As the dawn breaks - Richard Hawley #Bon Dia

They don't come much better ...

Script for a Jester's Tear #Revival

De l'epoca quan podries escoltar el mateix LP 10 cops per dia. Quan miraries d'escoltar només la primera cara, i despres la segona. Quan els artistes no sentien l'obligació de ficar els "hits" com a primera pista, perque es fiaven de la paciencia dels fans. Quan sabies quina casa publicava els discs. Quan sabies qui tocava cada instrument. Obries el LP i llegies la lletra. Tenies unes portades xulissims, i grans (12 pulgars!). Feies intercanvis a l'hora del pati per poder fer copies (i no, no vam matar a la musica).

Script for a jester's tear - Marillion, del 1983.

Altogether now, "I'm losing on the swings ..."

....

Remember when you actually had to go out and buy music. When you listened to all the tracks on an LP, and sometimes 10 times a day! When you knew what was on Side One, and what as on Side Two. When groups didn't feel the need to put their Super Hit as track one. When you knew which record company the groups were on, and who played every instrument. LP covers 12 inch square in full colour for our enjoyment. Lyrics inside. Swapping LPs at school to copy your mate's - and music didn't die!

Script of a jester's tear - Marillion, 1983.

"Losing on the swings ...."

Take me to the Mardi Gras #Pancake_Day

Avui celebrem Pancake Tuesday a Anglaterra, que ve a significar el Dimarts dels Creps (bé, són bastant pareguts). Bàsicament tan si ets creient com si no, consisteix en fer un tip de menjar pancakes tot el dia, i demà ja veurem si fem quaresma, o la vida continua igual ... és el equivalent al Dijous Llarder que se celebra aquí. Naturalment natros celebrem tots dos, no sigui cosa que deixem una festa de banda!
A New Orleans, ho celebren en dimarts també, o sigui avui, però em sembla que la festa és molt més divertida que menjar pancakes. Ho diuen Mardi Gras – del francès.
Aquí tenim Paul Simon amb el single Take Me To The Mardi Gras del seu LP There Goes Rhymin’ Simon, 1973.

......................
Today is Pancake Tuesday in England. Whether or not the plan is to follow Lent, I think most English people will be eating pancakes today! It is the equivalent celebration to the Dijous Llarder (Fat Thursday) celebrated in Catalonia on the previous Thursday. Of course, we celebrate both – the more “festes”, the better!
As far as I know celebrations take place in New Orleans today too, known as the Mardi Gras, although they’re probably a bit more exciting than downing a plateful of pancakes!

Paul Simon recorded Take Me To The Mardi Gras for his 1973 LP, There Goes Rhymin’ Simon.

Life is a carnival - The Band #Festa

Carnival weekend!!

Valentine - Richard Hawley #Celebrem-ho?

Arribat el dia 14 de febrer, i arriba l'etern debat sobre si és bo celebrar el Dia de Sant Valenti a Catalunya ... si ja tenim un dia "de l'amor", el de Sant Jordi, per que importar una festa americana?

Ja sabeu el que penso, perquè sempre dic lo mateix (!): per a mi, com més festes, millor. La vida ja és prou dura per anar retallant festes!! Seria diferent si vulguessen eliminar les festes catalanes per imposar unes altres, però no és el cas (si no vols). Clar, com que no sóc tonto, també entenc les reticències a les festes americanes. Son un exemple pur i dur del consumisme brutal que domina al mon occidental. Això si que em fa rabia, però, total, és un joc  de diners en que només entres si vols. Jo, sent de Yorkshire, mai he pensat que cal gastar diners per a mostrar el meu amor... I així celebrem el Dia dels Enamorats a baix-cost :)

Bé, més seriosament, com gairebé tot el que s'ha fet gran als USA, aquesta celebració primer va sortir d'Europa. Evidentment, lo Valentí mateix era europeu i alguna mena de festa de 'amor' ja es celebrava arreu fa molts segles - fins i tot abans del Valentí mateix, els pagans i qui s'apuntava a la festa trobaven el començament de la primavera com a bon moment de aparellar-se. I si pensem en casa nostra, només cal googlejar una mica per a trobar un poema en català del Segle 14 que en parla de celebrar la festa. Pel que es veu, igual que 'halloween', son festes que aquí es feien però que 'algú' va intentar impedir en algun moment (posa-li, l'Esglèsia, posa-li Franco...).  En fi, endavant amb tot el que vulguesseu!

I quina manera millor que amb el Gran Richard Hawley - de Sheffield !! I un gran video!!

....

The death of you and me - Noel Gallagher #Concerts

Fa temps que no anem de concerts, ni estem per Sheffield, però aixo no vol dir que no sabem que passa al món - de la música! Aquesta setmana toca el Noel Gallagher a Sheffield, si el germà Oasis que , diuen les males llengues, es va quedar amb l'unic cervell que tenien a la familia ....

...

So, even though we don't go to many concerts, preferring a quiet night in with a civilised CD and a glass of whiskey, it doesn't mean we don't know what we are missing out on. This week Noel Gallagher hits Sheffield ...

Telegram Sam #1972

Segons la meva biblia - The Book of British Hit Singles from 1952 to the present day - avui, fa 40 anys, T-Rex estaven a numero u de les llistes anglesos.

...

According to my "bible", i.e. The Book of British Hit Singles from 1952 to the present day - T-Rex was at number one 40 years ago today.

Look Out (Here comes tomorrow) #Futbol_Capello

De futbol, en podriem parlar molt - o poc. Quina importancia té avui en dia un esport, quan cada cop tenim més desgracies i miseries davant dels nostres ulls? S'arreglarien si deixessem de parlar del futbol? No crec. Crec que, per bé o per mal, necessitem destreure-nos en alguna cosa, i per a molta gent aquesta cosa és el futbol.

La gran noticia d'avui, per a mi, és la dimissió de Fabio Capello com a entrenador de l'equip nacional d'Anglaterra. Gran noticia, i bona. Com tots sabem, el futbol, si ho mirem de prop, té aspectes molt foscs i poc "fair-play" - des dels diners que guanyen i malgasten, fins les actituds que els jugadors (i entrenadors) demostren com a exemples a seguir pels nostres xiquets. John Terry, un cas en concret - li van agafar cobrant diners per ensenyar a amics el camp del Chelsea d'amagat, ha estat involucrat en més d'un lio, i ara li acusen de fer comentaris racistes. Per fi, algù ha posat una mica de seny i la Football Association ha decidit que no hauria de ser capita de la selecció, ja que és un lloc de molt de prestigi i hem de tenir un jugador net en aquest lloc (si troben algun ....). Pos, tot aixo en contra de la voluntat de Capello qui no veu la necessitat aquesta de mirar més allà que el tema de Guanyar Com Pots, i au, ha dimitit. Pos, bon viatge noi, que tampoc m'agradava com a entrenador ... zzzz..!!

La cançó que no té res a veure amb el tema; Look Out (Here comes tomorrow) dels The Monkees.

...

So, can I speak about football, or is that not acceptable when the world is falling around us? If we stopped being obsessed with this sport, and gave all this money to the poor, would the world be any better? Not so sure. After much pondering, I'm convinced we all need something relatively pointless in the Grand Scheme of Things, to take our mind off life and what's coming down around us ....

... so, to cut a long story short - Good riddance, Capello! Never liked you as a trainer, and if you can't see that we have to have the slightest degree of decency in our game, by removing the captain's armband from a dodgy fellow like John Terry, than so be it.

The song, nothing to do with football, but that's life ....

Great Expectations BSO #Dickens

Aquest any se celebra els 200 anys des del neixement de Charles Dickens. La veritat, i no és només per quedar bé parlant d'un classic que no he llegit, és que és un dels escriptors més bons que he llegit en anglès - sobretot m'agrada el seu humor i habilitat de jugar en les paraules.

Però, que podem fer en un bloc musical - pos, encara que aquesta versió de la pel·licula no arriba a la sola de les sabates de la de David Lean, ni la versió que va fer el BBC l'any passat, no és del tot despreciable - i té a la Gwyneth Paltrow, i una bona banda sonora :)

....

How does a musical blog ( or should that be music blog?!) celebrate the 200 years of Dickens' birth? With music of course! So here's the soundtrack from probably the worst film version of Great Expectations. Having said that, the worst version of Great Expectations is still a darn lot better than 80% of the other stuff Hollywood churns out! He says.

Do You Believe In Magic / #En Bici Per Tortosa etc

Un grup de gent de Tortosa i Roquetes, i potser altres pobles dels voltants, que ens agrada utilitzar la bicicleta per desplaçar-nos dins la ciutat: ens hem unit per intentar millorar alguns aspectes de la planificació urbana envers l'us de la bici, i, com a somni, intentar promoure que més gent agafa la bici! Ens diem Me Moc En Bici, perque principalment és el que fem ...

... per mi, que ja fa uns anys que estic aquí, no he acabat d'entendre mai per que la gent de Tortosa no utilitza la bici - per anar a l'escola, a l'institut, a la feina, a la compra, ... trobo que Tortosa és una ciutat perfecta. És petita, la pots creuar de banda a banda en 10 minuts en bici, molt més rapid que anar a peu. Fins i tot, més rapid que en cotxe, perque el segon motiu per a mi, és que Tortosa està fatal per a conduir, sempre et trobes amb embussos i semafors a les hores puntes, i de vegades pots tardar 10 minuts només buscant aparcament! Tortosa és basicament plana, o almenys en un 90% de la seva extensió. La clima - perfecte!! No plou mai, i no fa ni fred ni calor. Els jovens que han de carregar amb 8 kilos de llibres - molt millor a la panera de la bici, que penjant a l'esquena. I sigui .... fins i tot altres pobles propers ho demostren ja que quan hi vas, veus un munt de gent, jovens i grans, en bicicleta. Però, serà que Tortosa és diferent?

En fi, a vore si poc a poc anem animant la gent i fent cosetes .... com no podria ser d'altra manera, també tenim Twitter, Facebook i Bloc si voleu seguir-nos, o millor encara apuntar-vos al grup (totalment informal) i entre tots farem de Tortosa una ciutat bike-friendly!

La cançó d'avui, del 1965, Do You Believe In Magic dels The Lovin' Spoonful.

...

Tortosa, a quaint little town here in the south of Catalonia is an ideal place for getting around by bike. It's small, flat, and with a Mediterranean climate (dry!!). Added to that, the problems for getting around by car and finding a parking place makes it ideal for cycling to work, school, the shops and so on. Much better, quicker, easier, and cheaper. But, hardly anyone does use their bike compared to similar towns. Why? Who knows.

However, those of us who do have come together to form an informal group of "urban cyclists" called Me Moc En Bici (I get around by bike). Hopefully we can encourage others to get their bikes out, and offer suggestions to those "up above" on how the town planning can be developed to improve things and make Tortosa "bike-friendly". When we're not cycling, we also have Twitter, Facebook, and Blog, of course, so feel free to follow our activities or, even better, join us :)

Today's song, Do You Believe In Magic from back in 1965

Billy, don't be a hero - Paper Lace #JaNeva?

Bé, aquí tancat a casa esperant la Gran Ola de Fred ... ho hauran exagerat, o serà veritat? Abans era normal passar un hivern de glacades, fins i tot aquí a Tortosa m'han dit, però ara fa anys que no passem fred de veritat. Si puc sortir de casa per la neu, demà ho contarem.

Mentrestant, una tercera bubblegum hit, Billy don't be a hero dels Paper Lace, any 1974.

...

Unusually for the Sunny Mediterranean, they're predicting "Siberian" conditions for today and tomorrow - intense cold, and snow!! We'll be keeping an eye out, but I rather fear they've exaggerated it a little. Having said that, it has apparently snowed in Barcelona - will it reach Sunny Tortosa?

And here's a third bubblegum hit from my favourite CD of the moment ...

Mony Mony - Tommy James & The Shondells

Ja van dos cançons del nostre CD de capçalera - avui Mony Mony de Tommy James and the Shondells, any 1968. I, al bloc, de que parlarem aquest any - del Barça, de la politica, la corrupció, franquistes morts, la salut, o del temps? Ja verem.

...

Second song off our great new acquisition :) Mony Mony by Tommy James and the Shondells from 1968.

And the blog? What shall we talk about - politics, corruption, cutbacks, football, dead Franco-ists, or shall we just stick with the weather? Let's see ....

Crocodile Rock - Elton John

On ha anat el mes de gener?! En fi, a vore si donem una mica de marxa al bloc. Per nadal ens va tocar aquest CD i repassarem 2 o 3 de les joies que hem (re)trobat. Avui Crocodile Rock (John/Taupin), de Elton John de l'any 1972.
...
And January? Been and gone! Anyway, let's try and kick the winter blues off ... this CD was our christmas gift, and it's full of wonders like this one - Crocodile Rock (John/Taupin) by Elton John, 1972.