Disco 2000

[Català/English] Ja s’han acabat les festes de nadal amb la melancolia que també queda reflectit en les millors cançons de nadal; aquella sensació agri-dolç de que, sí, és una festa, però també vol dir que ha volat un altre any i cada any falta gent (o en sobre segons com...), que els xiquets es fan gran, que les possibilitats de complir els somnis es van reduint etc. Llavors ve tot seguit la festa de l’any nou, que ve a ser el mateix sentiment. A més és un moment de mirar de cara al futur. Aquesta cançó – perquè el blog, en teoria, se basa en cançons – es dels 90, quan l’any 2000 era al futur però el significat és el mateix independentment de quan ho escoltem. Una lletra amb la qual molts es podem sentir identificats. Mentre passen els anys, creixem, les amistats van i venen, aquella noia/noi, pos, ja no tens possibilitats amb ell/a... però tots acabarem d’una forma o d’una altra vivint una vida simple i mundana, una vida que normalment no ens conten a les cançons.

...

Looks like Christmas is over. That sweet yet melancholic time of year, a time to enjoy life but also a time to remember those who aren’t here, and those dreams whose odds of happening are getting longer and longer. Feelings expressed so well in so many of the great Christmas songs. Then it’s New Year around the corner and the same story again – another year over, just what have you done? Also a time to look the future in the face, for better or for worse. Today’s song – because, as long-time readers may recall, the blog is supposed to be song-themed – sums up these feelings for me in a certain context. When it was written, by that great Sheffield poet Jarvis Cocker in the 90s, the year 2000 sounded a far-off exotic future, but the feelings the song offers are just the same whenever you hear it. We all grow up, friends change, that girl/boy you fancied has got married to someone else, your dreams have come partly true or landed in a drawer, but more often than not the future offers you a simple mundane life – unlike the futures most Hollywood-esque songs suggest.

...

Oh we were born within one hour of each other
Our mothers said we could be sister and brother
Your name is Deborah, Deborah
It never suited ya
And they said that when we grew up
We'd get married, and never split up
Oh, we never did it, although I often thought of it

Oh Deborah, do you recall?
Your house was very small
With wood chip on the wall
When I came around to call
You didn't notice me at all

And I said let's all meet up in the year 2000
Won't it be strange when we're all fully grown
Be there 2 o'clock by the fountain down the road
I never knew that you'd get married
I would be living down here on my own
On that damp and lonely Thursday years ago

You were the first girl at school to get breasts
And Martyn said that you were the best
Oh the boys all loved you, but I was a mess
I had to watch them trying to get you undressed
We were friends, that was as far as it went
I used to walk you home sometimes but it meant
Oh, it meant nothing to you
'Cause you were so popular

Deborah do you recall?
Your house was very small
With woodchip on the wall
When I came around to call
You didn't notice me at all

And I said let's all meet up in the year 2000
Won't it be strange when we're all fully grown
Be there 2 o'clock by the fountain down the road
I never knew that you'd get married
I would be living down here on my own
On that damp and lonely Thursday years ago
Do it
Oh yeah
Oh yeah

Ah Deborah do you recall?
Oh, your house was very small
With wood chip on the wall
When I came around to call
You didn't notice me at all

And I said let's all meet up in the year 2000
Won't it be strange when we're all fully grown
Be there 2 o'clock by the fountain down the road
I never knew that you'd get married
I would be living down here on my own
On that damp and lonely Thursday years ago

Oh what are you doing Sunday baby
Would you like to come and meet me maybe?
You can even bring your baby
Oh ooh ooh ooh ooh ooh ooh
What are you doing Sunday baby
Would you like to come and meet me maybe?
You can even bring your baby
Ooh ooh oh oh ooh ooh ooh

Pulp - a film about life, death and supermarkets

La setmana passada vam mirar el DVD, "Pulp, a film about life, death and supermarkets" - un documental sobre el seu, probablement, ultim concert a Sheffield al 2012 amb entrevistes amb membres del grup, però a més amb gent i fans de Sheffield. Una petita joia. Aquesta setmana ho tornaré a mirar. Per mi, com he dit alguns cops, Pulp són un dels grups millors del pop/rock. Tant per la musica com la lletra com l'actitud. Pocs grups m'arriben a dir tant amb la lletra, parlant de les coses del dia a dia sense usar els clitxes del pop happy-flowers, el teu amor és com una estrella .... etc. No, parlen d'anar pel carrer en la pluja i bruticia, dels embolics de veritat que senten els joves (i grans), de les cases i feines que jo vaig coneixer creixent a South Yorkshire... en fi, tal com he dit algun cop, el Common People només es pot entendre com una de les millors cançons de l'historia si realment has viscut al nort d'Anglaterra.

Bé, alguna cançó que ja no havia penjat anteriorement: Cocaine socialism (o sigui el socialisme de pijos de fantasma i de enganys que practiquen alguns politics malanomenats "socialistes").

................

Saw the documentary about Pulp's "last" (hope not!) concert in Sheffield in 2012. "Pulp, a film about life, death and supermarkets" reaffirmed what I already knew - few groups have been able to really describe life for "common people" in South Yorkshire, describing their (our) everday lives, or write about love without falling into "you are like a star to me" cliches. I've said it before (especially with this run of blog posts), Pulp are one of the few groups whose lyrics I actually pay attention to. They may seem simple at times, but they hit home and many a tremble down the spine has been felt....

Anyway, this film is highly recommended, with concert footage interspersed with interviews with the band and many Sheffield folk. 

So, looking for a song by them I haven't already posted, what about this one and it's indictment of mainstream politicians...

Duck Diving - Pulp

Desprès d’aquesta breve interrupció, acabem la serie del Pulp. L’ultim LP que van gravar va ser We Love Life , l’any 2003. Desprès van aturar les activitats del grup però no es van des-fer formalment. Jarvis Cocker ha anat fent col·laboracions en diversos músics, i ha fet de disc jockei – crec que fins i tot es poden trobar CDs amb la música seleccionada per ell. Al 2006 gravaria un LP, Jarvis, de que ja hem penjat alguna peça en el passat.
Al 2010 van anunciar per sorpresa que tornarien a tocar junts, i des de llavors han anat apareixent en diferents festivals, al maig a Barcelona per exemple, i ara a l’agost estaran a Leeds (Yorkshire)! Continuaran? Tornaran a gravar?
I una ultima cançó pel bloc – una cosa més rebuscada, i molt bonica ... i l’historia, aqui.

....
So, following that short interlude of summer fun and sun, it’s time to say the final word on the Pulp saga. Following their last LP, We love life, in 2003, they sort-of broke up (but not officially) and each went their different way. The lead singer Jarvis Cocker would spend the next few years working as a DJ, collaborating on many other musical projects, and bringing out his own LP Jarvis in 2006.
Then, surprise surprise, in 2010 they announced a series of concerts, mainly one-offs and festivals – for example, Barcelona back in May, and Leeds next month.
Will they stay together? A new LP?
And to finish off, a real rarity, a piece of beauty based on a short story by written Philippa Pearce in 1964.

We love life - Pulp

El grup Pulp continuaria tenint problemes, i canvis en la formació, però l’any 2003 van editar una altra obra d’art, el LP We Love Life (amb un notable producció de Scott Walker). Dos cançons – The Birds in Your Garden, i The Trees, donen un bon idea com ja estaven sortint del pou dels “bad vibes”!

.....
Pulp continued to have their ups and downs, with more changes in the line-up, and indecision about where to go next. Eventually they brought out We Love Life in 2003 with an unmistakeable Scott Walker production. Song titles like The Trees, and The Birds in Your Garden seemed to show that they’d finally learned to live with their fame and overcome the “bad vibes”!

Help the aged - Pulp

Els anys 1995-6 Pulp ja estaven dalt de tot, just on havien volgut estar, i vivint la vida del rockstar. Guanyant premis, declaracions controversials, la famosa protesta contra Michael Jackson (pels “rumors” sobre relacions amb infants), drogues, relacions trencades – tot plegat, the best of times, o no ... un dels components importants del grup va marxar dient que ja no li inspirava continuar en el grup, i el lider Jarvis Cocker es va quedar molt marcat pel costat fosc de la fama – dies i dies avorrits de l’èxit.

El proxim LP ho mostraria amb unes cançóns que ja no eren fresques i plenes de alegria (encara que a vegades abans l’alegria amagava algo...), però densos i negatius. Igualment molt bons, però, pels fans com natros! Sortiria el LP This Is Hardcore al 1998. Un dels singles, Help The Aged.
...
Pulp had hit the top by now, and lived the rock-star life to the full – controversy, drugs, relationship break-ups, people leaving the group, the famous “Michael Jackson” protest ... but soon Jarvis, the group’s leader, would realise that this longed for success and fame had a dark side. A dark side he’d explore in their next album, 1998’s This Is Hardcore. Today, one of the singles, Help The Aged.

Different Class - Pulp

Després de l’increible LP His ‘n’ Hers, arribaria el igualment bo Different Class l’any 1995. Trobarem peces classiques com Mis-shapes, Underwear, Common People, I Spy, Disco 2000, Something Changed, Live Bed Show.
Per què van calar tan a fons en el panorama musical de la gent? La música és molt bona, una bona barreja d’estils, electronic, però sense perdre el rock o pop, una interessant i original instrumentalització que pocs grups s’atrevien a fer. En fi, catchy! I

la lletra. Normalment sóc dels que penso que el 90% de les lletres de cançons no són res més que un pot-pourri de clitxes fets amb gràcia, però els Pulp estan clarament en l’altre 10%. Potser no ens explicaran el sentit de la vida (això deixarem pels Monty Python) però si que ens conten histories cotidianes que han viscut o vist la majoria de anglesos que han vingut de zones com Sheffield – lloc de neixament d’alguns dels millors músics anglesos! Les histories, res nou, però amb una gràcia i un saber-fer que pocs grups arriben a fer ni en somnis. I sobretot en un anglès natural, col·loquial, impossible de traduir.

De fet, ni les histories són transferibles a altres cultures, ni la llengua, però igualment veig que han tingut èxit a Catalunya – el qual és una nota optimista pels professors d’anglès!
Vinga, dos cançons, Disco 2000, I spy, del Different Class.
....
After the unbelievably good album His ‘n’ Hers, would come the equally excellent LP Different Class in 1995. Songs like Mis-shapes, Underwear, Common People, I Spy, Disco 2000, Something Changed, Live Bed Show have gone down as unforgettable classics in the history of pop music.
So, why are Pulp so good and loved? Everyone has their own theory, but my two-penny-worth says it’s a mixture of the music and the lyrics (wow! Original theory!). Musically they are capable of writing many a catchy tune and backing it up with interesting and original instrumentalizations (?!), the likes of which few groups dare to risk. I usually believe that pop music lyrics are nonsense, 90% of them being a string of fair-sounding cliches, but Pulp are firmly in the other 10%. Everyday stories which every English music fan can recognise, told with humour and a fine twist of words, and, aboveall , in a natural, colloquial and realistic language.
Anyway, judge for yourselves. Two songs, Disco 2000 and I Spy, from Different Class.

His 'n' Hers - Pulp

De bó en millor, Pulp seguiria al 1994 amb el LP His’n’Hers, que només té el LP Different Class (també dels Pulp) com a competidor pel Millor LP dels 1990s. No sé com començar a descriure’l, ni quines cançons recomanar. Fa temps vam penjar aquí el single Babies. Però també està Joyriders, Lipgloss, Acrylic Afternoons, Do you remember the first time, Happy Endings ... en fi, compra’l!
Vinga, avuí no podem quedar en una cançó només ...

...
Sorry, can’t just choose one Pulp song today. From 1994’s His’n’Hers LP I’d really like to upload all 11 tracks, but maybe that’s too much! But they’re worth it. Babies, Joyriders, Lipgloss, Acrylic Afternoons, Do you remember the first time, Happy Endings ... please buy this album!

Razzmatazz - Pulp

Razzmatazz, també un altre gran single dels Pulp de l’any 1993 (que podem trobar al LP Pulp Intro). Del primer vídeo, juny 1994, podem apreciar com en 2 anys van passar de ser un grup underground amb uns seguidors reduits pero entregats, a ser ja un grup de masses – sense compromisos amb la seva música o actitud!

....
Another fine Pulp single from 1993 (to be got on the Pulp Intro LP). The firts video is from 1994 and shows how they really took off in 2 years. Funny how, you can go from being next-to-nothing to world-famous in a flash, and all this with the same style or music and, aboveall, the same attitude.

Stacks - Pulp

Entremig de tot, he fet un pecat terrible. Resulta que no només el Pulp s’han tornat a tocar junts, sinó que han vingut a Barcelona (al maig o juny) i no hem dit res al bloc!!
Que puc dir de nou de Pulp (que no he dit abans)? No molt, ja que crec que la música parla per si sola. Potser el més interessant de l'historia és que van tardar molts d’anys en arribar al stardom. Des del 1978 van passar per diferents formacions i anaven refinant el seu estil, mentre aguantaven les típiques frustracions amb les discografies fins als principis dels 90. Els seus discs abans del 93, no són famosos però val la pena per veure l’evolució exponencial que estaven experimentant. Potser la seva música no pegava als 80 però ells sabien, o havien de saber, esperar que el moment arribaria quan per fi, el món estaria preparat, i, pim pam, un grapat de singles dels més bons.

Razzmattazz, que sentirem demà, havia de ser només un single – recordeu quan els grups feien això?! Desprès ho van ficar en un recopilatori de singles d’aquell època, que es diu Pulp Intro. Aquest LP reunia els 3 singles del 1992-3, Razzmatazz, Babies, i O.U., i una obra en tres parts que deien “Inside Susan: A Story in 3 parts”. Una de les parts, ho sentirem avui – Stacks. No hi ha vídeo oficial i jo tampoc sé com fer videos pel Youtube per tant, veurem aquest on bàsicament surten fotos d’aquesta fan de Pulp que ha tingut la gràcia de recordar d’aquesta gran cançó.

....
Oh My God! Pulp playing together again, and here in Barcelona and not only did I not go to the concert (sin!) but I never got round to having a Pulp week on the bloc. Luckily Pulp’s been here before – but anyway, here goes.
Although they started out in the late 70s, after various group changes and a constant evolution of their style, and problems with record companies, it wasn’t until the early 90s that the world woke up to what it was missing! In 92/93 they released a string of fantastic singles, three of which would be included, with B-sides,in a mini-compilation to try and get them noticed. Also on this album Pulp Intro, they amazed us with the three part piece of art called Inside Susan: A story in 3 parts. Part one was this track called Stacks which some kind lass has uploaded onto Youtube:)

A little soul - Pulp

La Gent Normal (Common People) - Manel

Començarem afirmant que Common People de Pulp, vista per últim cop al bloc aquí, és una de les meves cançons preferides. D’aquí que em va sorprendre i alegrar tant saber que el grup Manel havia gravat una versió traduïda al català.

Després de la primera alegria, però, m'ha decebut una mica quan la he escoltat amb atenció. Està prou bé, però li falta alguna cosa - la ràbia i vehemènica amb que la canta Jarvis. També li falta un tros de la lletra - per a fer-la més curta suposo, però han saltat algunes de les frases més bones. Ja em direu també, però jo trobo que la traducció és una mica literal i no sona com a un català natural ... però bé, són queixes menors. Com que m’agraden tots dos, el grup i la cançó, pos, junts no em pot desagradar del tot – fins i tot escoltaria una versió cantada per Julio Iglesias!

Demà, una altra versió, que si la d’avui mereix un 7 sobre 10, demà tenim un 11 ...

Heavy Weather - Jarvis Cocker

Tenim el Rei del Pop (Michael Jackson), El Rei (Elvis), La Veu (Sinatra), i El Jefe (Springsteen, i avui per fi arriba Deu !!

Pulp, el grup de Sheffield par excellence ja han sortit diverses vegades al bloc. Avui toca a Jarvis Cocker, el líder i principal autor del grup, adorat com un Deu pels seus fans incondicionals. El grup va agafar un descans semi-permament a l’any 2002 i no se sap si mai es tornaran a tocar junts, però mentrestant Jarvis està treballant molt, molts de col·laboracions i alguns LPs en solitari…
Heavy Weather (Cocker) del LP Jarvis, de l’any 2006.

Per cert, demà, divendres, presentació del nou llibre de Jesus Tibau a la biblioteca de Roquetes a les 19.30.

Babies - Pulp

Pulp també son de Sheffield. Ells si que repeteixen al bloc, i no us explico les vegades que repetiran al futur …!
Encara que la llavor de Pulp es va sembrar al 1978, van passar pel desert durant els 1980 canviant de membres i buscant un estil propi, fins que als 1990 van tocar el cel. Els LPs His ‘n Hers, 1994, i Common People, 1996, són obres mestres. Continuarien fins al 2002 però amb un declivi en la popularitat, però no en la qualitat!

El single Babies va ser gravada al 92, arribant al numero 19 de les llistes de venta dos anys més tard quan va sortir a la venta el LP, His ‘n’ Hers. I aixì s'acaba la primera setmana de música de Yorkshire - continuarà ...

Common People

L’activitat intensa dels blocaires ebrencs és el que m’ha animat més a obrir el meu petit espai també. Per aixó, voldria esmentar alguns dels blocs que parlen de música amb més o menys freqüència i que ens regalen alguna novetat o ens porten bons records – per exemple, Tens un racó dalt del mon, Manel Zaera, Pantalla Completa, La Voz Telúrica, o Ventet del Sud entre altres.

Avui penjo un clip de Pulp, un altre dels bons grups de Sheffield! Van ser com a una rafega d’aire fresc als anys 90 quan tant de Brit-pop sonant quasi tot igual ens avorria una mica. Les lletres els deixen com al pas entremig dels The Smiths i ara els Artic Monkeys, i la música, pos, una mescla de pop-rock-dance-electrònica … tot això portat pel geni de Jarvis Cocker, qui avui en dia continua treballant en solitari o fent alguna col·laboració. La cançó és Common People (Banks, Cocker, Doyle, Mackey, Senior) de l’any 1995.

“I want to live like common people”
… I said "pretend you've got no money" but she just laughed and said "oh you're so funny". I said "Yeah, well, I can't see anyone else smiling in here.”