Lullaby

Diferencia numero 2 entre la vida a Catalunya o a Anglaterra. A Anglaterra es dorm més i millor!
Per els horaris de la vida que molta gent portem aquì, trobo que els 8 hores famosos són molt dificils d'aconseguir. Afegit al fet d'anar a dormir tard, pos, jo almenys sempre tinc més sensació de descans quan estic a Anglaterra que aqui. Els anglesos tenim una dita popular, que potser veritat o no, però que es molt dificil fer complir a Catalunya - que una hora dormint abans de mitjanit, val per dos hores despres de la mitjanit.
En fi, una diferencia més, per bé o per mal, ja que si es dorm "millor" a Anglaterra, també podria afirmar que es "viu" millor aqui!

Un grup que parla molt de dormir i de somnis en les seves cançons són The Cure. Aqui amb Lullaby de l'any 1989.
.........

Another difference between life here in Catalonia or back in the UK: in the UK people tend to sleep more, and better! Catalan lifestyles and timetables make it very difficult to get to bed early or to enjoy the full 8 hours as recommended by "experts". One of the pleasures of visiting England again, once or twice a year, is being able to get in bed at 10pm !
Having said that, one thing is sleeping, another thing is living!

One pop group who seem to always mention sleep in their songs is The Cure. Here with their 1989 song, Lullaby.

Sultans of Swing

Quan vaig començar aquest bloc, vaig dir-me a mi mateix que no entraria mai en la solució "facil" de fer comparisons entre Anglaterra i Catalunya. Per un costat, no tinc la gracia que tenen els grans escriptors que demostren amb molta agilitat i sutilesa aquestes petites diferencies culturals, i, per l'altre costat, tampoc voldria donar l'impressió que un lloc és "millor" que un altre. Sencillament són diferents i suposo que hi ha raons historics que expliquen bé per que a cada lloc i ha diferents habits i customs.

Bé, dos anys he aguantat aquesta temptació pero ja que hem tornat a passar 15 dies a Anglaterra, sentint-ho molt, trencaré la promesa i retrataré 3 o 4 diferencies.

No. 1. Per bé o per mal, al BBC encara emeten les pel·lícules fins el final, el final de veritat. O sigui, que es poden llegir els credits i sentir la banda sonora.

Parlant del qual ens porta a la cançó d'avui. La setmana passada a la radio (no sé quin canal) la presentadora va ficar aquesta joia, pero quan va acabar de cantar Knopfler i estavem a punt de gaudir del llarguissim solo de guitarres, va dir "i aixi s'acaba la cançó" i ho va tallar. Aixi que, avuí ho tenim fins al final .... Sultans of Swing, dels Dire Straits (1978).

......

After two years of avoiding the temptation to write "easy" posts comparing cultural and social aspects of life in Catalonia and England, I'm afraid the next few days will see a few of such posts.

No.1. The BBC still shows films to the very end with credits and soundtrack included, whereas most Catalan channels cut to the next programme as soon as the credits start to roll.

Leading us on to Sultans of Swing. On the radio this week, the local presenter commited the sacrilege of cutting the song off before the looooooong guitar solo. If you can't bother listening to the full song, why bother putting it on your radio, I thought ....

Imagine

Ha ha cançons que són tan tan conegudes i escoltades que, per molt bones que siguin, ja no les poses al toca-discos de casa. Es queden allì guardant pols. Però com que cada generació les ha de coneixer, pos, aquesta setmana ha tocat als nostres xiquets aprendre aquesta peça per motius escolars, i aixi hem xerrat de la vida d'aquest geni, la seva dona, que significa la cançó etc etc. Per tant, em fet un petit "revival" amb Imagine.

Every generation has to hear the classics for the first time, and this week our 5 and 7-year-old kids have been "studying" this gem at school.

Keep your hands to yourself

Hola. Entre vacances, feina, i un descans obligat per problemes informatics, que encara dura, el blog ha entrat al 2011 en una mena de "stand-by". A vore si poc a poc anem solucionant tot i tornem a agafar l'addició ... de moment aprofito un moment que podem estar on-line per calentar l'ambient amb una mica de good old fashioned Southern rock 'n' roll.

Keep your hands to yourself dels Georgia Satellites del seu primer LP, any 1986.

Due to holidays, work, and now computer hitches, the blog is currently on stand-by! Hopefully, we'll get our act together soon and once more will be able to "invest" hours and hours on our internet addiction. Meanwhile, making the most of being able to get online today, here's a bit of old-fashioned good old Southern R'n'R from the Georgia Satellites to chase away those winter blues.

Dia de Reis amb The King

De Reis hi ha molts, de vegades (com avuí) porten alegries, de vegades son malvinguts, però aquí tenim El Rei Numero U, Elvis.

The sixth of January is "Kings' Day" here in Catalonia. The day the Three Wise Men turned up in Bethlehem, they are known here as the "Magic Kings". Traditionally, the Kings bring the children lots of presents, and even today are standing their ground in the present-giving stakes against that young upstart, Santa Claus.
But, my favourite King is another ...

New Year's Day

Too obvious?