dilluns, 27 de setembre del 2010

Good Morning, del Singing in the Rain

Per a començar la setmana amb alegria - Good Morning (Freed, Brown) de la pel·lícula Singing in the Rain (1952), amb Gene Kelly, Debbie Reynolds i Donald O'Connor.

What better way to start the week?

dissabte, 25 de setembre del 2010

divendres, 24 de setembre del 2010

Everybody knows - Leonard Cohen

Aquesta setmana gràcies a Catalunya Radio m'he recordat de Everybody Knows, de Leonard Cohen.
Catalunya Radio played this masterpiece this week, reminding us of just what a genius Leonard is, and just how relevant his message still is.



Everybody knows that the dice are loaded Everybody rolls with their fingers crossed Everybody knows that the war is over Everybody knows the good guys lost
Everybody knows the fight was fixed
The poor stay poor, the rich get rich
That's how it goes
Everybody knows, Everybody knows that the boat is leaking
Everybody knows that the captain lied
Everybody got this broken feeling
Like their father or their dog just died
Everybody talking to their pockets
Everybody wants a box of chocolates And a long stem rose
Everybody knows, Everybody knows that you love me baby
Everybody knows that you really do
Everybody knows that you've been faithful
Ah, give or take a night or two
Everybody knows you've been discreet
But there were so many people you just had to meet
Without your clothes
And everybody knows
Everybody knows, everybody knows
That's how it goes
Everybody knows, Everybody knows, everybody knows
That's how it goes
Everybody knows And everybody knows that it's now or never
Everybody knows that it's me or you
And everybody knows that you live forever
Ah, when you've done a line or two
Everybody knows the deal is rotten
Old Black Joe's still pickin' cotton
For your ribbons and bows
And everybody knows, And everybody knows that the Plague is coming
Everybody knows that it's moving fast
Everybody knows that the naked man and woman
Are just a shining artifact of the past
Everybody knows the scene is dead
But there's gonna be a meter on your bed that will disclose what everybody knows
And everybody knows that you're in trouble
Everybody knows what you've been through
From the bloody cross on top of Calvary
To the beach of Malibu
Everybody knows it's coming apart
Take one last look at this Sacred Heart Before it blows
And everybody knows, Everybody knows, everybody knows
That's how it goes, Everybody knows, Oh everybody knows, everybody knows
That's how it goes

dimecres, 22 de setembre del 2010

Cathedral - Crosby, Stills & Nash

Després d'una setmana on les noticies ens han donat les opinions del Stephen Hawking i del Papa, pos, em quedo amb el primer. Aquí tenim Cathedral dels Crosby, Stills and Nash, del LP CSN, any 1977.

News-worthy opinions from Stephen Hawking and the Pope himself last week. I'll stick with the former, please.
Here's Cathedral from Crosby, Stills, and Nash' 1977 LP CSN. As clear a message as any.



Six o' clock In the morning, I feel pretty good
So I dropped into the luxury of the Lords
Fighting dragons and crossing swords
With the people against the hordes who came to conquer.
Seven o'clock in the morning, here it comes
I taste the warning and I am so amazed I'm here today, seeing things so clear this way
In the car and on my way to Stonehenge.
I'm flying in Winchester cathedral
Sunlight pouring through the break of day.
Stumbled through the door and into the chamber;
There's a lady setting flowers on a table covered lace
And a cleaner in the distance finds a cobweb on a face
And a feeling deep inside of me tells me this can't be the place
I'm flying in Winchester cathedral.
All religion has to have its day
Expressions on the face of the Saviour made me say I can't stay.
Open up the gates of the church and let me out of here!
Too many people have lied in the name of Christ for anyone to heed the call.
So many people have died in the name of Christ that I can't believe it all.
And now I'm standing on the grave of a soldier that died in 1799
And the day he died it was a birthday and I noticed it was mine.
And my head didn't know just who I was and I went spinning back in time.
And I am high upon the altar, high upon the altar, high.
I'm flying in Winchester cathedral,
It's hard enough to drink the wine.
The air inside just hangs in delusion,
But given time,I'll be fine.

dimarts, 21 de setembre del 2010

Reelin' in the years - Steely Dan

Podem escoltar moltes cançóns amb una bona guitarra - o podem escoltar Reelin`in the years del Steely Dan. Del LP Can't Buy A Thrill, 1972.

Many songs have good guitar, but there's only one Reelin' in the Years. From Steely Dan's 1972 album, Can't Buy A Thrill.


dilluns, 20 de setembre del 2010

Canto a la libertad

José Antonio Labordeta (10 March 1935 - 19 September 2010), protest singer and activist, with his Song for Freedom - Canto a la Libertad


diumenge, 19 de setembre del 2010

Jennifer - Pete & the Pirates


Continuant amb el tema pirates, aquí tenim als Pete & the Pirates amb el seu single d’aquest any, Jennifer (i un vídeo molt divertit).

Not one to let the pirate theme drop, here’s Pete & the Pirates with their 2010 single, Jennifer, and a great video.



dissabte, 18 de setembre del 2010

Alela Diane - Pirate's Gospel






Per aliviar la tornada a la feina, res millor que recordar les vacances de l’estiu. Van passar una setmana a la costa de Yorkshire, un lloc fascinant. Platjes on es pot fer de tot menys prendre el sol! Fòssils, crancs, barcos, mareas, i sobretot moltes histories – de Dracula, de contrabandistes, de pirates... en fi, un lloc ideal per passar dies amb família.
Alela Diane amb Pirate’s Gospel dels seu LP de l’any 2006 del mateix nom.
Looking back on the summer holidays – we spent a fantastic week on the north Yorkshire coast, fossil-hunting, rock-pooling, listening to tales of Dracula, smugglers and pirates. A fantastic place for family holidays – unless you fancy sunbathing!
Alela Diane with Pirate’s Gospel from 2006.



divendres, 17 de setembre del 2010

Festa de la PDE, Fiesta dels Pogues



I demà, festa. La Plataforma celebra els 10 anys. Si els governs haguessin complert les seves promesos, seguit les normatives vigents, i ficat 2 dits de seny científic, però, trobo que la Plataforma ja podria haver plegat i podriem estar tots al bar jugant al domino.
Però, amb el panorama actual, veig que tenim per 10 anys més - com a minim!
Vinga, a la Festa, amb els Pogues.

Tomorrow the Plataforma en Defensa de l'Ebre - campaign group for the conservation of the river Ebre and its surroundings - celebrates 10 years of campaigning. However, if political promises had been kept, and EU legislation applied, I think we could all have left the campaign behind and moved on. However, seeing where we are at present, best get ready for another 10 years.
But for now, party - Festa - and tomorrow will be another day .... The Pogues with Fiesta.



dijous, 16 de setembre del 2010

Blackpool, amb Little Boots

Ha tornat el futbol (és que s’havia acabat?). Avui, no parlarem de Anglaterra (uf!), ni Barnsley ni el Barça. Una noticia interessant del futbol britànic ha sigut que el Blackpool Football Club ha tornat al Premier League, 40 anys desprès de baixar. No és que jo sigui fan d’ells però és una historia fascinant.
És un equip històric, que es va fundar a l’any 1887. Fins l’últim terç del segle 20 sempre havia sigut un dels bons, amb jugadors legendaris com Stanley Matthews. No hi ha cap iaio que no pot contar l’historia del final de la Copa de l’any 1953, quan Blackpool estaven perdent 3 a 1 contra el Bolton a falta de un quart d’hora, per acabar guanyant 4-3 gràcies a la magica de Matthews a l’edad de 38 anys.
Van entrar en el decliv i poc a poc van anar baixant fins a la 4ª divisió (només hi ha 4 de lligues totalment professionals a Anglaterra) a l’any 1981.
Van passar els anys pujant i baixant, fins tornar a segona al segle 21 (la segona divisió es diu The Championship). A l’any 2008 es van salvar de baixar a tercera per 2 punts! I aixi ha anat fins aquest any, 2010, quan, per fi, van acabar sisens al Championship, cosa que els permitia entrar en els play-offs on van guanyar la promoció al Premier!!
Totes les apostes diuen que tornaran a baixar, però de moment, amb 4 partits jugats estan en quarta posició!
Així que tornem a escoltar a Little Boots, un altre success story de Blackpool. Aquí amb Meddle.
.....................................

Football’s back (has it ever been away?). I was quite amazed to see that Blackpool have been promoted to the Premier League after 40 years in the doldrums of the lower divisions! Not that I am a Blackpool fan but everyone has heard tales of Stanley Matthew and Blackpool’s glory years, with the epic 1953 FA Cup Final against Bolton taking pride of place in our parents’, or grandparents’ folklore.
Another success story from Blackpool, here’s Little Boots herself once more, with Meddle.


dimecres, 15 de setembre del 2010

Northern Industrial Town - Billy Bragg

Trobo que la noticia de la setmana passada va ser la declaració de ETA, en la qual sembla que han deixat de lluitar amb armes, de moment. No vull opinar gaire perquè és un tema massa serio, però jo almenys he tingut una petita (amb reserves) alegria i espero que aquest cop l’estat sap manejar la qüestió adequadament per arribar a una situació de normalitat, amb el fi del terrorisme, sense més violència, on els bascos poden triar politicament quin ha de ser el seu futur.
Crec que en casos així, el millor és que no es parli gaire del tema mentre van treballant.

Tornarem a escoltar Billy Bragg qui a l’any 1996 escrivia aquesta oda a la pau a Irlanda del Nort, descrivint a Belfast tal com la gent ho volia veure i viure, una ciutat normal on només passen coses normals – Northern Industrial Town, del LP William Bloke.
......

For me, the most important news story of last week was ETA’s declaration of a (sort of) cease-fire (once more). Taking it with a pinch of salt, let’s hope this time it’s for real. As much as I may sympathise with the Basques’ cause, I believe there is no place for violence and death in their fight. The time has come – actually, a long time ago – to lay down their arms and fight as a democratic alternative.
Thankfully, the news story has died down which I believe is a good thing – hopefully, the government are taking whatever steps are needed to make sure that peace will finally arrive to the Basque country.

Here’s Billy Bragg again with his 1996 song, Northern Industrial Town. Here he expresses his, and everyone’s desire, back then for Belfast to become a normal town where only normal things happen.


It's just a northern industrial town

The front doors of the houses open into the street

There's no room for front gardens, just two-up two-down

In a northern industrial town

And you can see the green hills 'cross the rooftops

And a fresher wind blows past the end of our block

In the evenings the mist come rolling on down

Into a northern industrial town

And there's only two teams in this town

And you must follow one or the other

Let us win, let them lose, not the other way round

In a northern industrial town

And the street lights look pretty and bright

From the tops of the hills they rise dark in the night

If it weren't for the rain you might never come down

To your northern industrial town

And on payday they tear the place down

With a pint in your hand and a bash'em out band

Sure they'd dance to the rhythm of the rain falling down

In a northern industrial town

And there's plenty of artists around

Painters steal cars, poets nick guitars

Cos we're out of the black and into the red

So give us this day our daily bread

In a northern industrial town

But it's not Leeds or ManchesterLiverpool, Sheffield, nor Glasgow

It's not Newcastle-on-Tyne. It's Belfast

It's just a northern industrial town

Merry Christmas, war is over

In a northern industrial town

dimarts, 14 de setembre del 2010

The World Turned Upside Down

La nit abans de la Diada, uns 300 persones vam participar en la Marxa per l’Independència a Tortosa. Tot un èxit.

La cançó d’avui no té gaire a veure ni en Catalunya ni l’independència però també és de protesta. En la cançó The World Turned Upside Down, Billy Bragg va explicar la campanya pels drets del poble portat a fi pels Diggers a l’Anglaterra del segle 17.




Over three hundred people took part in the torch-lit march through Tortosa at the weekend to commemorate Catalunya’s National Day.


Today’s song, though, has very little to do with Catalunya or independence apart from the fact that it is a protest song by one of England’s best protest singers. Billy Bragg sang about the Diggers in his song The World Turned Upside Down – on his 1985 EP Between The Wars.













dilluns, 13 de setembre del 2010

The Jim Jones Revue - Hey Hey Hey

Per molta gent, com jo, el mes de setembre representa un "any nou", amb la tornada a la feina i la rutina. S'acaben les vacances i per evitar passar els "blues" del any nou, més val agafar-ho amb una mica de marxa com els Jim Jones Revue, aqui cantant el vell hit del Little Richard, Hey Hey Hey.

For many people - example, yours truly - September represents a "new year"; holidays over and it's back to work and the daily routines. To avoid getting the "new year blues", nothing better than the Jim Jones Revue - here with Little Richard's hit, Hey Hey, Hey.

diumenge, 12 de setembre del 2010

The Beatles (14) - Love & Where My Guitar Gently Weeps

Paraula final sobre els Beatles. En 8 anys de gravacions i 12 (o 13) LPs, John, Paul, Ringo i George canviarien el món, i quan parlo del món no només parlo del món de la música, ja que la societat i cultura mai tornarien a ser com abans.

Si anem a passar temps en una illa deserta, no hi ha res millor i variada que tenir tota la col·lecció de LPs dels Fab Four, però també s’ha de tenir en compte els grans singles, alguns que no van estar a cap LP. Per aquest motiu potser una bona opció seria comprar les dos compilacions de hits conegudes com el Red Album i el Blue Album. A més a més, per una visió més intima dels Beatles, tampoc podem oblidar el LP Anthology.

Per acabar, personalment m’encanta la nova producció i barreja que ha preparat George Martin i el seu fill, per acompanyar l’actuació del Cirque du Soleil, Love. Aquí hi ha 10 minuts del fascinant documental sobre com es va fer la música de Love, enfocat sobre 2 de les cançóns - Lady Madonna i la meva cançó preferida dels Beatles, Where My Guitar Gently Weeps. Tot seguit un altre mini-clip amb 2 minuts més de aquesta mateixa peça. I finalment un medley-anunci del show.
.....

With just eight years of recordings and 12 or 13 LPs, John, Paul, Ringo and George changed the world. And not just the world of music, as society and culture would never be the same again.
If anyone thinks they may get stuck on a desert island, alongside the literature of Shakespeare, there would be nothing more varied and interesting musically than the complete collection of Beatles’ albums.
Besides these, though, we cannot forget some great singles - some not included on the LPs - , so another recommendation would be the compilations known as the Red and Blue Albums. And for a more intimate vision of the Fab Four, check out the Anthology CDs.

Finally, I love the choice of music and renewed production George Martin and his son prepared for the album Love, for the show Cirque du Soleil put on in Vegas. Below we can see 10 minutes of a fascinating documentary about the music of this show. In this extract they talk about the song Lady Madonna, and also another of my favourites, Where My Guitar Gently Weeps. Following that, a 2 minute clip of this track in the show, and last but not least a medley advertising the show. Sit back and enjoy yourselves!






dissabte, 11 de setembre del 2010

Independència

Ha arribat un altre 11 de setembre, amb més revindicacions que mai (si això és possible). Després de veure cada cop més clar que Catalunya ja no pot encaixar en el model d’Espanya, va arribar el desprestigi de l’insultant dictamen del Tribunal Constitucional, una decisió que en alguns aspectes ens deixa pitjor que abans! Com a reacció, un milió i mig de persones vam manifestar-se a Barcelona el dia 10 de juliol. I després, no res. Declaracions politiques i després la gran majoria de politics ens han oferit “més de lo de sempre” – partits barallant-se entre ells per assegurar vots en les eleccions de novembre.

Estem a punt per a l’independéncia? Pos, no sé. Però crec que la situació és prou “madura”, ja no s’aguanta més la relació que tenim ara amb Espanya. El 10 de juliol va demostrar que la gent també està “madura”. Ara només falta que els partits vegin també aquesta realitat, que s’adonen que res no pot ser com abans – des del punt de vista de partits (auto)anomenats “catalanistes”. Crec, o espero, que si s’ajunten tots els partits (i diputats que no es troben comodos en el seu partit envers aquesta qüestió) que volen el referendum, tots plegats darrere d’una figura unificadora, oblidant-se de diferencies politiques, hi hauria prou per aconseguir una majoria, amb aquest unic proposit.

Mentrestant, per avui aquesta joia que he trobat gràcies a La Via Augusta. Resulta que és un lip-dub fet per Cal Negre de Berga, guanyant un concurs que s’ha convocat Titot i David Rossell, qui han fet una nova versió de la cançó dels 1980 En Un Poble Oprimit, cançó original del cantautor Josep Aixalà.




Catalonia celebrates its National Day on the 11th September. Unlike most countries, which tend to celebrate glorious victories, Catalonia celebrates a “glorious” defeat. To cut a long story short, in the early 18th century the Bourbon dynasty fought the Habsburgs for the throne of Spain. Catalonia was on the losing side, and when the Bourbons won, Catalonia’s rights and public institutions were abolished, effectively eliminating their semi-independence. This happened on 11th September 1714 after Barcelona had bravely resisted the English Duke Of Berwick (hired leader of the Bourbon troops) for 14 months.

Three hundred years later, perhaps the demonstration on the 10th July showed Catalonia is about to re-gain its independence. Perhaps not. There has been some political movement but nothing like I expected. It seems like the “Catalan” vote will be split at the upcoming elections between 101 small parties each fighting for their own corner. Maybe the people are ready, but the politicians are lagging behind?
Meanwhile, given that today is a celebration after all, what about this song – An Oppressed People, with a fantastic video of a re-make of a protest song from the 80s.


divendres, 10 de setembre del 2010

The Beatles (13) - Across The Universe

L’ultim LP dels Beatles seria el “difícil” Let It Be. Difícil perquè ja no hi havia manera de que fessin res junts ni ficar-se d’accord en res. Sembla que un dels problemes més grans va ser l’imposició del nou manager que volia Lennon, un manager que només mirava el tema de diners passant olímpicament del part artístic i els projectes que tenia, sobretot, McCartney. També sembla que tots estaven cansats d’estar junts i amb moltes ganes de fer cada u la seva cosa. Bé, Let It Be.
Després de tenir el LP al calaix durant un any, ho van tornar a treballar i van passar-ho al productor Phil Spector per a que el donis un post-producció am el seu famós estil del Wall of Sound. A McCartney no li va agradar gens això, fins al punt de que a l’any 2003 McCartney s’encarregaria de agafar les cintes originals i fer una producció al seu gust, el LP Let It Be ... Naked.
Però, igual que amb Abbey Road, a pesar del malament que ho estaven passant, tornem a tenir un LP més que digne amb peces memorables com el mateix Let It Be, o Get Back, The Long and Winding Road, Across The Universe ...
Across The Universe, una cançó preciosa per (casi) acabar la sèrie d’apunts sobre el millor grup de tots els temps .
.......

The last Beatles’ album was Let It Be. The “difficult” one. Here there wasn’t a hope in hell of them agreeing on anything, actually being in the same room was hard enough to achieve apparently. Among the many problems it seems that Lennon’s choice of a new manager for the group was one of the last straws, putting money in front of any artistic ideas they may have had – especially McCartney. After leaving the album on the shelf for a year, they blew the dust off, got to work again, and it was given to the producer Phil Spector to apply the “wall of sound” touch. This decision annoyed Paul so much that in 2003 he brought out the version of the album he had originally imagined, now called Let It Be ... Naked.

If we forget their problems, though, and listen to the music, we have another great album on our hands. Let It Be, Get Back, The Long and Winding Road, Across the Universe ...
Across the Universe, a beautiful song to (almost) finish this series of posts about the best group of all time.



dijous, 9 de setembre del 2010

The Beatles (12) - medley de Abbey Road

Els anys 1969 i 1970 van veure el final dels Beatles. Diferencies entre tots, amb cada u anant a la seva bola. Segons a qui escoltem, la culpa és d’un o d’un altre, o de personatges secondaris com poden ser les parelles o els managers, però suposo que la veritat és que ja havien fet prou en mantenir 4 genis junts durant gairebé deu anys deixant lloc per a que cada u puguis expressar les seves genialitats. I el resumen final dels Beatles ha de ser això, que tots 4 tenien un rol molt important, i que la suma era més que els 4 parts per separat (encara que déu-n’hi-do el que farien desprès cada u pel seu compte!).

Van intentar gravar el LP Let It Be, però no es van ficar d’accord en la producció i preparació final i el van deixar de banda perquè ja veien que com més insistien, més mal rotllos es generaven entre ells. Per “salvar” els Beatles, van decidir de canviar de xip i gravar el LP Abbey Road. En aquesta època, ja ni es quedaven per tocar junts, cada u anava a l’estudi quan li semblava i les cançons eren clarament de Lennon o clarament de McCartney sense influencia de l’altre (sense oblidar les cançons Something de George Harrison, o Octopus’s Garden de Ringo). Fins i tot diuen que hi ha cançons en les quals McCartney va tocar tots els instruments ell mateix.
Bé, encara que l’unitat del grup ja s’havia trencat, tampoc ens podem queixar de un LP que té Come Together, Here Comes The Sun i les dos que he esmentat abans!

Però, per a mi, la segona cara (ai, ja no hi ha “cares” amb els CDs o MP3) és el més interessant. Van gravar un medley amb extractes de cançons que McCartney tenia al cap però que no havien acabat d’escriure de principi a fi. Difícil de descriure, el millor seria comprar el disc, o escoltar aquest clip, amb 10 minuts (el meitat) del medley ... impressionant!
............................

1969 and 1970 saw the end of the Beatles. So much has been said, and I’m sure that every explanation has some truth behind it... suffice it to say, that perhaps it was unrealistic to expect 4 geniuses to be able to work together forever when each had so much to say and do.
In 69 they recorded tracks for the album Let It Be but the recording and production caused so many arguments that they put it to one side and started again, thereby delaying the inevitable breakup. They then came up with their penultimate LP, Abbey Road. They no longer worked together, here songs were either by Lennon or by McCartney but with no input from each other (without forgetting Harrison’s Something or Ringo’s Octupus’s Garden). Legend even says that McCartney recorded all the instruments himself on some of the tracks!
Even though they no longer were a group happily working together, Abbey Road still contains some classic songs – together with the two already-mentioned, what about Come Together or Here Comes The Sun?
However, for me the best part is the second side of the LP where Paul put together small extracts from songs he had never finished to come up with a breath-taking medley of non-existent tracks. Here is just 10 minutes of this masterpiece.


dimecres, 8 de setembre del 2010

The Beatles (11) - All Together Now

Bé, acabat les vacances, durant els quals el bloc s’ha mantingut viu amb aquest serie d’apunts bi-setmanals, augmentarem la freqüència per acabar-la ja i canviar de xip. Publicarem un cada dia aquesta setmana ....
Després del White Album, al 1969 vindria la banda sonora d’una altra pel·lícula, Yellow Submarine. Només la meitat del disc estava compost per música dels Beatles, l’altra amb peces instrumentals de George Martin. I de les cançons, només 4 eren noves, ja que la pel·lícula inclou hits anteriors com Lucy in the Sky with Diamonds, o Eleanor Rigby.
La pel·lícula? Si pensem en el context de l’época en que es va gravar i la mentalitat dels Beatles, està prou bé. A mi m’agrada – i als més joves de la família també!
Una de les noves cançons va ser All Together Now.

OK, the twice weekly posts have kept us going through the summer holidays, but now it’s time to get back to work and blogging, so this week I’ll try and finish the Beatles’ series with daily posts and move on to something else ...
After the White Album, in 1969, would come Yellow Submarine to accompany the film of the same name. Only half the album consists of Beatles’ songs, the other half being instrumental compositions by George Martin. And only 4 of the songs were original as others had been hits before.
The film? Well, if your mind is open and switched on to the 60s, it’s worth watching ... especially with children!
One of the new songs recorded for this album was All Together Now.


dissabte, 4 de setembre del 2010

The Beatles (10) - Helter Skelter i Rocky Raccoon

Al 1968 arribaria el LP doble, conegut popularment com el White Album, encara que els Beatles no van donar-li un nom. Aquesta obra representa el cim pels Beatles – en opinió de molta gent. Ja no es pot superar un album així, i encara que els següents LPs també són bons, no tornarien mai a aquest nivell. Si algú dubta com un mateix grup pot dominar tots els tipus de música, aquest és l’obra per a escoltar. Des del heavy de Helter Skelter, deixant clar als Stones i The Who que els Beatles també sabien “rock out”, fins al humor Hill-Billy de Rocky Raccoon, les dos cançons que escoltarem ara.

1968 saw the arrival of the double album popularly known as the White Album, although the Beatles never gave it this name. If any doubts remain regarding their genius and talents, this is the album to listen to. The peak of the Beatles' achievements for most fans. Ranging from heavy rock of Helter Skelter, leaving the Stones and The Who with no doubts about whether the Beatles could “rock”, to the hill-billy humour of Rocky Raccoon, this album is unbelievably rich.



dimecres, 1 de setembre del 2010

The Beatles (9) - Fool on the hill

Depenent de si contem aquest, els Beatles van gravar 12 o 13 LPs. A l’any 1967 van gravar un EP, alguna cosa entre mig de un single i un LP, normalment amb només 4 o 5 pistes. El Magical Mystery Tour tenia 6 cançons i era per a acompanyar la pel·lícula del mateix nom. No obstant això, en la versió americana van afegir més peces (singles anteriors) per aconseguir un LP de 11 pistes, i quan s’han re-editat el Magical Mystery Tour en CD és aquesta, la de les 11 cançons, que s’ha publicat. Per tant, eren 12, però ja són 13!
I és que els Beatles, i alguns grups com ells, tenien tantes cançons que podrien fer singles sense incloure’s en un LP, com va passar amb Strawberry Fields/Penny Lane!
Bé, del Magical Mystery Tour, també m’agraden totes, però per triar només una, que tal Fool On The Hill?

In theory the Beatles brought out 12 LPs, but now there are 13 available. Why? In 1967 they brought out Magical Mystery Tour as a 6 track EP to accompany the film of the same name. However, in the USA it came out as an 11-track album including singles which hadn’t been on previous albums. When MMT appeared on CD, it was this full LP version which was brought out. So 12 LPs became 13!
The Beatles, as with other groups back in the 60s, would even have enough material to be able to bring out singles without the need to put them on an album – as with the double-A-sided Strawberry Fields/Penny Lane.
From Magical Mystery Tour, here’s Fool on the Hill.