divendres, 29 de juliol del 2011

10538 Overture - ELO

Com cada estiu, el bloc també se sent letàrgic. Per descansar una mica i canviar d’aires, farem el mateix com cada any. Per tant, toca el Tercer Anual “Apunts-MonoTematics-BiSetmanals-Sobre-Un-Dels-Grups-Millors-Mentre-Dura-Aquest-Calor”.
Els estius anteriors ha tocat a Elvis i als Beatles. Potser la opció d’aquest any no estareu tan d’acord en mi si és un dels Més Grans, però doneu-los una oportunitat! A l’any 1971 el grup The Move (Flowers in the rain, Blackberry way), després de diversos canvis, consistia de Roy Wood, Jeff Lynne i Bev Bevan. Aquests tres van decidir buscar nous horizontes i van formar un grup nou, the Electric Light Orchestra (ELO). Tal com queda clar amb el nom, l’objectiu era barrejar musica rock amb instruments tradicionals d’orquestra – violins, violoncels, baixos, etc. A més a més van dir des del primer dia que volien continuar on s’havien quedat els Beatles – cosa que també es veu, degut a l’experimentació i riscos que feien amb els primers LPs, i l’habilitat de escriure melodies que “enganxen” que aniria sortint amb el pas del temps. El primer LP va ser The Electric Light Orchestra, any 1971. I potser la peça més emblemàtica i coneguda, el 10538 Overture (Lynne).

...

As usual, to ease our way through a long hot summer, we are going to have a series of posts on one of the greatest singers or groups in the History of Pop Music. Past stars have been Elvis and the Beatles. This year, it's ELO's turn! Bev Bevan, Roy Wood, and Jeff Lynne decided to turn the group The Move into something different, with a special focus on orchestral instruments and arrangements, in their words carrying on from where The Beatles left off! The first album, Electric Light Orchestra, came out in 1971 with hits such as this, the 10538 Overture.



dijous, 28 de juliol del 2011

Good Vibrations per l'Ebre ? De moment, no ...

Bé, abans de prendre uns dies de descans virtual, com està el tema de l’Ebre? Pos, igual que sempre – fotut! Com que som europees hem de seguir la legislació europea i la directiva en qüestió, la Directiva Marc d’Aigües, explica molt clarament que, per tots els rius s’ha de fer un Pla d’accions i usos, dins d’un cert temps i seguint un cert criteri. Resulta que el Pla per l’Ebre porta més de 2 anys de retard, amb denuncies des de la Comissió Europea inclosa! Fins i tot les ultimes noticies són que portaran el Govern Espanyol als Tribunals de Luxemberg – o sigui, multes a pagar entre tots els contribuyents!

Per que tarden tant? Perquè aquest Pla ha de designar un regim de cabals minims pel riu que poden garantitzar uns minims condicions ecologics –uns minims, no demanem molt!
Pos, no saben com fer quadrar aquest cabal escas però necessari que haurien d’adjudicar, amb el fet que casi tot l’aigua de l’Ebre o està donat o està promes a nous usaris. La Comissió Tecnica de les TTE va calcular un regim de cabals fa 3 anys, i ho vam aprovar entre tots els parts interessats i al Parlament de Catalunya, abans d’enviar-ho al Ministerio. Sembla que el Ministerio ho ha ficat en un calaix i està esperant el moment de treure del barret un numero magic de cabal que acontentarà als usaris i politics, més que un cabal real i cientificament calculat.


Per no parlar de l’estat del riu – fatal. Quan diuen que està en bon estat, només miren els factors que els va bé, però n’hi ha d’altres que pinten malament. Per no parlar del creixement infinit dels algues, cosa que ens ha portat a la plaga de la mosca negra, i problemes greus pel nuclear de Asco. Al Japò els va fer falta un terretremol i un tsunami, aqui amb un grapat d’algues els podem aturar.


Estem en crisi. No hi ha diners. Retallem en tot. No es farà el nou hospital a Tortosa, i el que tenim, pos, a tancar plantes o fumar fora a metges i infermeres. Els nous instituts i escoles no es faran. Fora plantilla de professors, retallem la sisena hora. Peroooooooooooo, no se sap com, s’ha trobat diners per continuar amb el “canal” Xerta-Senia. El 25% dels pressuposts de la Generalitat al Baix Ebre són per aquesta obra. Un Canal que ens diuen és per a regar, però no té ni regants ni plans de regadiu, i el govern valencia frota les mans mirant com les obres s’apropen a la seva comunitat. Oi que els regants no poden pagar-ho? Pos, no us amoinesseu, aqui tenim una gent que compraran l’aigua si aneu allargant els tubs .... bla bla bla, l’historia de sempre. L’historia del canal Segarra-Garrigues, que és per regar, però no se sap com, ara fa un transvasament “petit i temporal” a 40 pobles ... i poc a poc, els tubs s’apropen a Barcelona.


El Delta sense aigua ni sediments, la riquesa del Mar de l’Ebre a l’aire, un riu que fa pena, i un transvasament de jovens cap als capitals per no tornar mai més.
Bon estiu!
...
Before taking a well-earned summer break and reducing my blog activity, a quick review of the state of the river Ebro, one of my keen protest activities. According to the European Comission, Spain is now over two years behind schedule with its publication of the Ebro River Plan, and will be taken to EU Courts – i.e. fines to be paid by tax-payers for governmental incompetence, yipee! Why the delay? Because EU legislation is trying to protect the fragile state of European rivers and has said that as part of this plan, each river must have a “minimum flow” calculated and adjudicated which is to guarantee a minimum ecological state. Technicians and scientists have calculated this figure for the Ebro but the government has put it to one side as it doesn’t add up with all the water they wish to allocate for irrigation, industry, tourisim, golf, etc. It seems like the govt. are “working” on a new calculation which will, surprise surprise, please everyone except those who worry for the river’s future. A political decision rather than a scientific one.


Added to this, the Ebro water quality is in very bad state, stagnant areas being overgrown by algea, leading in turn to the current plague of the very nasty “black fly”. Algae have even been blocking up the water intake on a nuclear power plant up river, causing serious cooling problems! Who needs earthquakes and tsunamis when you have river-weed? Don’t tell Al Qaeda!


Under the guise of irrigation canals, there are many suspicious public works being carried out which, if history is anything to go by,will eventually lead to long-distance water transfers for touristic projects, bleeding the Ebro dry.


The Delta is without a decent river flow, or the sediments it needs for its stability. The only resource the lower Ebro lands have is on its last legs, and our youngsters also have to follow the water to the big cities to get jobs, bleeding this area dry of any kind of future. Happy Summer
!



dissabte, 23 de juliol del 2011

El Tortosa del segle 20.

Copiem aquest interessant apunt de La Marfanta:

La Tortosa dels anys quaranta també reviu al Renaixement
Publicat per Gustau Moreno


El dissenyador tortosí Quimo Panisello crea joguines i souvernirs amb motius i productes comercials de mitjan segle XX ·Xocolata Creo. Sifons de marques com Carbónicas Cid de Roquetes o Ebro, el sifó higiènic de la Cava, Jesús i Maria i Camarles. Joguines de llauna. Cartilles de cal·ligrafia com les de Rubio, però amb dibuixos i gravats de Tortosa. Imants de nevera amb la forma d’una camiseta antiga del Tortosa o de l’equip del col·legi Sant Josep, o bé d’altres amb productes com anís Ebro, patates Chimo-Chips, sèmola Nomen, fixador Gamundi o pastilles de sabó Jabonera. Capsetes amb forma d’estrella per guardar estrelletes de Migcamí, i retallables de camionets tortosins d’empreses com JABS, olis Panisello, o fins i tot un mític autobús Ebro.Lo Taulell al Carrer, a la Festa del Renaixement de Tortosa, té enguany una parada que rememora alguns dels productes i de les firmes comercials que hi havia a la ciutat durant la postguerra.

Es tracta d’una iniciativa del dissenyador Quimo Panisello, que ha comptat amb la col·laboració de la botiga de pintures JABS, al carrer Pintor Gimeno. Panisello ha explicat que la seua professió i el seu gust per l’estètica retro l’han portat a dissenyar i reproduir alguns dels articles i productes dels anys quaranta i cinquanta del segle XX, en forma de joguines o de souvenirs. De moment, els articles que estan tenint més acceptació són les llibretes de cal·ligrafia. Hi ha sis models diferents, amb dibuixos del riu Ebre, el barri de Ferreries, la Tortosa antiga amb el riu, la plaça de l’Àngel, lo Carrilet, i l’hostal de Don Ramon. La paradeta de pintures JABS amb Quimo Panisello es trobarà instal·lada, durant aquests dies de Festa del Renaixement, a la plaça Agustí Querol, a sota dels porxos de Baratijas, un altre dels negocis tortosins més tradicionals.

Anyway you want it - Journey

A Tortosa estem de festa i, malgrat algun polemica, pensem passar-ho bé. Com lligar una cançó? Pos, és la Festa del Renaixement. Els del Big Bang Theory també van anar a una Festa de Renaiexement en algun episodi. I en un altre episodi Sheldon i la mare de Leonard van cantar aquesta joia dels Journey, Anyway You Want It ...

...

Tortosa is celebrating its annual Renaissance Festival this weekend and we all hope to dine wine and be merry till we drop.

Weak song link: on the comedy series Big Bang Theory they also went to a Renaissance Festival. And in another episode they sang this ...!





divendres, 22 de juliol del 2011

La Vida Sense Tu - Obrint Pas



La vida sense ... Camps :)



Je je, bon titul que han triat els Obrint Pas! Avui suposo que la meitat dels valencians deuen estar de festa, i m'alegro per ells, i per la democracia, que Camps s'ha fotut lo camp per fi! El més preocupant és l'altra meitat de la gent que, tot i sabent que és un lladre, li voten. En fi, una mica de festa, i demà serà un altre dia.



...



The President of the Autonomous Community of Valencia, from the PP (Conservative) Party, has finally resigned faced with upcoming court cases dealing with a diverse selection of corruption cases - a mini-Berlusconi, with a similar swarmy smile. Bye bye, mate; bring on the next one!



Valencian group Obrint Pas have never exactly been friends with the dishonest bunch currently in govt. Here they are with their hit, suitably titled - Life Without You!




dijous, 21 de juliol del 2011

Jenifer - Els Catarres

M'han dit que encara queden dos persones a la Terra Alta que no han sentit aquesta cançó ...

dimecres, 20 de juliol del 2011

Bette Davis Eyes

According to Wikipedia, today is Kim Carnes' birthday.
Her most famous hit from way back in '81.

dimarts, 19 de juliol del 2011

Feynman on trees and fire, and Tannu Tuva

A vegades val la pena escoltar a algú que sap de que parla. Richard Feynman no era només un geni, sino un dels millors comunicadors que ha tingut el món de la ciencia.

I quan hem acabat, que tal una mica més de música de Tannu Tuva?

...

Sometimes, it's worth dropping everything and listening to someone who actually knows what they are talking about. The late great Richard Fenyman, not just a genius, but a genius who knew how to communicate like few others.

Got here thanks to our Antipodes - the internet never fails to amaze me , wonder what Feynman would have made of it ...

And, why not, a bit more throat singing from Tannu Tuva.







dilluns, 18 de juliol del 2011

diumenge, 17 de juliol del 2011

Poetry


Al seu bloc, l'autor Francesc Mompo anima a la gent a escriure haikus sobre el monument franquista que incomprensiblement encara tenim a Tortosa. Els podeu llegir al seu bloc (cada dia hi ha més), i podeu participar escrivint un. Tal com diu Francesc, poesia contra fascisme!

Si hi ha algu que em ve al cap quan sento aquesta frase, és Woody Guthrie. Aqui tenim una poesia que Bob Dylan va escriure al seu honor, Last Thoughts on Woody Guthrie.

...

As I've said many a time on the blog, Tortosa stands out in Catalunya as having the largest monument dedicated to Franco still standing - 36 years after his death!!

The author and poet Francesc Mompo is encouraging bloggers to write haikus on this subject, and so far has had a good response as can be seen on his blog. As he says, poetry against fascism! Doesn't that bring Woody Guthrie to mind?

Here's Bob Dylan's poem on Woody.





divendres, 15 de juliol del 2011

Coses Modernes

Segons Antonia Font, les coses modernes han hagut d'esperar molt per a apareixer en escena ... i resulta que quan han arribat, tampoc es poden quedar! Quina vida han tingut els cassettes - 40 anys? I els discs de vinil, i els cassettes de video? Aixo els VHS, que jo tenia els videos Philips 2000 que potser van "viure" només 2 anys!

I ara que fem? Tenim les cases plenes de cassettes que mai escoltarem, cameres manuals que no usem, maquines d'escriure agafant pols a l'almacen ... però costa fer neteja, veritat?

Antonia Font amb Coses Modernes del LP Lamparetes, 2011.

...

According to this Catalan pop song (Coses Modernes by Antonia Font), modern gadgets and products have had to wait ages to be invented, and they are not happy about it!

And, as it turns out, no sooner have the appeared than many disappear again in a flash. What is the 40-year life cassettes have had compared to the thousands of years of evolution, or millions since the Big Bang?! What a miserable run vinyl LPs have had, or typewriters, or video cassettes!

And now what - what do we do with the typewriter gathering dust in the loft, or the boxes and boxes of cassettes, or the manual camera in the sock drawer? Completely useless and never to be come out again, but it's hard to say goodbye, isn't it?



dijous, 14 de juliol del 2011

Never buy The Sun - Billy Bragg




El gran Billy Bragg ja ha fet una cançó sobre la premsa basura que tenim a Anglaterra. Després de l'escandol del News of the World, amb una bona barreja de policia i politics, ens recorda que hi ha un altre diari, també de la casa Rupert Murdoch, que només es dedicar a repartir merda. The Sun. Un dels seus punts més baixos d'aquest diari va ser fa uns 20 o 30 anys, quan el Hillsborough Disaster - una avalancha de fans de futbol, del Liverpool, va causar la mort de més de 90 persones. El diari The Sun va publicar a la portada la "noticia" de que els altres fans anaven robant rellotges i cateres als morts, i orinant damunt. Una mentira patetica, que després va mereixer una petita disculpa amagat a la pagina -que-ningu-mira. Des de llavors molta gent de Liverpool (Scousers) no compren aquest diari. Ara Billy pregunta si no tenien/tenen rao, i potser ningu hauria de comprar aquesta basura.




(la foto demostra l'opinió de Jarvis Cocker - Pulp - del The News of the World)


....

Billy Bragg's contribution to the RupertMurdoch-NewsOfTheWorld-Hacking-CorruptPoliceAndPoliticians "surprising" story. As many say, The Sun should also have been kicked off newsagent's shelves after the lies it printed about the Hillsborough Disaster 20 years ago. And Jarvis Cocker's (Pulp) opinion of these papers is to be seen in the photo!









dimecres, 13 de juliol del 2011

Duck Diving - Pulp

Desprès d’aquesta breve interrupció, acabem la serie del Pulp. L’ultim LP que van gravar va ser We Love Life , l’any 2003. Desprès van aturar les activitats del grup però no es van des-fer formalment. Jarvis Cocker ha anat fent col·laboracions en diversos músics, i ha fet de disc jockei – crec que fins i tot es poden trobar CDs amb la música seleccionada per ell. Al 2006 gravaria un LP, Jarvis, de que ja hem penjat alguna peça en el passat.
Al 2010 van anunciar per sorpresa que tornarien a tocar junts, i des de llavors han anat apareixent en diferents festivals, al maig a Barcelona per exemple, i ara a l’agost estaran a Leeds (Yorkshire)! Continuaran? Tornaran a gravar?
I una ultima cançó pel bloc – una cosa més rebuscada, i molt bonica ... i l’historia, aqui.

....
So, following that short interlude of summer fun and sun, it’s time to say the final word on the Pulp saga. Following their last LP, We love life, in 2003, they sort-of broke up (but not officially) and each went their different way. The lead singer Jarvis Cocker would spend the next few years working as a DJ, collaborating on many other musical projects, and bringing out his own LP Jarvis in 2006.
Then, surprise surprise, in 2010 they announced a series of concerts, mainly one-offs and festivals – for example, Barcelona back in May, and Leeds next month.
Will they stay together? A new LP?
And to finish off, a real rarity, a piece of beauty based on a
short story by written Philippa Pearce in 1964.




dimarts, 12 de juliol del 2011

Summer compilation i Elusive Butterfly

Ahir vaig penjar un enllaç a la nostra petita recopilació de música per passar un bon estiu. Com que som 4 a la familia, i amb gustos diferents, pos, hi ha una mica de tot - i sense passar-me de "coses rares"! Per anar educant els xiquets, pos, una mica de cada decada, i sempre, sense fallar, una del Beatles. Vaig dir que avui penjariem el track-listing, i aquí està:

....

The track-listing for yesterday's free download of Brian's-hot-summer-cruising-LP. Hope you enjoy it:


1. A vegades - Els Amics de les Arts

2. Calgary 88 -Antonia Font

3. The Letter - The Boxtops

4. Sabates, botons i dimonis - Albert i la Banda dels 13

5. Dog Days are Over - Florence and the Machine

6. Tornaràs a tremolar - Mishima

7. It's the same old song - The Four Tops

8. Hustle - Tunng

9. I want the world to stop - Belle & Sebastian

10. Jenifer - Els Catarres

11. Let's twist again - Chubby Checker

12. Lady Madonna - The Beatles

13. Grenade - Bruno Mars

14. El Joan & la Rosa - Very Pomelo

15. T'estimo molt - Lax 'n' Busto

16. Build me up buttercup - The Foundations

17. My DNA - Darwin Deez

18. 4-3-3 - Els Amics de les Arts

19. Razzmatazz - Pulp

20. Elenore - The Turtles

21. La Festa Major d'Aiguafreda - Els Catarres

22. Elusive Butterfly - Bob Lind

23. Shake 'n' stomp - Dick Dale.


Here's Bob ...


dilluns, 11 de juliol del 2011

Tannu Tuva Summer Selection

Sovint fem, com suposo tothom, recopilacions de música barrejada. Si que és interessant escoltar tot un LP d’un mateix autor de principi a fi; però, per una bona festa, o per ficar al cotxe, no hi ha res com una home-made compilation. L’estiu és un moment típic per preparar-les ja que potser tenim una mica més de temps, i ganes de posar música estiuenca al cotxe! Així que, per acabar el rotllo, hem fet el mateix que cada any – un summer music CD. Bé, fins aquí lo normal ...
La novetat d’aquest any és que un company blocaire de La Voz Telúrica ens ha explicat com penjar-la a la xarxa, i ens ha animat a fer-la, tal com es fa sovint en aquest bloc. (clikeja aquí per la seva selecció).
Toquem fusta, i funcionarà. Pel que veiem de les proves, el enllaç porta a la pagina de Megaupload i si esperes el temps (30 segons) que va contant a la pantalla, pots descarregar-ho gratis (“normal”). Que hi ha hagi sort, i esperem que a algú li pugui agradar ...
El enllaç del Tannu Tuva Estiu 2011 LP és aquí.


I com es diuen les cançons? Una sorpresa .... fins demà! Demà penjarem la llista.
....
Friend and fellow blogger La Voz Telúrica has shown us how to, and encouraged us to, upload our home-chosen summer-listening CD selection. I presume everyone does this, don’t they? Back in the 80s on cassette, now on CD, soon on MP3s, we all like to make up our own party mixes!
So ours is here, at this page. Just wait the 30 seconds countdown you see on the right of the screen for a free (“normal” as opposed to “premium”) download, and enjoy it! Track-listing tomorrow to add an element of surprise! Click here then for the download.
...
A little taster .... alguna pista ...

diumenge, 10 de juliol del 2011

We love life - Pulp

El grup Pulp continuaria tenint problemes, i canvis en la formació, però l’any 2003 van editar una altra obra d’art, el LP We Love Life (amb un notable producció de Scott Walker). Dos cançons – The Birds in Your Garden, i The Trees, donen un bon idea com ja estaven sortint del pou dels “bad vibes”!

.....
Pulp continued to have their ups and downs, with more changes in the line-up, and indecision about where to go next. Eventually they brought out We Love Life in 2003 with an unmistakeable Scott Walker production. Song titles like The Trees, and The Birds in Your Garden seemed to show that they’d finally learned to live with their fame and overcome the “bad vibes”!




dissabte, 9 de juliol del 2011

Help the aged - Pulp

Els anys 1995-6 Pulp ja estaven dalt de tot, just on havien volgut estar, i vivint la vida del rockstar. Guanyant premis, declaracions controversials, la famosa protesta contra Michael Jackson (pels “rumors” sobre relacions amb infants), drogues, relacions trencades – tot plegat, the best of times, o no ... un dels components importants del grup va marxar dient que ja no li inspirava continuar en el grup, i el lider Jarvis Cocker es va quedar molt marcat pel costat fosc de la fama – dies i dies avorrits de l’èxit.

El proxim LP ho mostraria amb unes cançóns que ja no eren fresques i plenes de alegria (encara que a vegades abans l’alegria amagava algo...), però densos i negatius. Igualment molt bons, però, pels fans com natros! Sortiria el LP This Is Hardcore al 1998. Un dels singles, Help The Aged.
...
Pulp had hit the top by now, and lived the rock-star life to the full – controversy, drugs, relationship break-ups, people leaving the group, the famous “Michael Jackson” protest ... but soon Jarvis, the group’s leader, would realise that this longed for success and fame had a dark side. A dark side he’d explore in their next album, 1998’s This Is Hardcore. Today, one of the singles, Help The Aged.




divendres, 8 de juliol del 2011

Different Class - Pulp

Després de l’increible LP His ‘n’ Hers, arribaria el igualment bo Different Class l’any 1995. Trobarem peces classiques com Mis-shapes, Underwear, Common People, I Spy, Disco 2000, Something Changed, Live Bed Show.
Per què van calar tan a fons en el panorama musical de la gent? La música és molt bona, una bona barreja d’estils, electronic, però sense perdre el rock o pop, una interessant i original instrumentalització que pocs grups s’atrevien a fer. En fi, catchy! I

la lletra. Normalment sóc dels que penso que el 90% de les lletres de cançons no són res més que un pot-pourri de clitxes fets amb gràcia, però els Pulp estan clarament en l’altre 10%. Potser no ens explicaran el sentit de la vida (això deixarem pels Monty Python) però si que ens conten histories cotidianes que han viscut o vist la majoria de anglesos que han vingut de zones com Sheffield – lloc de neixament d’alguns dels millors músics anglesos! Les histories, res nou, però amb una gràcia i un saber-fer que pocs grups arriben a fer ni en somnis. I sobretot en un anglès natural, col·loquial, impossible de traduir.

De fet, ni les histories són transferibles a altres cultures, ni la llengua, però igualment veig que han tingut èxit a Catalunya – el qual és una nota optimista pels professors d’anglès!
Vinga, dos cançons, Disco 2000, I spy, del Different Class.
....
After the unbelievably good album His ‘n’ Hers, would come the equally excellent LP Different Class in 1995. Songs like Mis-shapes, Underwear, Common People, I Spy, Disco 2000, Something Changed, Live Bed Show have gone down as unforgettable classics in the history of pop music.
So, why are Pulp so good and loved? Everyone has their own theory, but my two-penny-worth says it’s a mixture of the music and the lyrics (wow! Original theory!). Musically they are capable of writing many a catchy tune and backing it up with interesting and original instrumentalizations (?!), the likes of which few groups dare to risk. I usually believe that pop music lyrics are nonsense, 90% of them being a string of fair-sounding cliches, but Pulp are firmly in the other 10%. Everyday stories which every English music fan can recognise, told with humour and a fine twist of words, and, aboveall , in a natural, colloquial and realistic language.
Anyway, judge for yourselves. Two songs, Disco 2000 and I Spy, from Different Class.







dijous, 7 de juliol del 2011

His 'n' Hers - Pulp

De bó en millor, Pulp seguiria al 1994 amb el LP His’n’Hers, que només té el LP Different Class (també dels Pulp) com a competidor pel Millor LP dels 1990s. No sé com començar a descriure’l, ni quines cançons recomanar. Fa temps vam penjar aquí el single Babies. Però també està Joyriders, Lipgloss, Acrylic Afternoons, Do you remember the first time, Happy Endings ... en fi, compra’l!
Vinga, avuí no podem quedar en una cançó només ...

...
Sorry, can’t just choose one Pulp song today. From 1994’s His’n’Hers LP I’d really like to upload all 11 tracks, but maybe that’s too much! But they’re worth it. Babies, Joyriders, Lipgloss, Acrylic Afternoons, Do you remember the first time, Happy Endings ... please buy this album!






dimecres, 6 de juliol del 2011

Razzmatazz - Pulp

Razzmatazz, també un altre gran single dels Pulp de l’any 1993 (que podem trobar al LP Pulp Intro). Del primer vídeo, juny 1994, podem apreciar com en 2 anys van passar de ser un grup underground amb uns seguidors reduits pero entregats, a ser ja un grup de masses – sense compromisos amb la seva música o actitud!


....
Another fine Pulp single from 1993 (to be got on the Pulp Intro LP). The firts video is from 1994 and shows how they really took off in 2 years. Funny how, you can go from being next-to-nothing to world-famous in a flash, and all this with the same style or music and, aboveall, the same attitude.






XI Piraguada en Defensa de l'Ebre

dimarts, 5 de juliol del 2011

Stacks - Pulp

Entremig de tot, he fet un pecat terrible. Resulta que no només el Pulp s’han tornat a tocar junts, sinó que han vingut a Barcelona (al maig o juny) i no hem dit res al bloc!!
Que puc dir de nou de Pulp (que no he dit abans)? No molt, ja que crec que la música parla per si sola. Potser el més interessant de l'historia és que van tardar molts d’anys en arribar al stardom. Des del 1978 van passar per diferents formacions i anaven refinant el seu estil, mentre aguantaven les típiques frustracions amb les discografies fins als principis dels 90. Els seus discs abans del 93, no són famosos però val la pena per veure l’evolució exponencial que estaven experimentant. Potser la seva música no pegava als 80 però ells sabien, o havien de saber, esperar que el moment arribaria quan per fi, el món estaria preparat, i, pim pam, un grapat de singles dels més bons.

Razzmattazz, que sentirem demà, havia de ser només un single – recordeu quan els grups feien això?! Desprès ho van ficar en un recopilatori de singles d’aquell època, que es diu Pulp Intro. Aquest LP reunia els 3 singles del 1992-3, Razzmatazz, Babies, i O.U., i una obra en tres parts que deien “Inside Susan: A Story in 3 parts”. Una de les parts, ho sentirem avui – Stacks. No hi ha vídeo oficial i jo tampoc sé com fer videos pel Youtube per tant, veurem aquest on bàsicament surten fotos d’aquesta fan de Pulp que ha tingut la gràcia de recordar d’aquesta gran cançó.

....
Oh My God! Pulp playing together again, and here in Barcelona and not only did I not go to the concert (sin!) but I never got round to having a Pulp week on the bloc. Luckily Pulp’s been here before – but anyway, here goes.
Although they started out in the late 70s, after various group changes and a constant evolution of their style, and problems with record companies, it wasn’t until the early 90s that the world woke up to what it was missing! In 92/93 they released a string of fantastic singles, three of which would be included, with B-sides,in a mini-compilation to try and get them noticed. Also on this album Pulp Intro, they amazed us with the three part piece of art called Inside Susan: A story in 3 parts. Part one was this track called Stacks which some kind lass has uploaded onto Youtube:)



diumenge, 3 de juliol del 2011

Sabates botons i dimonis

Per acabar le trio de "grups catalans que encara han de arribar a la mega-fama", aqui tenim els ampostins Albert i La Banda dels 13. Molt bons, i es veu que en directe, una passada! Per cert, es pot baixar (i ho recomano) el LP gratis al seu web.

Sabates, botons i dimonis.

...

To finish the trilogy of three yet-to-hit-the-bigtime Catalan groups, here's Albert i la Banda dels 13.

They have put their LP on their webpage for free downloads if you like this song (how can you not?!). Please check it out :)

dissabte, 2 de juliol del 2011

End of the road

Continuant amb la "promoció" de grups catalans, aqui està The Basement. Un bon grup de soul basat a Girona però amb una bona barreja de gent - i alguna cosa ebrenca també:)
...
Catalan soul group The Basement - with local Tortosa saxophone player!

divendres, 1 de juliol del 2011

Chega de saudade

Ultimament tenim l'ordenador i l'internet fet un nyap. Per un dia que va, 6 que descansa - sembla un funcionari (ei, avis: HUMOR). No sé si és culpa d'algun virus, tanta piscina a l'estiu i ja saps que pots agafar, o de les infrastructures del sur, o dels multinacionals a que hipotequem la vida per estar enganxat a la xarxa, o si són els Anonims, els Sinonims, o els serveis secrets de Felip "Fuig" Puig .... però també va bé. Mira, et dediques a altres coses. Ara ens comuniquem amb senyals de fum.


A nit, el tercer concert del segle 21, vaig sortir a sentir aquest bon grup al Festival de Jazz de Tortosa. Spontaneous Combustion.


...


Computer and internet playing up. Maybe they want to go on strike too, maybe it's the heat, maybe a virus, maybe the secret police catching up on us ... who knows. But while the pigeons are still flying, who needs the net?!


Managed to get out to my third live concert of the new millenium last night to check out this young Catalan jazz band, Spontaneous Combustion. Excellent!!