13 de gener 1939 #Franco #Tortosa

Avui fa 75 anys que Franco va ocupar Tortosa. Segons  l'excel·lent exposició que vam visitar ahir al Museu de Tortosa, va ser despres de 9 mesos de bombardejos, amb tota la gent fugida a les muntanyes i la ciutat destruida. Mirant les fotos i els numeros, sembla ser que tota la ciutat va quedar afectada i un 15% dels edificis totalment destruides. L'anecdota del video que vam vore és quan expliquen que fins i tot un dels bombardejos més feroços va passar el dia del Divendres Sant - per part de gent que despres rebrien el recolsament de l'esglesia.

La guerra civil encara durari uns mesos més - o per l'incompetencia de Franco o per les ganes de Franco de fer patir al maxim els seus oponents i la gent inocenta, i aixi assegurar un futur amb la gent (que havia sobreviscuda) callada i atemorida.

Poca cosa més puc afegir, a abanda de la tristesa i desconcert que vam sentir en sortir del Museu. La primera cosa que veus és el riu, amb el Monument que Franco hi va posar, encara en peu - 38 anys despres del seu mort.

....

75 years ago today, 13th January 1939, Franco took Tortosa after a 9-month siege.

 The so-called Spanish Civil War was in fact a military uprising and/or (deliberately?) incompetent coup d'etat. Franco rose up against the democratically elected government of Spain on 17th July 1936 and it dragged on into a civil war which continued until April 1939 with thousands of deaths on each side, and especially of innocent people who didn't even realise they were on anybody's side. Some believe that Franco deliberately fought a slow war so that the deaths and suffering would be drawn out as a reprisal (for what?) and as a lesson which Spaniards would not forget - shown through Franco then enjoying a long dictatorship before dying at home in bed in 1975.

Anyway, yesterday by coincidence we went to Tortosa's local museum to see an excellent exhibition relating to the battle for Tortosa. Photos, objects, and a video of survivor's recollections all gave a very clear idea of this "battle". Basically Franco's troops worked their way up through the Spanish peninsula and eventually arrived to the south of the river Ebro in mid 1938, but did not cross immediately to take Tortosa. Instead both sides dug in while Franco ordered his German and Italian planes (kindly lent by Hitler and Mussolini as a test run for their own future plans) to bomb Tortosa to bits. Most local citizens fled to the mountains, living in caves and make-shift shelters for 9 months while a few republican soldiers tried to hold the fort. The bombs destroyed Tortosa - apparently 75% of buildings were affected with 15% being completely flattened. When Franco finally decided to cross the Ebro, little opposition did he find here. The following short video is a fascinating English news reel from those days.

The war had already dragged on. Apart from Franco's slowness, there had been a lot of fighting around the Ebro further inland. In July 1938 the Republicans had foolishly/bravely crossed the Ebro further upriver which led to the infamous Battle of the Ebro. While they tried to hold their positions in the hills, Franco bombed them to pieces - many conscripts as young as 15 years old as all the older generations had already been called up. The mountains where this battle took place are a 30-minute drive away from Tortosa and offer a tragic picture. A wonderful countryside, but still scattered with bones and shrapnel - you can't imagine that just 75 years ago thousands of people died meaninglessly here. Anyway, Franco won the Battle, and eventually crossed the Ebro in Tortosa in January 1939, before going on to "win" the war in April 1939. The world would soon forget about Spain as that year it had other things on its mind, but Franco's dictatorship led to more hardship, cruelty, repression and deaths all the way up to 1975 - in the heart of Europe. 

Not much else I can add, except the feeling of bewilderment when we come out of the museum and the first thing we see is the monument Franco erected in the middle of the river to celebrate his victory. 2014 and the monument still stands - for more info see my previous rants!

                                                                                Photo in the exhibition.

                                                                Franco's monument - still standing.

(1) International Brigade / Fight for Democracy / Rewriting History

Tots els experts ens diuen que l’Historia és subjectiva i que sempre ens ho conten els guanyadors. OK, hi estic d’acord, però també estic convençut que hi ha uns fets indiscutibles.

Tornem a l’any 1936. Segons a qui escoltes, el govern espanyol, elegit democràticament, eren uns inutils, el demoni banyut, uns idealistes, gent en ganes de estirar Espanya fins al segle 20 d’una vegada per totes, gent en ganes de construir una república moderna i demòcrata, o gent amb ganes de vendre els seus bebes a Stalin per a fer caldo .... però, trobo que hi ha un fet que no es pot discutir. Era un govern elegit democràticament.

Segon fet; Franco va començar un cop d’estat, el qual, per la forma que ell actuava, es va convertir en una guerra civil.

Tercer fet; vist que els governs aliats miraven per l’altre costat, per motius politics, molts voluntaris d’arreu del món van anar a Espanya a lluitar a favor de la democràcia. Eren els Brigadistes Internacionals.

Quart fet; va guanyar Franco i Espanya va viure 40 anys de dictadura.

Ara que han passat els anys, i Espanya ha fet una “transició” cap a la democràcia, hi ha veus diferents sobre com s’hauria d’actuar amb aquest bagatge. Que si oblidem, que si no remenem, que lo fet està fet etc ... suposo que es pot parlar de totes les opcions mirant com altres països han actuat amb referència al seu passat fosc.

Però els fets continuen sent fets.

 A gairebé totes les ciutats d’Espanya, i moltes de Catalunya (Tortosa sense anar més lluny), encara hi ha monuments o recordatoris a la victòria dels copistes, amb debats publics sobre la convivencia o no de retirar-los. A Madrid resulta que tenen l’Arc de Triumf de Franco. I un petit monument recordant les Brigadistes que va posar l’Universitat – ni el govern ni “el estat”. Ara resulta que és aquest monument que molesta, un petit record de la gent que va venir fins aqui i va morir en nom de la democràcia, és el seu record que molesta – i, segons aquest article, van a retirar-lo. No tinc paraules. Passen coses molt grosses a la peninsula cada dia, però aquest m’ha deixat bocabadat! A gairebé totes les ciutats del Regne Unit o Irlanda tenim plaques recordant els morts, però aquí molesten (mentre gasten una fortuna restaurant el Valle de los Caidos).

...........

...........

Ever since I was a lad, I’ve heard the one about History being a subjective issue, and that History is always written by the victors. However, I still believe that a fact is a fact.

Let’s go back to 1936. Spain has a newly elected democratic government. Some say they were a bunch of idiots, some say idealists, some say they’d set up a republican democracy worthy of the 20th century, others say they couldn’t have organised a piss-up in a brewery – geniuses, back-stabbers, the devil incarnate willing to sell babies to Stalin to make his soup with ... who knows? But, Fact One, they were democratically elected.

Fact Two. Franco staged a coup d’etât which evolved (either deliberately or through incompetence) into a civil war.

Fact Three. As most foreign governments turned a blind eye it was up to politically conscious volunteers to come from all around the world and fight on the side of the democratically elected government. The International Brigades.

Fact Four. They lost. Franco won and Spain suffered a 40-year dictatorship.

Years later, and Spain is still trying to come to terms with this historical burden. 35 years after their “transition” into a democracy and there is still public debate about what’s best – whether to sweep all this under the carpet and pretend it never happened or to make an attempt at a public acceptance and explanation of this dark past, following the example of other countries. Who knows what’s best. Again, a political, psychological, and personal debate.

However, facts are still facts.

Most towns in Spain, and Catalonia (Tortosa being a prime example) retain monuments and street signs celebrating the victory of Franco and his coup. Madrid even has its own huge Arc de Triumf apparently, not to mention the infamous monument/tomb built for Franco – el Valle de los Caidos – which has just been restored for a few million €uros. Turns out there is also a small monument commemorating the International Brigaders in Madrid, on the University Campus. Turns out, according to this article, that the Franco “Theme Park” that parts of Spain resemble, does not annoy the government and is not under debate. Turns out that the monument to lives lost fighting for democracy does. And they are going to pull it down.

Luckily there are many more such monuments in cities and towns all over the UK, Ireland, USA etc, but even so, a sad sad day for Spain.
UPDATE: since I wrote this I have found these two more serious and interesting opinions on this matter and the general question of how to approach history. One by historian Richard Baxell and Two by Sheffield University PhD student Matthew Kerry.

The revolution will not be televised / They shall not pass

Aixi que, donant per perdut els Top 40, quedem amb els cantautors. Aqui tenim una que Billy Bragg ens recomana. Grace Petrie amb dos cançons, The revolution will not be televised i, recordant que demà és el 20N, que fa 36 anys que va morir Franco (hola Tortosa - ja podeu treure el seu monument!), They Shall Not Pass.

....

So, forgetting the Top 40, it looks like we'll have to stick with the usual singer-songwriters to give us some clues about the state of the world. Here's a new one that Billy Bragg himself endorses - Grace Petrie. Two songs today, The revolution will not be televised, and They Shall Not Pass - in homage to those who fought for liberty, and democracy, in Spain and Catalunya. Well-timed, as tomorrow is the anniversary of Franco's death - he died 36 years ago, although Tortosa's council seem not to have realised with their insistence on maintaining his monument in place!!

Poetry

Al seu bloc, l'autor Francesc Mompo anima a la gent a escriure haikus sobre el monument franquista que incomprensiblement encara tenim a Tortosa. Els podeu llegir al seu bloc (cada dia hi ha més), i podeu participar escrivint un. Tal com diu Francesc, poesia contra fascisme!

Si hi ha algu que em ve al cap quan sento aquesta frase, és Woody Guthrie. Aqui tenim una poesia que Bob Dylan va escriure al seu honor, Last Thoughts on Woody Guthrie.

...

As I've said many a time on the blog, Tortosa stands out in Catalunya as having the largest monument dedicated to Franco still standing - 36 years after his death!!

The author and poet Francesc Mompo is encouraging bloggers to write haikus on this subject, and so far has had a good response as can be seen on his blog. As he says, poetry against fascism! Doesn't that bring Woody Guthrie to mind?

Here's Bob Dylan's poem on Woody.

Exposicíó a Roquetes i Debat a Tortosa

Hi havia una vegada un dictador ... però ara no hi és, o si. L'entitat Memorial Democratic de la Generalitat de Catalunya, entre altres tasques, ha montat aquesta exposició, que no té perdua. Maluradament, amb 3 mesos d'esforços, no s'ha pogut portar a Tortosa, "capital" de les Terres de l'Ebre, però en un no res s'ha pogut trobar lloc al poble veï, Roquetes. Val la pena visitar-la! Només queden 3 dies, ja que el dimecres s'acaba i no sabem quan tornarà a passar per terres ebrencs ... i ara l'explicació oficial:

La simbologia franquista va ocupar hegemònicament l’espai públic durant gairebé quaranta anys. Els símbols emprats pel franquisme s'utilitzaven per vehicular la seva ideologia i exaltar el sentiment d'unitat del poble espanyol, així com mitificar conceptes com "Espanya" o "Caudillo". Amb tot, avui en dia molts d'aquests símbols continuen presents a carrers, places, edificis, etc., de tota la geografia catalana. Davant d'aquesta situació, l'exposició Símbols de Franco té com a objectiu donar a conèixer la seva existència, reflexionar sobre el paper social que van jugar aquests símbols i encetar un debat sobre la seva destinació: el museu, la interpretació in situ, etc. La mostra també té la voluntat d'oferir a la ciutadania els resultats d'una llarga i intensa recerca sobre els vestigis del franquisme al nostre país: el Cens de Simbologia Franquista de Catalunya, accessible des d'aquest web a través d'un mapa visual que permet realitzar cerques per tipologia, població o comarca.

Es tracta d'un projecte elaborat des de la Direcció General de Memòria Democràtica i el Memorial Democràtic per tal de localitzar, identificar i catalogar els vestigis del franquisme que encara es conserven a l’espai públic català. En concret, i juntament amb el cens de simbologia franquista de Barcelona elaborat per l'Ajuntament, l'estudi identifica prop de 7.700 símbols a tot el país.

A la Biblioteca de Roquetes fins el dia 13 abril. De dilluns a divendres, 16-20.30I dimecres i dissabte de 10-13.15.

I, després, el dia 15 abril (20.00h) hi haurà una taula redona a l'auditori de Tortosa sobre el tema de la simbologia franquista amb: Arcadi Oliveres (president de Justícia i Pau) , Miquel Caminal (ex-director del Memorial Democràtic), Ramon Miravall (historiador).

Per compensar tantes vibracions dolentes, una cançó alegre - del 1975, el mateix any de la mort de Franco. Aixi, només mirant els pantalons ja podem apreciar quants anys han passat ... massa!

Bay City Rollers - Money Honey. ....

When Franco died, everyone "in the know" decided it best to move on, don't speak about the past - a quiet and calm transition to democracy. Unfortunately this left many many people suffering in silence, many facts which should be made public, many injustices needing rectification, or at least acknowledgement, and repentance. The Catalan government has finally decided to take some weak steps down this road, and one of the things it has done is to prepare a list of exactly how many symbols, statues, street names, monuments etc relating to Franco are still in public places. This exhibition talks about this and invites the public to reflect on what should be done next with these non-democractic symbols.

For obvious reasons (I think), given Tortosa's resistance to debate the huge Franco monument in the river Ebro, it has been impossible to organise a showing of this exhibition here. However, we have managed to get it on display in the neighbouring town of Roquetes, and it has been very well-received.

So did Franco die a long time ago? Just check out this fashion from the same year , 1975 ...

Mashed Potato

Cada any un parell de mitjans de premsa local organitzen els premis Ebre Liders. Hi ha nombroses categories amb una votació popular per internet. Hi ha premis en positiu, Joven de l'any, Empresa de l'any etc però també està la categoria de Premi Pataca. Dins dels moltes opcions que mereixen aquest premi podem trobar el Monument de Franco. Si algú hi vol votar i ajudar la campanya, fer click aqui - hi ha un proces de registre molt facil i rapid, i despres a votar (es pot votar un cop cada dia).

A continuació ajunto l'ultima entrada del bloc de la campanya, per a que veguesseu com està el pati .....

La Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa topa amb nombrosos impediments durant més de dos mesos Reclamen a CiU, una vegada més, que contrague el compromís de retirar el monument franquista.

La biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes acollirà de l’1 al 13 de febrer l’exposició ‘Símbols de Franco’ –del Memorial Democràtic de la Generalitat-, després que la Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa no haja aconseguit trobar un espai a la ciutat, els responsables del qual poguessen o volguessen acollir-la. La Comissió ha explicat avui –en una roda de premsa- que, tot i les gestions efectuades durant més de dos mesos, ha estat impossible trobar un espai públic o privat a la ciutat disposat a acollir la mostra, i ha denunciat moltes “dificultats” i “impediments” en aquest sentit.

La Comissió ha agraït, en canvi, les facilitats ofertes des de l’Ajuntament de Roquetes, amb la cessió d’un espai a la Biblioteca Municipal, i ha recordat que a Ulldecona –on des del passat divendres està l’exposició- el consistori va tenir aquesta mateixa actitud. A Tortosa, van ser diversos els motius o excuses al·legats pels responsables dels nombrosos espais en què la Comissió va pensar per acollir l’exposició, com ara l’Escorxador, el nou Centre Cívic de Ferreries, la seu de la delegació de Cultura, el Museu de l’Ebre, el Centre del Comerç o el Col·legi d’Arquitectes, entre d’altres.

La mostra, que pren com a punt de partida l'estudi del Cens de simbologia franquista de Catalunya, divulga les dades d'aquesta iconografia al país i convida els visitants i els diferents actors de la gestió de l'espai públic a una reflexió sobre aquest llegat i la seua pervivència.

La Comissió ha anunciat també que, coincidint amb l’exposició, el Teatre Auditori Felip Pedrell acollirà el proper divendres 15 d’abril una taula rodona sobre els ‘Símbols franquistes’ a càrrec d’Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau; Miquel Caminal, ex-director del Memorial Democràtic, i Ramon Miravall, historiador tortosí. L’entitat ha subratllat, no obstant, que inicialment estava prevista una taula-debat amb altres participants més propers a la conservació del monument, però que tots han declinat la invitació menys el PP de Tortosa. CiU va al·legar estar massa a prop de les eleccions municipals del 22 de maig.

Reclamem a CiU un pas endavant
Pel que fa a la proposta que l’alcalde de Tortosa, el convergent Ferran Bel, va fer dijous passat en el marc del seu balanç de legislatura i que suggeria la construcció d’un nou pont sobre l’Ebre aprofitant la pilastra del monument franquista, la Comissió ha encoratjat CiU a contreure el compromís de retirar el monòlit i avançar així en la mateixa direcció que la federació a Ulldecona, que ha donat suport a la Plataforma per la retirada dels símbols franquistes d’aquest municipi del Montsià. A més, l’entitat ha explicat que –en una propera reunió amb l’alcalde- li reclamaran també el seu compromís perquè Tortosa aculla l’exposició ‘Símbols de Franco’ el gener de 2012, quan tornarà a estar disponible.

....

Back on Franco's monument theme I'm afraid. It has been nominated for Potato of the Year in a local poll (with "potato" being a screw-up, mess, botched job, in Catalan). Hopefully it will win and so gain more news and backing for our campaign. Hence the song ...Mashed Potato by Dee Dee Sharp.

Also including the latest press release from the campaign, with special emphasis on the difficulties we have experienced in bringing an exhibition on Franco's legacy to Tortosa. While other towns have found a place for it in 24 hours, we have not been able to find anywhere in 3 months of talking to the Mayor and councillors. Anyway ...

Exposició Símbols de Franco a Ulldecona

All you fascists (2)

Continuant amb el tema, a continuació una carta en anglès que m'han publicat al numero del mes de febrer de la revista Catalonia Today. I desprès una nova versió de la cançó de Woody Guthrie, All you fascists ... gravada per Billy Bragg amb Wilco.

.....

More of the same. Here's a letter I have had published in February's edition of the English-language magazine Catalonia Today. Swiftly followed up by Billy Bragg and Wilco singing their version of Woody Guthrie's song.

.....

FRANCO LIVES ON
Four important moments in the recent history of the Terres de l’Ebre explain the background leading to Tortosa’s present shame.
In 1936 Franco and his band of fascist troops and mercenaries attempted to overthrow the democratically-elected government of Spain. This coup d’état led to over two years of Civil War, including the Battle of the Ebro, where thousands upon thousands of young innocent lives were lost in a blood-thirsty four-month period. Franco, with the political and material support of Hitler and Mussolini, went on to win the war, while European democracies like England looked away. The result: 40 years of dictatorship, misery, repression and fear in the heart of Europe.
In 1966 Franco had a huge monument built in the middle of the river Ebro dedicated to his glory and that of the fascist soldiers who died in the battle.

Franco died in 1975 but his legacy continued to throw a dark shadow over the Ebro and its people.

Thirty-five years after his death, in 2010, the Mayor and council members of Tortosa voted in favour of maintaining this monstrosity in its original place. A heartless decision, both for those of us who believe in democratic values and, as such, do not understand how Franco’s illegal, illegitimate tyranny can still be on show in public, and to the victims and people who suffered under his dictatorship. A petition for the monument’s removal was signed by a thousand local citizens, with the backing of historians, sociologists, writers, artists, philosophers, and other public figures from Catalonia. It was ignored by Tortosa’s council, and so Franco’s legacy lives on in the 21st century.

All you fascists bound to lose

Fa 36 anys que va morir Franco i encara hem de debatre el seu legat a Tortosa! Sis anys després de la seva mort, el 23 de febrer de l’any 1981, va haver un intent de cop d’estat sobre la jove democràcia espanyola, que afortunadament va acabar en no res. Això podria explicar les ganes de fer una transició “tranquil·la” sense remenar el passat, i així puc entendre que en aquell moment hi haguis una certa complicitat en el tema local de que m’interessa parlar – per que no van retirar el monument a Franco del riu Ebre? I ara, 30 anys despres del 23F? Arguments, ja els he dit tots en apunts anteriors, només em queda repetir l’estupefacció de veure com generació darrere generació de catalans tolera aquest monstruositat i atac contra el sentit comú i la memòria de tot el que va fer Franco.

Bé, novetats en la campanya per a la seva retirada inclouen una entrevista de Matthew Tree que es va fer a Tortosa el divendres passat, parlant clar i català. Val la pena escoltar-li.

I després Woody Guthrie. Als anys 40 mentre els anglesos els tocava lluitar contra Hitler, en part “gràcies” a haver tolerat a Franco anys abans, Woody Guthrie ficava la seva gra de sorra cantant contra el fascisme.
....

Franco died in 1975, 36 years ago, and we are still gingerly debating his fascist legacy in Tortosa! 6 years after his death, 23rd February 1981, there was a failed coup d’etât in Spain. Perhaps this explains why the transition to a democracy was done quietly and carefully with the least possible feather-ruffling, and maybe it was not a time to anger right-wing nostalgists by removing the monument that Franco erected in the middle of the river Ebro in Tortosa. But now, decades later?!

I have already explained my arguments in previous posts, so today I’ll leave you with an interview (in Catalan) with the “English” author Matthew Tree who has lived in Catalonia since 1984 and can hardly believe we still tolerate this fascist memorial in the centre of our beautiful city.

After Matthew, Woody Guthrie. Back in the 40s while the English were fighting Hitler, thanks, in part, due to our tolerance of fascism’s victory in Spain, Woody Guthrie was doing what he could with his fascist-killing machine!

1936

Al novembre del 1938 va acabar la Batalla de l'Ebre, una altra gran perdua de vides humanes. Aquesta setmana mateixa he tingut la sort de sentir un dels pocs supervivents d'aquest disastre.
Dins del caos que hi havia a la banda dels republicans, hi havia de tot i no és feina facíl esbrinar qui tenia rao ni saber si les coses els podrien haver anat millor, però, bé, sense ser anarquista (crec), he trobat aquesta cançó pel Youtube.
1936 dels Sin Dios.

The Battle of the Ebro ended 72 years ago this week. And just this week I have had the fortune and honour to hear one of the few survivors from that battle, the final grand battle of the Spanish Civil War. Thousands of lives were lost on both sides - for what?
The democratically elected republicans who stood up against Franco's coup d'etat were a mixed bunch, and I am not going to be the one who says who was right, the marxists, stalinists, anarchists, republicans .... However, I like this anarchist song I found on Youtube - with English subtitles. 1936 by Sin Dios.

Embarrassment

Han passat uns dies de reflexió i ja ha tornat a caure una capa de pols damunt del monument franquista que tenim al mig del riu Ebre. Prometo que l’apunt d’avui serà l’últim sobre el tema – aquest mes!

Tal com es preveia, el 8 de novembre al plenari de l’ajuntament de Tortosa els 10 regidors de CiU i el regidor del PP van votar en contra de la moció de retirar aquest símbol franquista del riu. A favor de la moció, els 10 vots de PSC, ERC, i ICV.

Els arguments donats no m’han acabat de convençer.
Que si ja ha estat 40 anys aquí, ara forma part del nostre paisatge. També hi formava part un abocador incontrolat o edificis en desús. No pel simple fet de estar present molt de temps, ens obliga a mantenir-ho per a sempre.

Que si ja no té simbologia franquista. Això bàsicament no és un argument, sino una mentida. Que pensen, que l’aguila aquest és l’aguila de la pau? Que pensen, que aquell soldat falangiste és dels cascos blaus? I no ho dic només jo, sino els historiadors.

Que a Tortosa no hi ha debat i que l’immensa majoria de gent vol mantenir el monument. Precisament aquesta campanya, recollida de signatures, el 45 % dels regidors, tema de conversa a diari entre la joventut, demostren que si que hi ha debat.
No m’atreveria a dir que són majoria els tortosins que hi volen retirar, però puc afirmar que no són el “ningú” com ens diuen. De totes formes, el monument s’ha de retirar per llei – una llei aprovat amb els vots de CiU!

I s’ha de retirar per seny. Els tortosins no han de pensar cada u només en ell mateix o en Tortosa, sino en el que representa aquest monument per a la gent que va patir a la guerra, o en la dictadura de Franco. No és qüestió només del que voldria jo o tu o l’altre persona, sinó fer-ho per la gent que van sofrir, i sofren.

Musicalment, anem a Embarrassment (Una Vergonya) dels Madness.
....................

Following on from the Franco monument issue of recent posts, believe it or not, but Tortosa’s council have voted to keep it just where it is!

The arguments offered to support this incredible decision include the following – and my opinions.
That the monument has been here for 40 years and forms part of Tortosa. In much the same way a derelict house or rubbish tip might form part, I’d say, but this is no argument for keeping it forever.
That all Franco-ist symbols have been removed from the monument. This is not an argument, this is a lie. It has, very visibly, a gigantic eagle, typical symbol of fascists (and very easily distinguished from a dove of peace), and a Falange soldier. We could go on to discuss that every last rusty screw of the monument has, and can only have, the meaning that the artist gave it – an eulogy of Franco.
That the immense majority of citizens of Tortosa wish for the monument to remain, and that there is no local interest in this question. Excuse me – the petitions, 45 % of councillors, different well-known local personalities, and the fact that young people discuss it on a daily basis seem to give the lie to that one.

Having said that, this is not the main question. Tha facte is that the local council are obliged to remove all Franco-ist symbology by law, a law passed by their very own political party in the Catalan Parliament.

I would also add as the most crucial point that it is not a question of what I, you, or the next person wants, but rather what should be done. We should think not of ourselves but of the thousands who really suffered in the Civil War or under Franco’s dictatorship. In 2010 we can do little else for the victims of Franco but this small step.

And a song, as this is a song blog, Madness with Embarrassment.

Avui

Des de la Comissió per la retirada de la simbologia franquista de Tortosa del Casal Popular Panxampla us volem comunicar els darrers suports rebuts, que s’afegeixen a la trentena de persones públiques i entitats socials que les darreres setmanes han demanat la retirada de la simbologia franquista de Tortosa.

La Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Tortosa. Amb aquest posicionament es demostra que la ciutadania de Tortosa vol una ciutat moderna que mire al futur.

Josep Maria Sànchez Cervelló (historiador i professor de la URV).“La cultura democràtica no ha de ser incompatible amb la conservació dels monuments franquistes, sempre que es treguin de la via pública de les ciutats i poblacions".

Aurora Bau. Historiadora i presidenta de l'Associació pel Dret a Morir Dignament a Catalunya, neboda de Joaquin Bau.

Muriel Casals. Presidenta d’Òmnium Cultural i professora del Departament d’Economia i d'Història Econòmica de la UAB.

Estrella Ramon. Professora i escriptora.

Des de la Comissió valorem molt positivament la decisió de l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, de canviar el nom del barri 13 de Gener, tot i que haguérem preferit que l’alcalde hagués canviat el nom del barri per dignitat democràtica i no justificant la decisió per una qüestió administrativa. Entenem que aquesta decisió és conseqüència de la pressió popular exercida per la ciutadania, i pel posicionament de destacades personalitats del territori i dels Països Catalans, que continuen i continuaran posicionant-se favorablement a la moció popular. És per això que considerem més que oportuna i necessària la inclusió d’aquesta demanda en la moció popular presentada, per tal de reclamar un acord que durant tres dècades s’ha incomplit.

Finalment volem invitar la ciutadania a participar del ple de dilluns 8 de novembre, a les 19:30h, a l’Ajuntament de Tortosa. D’altra banda, animem a l’alcalde Ferran Bel i a les regidores i regidors de Tortosa, a ser valents, i per dignitat democràtica, votar favorablement la moció popular.
Tortosa, 7 de novembre de 2010. Comissió per la retirada de la simbologia franquista de TortosaCasal Popular Panxampla

.......

I per acabar, una nova carta personal, publicada a El Pais.

El monumento de Franco

BRIAN CUTTS - Tortosa, Tarragona - 07/11/2010

En Tortosa tenemos el monumento franquista más grande de Cataluña. En medio del río Ebro, que tanto representa para la gente de estas tierras. Treinta y cinco años después de la muerte del dictador, todavía toleramos su monumento dedicado "A los combatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro". Algunos nos dicen que si le quitamos algunos símbolos fascistas, lo podemos convertir en un monumento para todos, ¡incluso para la paz! La verdad es que toda la obra en sí es franquista de pies a cabeza. Otros nos dicen que hay otras prioridades en Tortosa antes de gastar dinero deshaciéndonos de esta monstruosidad. Tienen razón, pero tampoco podemos olvidar que una prioridad para la gente del Ebro es la de enterrar de una vez por todas el símbolo de un régimen ilegal y cruel.

El Parlament de Cataluña aprobó la ley de la Memoria Histórica con los votos de PSC, ERC, ICV y CiU. Esta ley nos ha llevado a tener el censo presentado por el Memorial Democràtic de la Generalitat, sobre simbología franquista, donde se explica que el monumento no puede quedarse en el río y tendríamos que pasar a su museización, todo esto subvencionado con dinero de la Generalitat.También se ha presentado una campaña popular con más de 2.000 firmas pidiendo que el Ayuntamiento de Tortosa retire el monumento. Pero, de momento, parece que el alcalde y su partido no quieren tomar esta medida. ¿Cómo es que el alcalde de Tortosa, de CiU, hace oídos sordos al reclamo popular de la gente, y a la ley que su propio partido aprobó?

Humour

Video impactant sobre el monument de Franco, i Viva la XV Brigada

Un video molt interessant sobre els motius per retirar el monument de Franco, que encara està clavat al mig del cor de les Terres de l'Ebre.
Pels motius en contra de retirar-ho, tot sembla que, si no hi ha canvis, haurem d'escoltar les opinions de l'alcalde de Tortosa quan l'ajuntament debat el tema ...

I de regal, una altra carta que he fet sobre el tema, que ha sortit publicada a la premsa local aquesta setmana:

PER UN RIU SENSE FRANCO
El riu Ebre uneix a les Terres de l’Ebre i a la seva gent. Tothom se sent identificat amb el riu; per a molta gent representa una manera de viure, per a altres és un símbol de la nostra identitat col·lectiva. Sigui com sigui, l’Ebre és part de la nostra vida. Una vida que, al seu pas per la ciutat “capital”, té una ferida oberta. Que allò tan important per als ebrencs com el riu tingui encara el monument feixista de Franco clavat al mig és d’una vergonya impressionat.
Ja han passat trenta-cinc anys des de la mort del dictador, han nascut una o dues generacions d’ebrencs que només han viscut en pau i democràcia, i no té cap sentit que el lloc més emblemàtic del nostre territori hagi d’aguantar encara la petjada de Franco. Aquesta monstruositat no té cap sentit d’existir. Bé, no l’ha tinguda mai, però ara encara menys. Vivim a la Unió Europea del segle XXI! Repeteixo, som al segle XXI.
S’han donat molts arguments pobres sobre els motius per mantenir el monument però els fets són més forts. Va ser erigit per glorificar els morts del bàndol franquista que va tombar un govern democràtic, per reemplaçar-lo amb quaranta anys de dictadura, misèria i repressió. A pesar d’alguns canvis, avui dia encara manté símbols franquistes com l’àguila, o la creu de la Cruzada nacional-catòlica. El fet més rellevant és que el monument en si mateix és franquista de cap a peus i amb això al riu ja n’hi ha prou per a que els ebrencs no puguem gaudir plenament de la democràcia i la pau.
La campanya per treure el monument del riu ja fa anys que va. Han passat ajuntaments i governs de tots colors però el monument, i la glorificació del feixisme, s’han aguantat. Suposo que ni Franco mateix s’imaginava que toleraríem el seu llegat tant de temps. Però sembla que amb el pas dels anys hi ha cada cop més gent que ho té clar i que ja no té por de dir les coses com són. Aquest mes el Casal Panxampla ha presentat 2000 signatures per a demanar que l’ajuntament de Tortosa presenti una moció per desfer-nos del monument. Tortosa ha de pensar no en ella mateixa en aquesta qüestió sinó en les Terres de l’Ebre perquè tot allò que afecta al riu ens afecta a tots els ebrencs. Al mateix temps, la Generalitat també s’ha pronunciat a favor de treure’l i en pagarien les despeses. Crec que no s’ha de demorar més, ni intentar explicar el monument ni tolerar-lo un dia més. Què farem després amb aquest tros de ferro, i que hi podríem construir en el seu lloc? Són preguntes secundàries. Per a caminar, s’ha de començar fent el primer pas. I va sent hora que Tortosa camine cap al futur sense por.

La cançó d'avui, Viva la XV Brigada del Christy Moore, sobre les Brigades Internacionals que van lluitar per la democracia a Espanya mentre els governs britanics, entre altres, rentaven les mans.

In this emotive video, Catalan writers, teachers, professors, historians, philosophers, artists express their desire that Franco's monuments should be removed from the river Ebro.

Among the reasons given are: what it represents (still today) for the victims of Franco's repression; how can we tolerate a monument celebrating Franco's illegal and cruel coup d'etat; would Germany and Italy have monuments referring to Hitler or Mussolini; although some Franco-ist symbols were removed, the monument itself represents what the sculptor wanted it to when he designed it; why should Franco and his works be considered a legitimate government of Spain; we are in the 21st century and Tortosa and the Ebre do not deserve this image; we do not necessarily need to destroy it as it could be stored in a museum for historical and educational reasons, or for anyone who still looks back on Franco with fond regards; we should forget Franco and build something in its place for the people, a new pedestrians' bridge or a monument for freedom ...
Arguments for maintaining the monument in place? I'll wait for the political debate in Tortosa's next council meeting to hear what our Mayor has to say ...

I also include above a copy of my letter published in the local press this week. In one line, how can the capital of these lands, suffer this scar on the river Ebro with everything it means for us, as we move into the Europe of the 21st century. By the way, any monuments to Hitler or Mussoloine left?

Today's song - Viva la XV Brigade by Christy Moore about the International Brigades who fought for democracy while the English government washed their hands.

Escultura es cultura, del Màrius Serra

Article de Màrius Serra a La Vanguardia

Escultura es cultura

El próximo ocho de noviembre se vivirá de un modo distinto en Barcelona y en Tortosa. Barcelona estará sumida en la visita del Papa, que el día antes habrá consagrado el templo de la Sagrada Familia. Tortosa, por su parte, asistirá expectante al pleno municipal en el que se votará la moción popular presentada por la "Comissió per la retirada de la simbologia franquista de Tortosa" del Casal Popular Panxampla, avalada por 2000 firmas. En ambos casos, la escultura tendrá un papel primordial. En la Sagrada Familia, porque la bendición papal incluirá los horripilantes robocops de piedra con los que Josep Maria Subirachs ha ido poblando la fachada de la Pasión del Templo Expiatorio desde 1987. En Tortosa, porque votarán retirar la escultura de Lluís Maria Saumells que preside el Ebro desde mediados de los sesenta. Un monumento de bronce que podría figurar en el libro Moritz de récords como el símbolo franquista más gordo que queda en la Catalunya del siglo XXI.

Son dos casos distintos, pero presentan concomitancias. Las esculturas de Subirachs provocaron en 1990 una repulsa pública convocada por un colectivo de artistas a la que se adhirieron nombres como Tàpies, Bohigas, Brossa, Perejaume, Barnils, Monzó o La Fura dels Baus. Se celebró una manifestación frente a la Sagrada Familia en la que los participantes podían subir a un pedestal y soltar su opinión sobre la obra. Recuerdo que participé leyendo anagramas compuestos con las 19 letras del nombre del artista, como por ejemplo "Ja ho escups amb ira, sir" o "Boc, ja hissa més púrria!". De nada sirvió el jolgorio. Dos décadas después, los inquietantes robocops de Subirachs siguen ahí, a la espera que el Papa los bendiga.

La verdad es que el aguilucho imperial está muy bien conseguido, por no hablar de las estilizadas flechas sobre las que se sustenta la obra, que piden a gritos la compañía de un yugo.En Tortosa son más sagaces. La moción llega a la instancia de poder que puede decidir la retirada de la obra: el consistorio. Prosperará si CiU, que ostenta la alcaldía, vota a favor. Pero el alcalde Ferran Bel no lo considera una prioridad, apelando al valor artístico de la obra y al hecho que ya se retiraron los símbolos franquistas que contenía. El alcalde Bel se refiere al víctor de Franco, las letras en las que se leía "Al Caudillo de la Cruzada y de los veinticinco años de paz" y las placas que conmemoraban la inauguración del monumento en 1966. Bel tiene razón en lo del valor artístico de la obra. La verdad es que el aguilucho imperial está muy bien conseguido, por no hablar de las estilizadas flechas sobre las que se sustenta la obra, que piden a gritos la compañía de un yugo.

Es tanto el interés artístico que sucita que el señor alcalde pecaría de egoista si, como parece insinuar, votara en contra de retirarla de su emplazamiento actual. Una obra de un artista tan ilustre como Lluís Maria Saumells merecería sin duda ser degustada por otros públicos. Está muy bien que ahora la fotografíen los turistas, pero ¿por qué no cederla solidariamente en exposición itinerante? Sin más dilación, podrían mostrarla en la Sagrada Familia, cerca de la fachada de la Pasión, con motivo de la inminente visita papal. Luego, a finales de noviembre, tras el Barça-Madrid, tal vez merecería plantarse en la barcelonesa plaza de Sant Jaume y, según fuera recibida por la ciudadanía, ir itinerando de plaza mayor en plaza mayor, incluso fuera de Catalunya. Seguro que al alcalde de Valladolid le gustaría. Eso sí, con la debida reposición de todos los elementos que le fueron sustraídos por razones ajenas al mérito artístico, vulnerando así el derecho moral que el escultor Saumells, como cualquier artista, tiene sobre la integridad de cualquier obra de su autoría.

Màrius Serra. La Vanguardia. Dimarts, 26 d'octubre de 2010

Tortosa a TV3

Mira que Tortosa té coses boniques per a sortir a la tele, però només sortim a les noticies per una cosa de la qual hauriem de haver perdut el temor fa 35 anys.

La noticia de TV3.

Caurà el monument de Franco?

Continuant amb el tema monument de Franco al mig del riu Ebre – ja és prou gros que 35 anys després encara estem parlant-ne – fa 2 anys va haver una campanya bastant important per treure-lo del riu. Van haver mocions a l’ajuntament de Tortosa i l’oferiment de la Generalitat de costejar-ho. Es va obrir un Facebook que encara està actiu. La meva petita gra de sorra va ser aquesta carta enviada a la premsa local. I, després, la cançó Walls Come Tumbling Down, del Style Council que ens diuen que la força de la gent si que pot canviar el status quo.

La carta:

EL MONUMENT DE FRANCO
Treure o no treure el monument del riu de Tortosa, aquesta és la qüestió.
Tot i que no sóc de Tortosa ja fa 20 anys que visc aquí i, els primers anys, residia en un habitatge de cara al riu i el monument. A pesar de “l’estima” que li vaig arribar a tenir, no dubtaria ni un segon en treure’l del riu. I menys ara, que la Generalitat s’ha ofert a costejar les despeses.

Monument: “Obra d’escultura o d’arquitectura erigida per perpetuar el record d’una persona o un fet memorable.”
Diuen que ja no és “de Franco”, que li han tret els símbols franquistes, i ara és de tothom i ens serveix per no oblidar el que va passar. Però el quid de la qüestió és que el va fer construir Franco i, per a mi, representa ara exactament el mateix que representava llavors – una llosa sobre Tortosa i els seus ciutadans.

Hi ha mil maneres de “perpetuar el record” de la Batalla de l’Ebre i les fites de Franco, sense haver de recórrer precisament a una obra del mateix dictador! Només cal aixecar la vista i deixar anar la imaginació per trobar propostes totes molt més dignes i educatives que el tros de ferralla que ens va deixar Franco per a que “no l’oblidem”.

Diuen que hi ha altres prioritats, però jo no ho veig com una despesa per a superar el passat sinó com a una inversió per al futur. Ara, quan Tortosa està buscant el seu paper per al segle XXI, per què no aprofitem el moment i fem un pas endavant? Tortosa, que vol ser capital, un contrapès a les grans aglomeracions del nord; per què no pot ser capital d’unes terres que intenten no només que no s’oblidi la guerra sinó que no s’oblidi la pau? Tortosa necessita la seva Silicon Valley, la seva marca de distinció que ens porti cap a un futur propi. No cal que això depengui de petroquímiques, o nuclears. Podem buscar un model de futur digne que Tortosa, i les TTE, es mereixen.

Podria aquest model ser un Centre per a la Pau? Comencem amb l’enderrocament del monument, a curt termini construïm un museu i centre d’estudis, que ens porti cap a la realització de congressos i convencions a nivell nacional i internacional. Tot és possible - jugant un paper no només pacífic sinó també actiu en aconseguir la pau. Calen unes decisions valentes i fermes. Val la pena provar-ho tant pel que pot representar com per al futur de Tortosa?

Altres ciutats han trobat fórmules diferents per no perdre la memòria del passat. A Sheffield han convertit el centre de la ciutat en un Jardí per la Pau on hi ha recordatoris diversos, tots ells extraordinaris, pedagògics i emotius al voltant de les diferents guerres d’arreu del món. Fem un cop d’ull a la placa dedicada als Brigadistes que van perdre la vida a la Batalla de l’Ebre i veurem que hi ha altres maneres de no oblidar.

......

Still on with Franco´s monument, today I have posted a letter I sent to the local press 2 years ago when there was a popular campaign to have it removed. This failed to get a majority backing in Tortosa’s town hall and failed. However, as we said yesterday, the fight is not over and another attempt is taking place as we speak! In my letter I suggested they look at Sheffield’s Peace Gardens if they want ideas on how to commemorate and promote peace rather than remembering war by outdated fascist monuments.

Today’s song, Walls Come Tumbling Down (1985) by the Style Council tells us how people’s power can achieve whatever we want.

Franco and the river Ebro

Si tolerem això ....
El Casal Panxampla ha tornat a donar una bona espenta a la campanya per eliminar la vergonya més gran de Tortosa. O sigui, treure el monument franquista del riu. Potser si algú de fora de Tortosa està llegint aquest apunt no s’acabarà de creure el que dic, però la foto ho demostra – 35 anys desprès encara tenim la “gloria” de Franco damunt de natros a Tortosa. Una vergonya per Tortosa i tot el territori ebrenc ja que el riu ens representa i ens dona la nostra forma de viure i no mereix tenir aquest tros de ferro feixista plantat al mig.
En propers apunts penjarem els motius (obvis) per treure el monument.
Per avui, però, començarem amb una explicació en anglès amb més detalls ja que si algú d’Anglaterra visita el bloc hauré de començar l’explicació al 1936! Estalvio la lliçó per a vatros en català perquè estic segur que, malauradament, la coneixem, però si voleu llegir el breu historia en anglès podeu afegir alguna correcció si cal.

Tot seguit per un video amb imatgens de Franco i la guerra amb la cançó Si Toleres Això, Els Teus Fills Seran Els Proxims, que els Manic Street Preachers van gravar a l’any 1998.

A brief history of Franco and the river Ebro. General Franco led a military uprising against a democratically elected government in Spain in 1936. This led to a civil war which lasted until 1939. Franco, leading a union of fascists, pseudo-fascists, right-wing extremists, catholic extremists, and others of that ilk, received the backing of other fascist powers such as Germany and Italy who provided man-power, weaponry, technology, and money. The democratic government, on the other hand, received very little aid or support from other democratic governments (obviously here we must remember the heroic volunteers of the International Brigades who went where their governments refused to go). England, for example, carried out a dry-run of its non-intervention appeasement policy which would later turn out to be so “successful” regarding Hitler!

Communist Russia did offer some help as the elected government was a left-wing amalgam of various tendencies. I say “help” as this later became more of a hindrance when Russia tried to take control of the situation, facing off stalinists against marxists, or was that leninists against anarchists, or was that trade-unionists against socialists! To cut a long story short, this eventually led to in-fighting and repression amongst the same side!

As with all civil wars, some people took up arms willingly but many were simply recruited depending on which side of the battle line you lived. Most people were more worried about finding money or food to get by, I suppose, than dying for their ideals. Anyway, death, misery, and destruction followed, more so on one side than the other as, while the “lefties” fought with old-fashioned Russian rifles, Franco was trying out Hitler’s new war planes.

The decisive battle for Franco’s victory and entry into Catalonia was the Battle of the Ebro. Thousands of people were killed in mass air-borne bombing raids as a futile resistance effort was crushed by Franco. The war in Spain was already virtually won, and only time and patience would have been necessary to overrun Catalonia but some historians believe that Franco deliberately sought and prolonged this battle so as to serve a lesson no one would forget. Many of the people who died were young men of no more than 16 or 17 years of age, as the recruiting age had become lower and lower for obvious reasons.
Eventually Franco won which led to 40 years of dictatorship and hardship – let’s not forget that Europe and the USA tolerated this and eventually became “buddies” with him.

The objective behind this lecture is to give a little background to the present polemical situation in Tortosa.
In the 1960s to remember the Battle of the Ebro and offer “glory” to the fallen (on Franco’s side), a fascist monument was erected in the river Ebro as it flows through the capital city of this region, Tortosa. Thirty-five years after his death and the introduction of democracy, membership of the EU and NATO, and a change of millennium, the monument still stands!
Admittedly the first years after Franco’s death was maybe not the best moment to upset nostalgic extremists or the army (as seen in the attempted coup in 1982), but I think no one now can have any doubts about Spain’s acceptance of democracy. Governments have come, governments have gone, but no one has had the political will to carry out the people’s will.

While there have been various social-citizen campaigns to have this monstrosity removed, obviously there are arguments in favour of maintaining it: some say it helps us remember how bad the Civil War and Franco were; others claim, if we remove its fascist symbols it could commemorate the fallen on both sides; or, suitably explained, it could be a monument for peace; it’s a touristic photo of Tortosa; it symbolises Tortosa for many people; its removal would be an unnecessary waste of time and money, and so on ....

Personally I am not convinced by any of these. Nor are the 2000 people who have signed a petition asking Tortosa’s council to take steps to get rid of this horror. Apparently the council will debate this next month – watch this space!

The Manic Street Preachers sang about the Spanish Civil War with If You Tolerate This, Your Children Will Be Next on 1998’s album This Is My Truth, Tell Me Yours. Here's a video with images of Franco and the Civil War.

foto de La Marfanta