Never buy The Sun - Billy Bragg

El gran Billy Bragg ja ha fet una cançó sobre la premsa basura que tenim a Anglaterra. Després de l'escandol del News of the World, amb una bona barreja de policia i politics, ens recorda que hi ha un altre diari, també de la casa Rupert Murdoch, que només es dedicar a repartir merda. The Sun. Un dels seus punts més baixos d'aquest diari va ser fa uns 20 o 30 anys, quan el Hillsborough Disaster - una avalancha de fans de futbol, del Liverpool, va causar la mort de més de 90 persones. El diari The Sun va publicar a la portada la "noticia" de que els altres fans anaven robant rellotges i cateres als morts, i orinant damunt. Una mentira patetica, que després va mereixer una petita disculpa amagat a la pagina -que-ningu-mira. Des de llavors molta gent de Liverpool (Scousers) no compren aquest diari. Ara Billy pregunta si no tenien/tenen rao, i potser ningu hauria de comprar aquesta basura.

(la foto demostra l'opinió de Jarvis Cocker - Pulp - del The News of the World)

....

Billy Bragg's contribution to the RupertMurdoch-NewsOfTheWorld-Hacking-CorruptPoliceAndPoliticians "surprising" story. As many say, The Sun should also have been kicked off newsagent's shelves after the lies it printed about the Hillsborough Disaster 20 years ago. And Jarvis Cocker's (Pulp) opinion of these papers is to be seen in the photo!

All you fascists (2)

Continuant amb el tema, a continuació una carta en anglès que m'han publicat al numero del mes de febrer de la revista Catalonia Today. I desprès una nova versió de la cançó de Woody Guthrie, All you fascists ... gravada per Billy Bragg amb Wilco.

.....

More of the same. Here's a letter I have had published in February's edition of the English-language magazine Catalonia Today. Swiftly followed up by Billy Bragg and Wilco singing their version of Woody Guthrie's song.

.....

FRANCO LIVES ON
Four important moments in the recent history of the Terres de l’Ebre explain the background leading to Tortosa’s present shame.
In 1936 Franco and his band of fascist troops and mercenaries attempted to overthrow the democratically-elected government of Spain. This coup d’état led to over two years of Civil War, including the Battle of the Ebro, where thousands upon thousands of young innocent lives were lost in a blood-thirsty four-month period. Franco, with the political and material support of Hitler and Mussolini, went on to win the war, while European democracies like England looked away. The result: 40 years of dictatorship, misery, repression and fear in the heart of Europe.
In 1966 Franco had a huge monument built in the middle of the river Ebro dedicated to his glory and that of the fascist soldiers who died in the battle.

Franco died in 1975 but his legacy continued to throw a dark shadow over the Ebro and its people.

Thirty-five years after his death, in 2010, the Mayor and council members of Tortosa voted in favour of maintaining this monstrosity in its original place. A heartless decision, both for those of us who believe in democratic values and, as such, do not understand how Franco’s illegal, illegitimate tyranny can still be on show in public, and to the victims and people who suffered under his dictatorship. A petition for the monument’s removal was signed by a thousand local citizens, with the backing of historians, sociologists, writers, artists, philosophers, and other public figures from Catalonia. It was ignored by Tortosa’s council, and so Franco’s legacy lives on in the 21st century.

4 minuts 33 segons

A l’any 1953 John Cage va compondre la peça “4 minuts 33 segons”· Durant aquesta peça de “musica”, els musics no toquen, ni canta ningú. No són, però, 4 minuts de silenci sinó 4 minuts on només es senten els sons de fondo, de l’entorn. Tal com Cage diu, no existeix el silenci i amb aquesta peça podem escoltar 4 minuts i mig de “musica” externa i interna del cos humà...

Aquesta peça s’ha gravat i “tocat” en concert en diversos ocasions. Fins i tot recordo haver-la vist en un jukebox!

Aquest any un parell d’amics van començar una campanya (en el Facebook, com no!) per a que la gent tornis a comprar aquest single aquest nadal, per així impedir un altre “Christmas Number One” endolcida de la programa Operació Triomf. Al principis de desembre alguns dels artistes més interessants al Regne Unit es van ajuntar per gravar la peça, entre els quals estava Billy Bragg, Pete Doherty, Suggs, Imogen Heap, Orbital, the Guillemots etc

Aquí es pot veure una presentació interessant del BBC sobre la peça i els seus orígens, i a continuació podem escoltar el 4, 33 sencer.

.....

John Cage first composed and recorded “4 33” in 1953. Four and a half minutes where the musicians were instructed to remain silent. So, it’s 4 and a half minutes of silence then? Not exactly. What Cage was after was the “music” around, and inside, us ... and he pretty much acheived it. Here the BBC explain better than I can.

This year there has been a new recording made in the UK with the likes of Billy Bragg and Suggs taking part amongst many other artists. All proceeds go to charity, and the aim was to beat the Operation Triumph single to be this year’s Christmas Number One. Unfortunately they failed to get there, but it’s well worth a listen – and should have had more airplay.

Votar a Catalunya o Anglaterra, amb una mica de Billy Bragg

Sense voler ser un expert en els sistemes de votacions, si que he notat algunes diferencies entre Anglaterra i Catalunya que podria comentar...

A Catalunya es necessita carnet d’identitat per poder votar. A Anglaterra no. Bàsicament no en tenim de carnets. Quan vas a votar, dius el teu nom (i domicili si cal), et ratllen d’una llista, i a votar.

A Catalunya és obligat treballar en una taula electoral si et criden (i no ets bisbe). A Anglaterra son voluntaris que cobren. Pots arribar a cobrar entre 150 i 250€ per un dia de feina, i així sempre hi ha gent disposada a fer-ho. I els que no ho volem fer, pos, cap obligació. També hi ha un funcionari de l’ajuntament que vigila que tot funciona bé i és el últim responsable si hi ha algun problema.

Aquí es vota per sistema de representació proporcional. A Anglaterra per majoria simple. Per exemple, per cada ciutat o zona de xx habitants, hi ha un diputat. Agafem per exemple, un diputat per Tortosa, un per Amposta, un per Reus-Nort, un per Reus-Sur etc. De tots els candidats, és el que treu més vots qui guanya la plaça. Això és el que ens porta a tenir un sistema on gairebé sempre tenim majories fortes al Parlament.

El 4t punt és més un “feeling” personal. Em dona l’impressió que la gent catalana (en general) pren la política amb més seriositat que els anglesos (en general). Potser perquè la democràcia aquí encara és “jove”? Jo des de que tinc coneixement, fa uns 40 anys, que mons pares m’explicaven que votar no servia per a res i que “tots són iguals”! A Anglaterra (en general) trobo que la política no és un tema de debat diari com aquí. En cap de setmana els politics no van de paella en paella, de calçotada en calçotada, per sortir a la tele - no es tornen a veure fins el dilluns. Potser la política influeix en el dia a dia, però no de manera tan evident com aquí. Per exemple, aquí jo sé de quina tendència són els directors d’escoles i instituts, de quin partit són els inspectors d’educació, els directors d’hospitals, els funcionaris de l’ajuntament etc. Potser si que hi ha “enxufes” a Anglaterra però no de manera tan descarat com alguns casos que hem conegut aquí.

I finalment, a Catalunya es vota en diumenge. A Anglaterra en dijous. La llegenda diu és perquè els dijous és l’últim dia abans de que la gent cobrava, en divendres tradicionalment – o sigui, l’últim dia abans de la borratxera de tres dies que la gent agafaven ... i agafen.

Parlant de política, sempre em fa pensar en Billy Bragg. Aquí amb To Have and Have Not.

...........

A few lines on differences I have noticed between voting in Catalonia and voting in England.
In Catalonia you have to show your identity card to do almost everything, which obviously includes voting. In England, you state your name, they cross you off the list, and you vote.

In England the poll clerks are paid volunteers. In Catalonia there is a draw made and if your name comes out, you have no option but to take part at a polling station, rather like being chosen for a jury. Having said that, the Bishop of Tortosa has got out of it on the grounds that he has a lot of work on a Sunday.

England chooses its MPs by a simple majority system in each constituency. Catalonia has a rather complicated proportional system in place. Catalonia is divided into 4 provinces with xx MPs per province. The votes in each province are shared out proportionally and allocated to xx names on each party’s list of candidates. All very fair, but you may not know whoever has got in for your party of choice.

The next point is more subjective. Maybe I am wrong but I think Catalans take politics more seriously than many Brits (myself included). Maybe it’s because democracy is still relatively new here (35 years)? People talk about politics daily, people have no qualms about stating their allegiance to a party. People still (in general) believe voting is a right which should be exercised as many lost their lives for this right. Politics also seems to have an “influence” in everyday matters. School inspectors, headmasters, hospital directors, council workers, etc – it is often known to which party they belong, and to whom they owe favours.

Finally, Catalans vote on a Sunday. The English on a Thursday. Legend has it that, being the last day before pay-day, it was the best chance of getting people to vote while still sober ...

Politics always brings me back to Billy Bragg. Here he is with To Have and Have Not.

A Miner's Life

Encara que no he baixat a cap mina, tinc interès i angoixa pel tema dels miners atrapats a Xile. Sóc de South Yorkshire, un dels centres tradicionals de les mines de carbó a Anglaterra, abans que Thatcher va decidir acabar amb elles i la vida dels pobles en aquella zona. Tinc molts de coneguts i familiars que si que hi treballaven – i conec alguns que han patit accidents. Per bé o per mal, ara gairebé no queden de mines ni miners, tots estan al paro i hi ha una societat que ja no s’ha de jugar la pell baix terra, sinó passar els dies asseguts esperant que el govern els passi una mica de caritat.
En fí, una abraçada per la gent que ho estan passant malament a Xile. Espero que la tornada a l’aire lliure els arribi aviat.
Tornem a un cantant classic del bloc, Billy Bragg amd La Vida d’Un Miner.


Never been down a coal mine luckily, but being from South Yorkshire I know plenty who have and plenty who have suffered underground. For better or for worse, Mrs Thatcher put a stop to that and now we have no miners, no reason to suffer, just people on the dole waiting for the state to dish out their “daily bread”.
Mining may not be in my blood, but it is on my mind, so I’m sending out my best wishes and hopes for a swift rescue for those poor guys trapped underground in Chile.
Here’s Billy Bragg, of course, with A Miner’s Life.

Northern Industrial Town - Billy Bragg

Trobo que la noticia de la setmana passada va ser la declaració de ETA, en la qual sembla que han deixat de lluitar amb armes, de moment. No vull opinar gaire perquè és un tema massa serio, però jo almenys he tingut una petita (amb reserves) alegria i espero que aquest cop l’estat sap manejar la qüestió adequadament per arribar a una situació de normalitat, amb el fi del terrorisme, sense més violència, on els bascos poden triar politicament quin ha de ser el seu futur.
Crec que en casos així, el millor és que no es parli gaire del tema mentre van treballant.

Tornarem a escoltar Billy Bragg qui a l’any 1996 escrivia aquesta oda a la pau a Irlanda del Nort, descrivint a Belfast tal com la gent ho volia veure i viure, una ciutat normal on només passen coses normals – Northern Industrial Town, del LP William Bloke.

......

For me, the most important news story of last week was ETA’s declaration of a (sort of) cease-fire (once more). Taking it with a pinch of salt, let’s hope this time it’s for real. As much as I may sympathise with the Basques’ cause, I believe there is no place for violence and death in their fight. The time has come – actually, a long time ago – to lay down their arms and fight as a democratic alternative.
Thankfully, the news story has died down which I believe is a good thing – hopefully, the government are taking whatever steps are needed to make sure that peace will finally arrive to the Basque country.

Here’s Billy Bragg again with his 1996 song, Northern Industrial Town. Here he expresses his, and everyone’s desire, back then for Belfast to become a normal town where only normal things happen.

It's just a northern industrial town

The front doors of the houses open into the street

There's no room for front gardens, just two-up two-down

In a northern industrial town

And you can see the green hills 'cross the rooftops

And a fresher wind blows past the end of our block

In the evenings the mist come rolling on down

Into a northern industrial town

And there's only two teams in this town

And you must follow one or the other

Let us win, let them lose, not the other way round

In a northern industrial town

And the street lights look pretty and bright

From the tops of the hills they rise dark in the night

If it weren't for the rain you might never come down

To your northern industrial town

And on payday they tear the place down

With a pint in your hand and a bash'em out band

Sure they'd dance to the rhythm of the rain falling down

In a northern industrial town

And there's plenty of artists around

Painters steal cars, poets nick guitars

Cos we're out of the black and into the red

So give us this day our daily bread

In a northern industrial town

But it's not Leeds or ManchesterLiverpool, Sheffield, nor Glasgow

It's not Newcastle-on-Tyne. It's Belfast

It's just a northern industrial town

Merry Christmas, war is over

In a northern industrial town

The World Turned Upside Down

La nit abans de la Diada, uns 300 persones vam participar en la Marxa per l’Independència a Tortosa. Tot un èxit.

La cançó d’avui no té gaire a veure ni en Catalunya ni l’independència però també és de protesta. En la cançó The World Turned Upside Down, Billy Bragg va explicar la campanya pels drets del poble portat a fi pels Diggers a l’Anglaterra del segle 17.




Over three hundred people took part in the torch-lit march through Tortosa at the weekend to commemorate Catalunya’s National Day.


Today’s song, though, has very little to do with Catalunya or independence apart from the fact that it is a protest song by one of England’s best protest singers. Billy Bragg sang about the Diggers in his song The World Turned Upside Down – on his 1985 EP Between The Wars.

Eleccions, i Between The Wars - Billy Bragg

Vinga, 4 pensaments personals sobre les eleccions generals del Regne Unit avui. La primera cosa a notar és que no es fa “jornada de reflexió” allí, i la segona és que es vota en dijous en comptes dels diumenges com a Catalunya. Suposo és per animar la gent a votar ja que potser pocs anirien en diumenge. De totes formes, les eleccions són una alegria pels jovens ja que es tanquen els col·legis per usar-los com a llocs de votar!

Degut al sistema de representació directa que tenim, amb poca diferencia de percentatge de vots, pot haver bastant diferencia de diputats – i també aquest sistema afavoreix els dos grans partits. Per exemple, a les eleccions del 2005, els Labour van guanyar 356 diputats amb 35,3% del vot, els Conservatives (Tories) 198 diputats amb el 32,3%, i els Liberal Democrats només 62 diputats amb el 22,1% del vot. Els restants 10% van significar 30 diputats més repartits entre diversos partits més petits.

Aquest cop s’ha parlat molt de la pujada dels Liberals, bàsicament (crec jo) per la novetat de tenir un líder nou i carismàtic, i també perquè la gent està cansat dels laboristes però no es fien dels Tories. La meva quiniela, però, em diu que avui, en la realitat, els Liberals es tornaran a quedar malament, i guanyarà els conservadors, però justet. Per un moment, la gent pensàvem que teníem un nou Obama, líder guapo, innovador, amb bona oració, però li falta idees. No hi ha prou en dir que volem “Canvi, canvi, i més canvi” si no se sap com serà el canvi. Tampoc em puc fiar personalment de tornar a deixar el país en mans de un ex-estudiant d’Eton etc amb tots els privilegis que ha tingut en la vida, no crec que pot conèixer la realitat que es viu dia a dia. I si ens surt un altre Margaret Thatcher, aquella culpable de acabar amb la societat britànica (“no existeix tal cosa que es diu societat”) ... per un altre costat, la societat que ens han deixat els laboristes tampoc és per a celebrar, una barreja de consumisme, individualisme, apatia, dependencia en l’Estat.

En fi, puc donar gràcies a la meva situació – ja que no puc votar ni a Anglaterra, ni Espanya, ni Catalunya, pos, no em toca decidir! Però m’arrisco a fer una aposta:

Tories, 300 diputats, Labour 210, Liberals 90, i uns 50 entre partits nacionalistes i altres. A veure com va ...

Algú que encara creu en la política, però potser no en els partits és Billy Bragg, aquí cantant Between the Wars de l’any 1985.

Luckily I’m in the enviable situation of not being able to vote, neither in the UK, Spain, nor Catalunya, so I don’t have to choose who I’d like to win today. Taking a risky guess though, here’s my prediction: Tories 300 MPs, Labour 210, Liberals 90.
And here’s someone who still believes in politics, though perhaps not in political parties. Billy Bragg with Between The Wars from 1985.

It Says Here - Billy Bragg

El cantautor Billy Bragg sempre ha sigut un activista dels de veritat, barrejant bona música amb bons principis. Ara, emprenyat per les accions dels banquers britànics, i el govern, ha començat una nova campanya. Desprès de que el govern ha hagut de salvar els bancs amb els diners de les nostres butxaques, Billy pregunta com poden justificar les pagues extres que s’estan repartint entre ells – i el fet de que estan actuant igual que abans de la crisi, com si no hagués passat res.

La proposta de Billy és de no pagar més impostos fins que el govern no determini un límit “raonable” pels bonus del Royal Bank of Scotland, un dels casos més flagrants ja que el govern (la gent) són amos de 80% del banc i estan repartint diners pels directors com si s’anava a acabar el món. Ell proposa un límit de 25.000 lliures.

Billy ha obert una pagina al Facebook amb més de 30.000 “amics” i aquest cap de setmana ha parlat al Speakers’ Corner a Hyde Park, un lloc on qualsevol persona es pot posar a parlar en públic cada diumenge de matí del tema que li molesta. A continuació el vídeo. Aquí tenim el Facebook i aquí la pagina web i blocs.

Canviant de campanya, als anys 80 Billy Bragg va escriure moltes cançons critiques amb el govern de Thatcher o la direcció que agafava la societat anglesa. Aquí tenim It Says Here, una critica dels diaris sensacionalistes. Del LP Brewing Up With Billy Bragg, al 1984.

Billy Bragg, singer and eternal activist, has set off another campaign, bewildered by the fact that bankers are still paying themselves huge bonuses after being bailed out with public money. One case in particular that amazes and offends Billy, and most of us I suppose, is how the Royal Bank of Scotland with 80% public ownership (i.e. us, the taxpayers) is carrying on as if nothing had changed over the last couple of years, helping themselves to huge handouts in the form of “bonuses” – presumably for good work!

The gist of Billy’s campaign is for the public to refuse to pay taxes until the government limits these bonuses to, say, a maximum of 25,000 pounds.

For the campaign there’s a Facebook account and webpage with blogs. Billy also recently spoke at Speakers’ Corner - see below.

Going back to his other concerns in the 1980s when he first became famous, today’s song is It Says Here, about the tabloid press, from Brewing Up With Billy Bragg back in 1984.

Waiting for the Great Leap Forwards

Com a molt de gent, suposo, no celebro gaires festes precisament per les connotacions religioses o política- socials, sinó simplement gaudeixo d’un dia sense feina:) Però aprofito el dia d’avui per a recordar que fa temps que hi ha alguna gent que ens diuen que vindran temps millors. O que els hem de fer arribar nosaltres mateixos, tal com sempre ha aconsellat Billy Bragg, un cantautor que sovint toca temes politiques com molts altres cantants però amb l’avantatge de que també té un sentit del humor i un “saber fer” amb les paraules que donen com a resultat unes lletres de primer categoria.


Si no li coneixeu, els primers discs (més o menys els dels anys 1980) eren els més radicals, molta política i una guitarra elèctrica. Després, amb una banda més treballada vindrien els discs que introduirien altres temes com les relacions humans etc. Últimament s’ha dedicat també a treballar molt la recuperació de música tradicional i antigues cançons de protesta o de folk. Dos discs recuperant música de Woodie Guthrie amb Wilco, i moltes altres col·laboracions.

La cançó Waiting for the Great Leap Forwards (Bragg) del 1988 pot ser la cançó més emblemàtica de Billy Bragg. A mi sempre m’ha fet gràcia com s’acabava la versió original amb “the revolution is only a t-shirt away” - només falta comprar la samaretta per a fer arribar la revolució - però últimament als concerts Billy ha “actualitzat” la lletra amb bastant encert! Us deixo amb aquesta actuació del 2007.