Eduqueu els fills #marfanta

 Article publicat originalment a la Marfanta 23/2/2020  i revisat-corregit al 2022.

L’any [2020] ha començat tal com va acabar l’any anterior, amb el mateix malson de notícies horroroses sobre abusos sexuals, coaccions, assetjaments, violència de gènere, violacions, morts… no passa setmana sense assabentar-nos d’un altre cas de violència contra les noies i les dones. Sembla ser que no hi ha manera d’aturar aquesta violència; és com si ‘acceptem’ com a societat aquests atacs continus contra les dones (sí, ja sé que 'acceptem' moltes desgràcies i horrors contra diversos grups de persones però avui vull centrar-me en aquesta). Potser simplement com a resultat del sistema que ens ha criat, la societat en general accepta com a ‘normal’ això de controlar, insultar o menysprear a les noies i dones. Tolerem, i fins i tot promovem, actituds masclistes o violentes dia sí, dia també, en les nostres vides. El que vull dir és que els casos més extrems que surten a les noticies són uns, però darrere d’ells n’hi ha molts més casos aparentment menys escandalosos que no són ni notícia, i darrere d’ells, una societat que accepta el menyspreu envers les dones diàriament i ho viu com a ‘normal’ i genera les condicions que donen pas a tot el que hem vist.

Per sort, hi ha molts moviments, entitats i associacions de dones que fa anys que treballen en això i evidentment en saben molt més del tema que jo, que simplement vull aportar el que puc (des del punt de vista privilegiat d'un home). Aquests entitats ajuden les víctimes, donen eines a noies per a saber què fer quan es troben en situacions abusives o perilloses, i treballen per a intentar que les lleis i accions judicials també posen de la seva part per a eradicar aquesta plaga. Una de les coses més importants que podem fer és escoltar-les i demanar que les donen els recursos i la difusió necessari, i també obligar les autoritats a prendre el tema seriosament.

Però els homes també hem de fer el que ens toca per acabar amb això. Massa cops sentim el ‘Val, això passa però no tots els homes són així’. Doncs, quan una dona camina pel carrer, com sap ella quins homes ‘són així’ i quins no? La sensació de no saber d’on vindrà el perill, el menyspreu, i la denigració és present tot el dia i més val que els homes ens ho fiquem al cap de que sí, que tots som el problema i ens toca actuar. Donar suport a qui ho necessita, parlar amb els homes que tenim al voltant, aprendre a detectar actituds masclistes etc., sense caure en el ‘mansplaining’ (definició: un home intentant explicar alguna cosa a les dones, quan de ben segur que elles ja en saben molt més que ell). 

He començat parlant de casos de noies i dones que pateixen atacs, abusos, etc. però hauria d’haver escrit ‘casos d’homes que ataquen i abusen…’, posant l’enfocament sobre qui realment és el culpable. Que sí, teniu raó, també hi ha casos de abusos i violència psicològica i física de dones contra homes, i de dones contra dones, i d’homes contra homes, i d'homes contra gossos, etc. si vols englobar tot, però no cal ser Einstein per a veure que els números canten i ens diuen clarament on tenim el problema més gros, i de lluny, tipus de 999 versus 1. A més a més, sembla que encara seguim un patró que fa anys que és així. Probablement des de l’època d’Adam i Eva. Per tot això, vull posar el meu petit gra de sorra que espero que serveixi per alguna cosa, com a mínim per a fer reflexionar a algun amic o conegut. 

Com podem frenar i revertir aquests actituds que estan tan estesos en la societat? Com podem fer que els nostres fills siguin la generació que acaben amb aquesta lacra? Com podem trencar el silenci  (perquè, malgrat els titulars, hi ha molt de silenci encara)? Doncs, començant pels nostres fills – i aquí vull dir precisament ‘fills’, i no pas filles. Pares, iaios, tios, germans grans – ja parlem amb els xiquets? Ja els eduquem sobre la importància del respecte, de la tolerància, del dret de tothom de viure tranquils, d’entendre el que són els maltractaments i evitar-los, amb exemples clars i concrets? Ja els expliquem que hem de redreçar alguns actituds com els estereotips home/dona, o insultar a les companyes d’institut, fer-les bullying, i criticar el seu aspecte? Ja tallem de soca-rel els acudits sexistes i els hi expliquem als fills que, amb segons quins comentaris o actes que fan la gent famosa o role models que surten a la tele, doncs, no anem bé? Els hi expliquem als fills que si continuem tolerant això, som una societat malalta, sense futur?

Una proposta. Com a professor, estic en contacte amb molts xiquets any rere any i veig que un dels temes que mai passa de moda és el futbol. Déu-n’hi-do la quantitat de xiquets que estan apuntats a escoles i equips de futbol, i la importància que té per a ells l’esport i els seus mentors. I si aquests entrenadors, uns petits Déus per a molts nois, també facin el paper d’educador? Els entrenadors són una gent als quals els xiquets tenen molt en compte. Potser l’àmbit del futbol masculí seria un espai on els xiquets sentirien que es pot parlar entre ells i amb l’entrenador, es crearien complicitats, i els nois tindrien la confiança per a parlar-ne, per a escoltar i reflexionar. I a mida que van creixent, qui sap, potser cada dia tindríem un comentari masclista menys, un acudit sobre violacions menys, un crit de ‘puta’ menys… Clar, això no és feina d’un dia ni feina de gent que no sap fer-ho. Per a arribar bé als xiquets, i trobar el punt de comprensió i complicitat amb ells, els propis entrenadors haurien de rebre una formació especial de part de les expertes per a començar. Potser aquestes comissions que es formen als nostres ajuntaments per a mirar de reduir la violència de gènere podrien organitzar cursets? Bé, deixo l’idea aquí. No sé si ja es fa en algun lloc, o si és factible o quins resultats donaria, però potser una campanya així ajudaria una mica. Tots hem d'obrir els ulls, veure allò que fa anys que les dones del nostre voltant saben molt bé, i posar de la nostra part i pensar en com podem ajudar si volem començar a donar la volta a aquest malson.

*BRIAN CUTTS és pare i professor.

*Aquest article és una revisió d’una entrada publicada originalment el 23 de febrer del 2020.