Falten 64 dies per a les eleccions catalanes, unes eleccions on decidirem si marxem d’Espanya
o si l’estat espanyol ens passi la maquina piconadora i s’acabi amb els pocs
poders i drets que ara tenim – i m’és igual qui guanyi a les eleccions
espanyoles ja que sabem que tots volen anar per aquest camí d’una manera o d’una
altra. L’època happy flowers amb respecte des de Madrid per les autonomies o diferències socials
i culturals s’ha acabat. No es pot quedar amb lo que tenim ara. No és una opció - ara o sobrevivim com a país o entrarem a formar part de l'Espanya unificada.
Les eleccions catalanes són crucials i úniques
– a canvi de conviure uns mesos en un país amb un govern estrany “de tots els
colors”, podem guanyar la llibertat; si no, podem perdre les esperances de la
nostra i les properes generacions. Alguns diuen que no volen un país “de Mas” o
“de dretes”, però si no pujem al tren de la independència tindrem un país de
dretes igualment – Espanya. Anem a per totes, i d’aquí 2 anys cada u que triï
el model de país que vol...
... el problema
és que s’ha perdut molt de temps decidint com votar, si podem votar, a que o
qui votarem, i defensant els nostres drets; i en aquest temps hem passat per alt
allò que van poder fer a Escòcia – 18 mesos de debat tranquil, al carrer, a la
tele, a la premsa, entre amics, per a que tothom tingui la màxima informació
abans de votar. Aquí hi ha poca campanya, i els actes pro-independència que es
fan no arriben als centenars de milers de catalans qui no llegeixen la premsa,
no van a actes organitzats, miren més La Sexta que TV3 etc. Tinc la impressió
que falta aquest pas – i tinc humilment una proposta en brut que es pot refinar
si creieu que funcionaria.
Us imagineu si
els actors principals en aquest moment – parlo de Mas, Junqueras, Fernandez,
altres cares conegudes dels seus partits, Romeva, Llach, cares de l’ANC i
Omnium, i d’altres entitats (ajuntaments, sindicats, associacions...) que volen
la independència... us imagineu si aquesta gent anés pel carrer. Poble per
poble a peu de carrer, fent petits discursos de minut i mig, però sobretot
contestant les dubtes de la gent. Un pensionista que té por de perdre la pensió
i mira els catalans de Podemos i Ciutadans que surten a La Sexta cada dissabte,
no anirà mai a una xerrada de l’ANC o de Convergencia, però si es trobes amb
algú que “coneix”, un Artur Mas, a la porta del mercat, igual li diu de tot,
insults inclosos, però també li preguntaria, “Ei, que passa amb lo meu?”
Per això, ja n’hi
ha prou de fer actes individuals de cada partit en llocs tancats com auditoris
o pavellons, o simplement estar esperant la campanya de 15 dies al setembre.
Cal agafar el soapbox.
El soapbox més
conegut és lo de Speaker’s Corner a Londres, on la gent es posa dalt d’una
caixa de fusta (tradicionalment usades per transportar sabó) i es posa a parlar
a qui li vulgui escoltar, però en el passat era una manera típica dels politics
(al menys a Anglaterra) per arribar a la gent. Semblava que les teles i grans
mítings havien acabat amb aquesta practica, però encara avui en dia alguns
politics ho fan i amb aquesta cosa original, i sorprenent, poden arribar d’una
manera directa a llocs o persones on normalment el seu missatge no arriba.
Diuen que li va funcionar al John Major!
Proposo que els “actors principals”
del Sí (i els del No si volen, però ja és qüestió d’ells la seva campanya)
vagin viatjant de poble en poble, en un autobús a l’estil campanya americana
(aquí ja tenim un autobús a punt!) si volen – junts si és possible – i fent
això. Us imagineu a Fernandez, Mas i Llach dalt de caixes de fusta davant del mercat
central, després, al mig de la plaça principal, i per acabar al parc municipal,
fent petits (molt curts) discursos i parlant amb la gent, i 2 hores més tard
agafen l’autocar i van al poble del costat? Mentrestant, la Muriel, Junqueras,
i Eduardo Reyes estan fent el mateix en una altra població. I Carme Forcadell,
Germà Bel i Romeva formant un altre equip. Rull, Rovira, i Toni Soler un altre.
Actors politics i no politics. I més i més... Cada grupet, 3 o 4 pobles per
dia, 60 dies... podem fer tots els pobles de Catalunya! Suposo que cal (o no..!) buscar la forma d'evitar problemes amb la normativa sobre quan i on es poden fer campanyes així, però si posem imaginació tot és possible - no cal que demanen el vot, simplement estan explicant com seria un país indepedent, etc. Aqui tenim una proposta, ara seria questió dels experts de polir-la i posar-la en marxa!
Si anem a per
totes, cal començar ja!
...
[Sorry, no time for English version of this post yet -next week hopefully. It is a very specifically "what Catalans should do" type post though!]
What Catalans should do? What ex-Hoyland Catlans should do? Write in English mate! I am bloody fuming. If I see you down our local pub tonight I'm gonna chin ya!
ResponEliminaHi YP, I hope the heatwave isn't affecting the pudding mix! As every paid-up member of the Independence For Yorkshire movement should know, there are times when you just have to make the most of the limited time you have and prioritize. Since I'm currently involved in 3 days of drunken debauchery in the Tortosa Renaissance Festival, now is one of those times! There will be an expanded English version on Monday which I hope you will pass on to to our dear Primer Minister, Mr Cameron, in the hope this time the English won't let the Catalans down (it's a long story, 300 years ago..). I won't be at the pub but you can tell them the drinks are on me, see if you can get a free pint that way....
EliminaUpdate: found time in my busy agenda to write the post. It's here now!
Elimina