Calgary 88 - Antonia Font #cool

So, that's decided. There is definitely not enough Antonia Font on this blog.

Wrapped up in books - Belle & Sebastian #SantJordi

So today is Saint Jordi's Day once more. That means Books and Roses galore in Catalonia! By far the most beautiful traditional celebration I have seen during my short time in this world -  if you don't know what I'm talking about click here for last year's info!

Anyway, this celebration is also taking off in other parts of the world and this weekend as part of this, and the ongoing cause to show to the world that Catalans are normal peace-loving folk, not a nasty greedy bunch of nationalists, the Catalans have hit London.

Here they are building their famous "human towers", and here's a video about the book fair in Borough Market.

And here's a hip song :)

Three steps to heaven - Eddie Cochran #Up_or_down

Sóc professor d'anglès i avui un dels exercicis que ens ha tocat fer a classe consistia en omplir espais amb preposicions (in, out etc). Una frase deia "Every day he has to go _____ those stairs." (cada dia ell ha de _____ les escales). Jo tenia clar que la resposta evident seria "up", o sigui "pujar" - però tots els alumnes adolescents han posat "down" (baixar). També és correcte, però trobo que es podria escriure un llibre sobre la seva elecció ....

...

I'm a teacher of English as a Foreign Language in (soon-to-be-independent) Catalonia. One of today's exercises consisted in completing the gaps in various sentences.  One said "Every day he has to go ____ those stairs". For me the answer was clearly "up", but all my (teenage) students answered with "down". Obviously this is also correct but it leaves food for thought, doesn't it ?

Walls come tumbling down - Style Council #Thatcher

Bé, desprès de 24 anys intentant oblidar la Maggie Thatcher, resulta estrany escriure sobre ella, però amb molta gent demanant-me la meva opinió, pos, alguna cosa diré ...

Per ser el més equilibrat que puc, començaré per dir que val, Anglaterra als anys 70 estava en un cul-de-sac, i que si que calia modernitzar el país i algunes coses del seu funcionament. Fins i tot, vist amb el temps, està clar que alguns canvis m'han agradat - una certa liberalització de la vida laboral, on és cert que és fàcil perdre la feina, però també és cert que és (relativament) fàcil trobar-ne, i si tens ganes i iniciativa és possible que la vida et vagi bé. Treure la burocràcia i ineficàcia dels sistemes públics també ha anat bé - per exemple qualsevol gestió pública és fàcil al UK, igual que ho és posar en marxa una empresa ...

... però tot això ha tingut uns costos socials massa alts. Es podria haver fet les coses d'una altra manera. Podríem escriure un llibre, però em limitaré a explicar alguns dels temes pel qual la gent la odia com mai han odiat a cap polític.

Internacionalment, en el seu afan de combatre el comunisme allà on ella pensava que podria estar, no va voler escoltar a l'opinió pública que demanava tallar contactes amb Sud Africa per força el final del apartheid, i la llibertat de Nelson Mandela. També és conegut els seus amistats amb dictadors no-communistes!
A Europa, va plantar cara a Brussel·les i potser és un dels motius per la qual una Unió real no va acabar de funcionar - per bé o per mal!
Ens va portar a la guerra. Sempre diran que va ser Argentina qui ho va començar, i és cert, però potser hi havia més solucions diplomàtiques.  Potser també és cert la "llegenda" de que els americans ja ens havien avisat sobre les preparatius de l'invasió, i vam esperar sense dir res ... però al final, va ser una guerra i ho va guanyar, una guerra dels Blanc o Negre, no com les d'ara que no saps mai si has guanyat. Aquest va ser el motiu principal de la seva popularitat.

Però és per les seves politiques dins del país, per les quals la gent s'ha polaritzat. Va atacar com mai abans a les empreses publiques i industries grans. Primer, l'industria de l'acer, a la zona de South Yorkshire. Tancant gairebé tot i privatitzant les poques empreses rentables. Després vindria la mateixa actuació amb les mines de carbó. De cop va intentar tancar mines amb més de 20.000 treballadors, i després van sortir els plans secrets explicant que en pocs anys, es tancarien totes - 150.000 llocs de treball. No dic que deu ser bonic treballar en una mina, però aquesta industria estava concentrada en zones concretes on igual totes les famílies tenien algú que hi treballava - South Yorkshire va tornar a ser l'epicentre. No pots fumar tothom al carrer en 2 dies sense cap alternativa. Una (necessari? bé, ara importen carbó a uns preus molt més alts!) modernització de les industries, s'ha d'anar acompanyat de negociacions, temps, planificació i alternatives. Però, està clar que l'objectiu principal era acabar amb els sindicats (cel·lules de marxistes revolucionaris segon ella; panxa-contentes que només buscaven pujar els sous, segons altres ...) i el seu suport. Potser per això no hi havia treva amb la gent. 

Els miners, veient que no només perillaven els seus llocs de treball, sinó tota la vida de totaa la  comunitat en aquestes zones, van començar una vaga. Una vaga que va durar un any, amb famílies sense cobrar res. Famílies on igual hi treballaven pares, iaios, fills, ... on les mares sovint anaven en autocars fins a Londres per demanar caritat pel carrer.
Les batalles entre piquets i policia van ser brutals. La policia venia del sud, per assegurar que no tenien cap simpatia envers els miners, i els havien instruït que era necessari acabar amb la revolució marxista dels miners! Cantaven càntics no políticament correctes sobre les dones i mares dels miners, i anaven preparats per una guerra.

Thatcher va guanyar. Les mines es van tancar. Però la seva promesa de que "el mercat regula tot", i que tothom tornaria a treballar, pos, era una mentida. Hi ha gent que no ha treballat mai més, ni els seus fills. Ciutats amb tot tancat, i gent vivint de subsidis públics. El pitjor és que molta gent que abans tenia una ètica de voler treballar ara s'han acostumbrat a viure en els 4 duros que dona el govern, i els seus fills han vist que això és "normal", i ara hi ha tota una generació de gent que vol viure de l'estat. Ara Cameron es queixa i vol retallar les ajuts, sense adonar-se que son ells mateixos que han matat a l'espirit de la gent.

Aquesta manera de "modernitzar" el país, desprès va passar a totes les industries publiques, i alguns que eren mig-rentables, es van privatitzar, baix la promesa que funcionarien millor. Mentida. Ara tenim 40000 empreses privades de trens, de llum, de gas, ... i tot va igual de malament, però amb uns preus impagables.
Si que va anar tot molt bé pels accionistes i banquers, i gent que mou diners, però la riquesa d'uns quants a Londres mai ha arribat a la gent de "baix". S’ha augmentat notablement la diferencia entre “els de dalt” i “els de baix”. Thatcher i els seus van vendre la moto de que amb ells seria fàcil, però, pujar des de baix fins a dalt – la meritocràcia. M’agrada el concepte, però només pot funcionar si hi ha uns mínims estructures de suport per a la gent. I sembla que anem al reves. Quan jo vaig anar a l’universitat, no n’hi havia matricula i vaig  rebre una beca per ajudar a pagar les despeses. Ara les matricules van a 10.000€ l’any. 

En la seva obsessió per a reformar tot, es va oblidar de la gent, i quan li feiem memòria tampoc prestava atenció. Després dels aldarulls a Liverpool als anys 80, i veient que tota l’industria es tancava allí també, el seu govern va proposar no fer res – pensant que invertir diners seria com llançar-los i que era millor deixar la ciutat “caure”.

Era un polític amb  idees clars i conviccions, tal com alguns reclamem avui en dia quan veiem els polítics que ens han tocat viure. Però, oco, si tens les conviccions massa clares, tampoc és bo! Crec que els polítics han de ser flexibles, adaptables i capaços de rectificar segons la realitat. I la Thatcher no era així.

També va genera pocs amistats deixant morir 10 membres del grup terrorista l’IRA que estaven de vaga de fam al presó. O amb la famosa llei “clause 28” que va prohibir que entitats publiques puguessen “donar suport” a temes referents a l’homosexualitat – per exemple, no es podia esmentar en llibres escolars, ni fer actes dels col·lectius de gais en edificis públics. Al final del seu mandat ve marcat pel nou impost local que va introduir. En comptes de pagar sobre el valor de la casa o pis de cada u, va decidir que cada persona empadronada pagaria la mateixa quantitat. Aquest impost injust, i injustificat, va crear una ona de protesta molt gran i els seus propis companys de partit – veient perillar els seus resultats electorals – la van clavar un ganivet a l’esquena.

En aquest moment, ho vaig celebrar amb cava catalana. Ara que s’ha mort no he obert cap botella, però puc comprendre perfectament a la gent que ho ha fet.

....

24 years after leaving Maggie’s UK, and just when I thought I could sleep without nightmares, and suddenly everybody in Tortosa wants to know who she was and why the English are so obsessed with her. So here goes, my totally subjective opinion on why half the country hate her .... (hopefully shorter than the above Catalan version!)

To start on a balanced note, I’ll say, OK, maybe the UK in the 70s was stuck in a rut and needed a big shake-up. OK, maybe freeing up the work market and taking steps to speed up public services could give a good result. It’s true that in the 21st century UK, bureaucracy is at a low, and it’s (relatively) easy to get a job compared to other countries – also relatively easy to lose one.

However, all this “modernization” of the UK society has come at too high a cost. A social experiment which didn’t take into account the people themselves. Anyway, a few reasons why people don’t like her:...

Her refusal to listen to the public protests asking the UK govt to cut ties with South Africa, so as to try and force the end of apartheid and the freeing of Mandela.

The war – the war with Argentina increased her popularity no end, especially as it was a clear win, unlike modern wars. However, there’ll always be those lefty pacifists spreading conspiracy theories – that there were other solutions, that the govt had been warned about Argentina’s preparations but did nothing ...

Her constant bickering with the Europeans also gained her a lot of support back home but did nothing for the future of the European Union. For better or for worse. But if you don’t want in, get out. Nothing worse than somebody (UK) being at a party but refusing to let the music play!

However, what I really want to mention here is her out and out attack on industries and public services. Destroying, literally, hundreds of thousands of jobs in shipbuilding, steel, coal, nationalised industries. With nothing to offer these people in exchange. However much some kind of shake-up may have been necessary, you cannot renovate an industrial way of life with no negotiations, plans or alternatives for the people affected. Entire cities were decimated through this, becoming the ghost towns of the north of England, where two whole generations have now lived off govt “handouts”. When Cameron moans about the costs of social security payments and the people “happy” to live off them, he must remember who put them there. If you leave someone on the dole for 20 years, and their kids grow up seeing this as “normal”, it’s obvious that the work ethic of the people will disappear. People who were originally embarrassed to be claiming the dole, their kids now see it as their only alternative. The “free market” was supposed to sort this out, but it didn’t, of course. The market only works for everybody if there is some kind of control, and support and encouragement for the unlucky ones. 

To cap it all, it’s clear that most of the industrial conflicts were provoked by Thatcher for political reasons. The 150,000 miners who eventually lost their jobs (and now watch as we import expensive coal from abroad), were pushed into a strike as they knew if they went under, their communities would do. And did. Thatcher believed, in her erotic dreams, that the unions were after some kind of marxist revolution when really all they wanted was more money, better conditions and less work. She set up the conditions to destroy them and their will to fight. The miners called a strike and lasted a year, but lost everything. The police tactics were horrendous in a civilised society, thus losing our faith in another public institution.

Thatcher closed down most public industry and privatized the rest. We now have dozens of hopeless private companies running essential services and making a fortune through exuberant pricing.

Bankers and stockbrokers and the like, did well. The City of London did well – until recently. But this “success” did not trickle down to those at the bottom. Never before has the UK society been so divided. It’s alright Thatcher’s fans claiming she opened up society for everyone to be able to move up, a meritocracy, but it just isn’t true. The market system needs to offer suport, help and encouragement too (not just dole money to sit at home). When I went to university, there were no fees and I got a grant for my expenses. Now fees currently run at 9,000 pounds per year! Try moving off the bottom rung if you can!

She was one of the last, and few, politicians to have clear convictions. However, having seen the results, I think I prefer them to have fewer convictions and to be flexible, adaptable, willing to listen to the people and their reality, rather than to follow a no-U-turn-possible crusade.

Other Big Moments in the 80s, were when 10 IRA prisoners died on hunger strike – terrorists, of course, but still – could there have been another way out? 
The infamous law, Clause 28, which tried to do away with homosexuality by hiding it! From what I recall, it forbade public bodies to offer support, or publicise anything to do with homosexuality – i..e couldn’t be mentioned in school books, gay groups couldn’t use public buildings for meetings etc. 
And, finally, the Poll Tax. Changing local taxation from a property based one (higher the value of your house, the more you pay) to a set fee for every person on local council register. An unfair and unjustified change which led to huge public protests. Seeing that there seats in parliament were in danger at the next elections, her “colleagues” stabbed her in the back and moved on. A pathetic end to her career.

I have to admit the night she resigned, I toasted with Catalan “cava”- so many people I know have been hurt by Thatcher’s policies. But not now. I’ve moved on, but I can perfectly understand those back in the UK celebrating or buying crazy Witch songs.

Here's one of those 80s songs which tried to change things ...

I don't want to talk about it - Crazy Horse, Rod Stewart, EBTG, Amy Belle

Diverses versions de la cançó, així cada u pot triar la seva favorita.
...
A few versions of the song to please everyone.
The original (1971):

Rod Stewart's version from 1975 - my fave!
 
 E

Everything but the girl (1988) - wow!
And what about this one - Rod with Amy Belle!

On The Run - Into The East #New_Zealand

Un dels avantatjes d'això de portar el compte de CatalanVoices aquesta setmana, és que puc conversar i intercanviar idees amb gent d'arreu del món. I com que sovint parlo de música, pos, vaig coneixent nous grups :) I com que sóc un fan dels Hobbits, sempre m'atreu Nova Zelanda i avui parlant amb ells, m'han recomanat aquest grup. Into The East.

...

One of the best things (for me) about tweeting from CatalanVoices is that I get to "chat" with folk from all over the world. And, what do we talk about? Well, when I can, music! So making the most of it, and my natural attraction for all-things-Hobbit, I've asked the New Zealand tweeter for a list of cool NZ bands. This is the first one I've checked out :)

Into The East.

Happy Hour #Tweeting_about_Catalonia

Al desembre del 2011, a Suecia va començar un nou i interessant projecte - obrir un compte a Twitter "en nom del pais", però deixar-ho en mans d'un ciutada diferent cada setmana en comptes de baix el control de les Autoritats Oficials. Ha donat una visió molt interessant del païs i la seva gent, i ha tingut molta repercussió (com aquest article). Des de llavors que s'han anat obrint comptes pareguts en altres paisos, i ara toca Catalunya! Fa 15 dies només que funciona però té bona pinta. Aquí es va publicar una noticia sobre el funcionament i objectius, però basicament l'idea és piular en anglès per arribar a les xarxes socials internacionals donant un idea de com és la vida a Catalunya, segons el punt de vista de cada persona que gestiona el compte. Aquí està el webpage del projecte amb informació sobre qui ha participat.

I, com que "qui no té feina, el gat pentina", pos, resulta que aquesta setmana hi participo jo!! Aixi que, ja sabeu, si coneixeu gent no-catalans que volen saber més de natros o tenen ganes d'ajudar a difondre el tema, pos, endavant!.

@CatalanVoices

....

In December 2011, Sweden set up an "official" national Twitter account where every week a different citizen would be allowed to tweet about their own life and thoughts, thus allowing for an open, democratic and un-official vision of Sweden to be shared around the world. People raved about the idea and it's been a great success (as this article shows). Since then, many countries have started their own similar projects, and now so have Catalonia! It only started 2 weeks back but it looks like a great idea. The webpage, here,  gives some idea of the objectives and how it works, but basically it's just to build up a piece-by-piece jigsaw of Catalan life, aims, concerns, through the subjective eyes of the people who live, or have lived, here and get this message outside of our frontiers to the rest of the world (hence the choice of language, English).

And this week it's my turn!! They've put my blurb on the webpage too and I'm already tweeting :)

So, if you're interested in seeing the Bigger Picture about Catalonia, or have international friends who may be, you know what to do. @CatalanVoices

And since I'm happy about this: