Happy Birthday - Altered Images

Per si algú celebra anys avui, aqui tenim Altered Images de l'any 1981 amb Happy Birthday.

For anyone celebrating theirs today, here's Happy Birthday from 1981.

Only You - Yazoo

Tornem a remenar el baul dels records, Yazoo a l'any 1982.

Going back to the 80s in style, here's Yazoo.

Mil anys de música

Des del 31 de desembre 1999 en un faro de Londres s'està tocant una peça de música que ha de durar 1000 anys. Si, fins 2999. Es diu Longplayer, i és una peça tocada amb 234 bols tibetans, que gràcies a la tecnolgia i imaginació, el seu compositor Jem Finer ha pogut fer durar mil anys. Al faro Trinity Buoy Wharf es pot sentir continuament sense parar, i sense repeticions, i també es pot sentir per internet. Però també s'ha tocat en directe en sessions de mil minuts. D'aqui ve la gravació d'avui. Per més info, aquí.





The Longplayer project of a 1000-year piece of music has been playing now in Trinity Buoy Wharf lighthouse, London, ever since 31 December 1999 and has no plans to finish before 2999. It is played, technologically (human free), on 234 Tibetan singing bowls, in the lighthouse non stop, but occasionally 1000-minute sections are performed live, as in this clip from London Roundhouse in 2009. Click here for more info.


Enjoy it!!

DNA dels Darwin Deez

Voleu ballar?
Wanna dance?

Com el camell va perdre la seva bellesa

Ahir vam penjar un conte tipic de Tannu Tuva traduit a l'anglès. Aquí tenim la traducció al catala:

Com el camell va perdre la seva bellesa.

Diuen que fa molt, molt de temps el Camell era un dels animals més bells. Tenia una cua llarga i vellutada, i unes banyes magnífiques.
Tots els altres animals que vivien al bosc i a l’estepa li tenien enveja. Volien lluir una cua preciosa, o unes banyes boniques, igual que ell.
El Camell ho sabia, i deia, amb orgull:
- No trobareu a cap lloc del món ni una cua així ni banyes com aquestes.

Però, hauria sigut millor guardar silenci i no ser tan faroner.
Un dia va anar al riu per a beure i es va trobar amb un cérvol.
- M’han invitat a una festa – va dir el cérvol. Em deixaràs les teves banyes, només per una estona?
El Camell li va prestar les banyes.
A la tarda es va trobar amb un cavall.
- M’han invitat a una festa – va dir el cavall. Em deixaràs la teva cua?
El Camell li va dir que sí, i es va quedar allí a la vora del riu, bevent.

El cérvol i el cavall van marxar corrents. El Camell els va esperar tot el dia, però no van tornar.
El cérvol havia enganyat el Camell i va fugir a la muntanya on es va quedar per a viure-hi. Es va acostumar a portar banyes com si haguessin sigut sempre d’ell. El cavall tampoc va retornar mai la cua i sempre que veu el Camell, s’espanta i marxa ràpidament.

I així és com el Camell va perdre la seva bellesa i el seu bon humor.

Torna a venir Vicens - Jordi Barre

How The Camel Lost His Good Looks

Potser algun visitant recordarà que de vegades intento penjar posts relacionats amb el pais de Tannu Tuva. Avuí un conte classic, traduit a l'anglès pels Friends of Tuva. Demà en català. I tornem a Neil Young ja que crec que la música hi pega.



As regular visitors may remember, from time to time we include odds and ends from and about Tannu Tuva. Today, a folk tale translated (not by me, but by the Friends of Tuva website) from Tuvan into English. Our Catalan version to be appearing soon ...

How The Camel Lost His Good Looks

They say that long, long ago the Camel used to be one of the most handsome animals. He had a long fluffy tail and nice and mighty horns.
All the animals in the forest and the steppe were envious of the Camel. Many of them wanted to have the kind of tail that the Camel had, or the kind of horns he had.
The Camel knew of this and said proudly, "You won't find the kind of tail I have, or the horns, anywhere else in the world!''
But it would have been better if he had not boasted.
Once he came up to the river to have a drink of water and there met a Maral. "I'm invited to a party. Will you lend me your horns, just for a while?'' asked the Maral.
The Camel lent him his horns.
Later on that very day the Camel met a Horse.
"I'm invited to a party,'' said the Horse, "will you lend me your tail?''
The Camel agreed and stayed on the bank of the river.
The Maral and the Horse ran off. All day long the Camel was drinking water and looking up the road while waiting for them.
But there was no sign either of the Maral, or of the Horse.
The Maral had deceived the Camel and skipped over to the taiga. He stayed there for ever and never went out into the open steppe. He got accustomed to the horns as if they were his.
The Horse never gave back the borrowed tail and when he comes across the Camel, he gets frightened and runs away.
That is how the Camel lost his good looks and sweet temper.



Check out previous Tuvan posts for Tuvan music, but today I think Neil Young's golden age fits in nicely. Here he is again with A Man Needs a Maid

Cortez the killer

Qui diu que les drogues no ens han aportat res de bo!? Aquesta peça, aquí en versió original, té tota la pinta d'estar gravada baix la influencia de alguna cosa més que aigua ... hi ha moltes versions en directe al Youtube, però l'original és l'original.
Cortez The Killer, del Neil Young, any 1975.

Drug-addled recording of one of Neil Young's greatest ever masterpieces. Sit back and enjoy, with or without drugs.

Heart of Gold

Si tenim paciència mentre busca l'harmonica correcta, després sentirem una de les millors cançons que mai s'ha fet. Neil Young, fa només 40 anys, amb Heart of Gold.

Worth waiting for him to find his harmonica, here's a 40-year-old classic from Neil Young.

School

Entre els molts encerts i des-encerts del govern anterior de la generalitat, fa unes setmanes vaig parlar dels 80km. Com que ningú m’ha matat encara, avui torno a arriscar, si cal encara més! La setmana blanca, que no es pot dir setmana blanca. Veig que a ningú li ha caigut en gracia!
Com que vinc d’un país on sempre hem fet una setmana de vacances a meitat de cada trimestre (així tallant el curs en 6 segments de unes 6-8 setmanes cada u), no ho trobo gens malament – en principi. No soc cap expert, però he tragat la propaganda i algun estudi que diu que si, que l’educació en short intense bursts (temporades curtes i intenses) pot ser més efectiu que un marató sense fi que als xiquets els acaba la paciència i l’imaginació. Precisament si mirem el calendari d’aquest any, de nadal a setmana santa van 14 setmanes de classe! A més a més, els que diuen que si fan la setmana “blanca” els xiquets trencaran el ritme, s’obliden que molts de xiquets ja fan una setmana a la neu igualment amb excursió del col·legis, o que fan el pont de carnaval, o fan el dia de Sant Tomas etc etc.

Fins aquí crec que és un gran idea – en teoria. Perquè en la practica, és impracticable i és aquí on es van equivocar el govern. Si no es resolen els horaris i vacances dels pares primer, no poden donar una setmana de vacances als xiquets. A molts de xiquets els tocarà passar la setmana igualment a l’escola, però diran que és un campus i hauran de pagar. Si no, els avis també es poden preparar! Aquesta setmana només té sentit si hi ha flexibilitat en les vacances dels pares, i així poden estar amb els xiquets, perquè per passar una setmana davant de la tele a casa dels avis, no sé que és millor ....

Supertramp - School

....

Another theoretically good decision of the previous Catalan government, but universally disliked for practical reasons. Traditionally Catalan schools have holidays in summer, easter, and christmas, but no half-term breaks. Listening to the experts, this year they have introduced a half-term break at the end of February. Sounds great, and should help children to clear their heads as they go through the long winter slog. However, Catalan employers do not offer really flexible holidays and as such most parents will not be able to fit this week into their worklife. The result; many kids will still go the school buildings for a fee-paying “baby-sitting” service, or spend a week with the grandfolks.

Empty Rooms - Gary Moore

Una altra de Gary Moore, Empty Rooms primer en pla original dels 80s, i despres una versió en directe.

Football or philosophy?

Rumer - Slow

Primer l'ordenador de baixa amb virus, i quan se recupera, ja cauen els humans també! No res, a descansar i seguir els ordens del metge ... mentrestant, el bloc en hores baixes, però per quantitat i no per qualitat, com vereu amb aquesta peça que deixem pel fin de setmana. Rumer amb Slow, el seu primer single de l'any passat.

.....

No sooner the computer is over its virus, than yours truly catches one. Still, nothing a few early nights and medicinal drugs can't cure. Meanwhile, although the bloc is not being updated so frequently, there should be no complaints about the quality with tunes like this. Rumer with her 2010 single, Slow.

If I had a million dollars

Hi ha cançóns que van bé per practicar gramatica! Aquesta és una, per practicar les condicionals en anglès - If I had a million dollars, dels Bare Naked Ladies.

Great pop song for practising grammar - second conditionals. The Bare Naked Ladies with If I had a million dollars. Great humour too ...

Parisienne Walkways

Gary Moore ha mort avui, als 58 anys. Aqui amb Parisienne Walkways, una de les joies que ens deixa ...

Cat People (Putting Out Fire)

Quan estas dies i dies sense internet a casa, pos, has de tornar a les rutines del segle 20. O parles en la dona, o mires la tele.
Entre les pel·lícules que he tragat aquests dies (ei!! és broma, broma masclista facil, però broma), la de Tarantino, els Inglourious Basterds. Molt bona! A la banda sonora, usen la cançó de Bowie, Cat People (Putting Out Fire), originalment de la pel·lí Cat People, de l'any 1982.
.....

As days go by with no internet connection at home, you have to go back to old habits. Either speak to the wife, or watch the telly. (warning; sexist joke coming...). Well, of all the films I've seen this week, I could recommend Tarantino's Inglourious Basterds.
For the soundtrack he re-used Bowie's Cat People (Putting out fire).

Underneath Your Clothes

Que més podem dir sobre el tema Catalunya, Anglaterra? Que a Anglaterra els politics es queden a casa durant el cap de setmana i no surten a la tele acudint a congresos i calçotades setmana si setmana si també.
Que a Catalunya els trens no van bé, pero a Anglaterra a banda d'anar pitjor, són tan cars que no pots ni pujar.
Que els anglesos tendeixen a no beure aigua amb els menjades, sinò te, llet, refrescs .... Que els catalans pensen que un bon vi és per acompanyar una menjada, mentre els anglesos pensen que menjar mentre estas bevent alcohol és una llastima ja que tardes més en emborratxar-te.

Una cosa que sempre m'ha xocat és veure com molta gent aquí es canvia de roba continuament durant el dia. Canvien per anar al super, per anar al cine, per anar al metge, fins i tot quan arriben a casa. Els anglesos (repeteixo, estic generalitzant, no penso en David Beckham o el Princip Carles) porten la mateixa roba a tot arreu ... aixo no vol dir que som bruts, però, ja que jo almenys intento canviar de calçotets cada mes, estiguen bruts o no .....

Underneath Your Clothes, Shakira.

...
Catalan politicians spend their weekends appearing at different activities so as to make sure they are on the news 7 days a week. The English don't, usually. Thank God for small mercies!

Catalan trains run just as badly as the English ones but at half the price. A bargain!

While many English believe that eating while you are indulging in alcoholic drinks is a waste of time, delaying the oncoming "happy" feeling, the Catalans actually believe wine is for accompanying meals!

Catalan people seem to look after their appearance with regular changes of clothing during the same day, even to go to the cinema where surely no one can see you! They usually get changed as soon as they get home so as to keep their "nice" clothes clean for the following day. In my experience, the English don't. That's not to say the English are "dirty" - I, for one, change my underpants every month whether they need washing or not....

Shopping

Mentre és ben cert que molts de catalans els agrada gastar diners, no hi ha punt de comparison amb el consumisme en estat pur dels anglesos! En això si que som els reis. A mi em sembla que el hobby principal de molta gent anglesa és anar de compres. Les botigues semblen estar obertes a totes hores i tots els dies, no hi ha "diumenges" en pla tradicional - sinò diumenges al centres comercials omplint el carrito amb productes que "necessitem". I tot això a base de credits i deutes. I per molt de crisi que ens diuen que hi ha, les botigues continuen estant plenes .... a comprar, que la vida són dos dies ...
Shopping dels Pet Shop Boys, 1987.
.....

The English sure beat the Catalans hands down in one thing - shopping and spending. It would not be true to say that the Catalans do not participate in the consumerism race, but nowhere near the level of the English. Here in Catalonia shops actually close on Sundays!

Food Glorious Food

Per la diferencia no.4, tornarem a parlar de menjar. És veritat que estic generalitzant molt, i sense gaire serietat, però trobo que també és veritat allò que sempre s'ha dit: Els anglesos menjen per a viure, els catalans viuen per a menjar.
Amb la meva experiencia limitada, m'atreveixo a dir que, mentre la gran majoria d'anglesos no donen gaire importancia al tema de menjar, ni que menjen, ni quan menjen, molts de catalans hi pensen molt. No només es menja molt, i molt bé, a Catalunya, sinò també es pensa molt i es parla molt sobre el tema, inclos quan ja estem menjant.
Com deia Oliver Twist, Food Glorious Food ...

...
And on to curious difference no.4. In my limited experience, the English (in general) do not seem to pay much attention to food. In general we do not really care when or what we eat. Catalans do not only eat more and very well, but they also spend much more time thinking and talking about food. Mealtime conversations often are about the food itself.
As Oliver said, Food Glorious Food.

Chips Ahoy!

Continuant amb la petita llista de diferencies entre l'estil de vida a Anglaterra i Catalunya. Als anglesos ens agrada ficar vinagre a les patates fregides, als catalans no.

Chips Ahoy! del The Hold Steady.

......

Third slight cultural difference. While the English love vinegar on their chips, the Catalans don't.

Chips Ahoy!