Love Story - Taylor Swift

Desprès de tants de records, quina cançó em recordarà aquest estiu?
Podria triar la "oficial", la Summercat de Billie The Vision and the Dancers, una altra cançó pop molt enganxosa de la "fabrica de pop amb accent una mica estrany" anomenat Suècia. També ha sonat molt a casa meva Human dels The Killers, Hot & Cold de Katy Perry, o ja fa mesos que escoltem molt This is the life de Amy MacDonald.
Una altra, que representa un estiu relaxant seria I’m Yours de Jason Mraz. O alguna cosa friki del, per mi desconegut, Dent May!
També, per motius que més endavant s’esdevindran evidents, alguna peça clàssica dels U2 podria servir. Però de moment em quedaré amb Love Story (Swift) de Taylor Swift del LP Fearless, del 2008.

Sóc professor d’anglès i sovint a classe treballem cançons, buscant paraules que falten i estudiant estructures gramaticals. Quan els alumnes van demanar aquesta cançó, sabent que cada dia és passava pel Disney Channel, vaig pensar que seria una mica cutre o, com a molt, en la línea de música per a adolescents tipus High School Musical. La lletra no diu res de l’altre mon, noia coneix noi, tenen problemes, final feliç … però té alguna frase amb gràcia i sobretot la barreja de country i pop, tant de la música com de la veu m’han agradat molt.
I el més important per ser una cançó que aportarà records, se m’ha ficat al cap! La música és enganxosa i al final la vam escoltar amb tants de grups d’alumnes que és el que em representarà l’estiu del 2009.

Suspicious Minds - Elvis Presley

De la època més admirada pels imitadors del Rei gràcies a la roba i l’estil exagerat, Suspicious Minds (James) de l’any 1969. Després del Comeback Special, aquest tema va ser tot un èxit mundial. Elvis va tornar a cantar en directe amb moltes ganes, i per molts de diners! Al estiu del 1969 el International Hotel en Las Vegas li va contractar per fer 57 concerts en 28 dies! Durant els anys 1970 es repetiria l’acord un o dos cops per any per alegria dels seus managers i acompanyants.

Després vindria la decadència amb un cos maltractat, ple de drogues, algunes legals i altres no, i amb un entorn que els interessava més el diners que la salut d’Elvis (historia que ara s’ha repetit amb el Rei del Pop, Michael Jackson), finalment morint amb l’edat de 42 anys, el 16 d’agost 1977.

That's Alright Mama - Elvis Presley

Després de un començament de carrera espectacular, Elvis va haver de fer dos anys de servei militar, del 1958 fins el 1960. Durant els primers anys dels 1960 es va dedicar més al mon del cine amb pel·lícules no precisament ben rebudes pels crítics i amb cada cop menys èxits musicals.

Al 1968, després de 7 anys sense tocar en directe, va decidir que necessitava re-encendre la seva carrera i va gravar en directe a Memphis un show especial per a la televisió. Encara que no havia marxat a cap lloc, aquesta actuació és coneguda com el ’68 Comeback Special (La Tornada) ja que tornava a ser el Elvis vibrant amb el rock & roll dels seus orígens.

És una actuació que val la pena veure si la podeu trobar i pels obsessos de Elvis hi ha moltes anècdotes molt interessants de com es va crear.

That’s Alright Mama (Crudup) va ser el primer single d’Elvis a l’any 1954, aquí la versió del ’68 Comeback Special.

Love Me Tender - Elvis Presley

Una de les grans balades que va gravar Elvis Presley.

Love Me Tender (Matson, Presley, Poulton, Darby) de l’any 1957 que formava part de la banda sonora de la pel·lícula del mateix nom.

Jailhouse Rock - Elvis Presley

On estaves tu quan … ?

Oblidant-nos de les típiques preguntes sobre JFK o la caiguda del mur de Berlin, per a molta gent, com jo, els esdeveniments que ens han marcat més també estan relacionats amb el mon de la música. Puc recordar on estava o en quina època de la meva vida van passar alguns dels moments més significatius de la música moderna, i concretament, els morts de algunes de les estrelles de pop-rock se m’han gravat a la memòria abans que altres importants fets de la nostra historia.

Recordo amb massa claredat les desaparicions de Kurt Cobain, John Lennon, Freddy Mercury, i sobre tot Elvis Presley. De vacances amb la família, el dia 16 d’agost del 1977, vam veure els titulars als diaris quan vam sortir a passejar de bon de matí abans del esmorzar.

Elvis és un dels Grans, per no dir El Gran. Amb tipus de música variada pels diferents moments i estils pels que va passar, però sempre amb aquella veu i actitud. 32 anys ja sense ell ... penjaré 3 o 4 temes dels moltíssims que m’agraden.

Jailhouse Rock (Leiber & Stoller) del 1957

Hold On Tight - ELO

Tornant al tema de les cançons que m’evoquen estius, del 1981, Hold On Tight (Lynne) del Electric Light Orchestra d’un dels primers LPs que vaig comprar, Time.

I, per a súmmum, té un vers en francès, el qual ens feia pensar que deien alguna cosa exòtica, o fins i tot arriscada ... però desprès, quan t’ho tradueixen, resulta que només era una traducció del vers anterior en anglès!

Saint Lawrence River - David Usher

Buscant el rebuscat. Resulta que a meitat del mes d’agost, com potser sabeu, es veuen molt bé la pluja de meteors conegut com a les Perseides. Impressionant, i més encara quan ens adonem que allò que veiem tan espectacular, i al qual enviem els nostres desitjos, no és res més que pols i pedretes, de la cua del cometa Swift-Tuttle.
També son conegudes com a les llàgrimes de Sant Lorenç, Saint Lawrence, ja que els cristians celebren aquest sant el dia 10 d’agost.

Pos, una cançó que no té res a veure amb aquest fet llevat del seu títol. No parla ni del cel ni de la cometa, sinó d’un riu, el Saint Lawrence River (Usher). És del LP Little Songs del 1998 del cantant britànic, però instal·lat a Canada, David Usher.

Encara així trobo que és una peça ideal per escoltar de fondo mentre ens estirem al terrat a altes hores de la nit buscant el pols de l’espai.

It Never Rains In Southern California - Albert Hammond

Mai plou al sud de Catalunya. Vull dir, California. El dijous passat, després de 2 mesos secs, el mapa del temps de TV3 ens donaven pluja a Tortosa per divendres, dissabte, diumenge, i dilluns! Després de 4 dies passejant amb les botes d’aigua i un paraigües, veig que no s’ha complert! Cosa que demostra el difícil que és pronosticar el temps, i més tenint un micro-clima especial com tenim aquí voltat per muntanyes, i amb el riu pel mig. Better luck next time!

Quina cançó més adequada per descriure el temps que fa que no veiem ni una gota “aquí baix” que It Never Rains In Southern California (Hammond) originalment cantada per Albert Hammond a l’any 1972. També ajunto la versió que més escolto jo, la de Smokie del 2000.

No crec tant en la Moreneta com fa el Conseller Baltasar, però si en la Llei de Murphy – suposo que a l’hora que penjo aquest apunt ja haurà començat el diluvi universal ...

Twisting By The Pool - Dire Straits

Tornant al tema dels records d’estiu, una cançó que sonava molt – a casa meva – a l’estiu del 1983 va ser Twisting By The Pool, dels Dire Straits. Era el primer estiu amb el meu tocadiscos propi, que per fi havia aconseguit comprar, i treia fum!

Hi ha molt de "insercion desactivada" pel Youtube i, per tant, el vídeo clip que he triat és una mica pobre però si mireu al Youtube podeu veure actuacions dels Dire Straits en directe o el clip original d’aquest tema.



Ultima hora; gràcies a la pista de ntne, crec que funcionarà el clip de veritat ... a vore si hi ha sort...


Dire Straits - Twisting By The Pool
Cargado por Dire-Straits. - Explorar otros videos musicales.

Crying Lightning - Arctic Monkeys

Oficialment, o burocràticament, el meu poble natiu queda dins de zona de la ciutat de Barnsley al comtat de Yorkshire. Com que el únic grup famós de Barnsley son els Saxon, prefereixo girar la vista cap al sud, a Sheffield, un altre gran ciutat industrial de Yorkshire, la qual està a només 18 km de la casa de la meva familia. D’aquí podem contar amb Pulp, Richard Hawley, ABC, Human League, i Heaven 17, entre altres, i els Artic Monkeys que son els més propers geogràficament parlant. Venen de High Green, un poble a 8 km de casa nostra i on hem anat a passejar i fer una cervesa algun dia sense saber que un dels millors grups de la dècada sortirien de allí.

Crying Lightning (Turner) és el primer single del seu tercer LP, Humbug, el qual sortirà a la venta durant aquest mes. La gran novetat és que han creuat l’Atlàntic per a gravar aquest disc, ni més ni menys als estudis del Rancho de la Luna al poble de Joshua Tree, California, amb totes les referències per a la cultura de la música rock que aquí trobareu.

Oh Paris - Dent May & His Magnificent Ukulele

No va ser un miratge de l’estiu, avui tornem amb Dent May & His Magnificent Ukulele, cantant Oh Paris del mateix LP que el tema d’ahir, Howard.

Friki summer!

Howard - Dent May & His Magnificent Ukulele

Alguna cosa nova i una mica rebuscada, però bona – si us agraden els ukuleles!

Dent May and His Magnificent Ukulele cantant la peça Howard (May) del LP “The Good Feeling of Dent May and His Magnificent Ukulele”, 2008.

What we need more of is science - MC Hawking

Com amenaço amb el títol del bloc, de vegades intentaré lligar l’actualitat local amb la música. La segona noticia que m’ha atret l’atenció aquesta setmana està publicada a la Veu de L’Ebre. En aquest setmanari expliquen que la Institut Geogràfica Nacional (organisme, pel que entenc, del Gobierno de España), la qual és un dels membres del patronat gestor del prestigios Observatori de l’Ebre a Roquetes, ha decidit tallar el 100% de la seva subvenció per a l'Observatori. Per si això no fos prou greu, la manera en que ho han fet i comunicat encara agreuja més els possibles problemes econòmics que això pot significar per l’Observatori.

Si els governs pensen que així sortirem de la crisi, eliminant els diners que invertim per a la investigació i futur del país, pos, anem bé!!

MC Hawking amb What We Need More Of Is Science ens demostra com el super-hero, Doctor Astro (amb una semblança curiosa al Professor Stephen Hawking) lluita contra el maleït Fundamentalist per evitar que ens converteixi en ovelles, mentre canta On blind faith they place their reliance, what we need more of is science!! Ells depenen totalment en la fe cega, necessitem més ciència!

Sembla que la cançó - seria o no, tu decideixes - és del 2004 del LP A Brief History Of Rhyme.

Bicycle Race -Queen

Aquesta setmana La Marfanta, bloc par excellence per saber el que passa a Tortosa sense sortir de casa (cosa que ens va bé als tortosins!), ens explica que per fi s’està aplicant el mètode del “pal i pastanaga” per solucionar el problema dels aparcaments a Tortosa. Un Problema que consisteix, segons uns, en que no hi ha prous llocs per a aparcar, o, segons uns altres, en que la gent aparca on li dona la gana ignorant les normes bàsiques de transit o de seguretat. Segons les noticies, es faran més aparcaments públics, i els 130 llocs de la zona del Temple ja estan casi acabats; mentre, la actuació de la policia contra els mal-aparcats també s’està endurint.

Tot plegat em fa preguntar, com fa 20 anys que ho pregunto – si algú em pot explicar per què la gent no usa més la bicicleta a Tortosa? Trobo que és una ciutat ideal per moure’s en bici, ja que el 90% és plana, i per la gent que mou de Ferreries al Temple, o des de la Raval a Remolins, seria perfecte – evidentment si parlem de sortir del centre i pujar al hospital o zones més rurals, no es massa factible però trobo que dins de la ciutat hi ha molta gent que la podria usar. I no plou!! Quan passo per les instituts i només veig motos o quan porto els meus xiquets al seu CEIP i no veig ni aparcaments per a bicis, ni bicis, em faig creus. Després la gent agafa la bici expressament per fer kilòmetres com a “esport” o s’apunta a un gimnàs, quan usant-la dia a dia, tindrien salut, i gratis, i s’acaben els problemes dels aparcaments. Però bé, aquí acabo amb la pedanteria d’avui; si us agrada l’idea, voteu-me per president!

Bicycle Race (Mercury) de Queen, pels 4 usuaris habituals de la “maquina”. Del LP Jazz de l’any 1978.