col•lectiva com Dr Robert, Good Day Sunshine, Got to Get You Into My Life, Eleanor Rigby, Here There and Everywhere, Yellow Submarine. Per avui hem buscat a And Your Bird Can Sing.

Most people agree that Rubber Soul and Revolver are the mid-point in the Beatles’ career not just from a time aspect, but also as they represent the step from simple pop to a full-blown absorption of all the alternative ideas floating around in the 60s, leading them to break down musical barriers.
1966, the year their 7th LP, Revolver, came out was also the year they stopped playing live concerts. Apparently they had played over 1400 gigs in 4 years and now wanted to devote their time and energy purely to writing, recording and producing their innovative music.
Revolver includes songs which form part of our collective memory – Dr Robert, Good Day Sunshine, Got to Get You Into My Life, Eleanor Rigby, Here There and Everywhere, Yellow Submarine.
Today’s song - And Your Bird Can Sing.

The Beatles (6) - Nowhere Man

Com es pot triar només un tema d’un LP que inclou Drive My Car, Norwegian Wood, Nowhere Man, Michelle, Girl, In My Life ...?
No sé com però cada cop els Beatles anaven millorant a ells mateixos, escrivint pop, rock n’roll, alguna cosa més heavy, country, soul, psicadelia, balades amb una aparent facilitat.
Per coneixer els Beatles de veritat no hi ha més remei que comprar els 12 o 13 LPs que van gravar, però com a una petita representació del LP Rubber Soul (1965), penjarem a Nowhere Man.

OK, so how do you choose one track from an album with Drive My Car, Norwegian Wood, Nowhere Man, Michelle, Girl, In My Life ...?
How, I do not know, but the fact is that the Beatles just got better and better, writing pop, rock, heavier stuff, country, soul, psychedelia, ballads, and so on, at the drop of a hat.
To appreciate this, the only thing you can do is buy the full collection of LPs. Today, we’ll settle for Nowhere Man from the 1965 LP, Rubber Soul.

The Beatles (5) - It's only love

Els Beatles trencaven barreres musicals escrivint i gravant coses que eren anys llum de les que feien la majoria dels grups als principis dels 60. Si escoltem la peça Help! amb atenció, del LP del mateix nom (any 1965), podem apreciar un nivell de composició – i producció, gràcies al “cinque Beatle”, el geni George Martin – insuperable per aquella època. Fins i tot, m’atrevería a dir que hi ha pocs grups avui en dia que prenen els riscos i experiments que van fer els Beatles durant els seus 10 anys de vida.
It’s Only Love, però amb una versió diferent del LP numero 5, Help!

The Beatles wrote and recorded songs light years away from what other groups were doing at the start of the 1960s. Just listen carefully to all the detail in Help!, from 1965’s LP of the same name. The incredible production of these masterpieces was mainly thanks to the “fifth Beatle”, George Martin. I would even go so far as to say that few modern groups would take as many risks or try as many things – successfully – as the Beatles did in their 10 years of existence.
It’s Only Love from their fifth LP, Help! But not the usual version ....

The Beatles (4) - I'll follow the sun

1964, i arriba el quart LP, Beatles For Sale. 4 LPs en dos anys, i cada cançó bonissima. La prova del qual és que, si escoltes els discs, t’adones que totes les cançons són conegudes, no només els singles. El Beatlemania ja era imparable.
Com a exemple de com anaven provant altres tipus de música més allà que el rock n’ roll pur, o pop accelerat, avui penjarem I’ll Follow The Sun.

Beatles For Sale, their fourth album, also came out in 1964. Four LPs in two years without a duff track on them. The proof lies in listening to them now, and you realise that virtually all the songs are well-known, not just the singles. Beatlemania was here to stay!
Evolving from mere rock n’roll or pop, they tried different styles such as today’s song – I’ll Follow The Sun.

The Beatles (3) - I should have known better

The Beatles van ser, i son, tan importants i famosos per un cúmul de motius. Potser van aparèixer just quan els jovens els necessitaven, farts del fredor i rigidesa dels anys 50, buscaven trencar barreres i rebel·lar-se. Però per ressaltar per damunt dels altres grups de moda, s’ajuntava les habilitats musicals (cada u sabia tocar diversos instruments i cantar), el fet de que tots 4 sabien compondre cançons molt bones, i (al principi) treballar en grup per millorar les aportacions de cada u. Això, juntament amb els 3 anys de practica que portaven i l’actitud i humor i ganes de xalar que tenien, pos, no podrien fracassar.
El 3er LP, A Hard Day’s Night, any 1964, va ser el primer de consistir només en cançons originals. Aquí tenim I Should Have Known Better , amb imatges de la pel·lícula A Hard Day’s Night.

Why did the Beatles become so famous and important? Various reasons were at play here. Maybe after the cold, strict 50s the youngsters of the 60s needed this group to appear. But whey them, and not another group? Above all the magic comes from four geniuses coming together, all great song writers and musicians – and even better when they worked together constantly improving each other’s ideas. Added to the three years apprenticeship and sense of humour we have already mentioned, and we had the perfect cocktail ready to take on the world. Bigger than Jesus?
Their third LP, A Hard Day’s Night came out in 1964. It was the first album to feature only songs written by the Beatles. Here’s I Should Have Known Better, with images from the film A Hard Day’s Night.

The Beatles (2) - I wanna be your man

The Beatles, els escarabats, veritat? No. Escarabats s’escriu beetles en anglès, però ells van fer un joc de lletres que juga amb la paraula BEAT, el qual significa “ritme” i també dona nom a un grup de pensadors alternatius dels anys 50/60, the Beat Generation.
Bé, al mateix any 1963 van gravar el segon disc, With The Beatles, tornant a repetir la barreja de versions (Roll over Beethoven, Please Mr Postman) amb la seva pròpia obra, All My Loving, o aquesta, I Wanna Be Your Man on comencem a apreciar un altre tret important del grup – el sentit de l’humor. D’arrels musics està clar que tenen, però també no podem oblidar que van ser grans fans dels humoristes anglesos surreals dels anys 50 i 60, The Goon Show, Spike Milligan etc, i això queda reflectit tan en les seves lletres com en l’actitud i opinions que anirien repartint a qui els escoltava.

Their name, the Beatles, is a play on words using the Beat Generation as a source of inspiration as well as the obvious meaning of beat/rhythm.
In 1963 they recorded their second album, With The Beatles, combining versions of songs such as Roll Over Beethoven, and Please Mr Postman with their own hits like All My Loving or today’s clip – I wanna be your man – where we can see another important feature of the group – their sense of humour. Obviously the Beatles were fans of great musicians from the 50s, but maybe not everyone realises they were also fans of British humour, especially the surreal kind carried out by the likes of The Goon Show or Spike Milligan.

Uns apunts sobre The Beatles - I saw her standing there

Fa temps una bona amiga em va suggerir dedicar uns apunts als Beatles, i ara per fi estan aquí per acabar de passar l’estiu. Farem un parell per setmana durant el mes d'agost. El que em passa és que dels Beatles hi ha tant que dir, i tant que s’ha dit, que pretendre fer un resumen exhaustiu és casi una tasca impossible. Per tant, anirem per el següent camí ... jo crec que un dels aspectes més interessants dels Beatles va ser com van evolucionar, com van poder escriure i tocar música de tot tipus, i el fet de que el 99% de allò que van escriure és bonissim! Van editar 12 o 13 LPs (segons com es mira) entre els anys 1963 i 1970. Agafaré una cançó de cada LP per a mostrar aquesta evolució, del bo al més bo, i barrejar-ho amb algun anècdota o opinió.
El primer LP que van gravar va ser Please Please Me a l’any 1963. I aquí ja tenim la primera pista del seu èxit. El grup com els coneixem es va formar a l’any 1960 i van passar 2 o 3 anys tocant continuament dia rere dia als clubs de Liverpool i Alemanya. Molta gent pensa que va ser aquest temps de “entrenament” que els va donar una base tan solida pel que vindria desprès (comparar això amb algun grup modern que apareix un dia, tenen un èxit, i tornen a desaparèixer).
El LP Please Please Me és un bon exemple de rock n’roll accelerat, amb versions de clàssics com Twist& Shout, al costat de la collita pròpia com Taste of Honey, Love Me Do, Ask Me Why .... o la d’avui, I Saw Her Standing There. El vídeo, un bon exemple de Beatlemania ...

Some time ago a good friend suggested dedicating a few posts to The Beatles and here, at last, they are, to take us through the summer heat. Two posts per week during August. The problem is that there is so much to say about the Beatles and so much that has been said, that I really don’t know where to start. So I’ve gone for this method... in my opinion one of the fascinating aspects of the Beatles is how in 7 years, and 12 LPs they managed to serve up so many classics in so many different styles, a group in constant evolution. So we’ll have a post per LP and see how they changed the way we see and hear music.
In 1963, after 3 years of non-stop gigging in Liverpool and Germany – where they really got together as a tight multi-skilled band – their first LP Please Please Me came out. An excellent example of no-holds barred rock n’ roll, with accelerated versions of classics like Twist & Shout alongside their own songs such as Taste of Honey, Love Me Do, Ask Me Why, or today’s clip – I saw her standing there.

Numeros de l'estiu

A Tortosa tenim un pont, però molta gent no té clar el seu nom. Sempre havia pensat que podries interpretar les paraules com volies, però amb els numeros no es juga. Per exemple, que significa nació, cultura, sostenibilitat ...? Segons qui ho diu, pos, canvia.

Ara resulta que els numeros també son subjectius! A continuació ajunto una carta "irreverent" que m'han publicat a la pagina de noticies i opinions de les TTE par excellence, La Marfanta, on també es pot llegir una explicació d'aquesta embolic.

No hi ha poca de diferencia entre mil i dos mil! Però, vist que els números últimament son tan subjectius com tot el demés, no és sorprenent que ja no sabem ni quin nom té el pont de Tortosa. Si no sabem si vam ser 65.000 o més d’un milió a Barcelona el 10 de juliol, si no sabem si Cesc val 20 milions o 40, si no sabem si l’Ebre hauria de tenir un cabal de 100 metres o 300 ... aquí cadascú usa els números com vol, igual que les paraules.

Aqui tenim els Animaniacs amb una mica d'ajud pels que tenen els numeros com el seu punt fluix.

...

The main bridge over the River Ebro in Tortosa is supposedly known as the Millenium Bridge to celebrate 1000 years of Catalonia. However, even Tortosa's local council think it's called the Bimillenium Bridge, as can be seen on this temporary sign, apparently because Tortosa celebrated its 2000 years' birthday in 1986. Confused, you will be ....! A local news bloc published my comment on this. To sum up, I always believed only words could be misintepreted but never realised numbers were also subjective. According to different reports there were 65,000 people at the Catalan protest march, or over one million. Cesc Fabregues is worth either 20 million or 40 million euros. The river Ebro needs a flow of 100 cubic metres per second, or 300.

The Animaniacs offer some help with maths.