Feynman on trees and fire, and Tannu Tuva

A vegades val la pena escoltar a algú que sap de que parla. Richard Feynman no era només un geni, sino un dels millors comunicadors que ha tingut el món de la ciencia.

I quan hem acabat, que tal una mica més de música de Tannu Tuva?

...

Sometimes, it's worth dropping everything and listening to someone who actually knows what they are talking about. The late great Richard Fenyman, not just a genius, but a genius who knew how to communicate like few others.

Got here thanks to our Antipodes - the internet never fails to amaze me , wonder what Feynman would have made of it ...

And, why not, a bit more throat singing from Tannu Tuva.

2 anys a Tannu Tuva, el conte del Mussol i La Cançó de l'Alba

El 23 d’abril és un dia molt important, per molta gent, i no sempre pels motius evidents ... A petita escala també avui celebro dos anys des de que vaig començar aquest bloc. Els numeros em diuen que he rebut uns 20.000 visites en aquell temps, de una varietat de llocs que fa esgarrifar, i he penjat uns 520 apunts, amb més de 500 cançons. Fins a quan durarà? No sé, anem pas a pas, ja que cada dia hi ha més feina, més “jocs” per perdre el temps amb la xarxa, i més temps necessari pel família.

Per celebrar-ho, una petita joia de musica en català. La Cançó de l’Alba dels Bedroom – i un video molt bonic.

I un altre conte típic d’un país petit i llunya, anomenat Tannu Tuva

Per que el mussol no va acabar mai de fer el seu niu.

Hi havia una vegada que un Mussol gris vivia en un bosc frondós i verdós. Aquest Mussol era tan dropo que ni volava d’arbre en arbre. Es quedava sempre al mateix.
Un dia, estava dormint damunt d’una branca quan un Picapins ve arribar i va començar a picar a l’arbre. El Mussol es va despertar, emprenyat, i va cridar:
- Per que fas tant de soroll? M’has despertat!
- No veus – li va contestar el Picapins, sorprès – estic menjant.
- No pots buscar-te un altre lloc? – crida el Mussol.
- Tots tenim tantes coses que fer, només ets tu que no vols fer res – li diu el Picapins, i marxa volant.

El Mussol no va tardar gaire en tornar a adormir-se, però de sobte va sentir el soroll d’una Garsa.
El Mussol li maldava, però la Garsa no tenia por, i li va contestar :
- Per que sempre estàs dormint? Mira! Els ocells tenen massa feina per a dormir, tots busquen menja o fan els nius.
Abans de que el Mussol li puguis dir res més, la Garsa va marxar per a xafardejar en els companys.

Com podeu imaginar, just al moment que el Mussol tornava a estar còmode, va arribar un altre ocell, una Mallerenga. Buscava cosetes per construir el seu niu.
El Mussol va quedar quiet una estona, mirant com els altres ocells i els insectes treballaven, i pensava – un dia em posaré a treballar també, que he de fer el niu.
Va caure la nit, feia fresca. El Mussol tremolava i per molt que intentava, no podia escalfar-se. Només pensava en el calents i acollidors que deuen ser els nius que havien fet els altres ocells.

Aquella nit semblava eterna. Llarga i gelada, i el Mussol, plantat allí a la branca pensava que moriria. Però per fi, el sol va sortir i va començar a repartir calor. El Mussol, per fi, es sentia calentet i bé, i es va adormir.
I, així, un dia seguia un altre, una nit rere una altra, i el Mussol no es va arribar mai a fer un niu.

Two years celebrated with a Tale and a Magical Song

(En dos parts, avuí en anglès, demà en català) Tomorrow, 23rd April is Saint George’s Day – known in Catalan as Sant Jordi (their patron saint). The legend has it that here in Catalonia he also killed a dragon to save a princess. And where the dragon’s blood soaked into the ground, a rose grew. This day is very significant for Catalans and enjoys a wonderful celebration which has to be the envy of other nations – people buy books!

Tradition has it that boys and men buy roses for girls and women, while they offer a book in return. But obviously books and roses abound, be what may the people’s sex. Book stores are open all day with outdoor stands showing an infinite choice of wonders. People flood the streets, up and down all day, stopping off for a coffee, or beer, before continuing their family strolls in this magnificent peaceful cultural celebration – all topped off with public poetry readings or book presentations. A “festa” worth exporting.

So there I was setting this blog up on the 22nd April 2009, after a few dry runs in previous days, but things got more complicated than expected, time flies, and by pure chance it was the early hours of the 23rd when the blog was born! Two years can be summarised in numbers, about 20,000 visits, from far too many nations to mention, 520 entries, with over 500 songs.

Getting back to the origins, here’s another Tale from a far-off country called Tannu Tuva (with home-baked Catalan translation tomorrow).

Once upon a time there lived a grey Owl in a thick green forest. The Owl was so lazy that she even didn't bother to fly from one tree to another.
One warm day she was fast asleep in a larch-tree when a Woodpecker flew up quite near and began pecking this very tree. The Owl woke up, shook her crumpled wings and asked in a sleepy voice: ``Why are you so noisy? You awoke me, wicked Woodpecker!''
``Can't you see?'' answered the Woodpecker, looking at her in amazement with his eyes, as small as millet grains, ``I am feeding myself.''
``Can't you find another place? Get lost!'' cried the Owl.
``Everybody has so much to do, only you are idle all the time,'' said the Woodpecker and flew away.

The Owl had settled comfortably on her branch and almost fell asleep again when she heard the dreadful noise the Magpie made, chattering just near her.
The Owl scolded the Magpie but in vain. The Magpie was not afraid and answered arrogantly: ``Why are you always sleeping? Look around! All the bird are far too busy to sleep. Some are feeding their nestlings, others collecting bedding for their nests.''
Before the Owl had time to answer her, the Magpie flew away to the forest to listen to local gossip which she loved dearly.

The Owl was at the point of falling asleep once again when she heard somebody flying just over her head. It turned out to be the small Tomtit who was busy collecting poplar down for her nest.
The Owl watched for some time the birds flying, grasshoppers chirping, swarms of midges buzzing, She felt somewhat ashamed and thought: ``I'll get around to building my nest one day.''
Night fell. There was quite a nip in the air. The Owl shivered and tried to get warm pressing her wings tight to her body. She remembered the Tomtit's warm nest. She wished she could sleep in such a nest.

The night seemed very long and cold. Even the eyes of hundreds of stars in the sky looked frozen and dim. The Owl felt she would die of cold while waiting for the crack of dawn. The sun rose at last and everything got warm. The Owl felt snug and warm and fell asleep.
That is how one day followed the other but the lazy Owl never built her nest.

(Translation into English from Friends of Tuva)

A song, a classic, words cannot do it justice, Stevie Nicks with Beauty and the Beast.

Com el camell va perdre la seva bellesa

Ahir vam penjar un conte tipic de Tannu Tuva traduit a l'anglès. Aquí tenim la traducció al catala:

Com el camell va perdre la seva bellesa.

Diuen que fa molt, molt de temps el Camell era un dels animals més bells. Tenia una cua llarga i vellutada, i unes banyes magnífiques.
Tots els altres animals que vivien al bosc i a l’estepa li tenien enveja. Volien lluir una cua preciosa, o unes banyes boniques, igual que ell.
El Camell ho sabia, i deia, amb orgull:
- No trobareu a cap lloc del món ni una cua així ni banyes com aquestes.

Però, hauria sigut millor guardar silenci i no ser tan faroner.
Un dia va anar al riu per a beure i es va trobar amb un cérvol.
- M’han invitat a una festa – va dir el cérvol. Em deixaràs les teves banyes, només per una estona?
El Camell li va prestar les banyes.
A la tarda es va trobar amb un cavall.
- M’han invitat a una festa – va dir el cavall. Em deixaràs la teva cua?
El Camell li va dir que sí, i es va quedar allí a la vora del riu, bevent.

El cérvol i el cavall van marxar corrents. El Camell els va esperar tot el dia, però no van tornar.
El cérvol havia enganyat el Camell i va fugir a la muntanya on es va quedar per a viure-hi. Es va acostumar a portar banyes com si haguessin sigut sempre d’ell. El cavall tampoc va retornar mai la cua i sempre que veu el Camell, s’espanta i marxa ràpidament.

I així és com el Camell va perdre la seva bellesa i el seu bon humor.

How The Camel Lost His Good Looks

Potser algun visitant recordarà que de vegades intento penjar posts relacionats amb el pais de Tannu Tuva. Avuí un conte classic, traduit a l'anglès pels Friends of Tuva. Demà en català. I tornem a Neil Young ja que crec que la música hi pega.



As regular visitors may remember, from time to time we include odds and ends from and about Tannu Tuva. Today, a folk tale translated (not by me, but by the Friends of Tuva website) from Tuvan into English. Our Catalan version to be appearing soon ...

How The Camel Lost His Good Looks

They say that long, long ago the Camel used to be one of the most handsome animals. He had a long fluffy tail and nice and mighty horns.
All the animals in the forest and the steppe were envious of the Camel. Many of them wanted to have the kind of tail that the Camel had, or the kind of horns he had.
The Camel knew of this and said proudly, "You won't find the kind of tail I have, or the horns, anywhere else in the world!''
But it would have been better if he had not boasted.
Once he came up to the river to have a drink of water and there met a Maral. "I'm invited to a party. Will you lend me your horns, just for a while?'' asked the Maral.
The Camel lent him his horns.
Later on that very day the Camel met a Horse.
"I'm invited to a party,'' said the Horse, "will you lend me your tail?''
The Camel agreed and stayed on the bank of the river.
The Maral and the Horse ran off. All day long the Camel was drinking water and looking up the road while waiting for them.
But there was no sign either of the Maral, or of the Horse.
The Maral had deceived the Camel and skipped over to the taiga. He stayed there for ever and never went out into the open steppe. He got accustomed to the horns as if they were his.
The Horse never gave back the borrowed tail and when he comes across the Camel, he gets frightened and runs away.
That is how the Camel lost his good looks and sweet temper.



Check out previous Tuvan posts for Tuvan music, but today I think Neil Young's golden age fits in nicely. Here he is again with A Man Needs a Maid

O Superman - Laurie Anderson

Aquesta setmana és la Setmana de la Ciencia. Per anar fent camí, ajunto el següent article de El Pais 13.11.2010.

Recordando a Feynman (del Jose Manuel Sanchez Ron)
Según se va leyendo El gran diseño, se hace evidente la importancia que para las ideas que se presentan en él tienen las contribuciones de un físico: Richard Feynman (1918-1988). En particular, Hawking y Mlodinow dependen de una versión de la mecánica cuántica que Feynman introdujo: la de las integrales de camino. "Las teorías cuánticas", se lee en las primeras páginas de El gran diseño, "pueden ser formuladas de muchas maneras diferentes, pero la descripción probablemente más intuitiva fue elaborada por Richard (Dick) Feynman, todo un personaje, que trabajó en el Instituto Tecnológico de California y que tocaba los bongos en una sala de fiestas de carretera. Según Feynman, un sistema no tiene una sola historia, sino todas las historias posibles".

Puedo comprender muy bien estos sentimientos: como cualquier estudiante de Físicas, al cursar las asignaturas de mecánica cuántica me encontré con un mundo de probabilidades que parecía violar el sentido común: partículas que se comportan como ondas y ondas que se comportan como partículas; realidades que contienen todas las realidades posibles y que únicamente se concretan en una cuando se observa el sistema en cuestión. Finalmente, aprendí a calcular, a resolver problemas, pero las ecuaciones que utilizaba para resolverlos me parecían brotar del sombrero de un mago inescrutable. Y entonces, unos pocos años después de terminar la carrera, Feynman vino a mi rescate con un libro que me libró de aquel desasosiego y del que nunca me he separado: Quantum Mechanics and Path Integrals (1965). Todavía recuerdo el placer intelectual que me proporcionó la manera en que Feynman generalizaba el principio clásico de mínima acción, introduciendo todas las trayectorias posibles, y cómo deducía así la ecuación de Schrödinger, la base de la mecánica cuántica ondulatoria.

Es esta manera de entender los fenómenos cuánticos la que sirve a Hawking y Mlodinow para explorar la idea de que el propio universo no tiene una sola historia, ni tan siquiera una existencia independiente, o, en otras palabras, que nuestro universo no es único, propuesta sin la cual El gran diseño seguramente se quedaría en nada.

Por todo esto es razonable recordar a Feynman ahora que se publica este nuevo libro de Hawking. Recordar a uno de los científicos más originales del siglo XX, a un científico que realizó contribuciones centrales a la física (fue uno de los creadores de la electrodinámica cuántica, contribución por la que recibió en 1965, junto a Tomonaga y Schwinger, el premio Nobel de Física) mostrando una originalidad y claridad poco frecuentes. Una originalidad y sencillez que se pueden encontrar también en libros de carácter general que escribió, de los cuales existen traducciones al castellano (en Alianza, Crítica y Tusquets). Libros como ¿Está Ud. de broma, Sr. Feynman?, su maravillosa autobiografía, El carácter de la ley física, El placer de descubrir, ¿Qué significa todo eso?, ¡Ojalá lo supiera! o Seis piezas fáciles (también existen traducciones de obras más exigentes, como Conferencias sobre computación, Electrodinámica cuántica y La conferencia perdida, además de su mítico curso de física).

Para los físicos, Feynman es una leyenda. La clase de científico que todos querrían ser: profundo y original a la vez que desenfadado y jovial. Aún no se ha desvanecido el recuerdo de su intervención en la comisión que se formó para encontrar las causas del desastre del transbordador espacial Challenger, que él desentrañó con una demostración memorable (utilizando un vaso de agua muy fría). Pero, aunque la admiración que siento por sus integrales de camino o por los diagramas que llevan su nombre es inmensa, prefiero recordarlo por la idea que tenía de la ciencia, una idea que se muestra de forma conmovedora en una carta (reproducida en ¡Ojalá lo supiera!) que escribió a un antiguo alumno suyo en respuesta a una que éste le había escrito felicitándole por la obtención del Premio Nobel y mostrando al mismo tiempo tristeza por lo que él consideraba muy humildes trabajos suyos. "Usted me conoció en la cima de mi carrera", escribió entonces Feynman, "cuando según usted yo estaba interesado en problemas próximos a los dioses; no obstante, he trabajado en innumerables problemas que usted calificaría de humildes, pero con los que disfruté y me sentí muy bien porque a veces podía obtener un éxito parcial. Ningún problema es demasiado pequeño o demasiado trivial si realmente podemos hacer algo con él".

Fue un buen consejo. Uno que no conviene olvidar al leer sobre las cuestiones fundamentales que Hawking y Penrose tratan en El gran diseño y en Los ciclos del tiempo.

Science Week here in Catalonia, and above is a fascinating article about Richard Feynman - which I will not be translating for now.

To be accompanied by O Superman by Laurie Anderson back in the 1980s.

Richard Feynman

Richard Feynman va néixer en un dia com avuí, el 11 de maig, fa 92 anys, a l’any 1918. Va morir al 1988.
Feynman va ser un dels científics més importants del segle 20. Entre altres coses, va treballar molt en el camp de la mecanica quantica, guanyant el premi Nobel a l’any 1965. També va ser un dels més joves implicats en l’investigació americana de la energia nuclear, i el desenvolupament de la bomba atòmica, el Projecte Manhatten. Quan el desastre del transbordador Challenger, Feynman va ser el membre de la comissió investigadora que va esbrinar la causa de l’accident.
Era un geni, com aquí s’expressa al seu biografia:

"This was Richard Feynman nearing the crest of his powers. At twenty-three ... there was no physicist on earth who could match his exuberant command over the native materials of theoretical science. It was not just a facility at mathematics (though it had become clear ... that the mathematical machinery emerging from the Wheeler-Feynman collaboration was beyond Wheeler's own ability). Feynman seemed to possess a frightening ease with the substance behind the equations, like Albert Einstein at the same age, like the Soviet physicist Lev Landau—but few others."
– James Gleick, Genius: The Life and Science of Richard Feynman

Però sobretot era una persona enamorada de la ciència i amb unes ganes i una capacitat de divulgar-la impressionants. Les seves classes d’universitat són encara avui textos imprescindibles per qualsevol persona amb interès en la matèria. També va escriure llibres populars sobre aspectes de la ciència i la vida.
Una persona enamorada de la vida, hi ha mil i una anècdotes sobre ell. Quan el Projecte Manhatten, top secret, ell gaudia de esbrinar els numeros secrets de la caixa forta on s’amagaven els documents més confidencials! Va aprendre a tocar els tambors, a ballar, diverses llengües, pintar, fer malabarismes etc. Amb el seu amic Ralph Leighton, es van interessar pel país Tannu Tuva que havien conegut fa temps degut a les col·leccions de segells. Van emprendre una ambició i/obsessió de esbrinar tot el que podien d’aquell país (ara Tuva o Tyva), i gràcies a ells ara la seva cultura és coneguda mundialment. D’aquest esforç va néixer el grup Friends of Tuva.
Bé, aquí el tenim, amb una petita xerrada i després tocant els bongos ....

Richard Feynman (1918-1988) was born on 11th May 1918. He was one of the greatest scientists of the 20th century. Among other achievements in a life packed full, he won a Nobel Pirze in 1965 for his work on quantum mechanics, worked on the Manhatten Project in the 40s, and participated with the inquiry into the Challenger disaster, eventually finding the reason for the accident. The quote included above from his biography says it all ...

But apart from that, he was a man in love with science and with education. His lectures given in the 50s and 60s are still used today by anyone with an interest in science. Rarely has anyone had such an ability to simplify and communicate complicated subjects in such a plain and enthusiastic way.
His life reflected his character, he did not stay in a stuffy office but made the most of every moment, becoming a classy bongo player, a respectable dancer, learning languages, juggler, painter. Even a safe cracker, as he managed to break the secret codes for the Manhatten Project’s safe where the confidential documents regarding the atom bomb were kept!
Feynman and his friend Raph Leighton, wondering what had happened to the little-known country of Tannu Tuva, set out on a final hobby/obsession, to find out as much as possible about this land. They are responsible for making Tuvan culture world famous, and their “research” continues today through the Friends of Tuva.

Anyway, here is the great man himself, talking and playing ...

Tuva or bust

Tannu Tuva, pensaments i anècdotes sense ordre - segona part.

Al segle 19 un anglès excèntric de qui ningú sap el nom, va decidir viatjar fins al centre de cada continent per construir-n’hi un petit monument. Ell va calcular (amb algun petit error, ara sabem) que el centre de Asia estava a Tivà (nom actual de Tannu Tuva).
Referent a la seva historia, originalment un poble escites (s’han trobat autèntiques “joies” arqueològiques d’aquest període), la regió de Tivà estava controlada pels Mongols des del 1207 fins al 1757, i llavors va passar a formar part del Imperi Xines fins l’any 1911. Durant la següent dècada turbulenta, va passar diferents períodes de temps baix el control dels russos “blancs”, dels russos “rojos”, de la Xina, i fins i tot van estar independents, fins que a l’any 1921, amb els Bolxeviks al poder, van declarar la República Popular de Tannu Tuva, donant el nom Kyzyl (literalment, vermell) al seu capital.

Però, quan Tannu Tuva va mirar cap a Mongolia i el Budisme, els russos van instigar un cop d’estat per tenir un líder pro-rus a la dècada dels 30, i finalment a l’any 1944 el parlament de Tannu Tuva va “demanar” formar part de la URSS, on es quedaria fins la dècada dels 90 i el final del Unió Soviètic. Ara forma part de la Federació Russa.

La clima és continental, i pot variar enter els 40 graus baix zero fins 40 graus positiu!
La meitat del país esta format per muntanyes, el més alt sent el Mongun-Tajga a 3.976m.
Esports – els agraden els cavalls, el tir amb arc, la lluita lliure ...
La bandera actual està formada per tres colors, groc que representa la prosperitat, blau per coratge i força, i blanc per la puresa.

El cantant de blues Paul Pena va viatjar allí per a gravar el documental Ghengis Blues, el qual ha ajudat a donar a conèixer la música de Tivà, per exemple el cantant Kongar-ool Ondar, qui ha fet moltes gires pels paisos de l’occident.
A l’actualitat si volem sentir alguna cosa, els Alash Ensemble estan de gir pels EEUU fins el mes de maig.

A molts de col·leccionistes de segells, els intrigaven els segells i els seus dibuixos dramàtics publicats a Tannu Tuva als anys 1930. El físic Richard Feynman havia tingut aquests segells quan era un nen, i va preguntar al seu amic Ralph Leighton a l’any 1977 si sabia que havia passat amb aquell país que per llavors havia desaparegut dels mapes .... aquella pregunta els va posar Tannu Tuva dins de les seves vides, i van passar anys i anys buscant informació (pre-Google) i intentant fer un viatge. Aquest interès, o potser obsessió, és el que ha ajudat, en gran part, donar a conèixer aquest país i la seva cultura – cosa que es intenta continuar fent des del grup informal, Friends of Tuva. Fem click.

Tannu Tuva, random information and anecdotes – part two.
In the 19th century and eccentric Englishman decided to search for the centre of each continent and erect monuments in the relevant locations. He worked out that the centre of Asia was in Tannu Tuva (with a slight error as we now know).
Back to Tuvan history, but with more dates. This region was originally Scythian as can be seen through magnificent archaeological finds. From 1207 to 1757 it formed part of the Mongolian Empire, before being taken over by China. It remained in Chinese hands till 1911. The following decade was a very turbulent one politically speaking and Tannu Tuva would spend periods of time under the control of the White Russians, the Red Russians, the Chinese, and even existed as an independent country. When the Bolsheviks came to power in 1921 they declared it to be an independent country, the People’s Republic of Tannu Tuva, naming the capital city as Kyzyl (literally, red).
However, when Tannu Tuva looked for political and spiritual support from Mongolia and Buddhism, the Russians encouraged a coup to install a pro-Russian government. Finally in 1944 the Tuvan parliament officially “requested” to join the URSS. It remained here until the Soviet Union broke up and now it forms part of the Russian Federation and is known as the Tyva Republic, or simply Tuva.

Continental climate with temperatures varying between 40 degrees Centigrade, and minus 40!
Half of the country is extremely mountainous, with Mongun-Tajga being the highest peak at 3,976m.
Sport-wise. Tuvans enjoy horse sports, archery, and wrestling ...
The current flag is made up of three colours – yellow for prosperity, blue for courage and strength, and white for purity.

The late blues singer Paul Pena travelled there to record the excellent documentary Ghengis Blues, which has helped to make Tuvan music world-famous. One of the most popular singers who featured in the film is Kongar-ool Ondar, who has toured extensively in the West.
If you want to catch some Tuvan singing, the Alash Ensemble are currently on tour in the USA.

Many stamp collectors were, and are, fascinated by the stamps printed in Tannu Tuva during its brief independence in the 1930s. The design and illustrations are very impressive and unusual. The physicist Richard Feynman collected these stamps as a child, and in 1977 he asked his friend Ralph Leighton if he knew what had happened to Tannu Tuva as it no longer appeared on any maps .... this simple question led the two friends on a life-long adventure, or obsession, to find out all they could about this country (this was before Google!) and even attempt, unsuccessfully, to travel there. Thanks to them and their interest and efforts, Tuva and its culture have become much more well-known in the West, a knowledge-spreading task still being carried out today by the informal group Friends of Tuva. Click here.

And, why not some music?

Paul Pena and Kongar ool Ondar

A bit more Kongar



And the Alash Ensemble. Party all night!!

Tannu Tuva

Avui és l’aniversari del bloc Tannu Tuva, tot un any! En aquest any he “invertit” temps, penjant 264 punts amb cançons, entre un total de 268 apunts. Hem rebut 6.800 visites. I m’ho he passat bé. Això de les “noves” (ja no tan) tecnologies és fantàstic - ara tinc mil i una maneres d’ocupar els 24 hores del dia!

Fa uns mesos per a marcar el primer centenar de cançons penjades, vaig penjar el següent escrit amb una mica d’informació sobre el país que ha donat nom al bloc, Tannu Tuva. Com que últimament, he començat a escriure els apunts no només en català sinó en anglès, pos, ho torno a penjar avui però ara en versió bilingüe. I demà penjarem una segona, nova, part dels anècdotes sobre Tannu Tuva.
Que passeu un gran dia de Sant Jordi!

365 days later, Tannu Tuva has been up and running for a year now! My time “well-spent” blogging has included 264 songs, within a total of 268 posts. I’ve been visited 6,800 times. And I’ve enjoyed the experience! These (not so) “modern” technologies really do help you to find new ways to use up the 24 hours in a day!

Some time back, to celebrate the first 100 songs, I posted the following text in Catalan about Tannu Tuva, the country which (unknowingly) lends its name to this blog. Since then I have started writing my posts in English too, so today we’ll repeat that post with the excuse of it being “now available in English”! Tomorrow I’ll post a second part of these fascinating features of the little known country of Tannu Tuva.
For now, enjoy yourselves and have a great Saint Jordi’s Day!

Tannu Tuva era el nom utilitzat a principis del segle XX per al país conegut actualment com a la República de Tivà (o Tuva, o Tyva, segons l’ idioma), el qual ara forma part de la Federació de Rússia. D’aquest país tradicionalment s’ha sabut ben poca cosa, per no dir no res. Molt lluny d’aquí, tancat a les muntanyes de Sibèria, era tan difícil arribar-hi com que en sortissin notícies. Avui en dia és diferent, ja que per internet tots podem aprendre alguna cosa – encara que físicament continua sent difícil anar-hi. No sóc cap expert però he vist algunes coses per la xarxa que m’han cridat l’atenció (si algú vol corregir/afegir informació, millor que millor).

En diferents moments de la història Tivà ha sigut independent o ha format part de Mongòlia, de la Xina, o de la Unió Soviètica/Rússia, amb diferents estatus d’autonomia. Concretament del 1921 fins al 1944 va ser un estat independent (baix la “vigilància” dels soviets) amb el nom de Tannu Tuva. Després van “demanar” entrar en la URSS i ara tenen una mena d’autonomia dins de Rússia i algunes veus que voldrien tornar a separar-se. Seria molt difícil, però, ser un país petit al mig de Rússia i la Xina. A més, la seva supervivència econòmica actualment depèn dels ingressos que els arriben des de Moscou, sense els quals no tindrien gaire cosa. Hi ha hagut certs intents d’industrialització i mineria amb més o menys èxit, barrejat amb molta agricultura de subsistència i els ramats de cabres i vaques per poder tirar endavant.

Hi viuen 310.000 habitants, en una àrea cinc vegades més gran que Catalunya.

El 75% de la població és d’origen tuvinià i parla tuvinià, el 20% són russos.

És conegut com el país dels rius ja que en té més de 9.000!

La gent és molt (massa) aficionada a una beguda alcohòlica feta de llet agra, l’araka.

Per entrar al país aparentment hi ha tres carreteres, un petit aeroport i cap via de tren.

Probablement una de les coses més interessants de la cultura de Tivà és la seva peculiar forma de cantar, khoomei, throat singing en anglès. Khoomei és una tècnica que jo no sé explicar gaire però, pel que entenc, consisteix en què el cantant emet diverses notes de música simultàniament i en registres molt diferents. A continuació un exemple:
...
Tannu Tuva was the name used in the early 20th century for the region currently known as the Tuvan Republic, which now forms part of the Russian Federation. Until very recently, little was known about this country. Far, far away, in the mountains of Siberia, it was (and is) almost as hard to reach as it was for news to get out! Given the miracles of internet, nowadays we can all find out about the country at the click of a mouse, although it’s still hard to physically travel there. I’m afraid I’m no expert but here are a few things which have caught my eye (if anyone can correct or add info, please do).
At different times throughout its history, Tuva has been independent or formed part of Mongolia, China, or the Soviet Union/Russia, with varying states of autonomy. From 1921 to 1944 it was an independent state (though under the watchful eye of the Soviets) known as Tannu Tuva. In 1944 it “requested” to join the USSR and now has a certain degree of political autonomy within the Russian Federation, although some citizens would like it to become independent once more. However, its survival as a small free nation stuck between China and Russia would be very difficult to guarantee. Also, its economical survival seems to depend, to a certain degree, on help and investment from Moscow. There have been attempts to industrialize Tuva, which now exist alongside subsistence farming and goat/cattle herding as a way to make ends meet for many Tuvans. All in all, a mixture of tradition and industry using the resources found there.

It has a population of 310,000 living in an area five times that of Catalonia (with a population of 7 million).

75% of the population is Tuvan in origin and speak Tuvan, while 20% are Russian.

It is known as the Country of Rivers – there are over 9,000!

Its people are keen (perhaps too keen) drinkers of araka, an alcoholic drink made from sour milk.

To enter Tuva, apparently there are three roads, a small airport, but no train-line.

One of the most interesting cultural aspects of Tuva is khoomei -throat singing. This is an amazing technique where the singers actually sing different musical notes at the same time! I can’t really explain how it is done, but here’s an example....

(Who wrote) The Book of Love - The Monotones

Demà, dia 23 d’abril, és el primer aniversari del bloc. És un dia especial per molta gent. Però, començar aquest bloc el dia de Sant Jordi va ser una pura casualitat. El fet és que portava dies fent proves, i el 22 d’abril ja estava a punt per penjar-ho, i quan em vaig adonar, ja havia passat mitjanit i .... el resto és historia!

Entre llibres, roses i altres gestos romàntics, la cançó no podria ser altre que (Who Wrote) The Book Of Love (Davis/Malone/Patrick) dels The Monotones, de l’any 1958. Qui va escriure el llibre de l’amor?

Tomorrow is the 23rd April - a very special day in Catalonia. The Catalans’ Patron Saint happens to be Saint Jordi (or George in English), you know, the guy who killed the dragon. On this day it is customary to walk the streets with your family looking at the open-air book stalls set out this day, as the Catalans celebrate this day by giving books and roses to their lovers/partners. Tradition dictates books for men and roses for women, though many men give both a book and a rose to their “better half”. It is an extremely beautiful, cultural and peaceful celebration. As such, many countries have also tried copying this idea of a “book giving day”, and in 1995 UNESCO declared 23rd April to be World Book Day (even though, for reasons better known to themselves, the UK celebrates its “World” Book Day in March!).

Cervantes was born and died on the 23rd April, and Shakespeare also died on this date – but as the English and Spanish used different calendars back then, these “23rd”s were not exactly the same day, if that makes sense!
Click here for more info.
This blog started out one year ago, on St Jordi’s Day 2009, but it was a pure coincidence even though it is such an important date here. After days of experimenting with the idea, on the night of the 22nd the first post was ready but, as is usual with computers, it took longer than expected and the next thing we knew we were in the early hours of the 23rd!

Anyway, for a song .... books, romantic gestures, .... what about the Monotones with (Who Wrote) The Book of Love (Davis/Malone/Patrick) from 1958?

Khoomei i música

Continuant amb la música de Tannu Tuva i aquella regió, dos clips més. Un petit documental del YouTube demostrant diferents instruments d’aquella zona i més khoomei.

More music from Tannu Tuva and surrounding regions of Asia. A short documentary with traditional instruments and more khoomei.



I tot seguit, per a una bona festa, cal invitar el Sayany Troupe.

And, I think if you want to organize a good party, you'd better invite the Sayany Troupe!

Khoomei a Tanna Tuva

Tannu Tuva ... (en català, English translation below). No se sap ben bé com - suposo que per falta de feina o excés d’obsessions - però avui penjo la cançó número cent! Obsessionat amb l’estadística, també veig que ja s’han visitat més de 2100 pagines en els cinc mesos de vida que té el bloc, senyal que no sóc l’únic amb “poca feina”!

Per a marcar el centenar de temes musicals, avui us deixo una cosa lligada al nom del bloc. Tannu Tuva era el nom utilitzat a principis del segle XX per al país conegut actualment com a la República de Tivà (o Tuva, o Tyva, segons l’ idioma), el qual ara forma part de la Federació de Rússia. D’aquest país tradicionalment s’ha sabut ben poca cosa, per no dir no res. Molt lluny d’aquí, tancat a les muntanyes de Sibèria, era tan difícil arribar-hi com que en sortissin notícies. Avui en dia és diferent, ja que per internet tots podem aprendre alguna cosa – encara que físicament continua sent difícil anar-hi. No sóc cap expert però he vist algunes coses per la xarxa que m’han cridat l’atenció (si algú vol corregir/afegir informació, millor que millor).

En diferents moments de la història Tivà ha sigut independent o ha format part de Mongòlia, de la Xina, o de la Unió Soviètica/Rússia, amb diferents estatus d’autonomia. Concretament del 1921 fins al 1944 va ser un estat independent (baix la “vigilància” dels soviets) amb el nom de Tannu Tuva. Desprès van “demanar” entrar en la URSS i ara tenen una mena d’autonomia dins de Rússia i algunes veus que voldrien tornar a separar-se. Seria molt difícil, però, ser un país petit al mig de Rússia i la Xina. A més, la seva supervivència econòmica actualment depèn dels ingressos que els arriben des de Moscou, sense els quals no tindrien gaire cosa. Hi ha hagut certs intents d’industrialització i mineria amb més o menys èxit, barrejat amb molta agricultura de subsistència i els ramats de cabres i vaques per poder tirar endavant.

Hi viuen 310.000 habitants, en una àrea cinc vegades més gran que Catalunya.

El 75% de la població és d’origen tuvinià i parla tuvinià, el 20% són russos.

És conegut com el país dels rius ja que en té més de 9.000!

La gent és molt (massa) aficionada a una beguda alcohòlica feta de llet agra, l’araka.

Per entrar al país aparentment hi ha tres carreteres, un petit aeroport i cap via de tren.

Probablement una de les coses més interessants de la cultura de Tivà és la seva peculiar forma de cantar, khoomei, throat singing en anglès. Khoomei és una tècnica que jo no sé explicar gaire però, pel que entenc, consisteix en què el cantant emet diverses notes de música simultàniament i en registres molt diferents. A continuació tres d’exemples per a “flipar”. Recordeu que això només ho fa una persona amb una única gola!

...

5 months later, we celebrate the 100th musical post by referring to the name of the blog. Tannu Tuva was the name used in the early 20th century for the region currently known as the Tuvan Republic, which now forms part of the Russian Federation. Until very recently, little was known about this country. Far, far away, in the mountains of Siberia, it was (and is) almost as hard to reach as it was for news to get out! Given the miracles of internet, nowadays we can all find out about the country at the click of a mouse, although it’s still hard to physically travel there. I’m afraid I’m no expert but here are a few things which have caught my eye (if anyone can correct or add info, please do).

At different times throughout its history, Tuva has been independent or formed part of Mongolia, China, or the Soviet Union/Russia, with varying states of autonomy. From 1921 to 1944 it was an independent state (though under the watchful eye of the Soviets) known as Tannu Tuva. In 1944 it “requested” to join the USSR and now has a certain degree of political autonomy within the Russian Federation, although some citizens would like it to become independent once more. However, its survival as a small free nation stuck between China and Russia would be very difficult to guarantee. Also, its economical survival seems to depend, to a certain degree, on help and investment from Moscow. There have been attempts to industrialize Tuva, which now exist alongside subsistence farming and goat/cattle herding as a way to make ends meet for many Tuvans. All in all, a mixture of tradition and industry using the resources found there.
It has a population of 310,000 living in an area five times that of Catalonia (with a population of 7 million).
75% of the population is Tuvan in origin and speak Tuvan, while 20% are Russian.
It is known as the Country of Rivers – there are over 9,000!
Its people are keen (perhaps too keen) drinkers of araka, an alcoholic drink made from sour milk.
To enter Tuva, apparently there are three roads, a small airport, but no train-line.
One of the most interesting cultural aspects of Tuva is khoomei -throat singing. This is an amazing technique where the singers actually sing different musical notes at the same time! I can’t really explain how it is done, but here are three examples ....

Kongar-ol Onda al show de David Letterman


Ayan-Ool Sam cantant khoomei a Kyzyl, capital de Tivà, a l’any 2008


Aquest, no sé qui és però les imatges són tan precioses com la música.