Happy Christmas!

Per un 2012 sense transvasaments

27 novembre, acte de la PDE

Walking on sunshine

Escric això abans de saber els resultats de les eleccions, però la veritat és que a aquestes altures de la pel·lícula ben poc m'interessen ... ja sabem tots com ha de ser el futur de l'estat espanyol, vist les experiencies dels ultims 15 dies, i si a Catalunya no li deixen baixar, pos, també ens enfonsarem amb ells.

Però, jo, sempre positiu :) Avui algunes coses, i algunes persones reiniciem :)

.....................

After a long and drawn-out period off work for health reasons (nothing too serious), it's re-start time. So, ignoring the political and economic mess we're in, let's try and be positive folks :)

Every day is like Sunday - Morrissey

Si penseu que ara anem malament, espereu fins demà! Bé, la crisi està apretant molt fort en Catalunya i l'estat espanyol, i aqui sumem els problemes que patim a Catalunya - resulta que des de Madrid ens culpen de tot, però no volen que marxem! En fi, avui pot haver un canvi de govern a Madrid, o no, però m'imagino que passi el que passi, demà i passat demà la cosa només anirà a pitjor.

Aquesta cançó no l'havia escoltada des de l'any 1988. Basicament perque és una cançó que només té sentit per un adolescent, i que viu a Anglaterra. Quan Morrissey canta "cada dia és com diumenge", a Anglaterra, i especialment en el tipus de poble que el coneixia, està cantant d'una situació molt depriment, on res canvia i no hi ha res a fer. Un diumenge qualsevol, per un jove anglès en aquella època podria ser etern, un avorriment etern. Morrissey demana que li llancen una bomba atomica damunt!

Com podeu imaginar, aquest concepte, de que els diumenges son els dies pitjors, aqui a Catalunya no té gaire sentit.

Però, l'altre dia un amic em va fer recordar la cançó i crec que pot ser apte per avui, i demà, i passat-demà ....

...............

So, elections today in Spain. Doesn't look good. Whoever wins is promising more and more cutbacks and I imagine it's only a matter of days before Angela Merkel comes-a-calling! No one has a magic solution but presumably the people will think "a change is as good as a rest", kick out the left-wing (no!!, lost the dictionary) Socialists and install the right-wing PP. Whoever wins, don't look great for Catalunya either as both major parties in Spain are insinuating cutting back on Catalan rights and freedoms. Hopefully, the Catalans themselves will vote for a pro-Catalan party, but it's still a small voice when they go to Madrid.

In a nutshell, Spain is heading for grey, if not black, days and there's no sun on the horizon, which subtly reminded me of this song which I had not listened to since I left England many years ago, as here the concept of Sundays being miserable and grey and boring, well, doesn't apply. Till now.

The revolution will not be televised / They shall not pass

Aixi que, donant per perdut els Top 40, quedem amb els cantautors. Aqui tenim una que Billy Bragg ens recomana. Grace Petrie amb dos cançons, The revolution will not be televised i, recordant que demà és el 20N, que fa 36 anys que va morir Franco (hola Tortosa - ja podeu treure el seu monument!), They Shall Not Pass.

....

So, forgetting the Top 40, it looks like we'll have to stick with the usual singer-songwriters to give us some clues about the state of the world. Here's a new one that Billy Bragg himself endorses - Grace Petrie. Two songs today, The revolution will not be televised, and They Shall Not Pass - in homage to those who fought for liberty, and democracy, in Spain and Catalunya. Well-timed, as tomorrow is the anniversary of Franco's death - he died 36 years ago, although Tortosa's council seem not to have realised with their insistence on maintaining his monument in place!!

No banker left behind - Ry Cooder

Pos, si, tal com deia l'altre dia hi havia un temps quan els grups dels "top 40" també posaven algun missatget d'inconformitat dins d'alguna cançó - no només els cantants sempre "compromesos", sino tothom. Els Pet Shop Boys, Simply Red, Fine Young Cannibals, Culture Club, Depeche Mode, Style Council, i molts més, tots van ser capaços de barrejar un missatge amb un "hit". Ara no trobo cap als Top 40. Els "de sempre", però, encara lluitan .. Bruce, Neil Young, Billy Bragg i avui Ry Cooder - No Banker Left Behind.

...

So, as I've been saying, there was a time when "social message" and "Top 40" could be found in the same hit song. Pet Shop Boys, Simply Red, Depeche Mode, Style Council and so on, all managed to write top 10 hits with some kind of "message". And today? Have a look at the Top 40, and there is nothing. Luckily the "usual suspects", the old classic protesters still churn out the goods but it's not what I've been looking for. Bruce, Neil Young, Billy Bragg, Ry Cooder, all still there - here's Ry, with No Banker Left Behind!

Shipbuilding - Robert Wyatt

De cançons protesta, hi han hagut moltes, i molts de cantants encara estan en natros avui en dia. Als 30, 40, per exemple, teniem a Woody Guthrie i Pete Seeger. Als 60, alguns dels grans, Phil Ochs, Bob Dylan, Neil Young, pero fins i tot els artistes més populars, lo que deia l'altre dia els del "mainstream" - The Beatles, The Rolling Stones - tothom tenia alguna peça per afegir a la llista de cançons amb missatge politic, o cançons contra la guerra, o simplement protestant per qualsevol injustica al mon. I ara que?

Durant la guerra de les Malvines, al 1982, Elvis Costello i Clive Langer van escriure aquesta peça classica, Shipbuilding. La guerra va ser un impuls important per les ciutats britaniques que vivien de l'industria de la construcció de vaixells de guerra. Aquestes ciutats estaven en crisi, amb molt d'atur, i la guerra va representar una esperança de tornar a tenir diners i menjar damunt la taula. Però, les lletres deixen molt clar la pregunta, si val la pena tenir diners a costa de la perdua de vides humanes. Tornaran a haver-n'hi diners al poble, però també tornariem els atauds amb els jovens morts a la guerra. Is it worth it?

La primera versió de la cançó la va gravar Robert Wyatt.

....

Ok, so many of the protest singers are still doing the rounds, and we can always rely on Bruce Springsteen or Neil Young to come up with the goods, but where are the mainstream teenage orientated bands? Back in the 60s, the two biggest bands out, The Beatles and The Stones, still found time to send out the occasional angry message.

Here's another classic protest song, a real tear-jerker. The Falklands War meant re-opening ship-yards in dying industrial towns of the UK, and as such it meant money and food on the table for many families who were out of work and with few prospects. But, not only would money be coming home, but also the coffins of the young soldiers dying in a useless war. Is it worth it?

Written by Elvis Costello and Clive Langer, they offered it to Robert Wyatt to record first.

Listen and enjoy this work of art.

Ohio - Crosby, Stills, Nash & Young

A l'any 1970, els estudiants de l'universitat d'Ohio estaven protestant contra la invasió de Camboia dels EEUU com part de la guerra que lluitaven al Vietnam. Els estudiants no anavem armats. La Guardia Nacional els va obrir foc, matant 4. No se sap si Felip Puig estava allì ...

... pero els grans Crosby, Stills, Nash & Young van escriure aquesta cançó. Ohio.

....

Ohio, written by Crosby, Stills, Nash & Young, after the USA National Guard opened fire on a peaceful student demonstration at Ohio University in 1970. The students were protesting the extension of the Vietnam war into Cambodia. Four were killed.

No to clause 28 - Boy George

Aquesta cançó de protesta neixia d'un assumpte molt concret. Als anys 80, molts ajuntaments liderats per laboristes de l'ala més a l'esquerra publicaven o promocionaven material escolar on s'explicava que l'homosexualitat era una cosa "normal", i donava la mateixa importancia a families composades per homosexuals com a les families "tradicionales". Evidentment, davant d'aquest "escandol, el govern de Thatcher va fer alguna cosa. A una de les lleis sobe governació local, van introduir la famosa esmena 28 (clause 28) que prohibia la promoció de "comportaments homosexuals" o la representació com si fos una cosa normal, en material escolar.

Moltes artistes van fer campanya en contra d'aquesta esmena, la cançó més famosa potser és aquesta, No to Clause 28 del Boy George. Per si no queda prou clar al video, estem parlant dels anys 80!

....

This protest song refers to a specific issue. In the 80s, UK local labour councils, or at least the "radical" ones, had a tendency to publish school material depicting homosexuals as "normal" people (shock, horror!!), and homosexual-parent families as being equal to "traditional" families (what?!). Faced with this major scandal and the possibilities of millions of children being brainwashed to become homosexuals, the Thatcher government had a brainwave and introduced clause 28 as an amendment to one of the local government regulations.

Quoting Wikipedia: The amendment stated that a local authority "shall not intentionally promote homosexuality or publish material with the intention of promoting homosexuality" or "promote the teaching in any maintained school of the acceptability of homosexuality as a pretended family relationship".

So, as you can imagine, many artists were up in arms and produced songs, documentaries, writings in protest. Here's Boy George's contribution - No to clause 28.

I ain't a-marching anymore - Phil Ochs

No podem negar que estem vivint temps dificils, temps en que molta gent té motius per estar emprenyats, indignats, amb el sistema, amb els governants, amb els bancs .... i sembla que no sabem com sortir-ne! Però, la meva pregunta és; quines cançons pop-rock reflecteixen aquests sentiments? On estan les cançons de protesta del segle 21?

Des de sempre, i avui en dia, els cantautors han escrit cançons de protesta - contra la guerra, la violencia, el capitalisme, la desigualtat, el racisme, i infinitat de situacions concretes. Suposo que avui en dia també les fan, però a diferencia de altres epoques trobo a faltar els artistes "mainstream" - en altres decades alguns dels artistes que sempre estaven a les llistes d'exits també cantaven alguna cançó protesta.

En fi, mentre intento trobar-les del segle 21, repassarem 3 o 4 de les grans cançons.

Phil Ochs va cantar aquesta cançó contra la guerra i repressió violenta a la decada dels 60, I ain't a-marching anymore.

....

So, watching the news it looks like the world's gonna end! Or at least the world based on Money Money Money! Everywhere you look, crisis, bankruptcy, political scandals, added to the usual problems of war, starvation and deadly diseases. It's so bad that we don't even have time to worry about the environmental problems, global warming, sea levels etc.

Over past decades artists have often composed songs reflecting their worries on local and global issues, protest songs. Not just singer-songwriters, but mainstream pop artists used to jump on board the Protest Bus, getting the message out to a mass audience. So, where are they today?

While I search for them, over the next few days we'll post a few classic protest songs from the past .... starting with Phil Ochs' 1960s song, I ain't a-marching anymore.

Is that love/ Up the junction - Squeeze

Two more hits from Squeeze.
Is that love?
Up the junction.

Another nail /Pulling Mussels - Squeeze

Tant de bloc i encara no haviem posat a Squeeze! Un dels grups més interessants dels principis dels 80, però ara injustament oblidat per molta gent (incluyent aquest bloc fins ara!). Squeeze feien cançons amb bona musica, molt "catchy" (enganxosa?), musics superbs, i lletres divertides i originales. Entre els seus membres estaven el duo de Chris Difford i Glen Tilbrook, qui van escriure la majoria de les cançons, i als teclats primer Jools Holland, i despres Phil Carrack. Que podria fallar. Potser us sona el nom de Jools Holland ja que avui en dia presenta un programa de musica en directe molt bo al BBC (o al Digital Plus).

Igual ven escriure 10 o 20 super-hits, però en general tots els seus LPs son recomanables. Que tal si recuperem el temps perdut, ficant 2 avui, 2 demà.

Another Nail In My Heart.

Pulling Mussels (from the shell).

.........

Squeeze - amazing how great they were, and how quickly they've been forgotten by many. I'm sure most young people today have never heard of them and it's a shame. At the start of the 80s they wrote hit after hit, mainly down to the leading artists Chris Difford and Glen Tilbrook. On keyboards they have had Jools Holland and Phil Carrack at different times in their career. Catchy pop music, amusing and original lyrics with many a play on words.

To make up for lost time on this blog, let's have two of their hits today, and another couple tomorrow.

Black Bird Daisy - petit

Fa uns dies vaig parlar de petit i la seva musica aquí al bloc. Si mireu l'enllaç a l'apunt original podeu trobar maneres de seguir-li i escoltar la seva musica a traves de la xarxa, ja que , com molts "petits" artistes, sembla que la boca-a-boca, o teclat-a-teclat, és la manera més eficaç de fer-se un espai i arribar a la gent. Aqui acaba de sortir el seu web nou.

Aquest estiu ha gravat el EP (un album més curt que un LP, amb 4 o 5 pistes - explicació per a la gent que son massa jovens per haver sentit parlar de singles, LPs, EPs, "12 inches", double albums etc!), Black Bird Daisy. Es pot descarregar legalment, pagant un preu raonable, aquí.

I, acaba de neixer el primer video clip d'aquest EP, concretament de la cançó que hi dona nom, Black Bird Daisy.

...

A few weeks back I posted some music and informaction about a new (to me) singer from Mallorca, petit. As with many "unknown" artists, petit is using the digital media to try and get his music out and about, and it's working. More and more music-lovers are picking up on little gems like this through youtubes, facebooks, twitters etc and leaving the mass-media to the dinosaurs like Coldplay or the Rolling Stones. If you like music, I recommend turning off Top of the Pops, and surfing the net ... you'll be surprised!

Anyway, clicking on the previous post, you'll find info about petit, and his newly updated web is here. If you visit (or when you visit), you can choose English as the language :)

This summer petit released the EP Black bird Daisy which can be heard and downloaded legally (for a reasonable price) at this address. And this week, today even, he has released the first video clip - a clip of the title song, Black Bird Daisy. Enjoy this! (and remember that enjoy is a transitive verb!)

Blackbird Daisy, petit from We Love Petit on Vimeo.

Celebrem Guy Fawkes Night amb V for Vendetta!

Avui fa 400 anys de l'intent de Guy Fawkes de fer "volar" el Parliament britanic i matar el rei James I. Guy, i els seus companys volien matar aquest rei protestant, i altres protestants importants del parliament i del "establishment", per sustituir-los per una reina catolica (Elisabeth, la filla de James I).

Per bé o per mal, les autoritats li van enxampar, el 5 de novembre 1605. Li van jutjar i li van penjar, i tallar en 4 troços tal com es feia en aquells temps.

Els anglesos celebrem això cada 5 de novembre fent un manequi de Guy Fawkes i cremant-li damunt una foguera. També fem coets artificials i jocs pels jovens, i gaudim de menjars tipics a la vora del foc, perquè normalment per aquestes dates fa un fred que pela! Es diu Bonfire Night, o Guy Fawkes Night. Fa temps també es cantava versos contra els catolics i el Papa, però per sort, ara és només una festa de xalar.

No està gens clar que allò que volia fer Guy Fawkes ens hagues anat bé pels anglesos, però d'aixo ja fa 400 anys. Des de llavors, i cada cop més rapidament, el parliament britanic ha anat perdent prestigi, i ara aixo de ficar-li una bomba, mmmmm ....! O aixi ho veia Alan Moore en la seva novel·la grafica V for Vendetta, qui va agafar la cara de Guy Fawkes per a la mascara que porta V en la seva lluita per aconseguir allò que Fawkes no va fer. Si no heu llegit la novel·la, és com el 1984 de Orwell actualitzat!

I ara, evidentment, aquesta cara ha quedat com el simbol que tots coneixem com, més o menys, algu que lluita contra el sistema.

Bé, aquesta cançò no surt a la pel·licula que es va fer sobre la novel·la, però algu ho ha penjat al Youtube amb aquestes imatgens de la pel·li, i trobo que no queden gens malament.

Illusion - VNV Nation.

....

As you can imagine Guy Fawkes, and Bonfire Night, is not very well known outside of the UK! It's a very English story and history. However, when Alan Moore wanted a mask for the "hero" of his graphic novel, V for Vendetta, he chose this one. In this novel (pretty much an updated version of Orwell's 1984), the main character, V, also intends to blow up the Houses of Parliament! Shock, horror! Check out the book, or film, and you'll see why.

In recent times more and more people have started wearing this mask too, to show they are against the system, and against the establishment. For better or for worse, Guy Fawkes' masks are the symbol of the "Outraged!" movement which is gathering steam worldwide. Will some good come of it? Can anybody shake up the system?

Anyway, this song does not appear in the film, but as this youtube-user shows, it does suit this video clip he's made of the film's highlights.

Illusion - VNV Nation

The Weight from It Might Get Loud

Una segona joia del documental It Might Get Loud.

In My Time of Dying

Jack White, Jimmy Page and the Edge together in this great documentary, It Might Get Loud.

Werewolves of London, from Tannu Tuva Halloween Mix.

Una altra cançó que sona per aquest època de l'any, Werewolves of London. També està en la recopilació que podeu descarregar aqui.

Track listing for my Halloween collection which you can download here.

1. The Monster Mash - Bobby Picket and the crypt-kickers (1)

2. Wolfman (3)

3. Bad Moon Rising - Creedance ... (4)

4. Purple people eater - Sheb Wooley (5)

5. Ghostbusters theme - Ray Parker Jr (7)
6. Evil Woman _ELO (8)

7. Witch doctor - Dave Saville (10)

8. Devil comes back to Georgia - Johnny Cash and co. (11)

9. Spooky Scary Skeleton (13)

10. Somebody's watching me - Rockwell (14)

11. Doctor Who theme (15)

12. Munsters theme.(17)

13. I put a spell on you - Howling wolf (18)

14. Black Magic Woman - Santana (19)

15. Adams Family theme. (21)
16. Ghostriders in the sky (22)

17. Time warp - from the Rocky Horror Picture Show (24)

18. Shake your bones (25)

19. Werewolves of London - Warron Zevon (26)

20. People are strange - The Doors (27)

21. Thriller - Michael Jackson (29)

22. Bat out of hell - Meatloaf (30)

(com que hi ha efectes especials barrejats amb la musica, encara que només son 22 cançons, hi ha 30 pistes i el numero en parentesis representa on trobar-les)

Jar of hearts - Cristina Perri

Havia oblidat aquesta peça. Ja estem a la tardor, però aquesta ha sigut la cançó de l'estiu a Anglaterra. Mentre hi estavem de vacances, sonava a totes hores a la radio. I està bé, no?

Tortosa, dia 30, en Defensa de la Sanitat de les Terres de l'Ebre

I got you - Split Enz

No és que sigui el fan numero 1 de l'esport del rugby, i tampoc és que tingui res en contra de França (bé, per quedar bé ...), però sempre he tingut un talo d'Aquiles per Nova Zelanda. Un pais precios, amb una gent educada i culta (bé, els 3 o 4 que he conegut!), el ball dels All Blacks, el no-nuclearització, les pel·líes The Piano, Lord of the Rings, Braindead - quin crak el Peter Jackson!, la serie The Flight of the Conchords, i sobretot els germans Finn. Despres farien Crowded House, però al principis dels 80 van tenir èxit com a Split Enz. Aixi que, per celebrar la victoria al mundial de rugby, aqui els tenim. Recordeu aquesta joia?

....

It's not that I'm a Big Fan of rugby, or that I have anything against the French (well, no more than any other English-man), but I do have a soft spot for New Zealand. A country which says no to nuclear power and weapons (as I was reminded a few weeks ago), with such a glorious countryside, and wonderful people (well, the 3 or 4 I've met), the war dance of the All Blacks, films like The Piano, Lord of the Rings - in fact anything by Peter Jackson - loved Braindead!, television series like The Flight of the Conchords, and above all the Finn brothers. Probably better known for their later success in Crowded House, but I'm sure you all remember at least this song from their previous group, Split Enz. So, well done New Zealand!!

Dos blogs amb llibres - i Blue Skies de Ella Fitzgerald

Ultimament he passat més temps a casa del que voldria, i he tornat a mirar blocs que tenia mig-perduts. Hi ha dos que sempre em fan gracia per els "concursos" o endevinalles literaris que posen. Un, són els jocs ja classics de l'autor Jesus M. Tibau, que surten cada dimecres al seu bloc. Cada setmana el joc és d'una forma o una altra - de vegades creatiu, de vegades per a investigar, però sempre acabes aprenent alguna cosa.

També m'agrada molt el bloc Books In Cities. A cada apunt penjen una foto d'un llibre en un lloc del món, i hem d'intentar esbrinar on és el llibre. Es pot participar endevinant el lloc, o també enviant tu una foto per futurs jocs, cosa que natros acabem de fer. És veu que era facilet, que a la primera pista la gent ho ha endevinat!

Parlant de books, també hem agafat de la biblioteca el Irving Berling Song Book, cantada per Ella Fitzgerald. Aqui, un exemple:

....

Spending more time than usual at home, I've been browsing (surfing sounds too sporty) some blogs I had left aside for too long. Two I really enjoy are Jesus Tibau's literary blog, especially for the literature/writing quizes he posts every Wednesday, and another one is this, Books In Cities. The idea is to guess where the photo (of a book) was taken. It could be anywhere in the world - recent solution has been Whitby, UK - and clues are offered. You can also participate by helping the blog-masters (cool name!) and sending in your own photos with/without clues, so if any of my more "exotic" visitors are reading this, and understand a minimum of Catalan (ei, remember Latin?), then have a go at sending one in. If you need my help, just shout:)

Books, leads me on to the Irving Berlin Songbook which we've just borrowed from the library, and Blue Skies by Ella.

Pel·lícules diverses, amb Derezzed dels Daft Punk

Ultimament he tingut més temps a casa del que voldria i aprofitat per mirar algunes pel·licules, i ara farem una critica express:

Hancock - d'un superheroi borratxo i mal-educat, molt bona i original, però no apte pels petits de casa!

Tiana i el gripau - no és cap gripau, és una granota. Bona pel·lícula, però les escenes del vudu donen una mica de temor als petits. Bon jazz!

Iron Man 2 - evidentment, un classic. Iron man + Robert Downey Jr + Gwyneth Paltrow, pos, que pot fallar.

Dos tontos muy tontos (Dumb and Dumber) - només ho he vist 8 vegades.

El castell caminador (bé, en castellà, el castillo ambulante) - dibuixos animats, un conte precios i original, japones.

Control - l'historia del cantant de Joy Division. Molt bona pel·lícula, molt bona música, però evidentment depriment i trist (no explico que passa).

Shark Boy i Lava Girl - superherois fantastics per als xiquets, ens va agradar molt.

Tron - recordant vells temps, la primer pel·lícula que vaig anar a vore al cine tot sol. Bonissima, no l'havia tornat a vore en 30 anys i recordava gairebe tot. Una pel·lícula (igual que Bladerunner salvant les distancies, una es per a grans, una, pos, no) que encara que parlava del futur, no s'ha quedat antiguada. Sovint quan veus pel·lis futuristes fetes fa 10 anys, te'n rius de com pintaven el futur, però aquesta està ben aconseguida.

Tron Legacy - la segona part que van fer l'any passat. Bestial!! I amb moltes referencies a la primera, es recomana mirar totes dues juntes. I surt la "Tretze" ;)

Scoop - Woody Allen + Scarlett Johansson = perfecció! Guio previsible però no és l'important quan busques a Woody Allen (o la Scarlett!).

Escoltant a Garzon - ja se que aquest jutge no te gaire simpaties a Catalunya però l'historia d'ell és l'historia de l'estat espanyol recentment - patetic. Aixo si, encara que només sigui una entrevista, la posat en escena de Coixet està molt bé`. L'unica pega, que podrien haver dit el mateix en la meitat del temps.

....
More time on my hands these days and I've become an express-film critic. So what have I watched this week;

Listening to Judge Garzon - a 90 minute interview with the "super-judge" from Spain (remember Pinochet?) who is currently fighting to save his career and reputation after numerous half-baked attacks from right-wing press and pressure groups. Thanks to his attempts to get Spain to recognise what had gone on under Franco, and allow relatives of those killed and tortured to find out the truths, the right-wing in Spain have decided to do away with him by hook or by crook. An amazing story, though a little complicated.

Tron - first film I saw on my own at a cinema back in the early 80s. This week repeated in TV, still great, and still looks futuristic.

Tron Legacy - second part just came out, and just as good as the first - with plenty of winks to it. And Jeff Bridges. And "Thirteen"!!

Scoop - Woody Allen + Scarlett Johannson - must I say more! Weak plot, but great lines abound.

The Princess and the Frog - great Disney film, great jazz.

Howl's Moving Castle - Japanese cartoon fairy tale, a beautiful film, recommended for all ages, really well made.

Iron Man 2 - one of my favourite cartoon heroes + Robert Downey Jr + Gwyneth Paltrow = 10 out of 10

Hancock - new look at superheroes , not for kids, but really funny!

Dumb and Dumber - only seen it 8 times

Control - the story of Ian Curtis, the Joy Division singer. Great film, great music, and depressing story.

Shark Boy and Lava Girl - fantastic, in every sense of the word, superhero film for kids.

...
The song: Derezzed dels Daft Punk, de la pel·lícula Tron Legacy.

Biko de Peter Gabriel, i la grandesa de Nelson Mandela

Ultimament he tingut més temps del que voldria a casa i he aprofitat per acabar uns llibres mig-llegits. He acabat El lladre de cervells, de Pere Estupinya - molt recomanable, un de assaig del Richard Feynman - molt recomanable, of course, i aquest ... Nelson Mandela, En les seves paraules. És una col·lecció de tots els seus discursos, barrejats amb assaijos sobre ell de diferents escriptors i personalitats d'una certa importancia. L'historia de Mandela és una historia molt important per la gent anglèsa de la meva generació ja que ens vam fer grans als 80 just quan la lluita anti-apartheid estava en el seu punt més fort. L'universitat era un continuo d'activitats (recordo bé el boicot al banc Barclays i el nostre rebuig a esportistes i artistes que anaven a actuar a Sud Africa, i els actes que feiem per recollir fons ...). Però despres de llegir aquest llibre, m'he quedat encara més impressionat que mai - sincerament crec que es una de les histories més importants del segle 20 per les lliçons que ens pot donar Mandela.

No us vull explicar tot, però en 4 ratlles .... els 40 anys de lluita, 30 al carcel, mai va perdre de vista la victoria i com s'hauria de gestionar el final del conflicte. Mentre altres verien que al final els "negres" han guanyat als "blancs", ell mai ho va vore aixi, sino que la gent guanyaria al sistema. Que tota la gent que havia recolsat aquest sistema racista durant mig segle, se'ls havia d'incorporar en el nou SurAfrica, un pais amb igualtat per a tothom. Ja podeu imaginar tot el que això implica i aquest mateix ideal va tenir clar quan va entrar al carcel al 1962, i quan va sortir a l'any 1990. I la reconstrucció i reconciliació del pais que va portar a terme mentre era president, ens deixa sense paraules quan ho compares amb altres "liders" mundials.

En fi, una cançò d'aquella època que ens va agradar molt va ser Biko del Peter Gabriel, sobre Steve Biko un altre heroi d'aquella lluita anti-apartheid que va morir torturat per la policia.

I us ajunto dos extractes de dos dels assaig del llibre.

.....

Spending more time than I'd like to at home at the moment, I've managed to finish off a few half-read books. One is Nelson Mandela - In His Own Words, a collection of his speeches and essays about him. Words fail me so I'll leave you with 2 extracts from these essays, and a song about another South African hero, Steve Biko.

Tyrants try to break people or, like petty gods, to re-make them in their own image. There was never much chance of Mandela being broken, but the danger, even in heroic defiance, is that it can make the world of the rebel as narrow as that of the oppressor, concentrate it so much on the struggle, not to be broken that it becomes hard, unmoving, knotted. The tough shell of resistance grows thicker with every insult it must withstand and the person acquires the diginity but also the coldness of a monument. Thus the tyrant creates a mirror-image of himself, hate matching hate, contempt reflecting contempt. Mandela's greatness is that he remained bigger than his captors, that his mind stayed large enough to imagine for them what they had not dared to imagine for themselves: that they might become better than they had been, that they too might attain the only dignity worth having, the dignity of common humanity.

(from an essay by journalist Fintan O'Toole in the book "Nelson Mandela -- in his own words")

(Regarding Mandela's emphasis on NOT diminishing or showing contempt for his adversary)
This approach is what saved South Africa from civil war (after Mandela's release). It is an approach that would serve Israel and Palestine well in their search for peace and justice today. It is an ethos of avoiding the accumulated bitterness that has scarred the Balkans and delayed the resolution of the troubles in N.Ireland. It is a powerful reminder of the folly of the US/UK-led war on Iraq, given the humiliation of the entire Muslim world. If in the conduct of war and struggle you humiliate your adversary, reconciliation and the achievement of democracy after the struggle is overly difficult, even impossible, and certainly delayed. Mandela's profound wisdom of anticipating, premeditating, future outcomes as a guide for how you conduct your struggles and political conduct is the most telling legacy he leaves us from his leadership.

(Wilmot James, essay in "Mandela - in his own words")

Avui Assemblea d'usaris de la sanitat publica de les TTE

Kites - Simon Dupree and the Big Sound

Never say never .... just quan estem parlant de llançar les caixes de casets que ja no serveixen de res en aquest època digital on tenim tota la música que volem al moment, va i es trenca el toca-CDs de la "torre"! Com que el tema no està per a gastos, haurem de passar uns dies escoltant la radio (Nnooooo!!) o les cintes del baul dels records. Avui he ficat un amb música dels 60 i hem recordat aquesta joia, Kites de Simon Dupree and the Big Sound.

....

Just when you thought the moment had finally come to throw away all those cassettes, the CD player breaks down. As the economy is definitely not booming at present, it looks like those tapes will come in handy for a while!

Today we've heard a 60s mix, and remembered this classic.

Foot tapper + Apache - The Shadows

Aquesta foto demostra moltes coses.

1. Que jo també he sigut adolescent! Qui no feia això de joven, copiar les tapes dels LPs quan feiem copies en cassette?

2. Que no era l'artista de la familia!

3. Que lo que deia l'altre dia, sempre he tingut uns gustos raros, eclectics, per no dir frikis - potser aquesta cinta és una copia que vaig fer al 79 (d'uns discs dels anys 50-60 que tenien mons pares). Els companys de classe ja estaven en el Clash o Bruce Springsteen, i jo revivint els anys 50!

4. Que la pirateria sempre ha exisitit, i la musica no ha mort encara.

5.Que els Shadows mai passen de moda, com verem amb el clip d'avui.

....

This photo reveals:

1. I was also a teenager! Hands up anybody who never copied LP covers onto their taped copies.
2. I was no artist!

3. I've always had unusual, eclectic, or downright weird, tastes in music. 1979, all the kids into Bruce Springsteen or the Clash and here I am copying my folks' 1950-60s Shadows' albums!

4. Bootlegging music is not new. And music has not died.

5. That the Shadows will always sound good. Check these out ...

Dijous 20.30 Tortosa

Sin la teoria - Verkeren (a Tortosa el dia 22)

Si hi ha un bloc de musica que intento seguir sempre que puc, és aquest, La Voz Telurica (bé, n'hi ha 3 o 4 que segueixo, però avuí toca aquest!). Per les entrades que escriuen i la musica de que parlen, crec que tenim molts de gusts en comú. Sempre et sorprenen amb alguna peça classica, mig-oblidada, o les novedades més rebuscades.

Aquest dissabte, La Voz Telurica organitza una festa a Tortosa, consistint d'un concert dels Verkeren, seguit amb una mica de mix-tapes del Roco, culpable principal de intentar despertar Tortosa, una ciutat que a estones sembla que encara tenim el monument de Franco perque no sabem que ja ha mort (ei, no podia deixar passar l'oportunitat de marcar un gol!). Els mixtapes d'ell són tota una barreja eclectica de musica dels ultims 60 anys, si mireu una mica el blog o busqueu La Voz Telurica pel Facebook, sabreu de que parlo.

I els Verkeren - pos, fa 15 dies no els coneixia però ara si, i m'agraden. Una mica de musica electronica tipus-80s. En fi, és evident que al blog de La Voz, ho explicaran millor. Aqui o aqui o aqui.

Facebook event.

Kon Tiki - The Shadows

Fa 50 anys avui, els Shadows van arribar al numero 1 a les llistes d'exits anglesos amb aquesta peça, Kon Tiki. Els Shadows, que per cert, sempre sonaven a casa nostra quan jo era petit. Encara tinc el cassette que vaig recopilar de més gran, amb tapes dibuixades per mi mateix!

Kon Tiki, com tothom amb access a Wikipedia sap, era el nom d'una barca que van fer servir per intentar demostrar que gent de sur-america havien colonitzat les illes de Polinesia. Va ser bastant famos, amb llibres i documentals.

...

50 years ago today, and The Shadows hit number one with Kon Tiki !

Love Missile F1-11 - Sigue Sigue Sputnik

I, per acabar aquest mini-serie de concerts dels 80, aqui tenim un dels pitjors grups de l'historia de l'humanitat i el pitjor concert que he vist. Només ho vam poder soportar amb una dosi molt gran d'alcohol :) I aixo que només van tocar 25 minuts - ja que no donaven per a més!

Estem parlant del '86 i un tal Tony James, que abans havia tocat amb Billy Idol al grup Generation X, decideix fer un nou grup. Un grup pel segle 21, que havia de ajuntar tecnologia-sexe-consumisme-rock'n'roll etc per fer alguna cosa totalment novedosa. Per afegir més llenya al foc, provocaven molt i deien tot tipus de barbaritats i aixi la premsa anglesa no els podia vore i els criticava continuament.

Els concerts sempre acabaven malament en aldarulls ja que els components del grup també provocaven al public amb insults, escopinades etc. En fi, tot va ser un process de marketing brutal per vendre alguna cosa - l'unic que fallava era que no valien res, i un cop passat el boom de la fama facil, al segon any no se'n recordava d'ells ni els seus iaios.

Pero als principis tot tenia la pinta de ser un exercici de marketing com els Sex Pistols, en el qual la gent que els va vore al primers concerts, pos, sempre ho recordarien. T'imagines tenir l'entrada del primer concert dels Sex Pistols per vendre pel E-Bay? Pos, un amic i jo vam fer el mateix pensament aqui! Ara passat els anys, pos, si algu vol l'entrada per enmarcar, ho venc per 10 euros!

.............

Some groups are just a marketing strategy, and this is one such case. Provocative attitudes and declarations, concerts cancelled and riots day in day out. Spectacular videos and 21C rock'n'roll image. The only thing missing was a decent song!

Anyway, thinking we might be in at the start of the next Sex Pistols, a friend and I decided to go and see their show back in 1986. A big mistake only made bearable by continuous consumption of alcoholic beverages. Anyway, they did not make it big, and I have not got an extremely valuable concert ticket in my collection.

On the run - REO Speedwagon

Tots tenim un passat fosc, el meu és la meva afició per aquesta música americana ... mentre la gent escoltaven als Smiths o The Cure, jo d'amagat tenia Journey, Boston, Styx, Foreigner ... i aquests!

....

Guilty pleasures abound! While other teens were cool with their Smiths and Indie music, there was I with a good dosis of bland American "adult-friendly" rock!

The queen and the soldier - Suzanne Vega

Gracies a les beques d'estudiants, a banda de beure cervesa i menjar caviar, també vaig poder veure a Suzanne Vega en concert al 1986. Una meravella de concert.
I aquesta cançó, la millor que ha fet. The Queen and the Soldier.
...
Remember students' grants? Thanks to them, many a student was able to drink and be merry, and check out some cool concerts. Back in 1986, as a young university student I managed to see Suzanne Vega - wow!!

Heart of Rock 'n' Roll - Huey Lewis

Fa uns mesos vaig fer un esforç de memoria per recordar els concerts a que anava en la meva "joventut", als anys 80. Cam parlar de OMD, Cyndi Lauper, Big Country, i Katrina and the Waves. Bé, aquest estiu he pogut re-trobar-me amb algunes de les entrades d'aquells temps de gloria, i continuarem amb la serie.

Vam veure Huey Lewis and the News a l'any 1986 a Birmingham :)

.....

A few months ago, looking for a line for the blog, I came up with the idea of re-living some of the concerts I saw in my (other) youth. Here's the posts.

This summer I've managed to find some of the concert tickets - as every teenager always keeps rubbish like this at the back of a drawer. So here's to Huey Lewis ....

About You - petit

Més petites joies que no haguessem conegut sense l'internet - Mallorca és una illa molt bonica, em diuen. Jo hi he estat, però només 9 hores - prous per a dinar i manifestar-me ... és una llarga historia!! Tenen un equip de futbol, son de les Isles Baleares com diu Antonia Font, i coneixem un bon tenista i xaval simpatic (encara que Madridista!). Tots els mallorquins que he conegut em semblen bona gent, encara que em costa a vegades seguir la conversa! I fan ensaimades gegantes, però degut a les restriccions d'equipatge de má de Ryanair, pos, no ens les porten ... en fi, haurem de tornar-hi.

I de passo podriem buscar un concert de "petit". Us deixo un video, pero si us aixequeu d'hora, ben d'hora, i comenceu a remenar Myspaces i Youtubs i Blocs i Facebooks ... segur que us acabaran agradant tant com a natros :)

....

Mallorca, apart from being a holiday destination for the English, and near Ibiza, is also a nice place. With nice people- tennis player Rafa Nadal, for one; or pop group, Antonia Font etc. They make nice big buns too, called ensaimades. I went there once for 9 hours, just enough time to have lunch with a VIP and go on a protest march - but that's another story.

We need to go back, and if we do, we'll be able to listen to "petit".

Birds or Byrds

Aquest cap de setmana es celebra el Dia Mundial de les Aus. I quin lloc millor que al Delta de l'Ebre? SEO/Birdlife sempre organitzen activitats interessants i informatius, i entretinguts pels més petits de casa.

Ja estem casi a punt de la temporada de caça, aixi que més val observar els aus mentre podem, ja que d'aqui uns dies se comença la lluita sempre igualada i justa; ocell vs bales, o, segons com, ocell vs home amb un pot de pega!

.....

This weekend is the World Bird Day, and SEO/Birdlife are organizing a fantastic weekend of activities (educational, bird-ringing, bird-watching, kids' games, and of course, a paella) in the Ebro Delta - one of the top nature spots in the Mediterranean for birdlife.

A week later, the hunting season starts, where once again man and his humble shotgun struggle to survive against those dastardly ducks, robins, thrushes, and anything else that flies or tweets.

Catsuit fruit - Kid Congo and the Pink Monkey Birds

Buscant coses noves i , si potser, algo re-buscat, pos ....

Looking for new stuff with weird names ....

Les toros - Jaques Brel

A great day for Catalunya !!!
Click here for the NY Times article which sums it up nicely - In Catalonia, a Last Day of Bullfighting.
Goodbye toreros; hello bulls, hello future :)

And thanks to blogger-author Francesc Mompo for revealing this cool video of Jaques Brel.

Stay with me - The Faces

Amb les presses d'acabar, ahir no vaig acabar de dir tot el que se m'havia vingut al cap amb el concert dels Sopa de Cabra. Evidentment aquests dies s'ha parlat molt a la premsa i a la radio i veig que tothom els compara amb els Rolling Stones, pero jo no acabo de veure les coincidencies. Com tothom, crec que els Sopa tenen dos èpoques bones, i la segona (Nou, Plou i fa Sol) em sonen com a molt a Bruce Springsteen, aixo si, Bruce també de la ultima epoca, la dels anthems de pop. Potser també es podria comparar amb els himnes dels U2?

La primera època, la que m'agrada més, sempre he pensat que sonaven més al que diem en anglès "pub rock", exemples clars del qual seria Nick Lowe o The Faces. I el concert també m'ho semblava, que aquest estil és el que els és més comode.

I qui eren The Faces? Aqui els teniu amb Stay With Me.

I l'ultima reflexió; Deu-n'hi-do la quantitat de gent que fumaven dins del recinte! I no era tabac precisament el que fumaven! Em feia creus - Hola nois, Woodstock ja s'ha acabat!!

El Boig de la Ciutat - Sopa de Cabra - i el concert.

El dia 10 de setembre, igual que unes altres persones, vam acudir al Palau Sant Jordi per veure i sentir el concert de Sopa de Cabra. Un concert molt esperat, però amb un sabor agri-dolç per alguna gent per la forma en que s’havia venut. Mira, tornem per a fer un últim concert. Pos, no, farem un altre i un altre. I anirem a Tarragona i Mallorca i Gerona. La gent que va pagar el doble per una entrada pel primer perquè pensaven que només n’hi hauria un, o la gent que va volar de Mallorca a Barcelona quan podrien haver-ho vist a casa ... en fi, tornem al concert.

No sóc cap expert en fer critiques musicals, però algunes reflexions sense ordre ni desordre si que puc deixar.
Primer, aquest grup son musicalment molt bons! A banda dels habituals membres tenien el guitarrista dels Very Pomelo per substituir el membre original, “Ninyin”, que va morir al 2002. I quina guitarrista! Bonissim!
Van tocar tots els temes esperats, des dels més rockeros del principis, fins els pop del final. Evidentment, les cançons de l’època del mig, i les en castellà, pos, no sonaven. De fet només van tocar un troç de “El sexo”, la més coneguda en castellà, dins un medley amb Blujins Rock, quan la gent ja anava tan llançada que ningú va tenir temps de xiular-los. Encara que crec que en aquest concert, no els hauria xiulat ningú fessin el que fessin. Res fora del guió, i en un dels “encores” van tocar Rock n Roll dels Led Zeppelin però, no sé si per l’edat de la gent o un desconeixement de la peça, no va rebre gaire entusiasme quan, per mi, era la millor de la nit!

Un gran plus per mi, la puntualitat. Van començar amb només 8 minuts de retard. No entenc com no poden començar a l’hora exacte, però no ens podem queixar, 8 minuts és tot un èxit per un acte així aquí. El concert de U2, però, a Sheffield al 2010 no va començar al minut que tocava, sinó al segon!

Més coses; Quintana ja podria tallar-se els cabells, que tots tenim un edat.

Després de sentir el concert i unes setmanes xupant-me tots els LPs, la conclusió en general que tinc d'aquest grup és que; les lletres de les primeres cançons eren més originals i bones (Boig de la ciutat, carrer dels torrats...). Les cançons dels ùltims LPs havien guanyat molt en musica i producció però les lletres ja són les típiques inutiles, per a mi!, tipus “si tu vens, jo em quedo; no tornaré si tu no vens; si busques, ho trobaras; les estrelles brillen, però la nit és fosca; ella va entrar per la porta i l’amor va sortir per la ximenea”.... Zzzzz.

Més aspectes no estrictament musical: és ben coneguda que Quintana, i suposo el grup, no són dels més radicals en el tema català. Son més del rotllo "tots som iguals, amor i pau ...". Al concert, suposo que veient que el seu mercat és Catalunya després dels entrebancs que han sofert, ho va intentar arreglar – a mitges. No va quedar gens clar el que pensa ara, cosa que no està mal per un missatge polític! En un moment es va enrotllar explicant l’evolució dels seus pensaments però no vaig entendre fins a on ha arribat, o de que parlava realment! De fet, un parell de cops que la gent va començar a cridar Independencia, pos, des del escenari no van fer cap intenció de seguir el joc, i van arrancar en la propera cançó. També em vaig fixar que un cert tipus de gent vestit amb l’uniforme de “pijos de Barcelona” tampoc es van aixecar per cridar-ho.

Tot s’ha de dir, la gent no demanava In-Inde-Independencia, sinò In-Inda-Indapendencia. Suposo que és el mateix.
Quintana i cia tampoc canten “Mai trobaras” sinó una cançó pareguda, “Mai trubaras”.

Dins del recinte hi ha uns homes que porten barrils de cervesa a l’esquena i un tub amb aixeta i van omplint gots per a vendre a la gent que no vol marxar del concert per anar al bar. Tot un invent!! Jo vull un! A Tortosa això encara no ha arribat aquesta meravella.
La pega és que, encara que evidentment son els venedors oficials, autoritzats pel Palau (un palau amb nom ben català), en un concert (de musica catalana) al capital de Catalunya ... pos, al cartell que tenien, diu només “Drinks – Bebidas” – dos llengues en perill d’extinció!

En fi, ja que no som adolescents, quan anem als concerts ens fixem en més coses i no ens emborratxem com abans, però el resumen seria un aprovat notable :)
....
Last week we went to a concert of the Catalan group, Sopa de Cabra. Check ‘em out!

I am a Catalan - Pau Casals

Blue-jeans rock - Sopa de Cabra

Brussel·les, 9 de setembre 2001.

Avui fa 10 anys de la manifestació de la PDE a Brussel•les. Llegint al seu bloc podem saber més sobre els fets generals, però avui s’ha proposat que els blocaires fessem algun apunt personal sobre aquell dia. Que recordem?
Diferents sensacions. Cansament. Abans de la mani, natros havíem estat 2 setmanes amb la Marxa Blava, des de Lyon fins Brussel•les. La Marxa va ser tota una experiència, molts d’amistats nous, molts activitats a favor dels rius, i molta marxa i poc descans. I poc menjar. Com que el més fàcil en aquests casos per la gent que ens rebia era fer un menjar ùnic, jo sent vegetaria, pos, bàsicament van ser 15 dies de pa i formatge! L’ambient en la Marxa era increïble, només superat pel dia de la mani. Vam arribar a Brussel•les el dia 8, com molta gent que venia expressament pel dia 9. Aquella nit a Brussel•les se sentia molt de català pels carrers.

Del dia 9, l’emoció va ser brutal quan vam arribar al punt de trobada i ens vam adonar de quanta gent realment erem – uns 15.000 diuen! Penseu-ho bé, 15.000 persones vingudes expressament des d’aquestes terres (perquè dubto que molta gent de Brussel•les va sortir al carrer). I la pluja, no es pot parlar d’aquell dia sense nombrar la pluja i el fred que vam passar. A la tarda vam quedar en uns amics que havien vingut a la mani també i el dia 10 la gent que encara hi erem, ens vam concentrar al Parlament Europeu. Ahir vam esperar, cantant, fins que van sortir els representants de la PDE que havien entrat a dins per entregar les nostres peticions. Suposo que va ser l’ultima vegada que es va deixar apropar la gent tan a prop del Parlament, ja que el dia desprès va ser el 11 setembre 2001.

Natros vam quedar un altre dia a Brussel•les i vam volar cap a Londres el dia 11. Allí ens vam trobar amb un aeroport ple de policies amb metralladors però no vam saber res del que havia passat a NY fins que vam entrar un pub a l’estació de Sant Pancras i vam vore les noticies.

Que més? Que vam fer la marxa de país en país sense tenir Euros, per tant anavem canviant de monedes. No teníem telèfon mòbil, per tant un munt de monedes a les cabines. Vaig descobrir que els belgues també es tornen bojos pels pataques fregides. Que Brussel•les sembla bonic però no estavem pel labor del turisme. Que si la gent s’ho proposa, es poden aconseguir moltes coses – no cal caure en l’apatisme i cinisme que provoquen molts de politics.
....
10 years ago today 15,000 people, mainly from Catalunya and Aragon, marched through Brussels in defence of the river Ebro. The PDE (Ebro Defence campaign movement) had spent months organizing this act. In August a march set off from the Ebro Delta which would arrive in Brussels on the 8th September. The first days there were literally thousands of participants walking alongside the river upstream towards the Pyrenees. Obviously the stages in France, Germany, Holland had less walkers but we received a warm welcome wherever we went, meeting up with other social and environmental groups along the way. Then 15,000 people came on the 9th especially for the huge demonstration planned. Think about that for a moment. 15,000 people travelling from hundreds of miles away “just” to demonstrate on the streets of the European capital!

Why? The Spanish government was planning a dam building scheme and huge water transfer to the south of Spain for speculative tourism, building and leisure interests. This would have bled the Ebro dry, and left the Delta – one of the most important natural areas in Spain – in a precarious situation. We believed these plans contravened European Directives and as such should not receive a green light nor the 8,000 million euros funding the government had requested. The huge social movement backed our technical explanations and gave us the support to make the European Commission take our demands seriously. It would take another 4 years of intense lobbying, and a brutal “battle” with the Spanish government played out in the corridors of Brussels, but eventually in 2004 the Commission came down on our side.

Handle with care - Travelling Wilburys

Alright - ELO

L’any 1986 ELO va fer un últim concert a Birmingham per recollir diners per una organització que ajuda als xiquets amb problemes de salut. I jo estava!! Repeteixo, quan semblava que mai més tocarien junts, jo estava en un concert dels ELO!!!

Desprès es va des-fer el grup i Jeff Lynne començava a treballar amb George Harrison (recordeu la connexió Beatles?!) en diversos projectes com els Travelling Wilburys.
Bev Bevan va decidir continuar com a ELO 2, amb nous membres del grup i van gravar un par de LPs durant els 90, però no els he escoltat mai.
A l’any 2001 Jeff Lynne es va ajuntar de nou amb Richard Tandy per gravar un nou LP dels ELO, Zoom, amb la col·laboració de George Harrison. Amb mort de Harrison, però, aquest nou començament també s’ha entrat en una fase de limbo que no se sap si tindrà continuació o no ...Els singles van ser Alright i Moment in Paradise.

....

In 1986, against all the odds, ELO decided to play live once more - in the Heartbeat charity concert in Birmingham. And I was there !!!!

After this they disbanded and Jeff went on to work with George Harrison (anyone mention the ELO-Beatles link?), on various projects, including the Travelling Wilburys.

For some reason Bev Bevan got his own band together, called them ELO2 and released a couple of LPs which I've never listened to.

In 2001, Jeff got back together with Richard Tandy and decided to record a new ELO album, Zoom, with the help of George Harrison. A promising re-start, though, was put on hold after Harrison's death ... and we're still waiting for Jeff's next move ELO-wise.

Here's a single from Zoom to wind up this series - for now ....

Calling America - ELO

El grup s'estava des-fent però Jeff Lynne, Bev Bevan i Richard Tandy es van quedar per fer un nou LP l’any 1985, Balance of Power. Evidentment en aquell moment ho vaig comprar en vinil però ara que he estat buscant versions digitals dels LPs, aquest ni m’he molestat en buscar. Fins i tot van deixar d'usar el logo tipic dels ELO! Grrr!

Calling America.

...

ELO were winding up quickly, but the three "originals", Jeff, Bev, and Richard stayed on for one last LP. 1985's Balance of Power. Being a fan, I bought it straight away on vinyl, and listened to it twice! Now I've not even bothered downloading a digital version of it. They didn't even use their famous groovy logo!

Secret Messages - ELO

Després de Time, ELO va deixar d’anar de gira. Alguns diuen és que al Jeff Lynne li va agafar una mena de stage-fright i no podia, però no està clar del tot que aixo fos el cas. Potser estaven ja cansats de tanta fama. Membres del grup, Jeff inclòs, també estaven molt embolicats en altres projectes i el futur del ELO no pintava bé. Però van poder arribar a gravar un últim LP decent, al 1983, Secret Messages. Cançons a destacar, Four Little Diamonds, Rock ‘n’ Roll is King, Secret Messages.

...

Soon after Time, ELO stopped touring. Some said it was because Jeff Lynne suffered from stage-fright, but I've never seen it clearly explained. Maybe they were just too fed up with fame, too many other things in their minds, and moving on to fresh pastures. Most of the band were collaborating in other musical projects, other bands, soundtracks, production work etc and the future of ELO did not look too bright. They still managed to pull one last decent LP out of the hat, though. 1983's Secret Messages with songs like Four Little Diamonds, Rock ‘n’ Roll is King, Secret Messages.

Yours Truly 2095 - ELO

A l’any 1981 arriba el primer LP d’ells que vaig comprar. De fet un dels primers LPs de qualsevol grup que vaig comprar. Time. Sonaven menys les cordes i entraven timidament en l’electronica. La gran pregunta és com el Jeff Lynne va poder, o ha pogut, dominar l'arte de la musica pop, passant per les cordes de l'orquestra, el rock, l'electronica, peces elaborades de 10 minuts, joies de 3 minuts, tocant qualsevol instrument i produient els discos ...? Quin geni!

Aquest LP potser no va tenir l’èxit dels anteriors, ja que els temps havien canviat, i la joventut estavem per altres coses, però m’encanta. Ticket to the Moon, 21st Century Man, Twilight ....ja han estat al bloc, ja que aquest LP evidentment em porta bons records. Pos, una altra peça: Yours Truly 2095

...

By 1981 I was earning enough from the paper round to actually buy records, and this was one of the first. Maybe there are less strings on it, and maybe they were moving into electronic instruments to try and keep up with other groups, but it's still a classic - for me! Jeff Lynne showed once more he could do anything he put himself to - a 10 minute orchestral arrangement, no problem. A 3-minute pop hit. Rock, disco, electronics ... producer ... multi-instrumentalist ... a genius! Having already posted 3 tracks from this album (Ticket to the moon, 21st century man, twilight - check them out!), here's a 4th.

Xanadu - ELO

A l’any 1980 ELO gravaria la banda sonora de la pel·lícula Xanadu. Una pel·li pèssima, però que val la pena per Olivia Newton-John, i la música.

...

In 1980 ELO wrote and recorded the soundtrack for the film Xanadu, a film of doubtful quality but saved by the ever-stunning Olivia Newton-John, and the music!

The Diary of Horace Wimp - ELO

A l’any 1979 ELO gravaria Discovery, ara amb un cert aire “disco”. A mi personalment potser el que menys m’agrada (els meus preferits són de la primera època, els 3-4-5 que després vendrien junts en un boxed set, Three Light Years). Però hi ha cançons molt bones, Confusion, Last Train To London, o The Diary of Horace Wimp (oi que sona com els Beatles?!)

....

ELO's 1979 album, Discovery, took onboard disco music. Personally it's not my favourite - I prefer the first 5 - but it does include some classic pop songs like Confusion, Last Train to London, or The Diary of Horace Wimp (anybody mention the Beatles ...?)

Mr Blue Sky - Sweet Talkin' Woman - ELO

Com tots els grups, arriba un moment del “no va més”, i als ELO els arribaria amb Out Of The Blue, any 1977, un LP doble, amb concerts massius plens d’efectes especials i excessius ... justament en plena època punk on el ELO ja es distanciarien dels “entesos” en música. Com els ABBA, fer música pop massa perfecte no estava ben vist pels experts – però si pels consumidors!
Qui no té Out Of The Blue a casa? Bé, si hi ha algú que no ho té, pos, avui dos cançons: Mr Blue Sky (of course!) i Sweet Talkin’ Woman.

..

As with all groups, the bigger you get, the bigger you want to be. In 1977, ELO ignored punk and young people, to stick with perfect pop classics, on a double album and huge expensive concerts with loads of special effects. The result - even more success! Just like ABBA, maybe music critics didn't like it, but the paying public just lapped it up!

Who does not have this LP at home?! Difficult to choose two tracks, but I'll post the most popular ones today, Mr Blue Sky and Sweet Talkin' Woman.

Living Thing - Tightrope - ELO

I ja tenim el nave espacial del logo!
Al 1976, amb A New World Record, diria que ELO va començar a deixar els experiments atras i es dedicaven purament al pop-rock (light), però continuaven usant molt de corda. D’aquest LP podríem ressaltar Tightrope, Telephone Line, Rockaria, Livin’ Thing ...

...

At last, the famous logo! With A New World Record, ELO left behind some of their more interesting and original experiments to stick to pure 4-minute pop songs, with some string instruments still in there. Tightrope, Telephone Line, Rockaria, Living Thing are among some of the great songs on this album.

Nightrider - Strange Magic - ELO

1975, 5e LP, Face The Music. Wow!! És un “must” per qualsevol col·lecció de música, Evil Woman, Down Home Town, Strange Magic, Nightrider ...

...

With their fifth LP, Face the Music, in 1975 ELO kept their music at the very highest level ....

3 de Eldorado - ELO

Pel 4t LP i després de diversos canvis en el line-up, amb aquest LP i el pròxim, ELO començava a tenir el Dream Team que continuaria durant tota la dècada dels 70. Jeff Lynne, que fa de tot. Bev Bevan a la bateria. Richard Tandy al teclat. Mik Kaminski, violi. Kelly Groucutt, baix. Melvyn Gale, violocello. I que consta que no he necessitat al Wikipedia per recordar els noms – la música que aprens d’adolescent no et deixa mai!Bé, del LP Eldorado, podem ressaltar TOT! Però ficats a triar, Can’t Get It Out Of My Head i Boy Blue i Illusions in G Major....

............

So how come a teenager's first love in music never leaves him? 30 years later and I can still remember the line-up of ELO's best version which was being defined with Eldorado, and the following album. Eldorado, the name itself clearly indicates what you can expect to find in this LP! Basically this album is a MUST, but if we had to choose just a few tracks, try and check out: Can't get it out of my head, Boy blue, or Illusions in G Major ...