Per un 2012 sense transvasaments

27 novembre, acte de la PDE

Birds or Byrds

Aquest cap de setmana es celebra el Dia Mundial de les Aus. I quin lloc millor que al Delta de l'Ebre? SEO/Birdlife sempre organitzen activitats interessants i informatius, i entretinguts pels més petits de casa.

Ja estem casi a punt de la temporada de caça, aixi que més val observar els aus mentre podem, ja que d'aqui uns dies se comença la lluita sempre igualada i justa; ocell vs bales, o, segons com, ocell vs home amb un pot de pega!

.....

This weekend is the World Bird Day, and SEO/Birdlife are organizing a fantastic weekend of activities (educational, bird-ringing, bird-watching, kids' games, and of course, a paella) in the Ebro Delta - one of the top nature spots in the Mediterranean for birdlife.

A week later, the hunting season starts, where once again man and his humble shotgun struggle to survive against those dastardly ducks, robins, thrushes, and anything else that flies or tweets.

Brussel·les, 9 de setembre 2001.

Avui fa 10 anys de la manifestació de la PDE a Brussel•les. Llegint al seu bloc podem saber més sobre els fets generals, però avui s’ha proposat que els blocaires fessem algun apunt personal sobre aquell dia. Que recordem?
Diferents sensacions. Cansament. Abans de la mani, natros havíem estat 2 setmanes amb la Marxa Blava, des de Lyon fins Brussel•les. La Marxa va ser tota una experiència, molts d’amistats nous, molts activitats a favor dels rius, i molta marxa i poc descans. I poc menjar. Com que el més fàcil en aquests casos per la gent que ens rebia era fer un menjar ùnic, jo sent vegetaria, pos, bàsicament van ser 15 dies de pa i formatge! L’ambient en la Marxa era increïble, només superat pel dia de la mani. Vam arribar a Brussel•les el dia 8, com molta gent que venia expressament pel dia 9. Aquella nit a Brussel•les se sentia molt de català pels carrers.

Del dia 9, l’emoció va ser brutal quan vam arribar al punt de trobada i ens vam adonar de quanta gent realment erem – uns 15.000 diuen! Penseu-ho bé, 15.000 persones vingudes expressament des d’aquestes terres (perquè dubto que molta gent de Brussel•les va sortir al carrer). I la pluja, no es pot parlar d’aquell dia sense nombrar la pluja i el fred que vam passar. A la tarda vam quedar en uns amics que havien vingut a la mani també i el dia 10 la gent que encara hi erem, ens vam concentrar al Parlament Europeu. Ahir vam esperar, cantant, fins que van sortir els representants de la PDE que havien entrat a dins per entregar les nostres peticions. Suposo que va ser l’ultima vegada que es va deixar apropar la gent tan a prop del Parlament, ja que el dia desprès va ser el 11 setembre 2001.

Natros vam quedar un altre dia a Brussel•les i vam volar cap a Londres el dia 11. Allí ens vam trobar amb un aeroport ple de policies amb metralladors però no vam saber res del que havia passat a NY fins que vam entrar un pub a l’estació de Sant Pancras i vam vore les noticies.

Que més? Que vam fer la marxa de país en país sense tenir Euros, per tant anavem canviant de monedes. No teníem telèfon mòbil, per tant un munt de monedes a les cabines. Vaig descobrir que els belgues també es tornen bojos pels pataques fregides. Que Brussel•les sembla bonic però no estavem pel labor del turisme. Que si la gent s’ho proposa, es poden aconseguir moltes coses – no cal caure en l’apatisme i cinisme que provoquen molts de politics.
....
10 years ago today 15,000 people, mainly from Catalunya and Aragon, marched through Brussels in defence of the river Ebro. The PDE (Ebro Defence campaign movement) had spent months organizing this act. In August a march set off from the Ebro Delta which would arrive in Brussels on the 8th September. The first days there were literally thousands of participants walking alongside the river upstream towards the Pyrenees. Obviously the stages in France, Germany, Holland had less walkers but we received a warm welcome wherever we went, meeting up with other social and environmental groups along the way. Then 15,000 people came on the 9th especially for the huge demonstration planned. Think about that for a moment. 15,000 people travelling from hundreds of miles away “just” to demonstrate on the streets of the European capital!

Why? The Spanish government was planning a dam building scheme and huge water transfer to the south of Spain for speculative tourism, building and leisure interests. This would have bled the Ebro dry, and left the Delta – one of the most important natural areas in Spain – in a precarious situation. We believed these plans contravened European Directives and as such should not receive a green light nor the 8,000 million euros funding the government had requested. The huge social movement backed our technical explanations and gave us the support to make the European Commission take our demands seriously. It would take another 4 years of intense lobbying, and a brutal “battle” with the Spanish government played out in the corridors of Brussels, but eventually in 2004 the Commission came down on our side.

Good Vibrations per l'Ebre ? De moment, no ...

Bé, abans de prendre uns dies de descans virtual, com està el tema de l’Ebre? Pos, igual que sempre – fotut! Com que som europees hem de seguir la legislació europea i la directiva en qüestió, la Directiva Marc d’Aigües, explica molt clarament que, per tots els rius s’ha de fer un Pla d’accions i usos, dins d’un cert temps i seguint un cert criteri. Resulta que el Pla per l’Ebre porta més de 2 anys de retard, amb denuncies des de la Comissió Europea inclosa! Fins i tot les ultimes noticies són que portaran el Govern Espanyol als Tribunals de Luxemberg – o sigui, multes a pagar entre tots els contribuyents!

Per que tarden tant? Perquè aquest Pla ha de designar un regim de cabals minims pel riu que poden garantitzar uns minims condicions ecologics –uns minims, no demanem molt!
Pos, no saben com fer quadrar aquest cabal escas però necessari que haurien d’adjudicar, amb el fet que casi tot l’aigua de l’Ebre o està donat o està promes a nous usaris. La Comissió Tecnica de les TTE va calcular un regim de cabals fa 3 anys, i ho vam aprovar entre tots els parts interessats i al Parlament de Catalunya, abans d’enviar-ho al Ministerio. Sembla que el Ministerio ho ha ficat en un calaix i està esperant el moment de treure del barret un numero magic de cabal que acontentarà als usaris i politics, més que un cabal real i cientificament calculat.

Per no parlar de l’estat del riu – fatal. Quan diuen que està en bon estat, només miren els factors que els va bé, però n’hi ha d’altres que pinten malament. Per no parlar del creixement infinit dels algues, cosa que ens ha portat a la plaga de la mosca negra, i problemes greus pel nuclear de Asco. Al Japò els va fer falta un terretremol i un tsunami, aqui amb un grapat d’algues els podem aturar.

Estem en crisi. No hi ha diners. Retallem en tot. No es farà el nou hospital a Tortosa, i el que tenim, pos, a tancar plantes o fumar fora a metges i infermeres. Els nous instituts i escoles no es faran. Fora plantilla de professors, retallem la sisena hora. Peroooooooooooo, no se sap com, s’ha trobat diners per continuar amb el “canal” Xerta-Senia. El 25% dels pressuposts de la Generalitat al Baix Ebre són per aquesta obra. Un Canal que ens diuen és per a regar, però no té ni regants ni plans de regadiu, i el govern valencia frota les mans mirant com les obres s’apropen a la seva comunitat. Oi que els regants no poden pagar-ho? Pos, no us amoinesseu, aqui tenim una gent que compraran l’aigua si aneu allargant els tubs .... bla bla bla, l’historia de sempre. L’historia del canal Segarra-Garrigues, que és per regar, però no se sap com, ara fa un transvasament “petit i temporal” a 40 pobles ... i poc a poc, els tubs s’apropen a Barcelona.

El Delta sense aigua ni sediments, la riquesa del Mar de l’Ebre a l’aire, un riu que fa pena, i un transvasament de jovens cap als capitals per no tornar mai més.
Bon estiu!
...
Before taking a well-earned summer break and reducing my blog activity, a quick review of the state of the river Ebro, one of my keen protest activities. According to the European Comission, Spain is now over two years behind schedule with its publication of the Ebro River Plan, and will be taken to EU Courts – i.e. fines to be paid by tax-payers for governmental incompetence, yipee! Why the delay? Because EU legislation is trying to protect the fragile state of European rivers and has said that as part of this plan, each river must have a “minimum flow” calculated and adjudicated which is to guarantee a minimum ecological state. Technicians and scientists have calculated this figure for the Ebro but the government has put it to one side as it doesn’t add up with all the water they wish to allocate for irrigation, industry, tourisim, golf, etc. It seems like the govt. are “working” on a new calculation which will, surprise surprise, please everyone except those who worry for the river’s future. A political decision rather than a scientific one.

Added to this, the Ebro water quality is in very bad state, stagnant areas being overgrown by algea, leading in turn to the current plague of the very nasty “black fly”. Algae have even been blocking up the water intake on a nuclear power plant up river, causing serious cooling problems! Who needs earthquakes and tsunamis when you have river-weed? Don’t tell Al Qaeda!

Under the guise of irrigation canals, there are many suspicious public works being carried out which, if history is anything to go by,will eventually lead to long-distance water transfers for touristic projects, bleeding the Ebro dry.

The Delta is without a decent river flow, or the sediments it needs for its stability. The only resource the lower Ebro lands have is on its last legs, and our youngsters also have to follow the water to the big cities to get jobs, bleeding this area dry of any kind of future. Happy Summer!

XI Piraguada en Defensa de l'Ebre

El cosi ebrenc de Homer

- Ei, Homer, a migdia sortim fora a fumer, o que?
- No cal esperar, si vols anem aquí darrera, hi ha un lloc que podrem fumar i no ens trobaran.
- Però ...
- Tranqui, aquí no va ningu, que estan tots atemorizats - és el magatzen de l'urani.
- Però, no és perillos?
- Va, deixa't de tonteries i agafa la caixa dels Duffs ...

El CSN halla tabaco y colillas en el edificio de combustible de Ascó I

.....
Cigarrette ends, and other junk found in the "Inflammable materials - Strictly prohibited" nuclear fuel store room at our local nuclear plant!! And no, it's not Springfield - it just feels like it!
Fukushima here we come!

David Espinos - improvitzant amb piano al Conservatori de Tortosa

De vegades voltem l'espai i el temps buscant bona música, i de vegades ho tenim a prop. A les Terres de l'Ebre hi ha molt bona música, i podriem fer un bloc només d'això. Però, no ho farem. Tot i que, podriem començar-ho amb un parell, o tres, de peces d'un jove músic tortosi que tenim molt prop a natros - en diversos sentits. Comencem amb el piano. Aquí, David Espinos, amb una improvització gravat al Conservatori de Tortosa.

....

It's not always necessary to search far and wide to find good music. Tortosa musician David Espinos, is a good, and close, friend of ours. Here he is with a wonderful piece of piano improvisation ...

10 anys de la PDE i la música de la lluita

Tal com ens expliquen al bloc de la Plataforma en Defensa de l'Ebre:

El proper 23 d’abril, Sant Jordi, surt a la venda un nou llibre-CD de la Plataforma.
10 ANYS DE LLUITES I CANÇONS PER L’AIGUA I LA TERRA és un treball de la PDE en commemoració del desè aniversari de la PDE. Aquest ha sigut força feixuc agraint a Josep Sabaté, a la coordinació, i a tots els que hi han aportat els seus esforços i cançons a la lluita per l’Ebre.

Una lluita que va aconseguir aturar la gran obra del PHN, el gran transvasament al Nord i al Sud. Moltes de les obres que permetien aquell, com els embassaments de la part alta del riu, o els que semblen futurs transvasaments associats als regadius Segarra-Garrigues, Xerta-Sénia i Aldea-Camarles continuen, pese a la crisi econòmica i la minsa quantitat de regants que hi confien, com també ha denunciat la Unió de Pagesos.

Si més no, aquest és un moment de cel·lebració i testimoniatge de la història dels moviments socials ebrencs i del gaudir de les animacions que els nostres artistes han fet per la lluita per l’Ebre i el territori. Una festa social orgull dels ebrencs tots i la humanitat en general.

Al Llibre CD hi ha cançons de “Quico el Célio, el Noi i el Mut de les Ferreries”, “Pepet i Marieta”, “Obrint Pas”, “La Carrau”, “Vitrubi “, “Terrer Roig”, Josep Bo, “Ronda de Boltaña”, Andreu Rifé, David Monllau, “Riu en So”, “Xeic!”, Ràbia positiva”, “Los draps”, “Grafort”, “El Arcabau”, Joan Josep Vilaubí i Lua Català.

També hi han col·laborat: Pau Llop amb el disseny i maquetació, Cinta Segarra, Joan Panisello, i Teresa Pararera amb les imatges i la discogràfica “Propaganda Pel Fet!” amb la producció.
També aviat posarem la llista de establiments de les Terres de l’Ebre on el podrem adquirir (de moment, el dia 23 a la Plaça d'Angel, Tortosa, hi haura paradeta amb venta del CD i altre material).
Un homenatge a la gent que ha donat suport a la PDE i a totes les lluites per la millora de les nostres terres i rius davant l’espoli que ens sotmeten i volen continuar exercint.

Esperem de tot cor que us agradi i que us animeu a regalar-vos, i regalar als vostres aquest testimoni musical, fotogràfic i històric de les lluites per un riu plé de vida i unes terres que hem de protegir.

...

The Ebre Defence Platform, a social campaign group of volunteers, working to protect the river Ebre, its environment, and people, is merely the latest reincarnation of a struggle which is now 40 years old. Over the last 10 years, though, this more formal organisation known as the PDE has had to fight against ever greater threats to the river, and this has also led to an ever-widening awareness of our problems and campaigns. We have received the support of numerous artists over the years, and we are now publishing a CD with a collection of some of the songs written about, and sung for, our cause, by many popular Catalan, and Spanish, groups.

Available at all good record shops! Here's a taster from Obrint Pas.

1936

Al novembre del 1938 va acabar la Batalla de l'Ebre, una altra gran perdua de vides humanes. Aquesta setmana mateixa he tingut la sort de sentir un dels pocs supervivents d'aquest disastre.
Dins del caos que hi havia a la banda dels republicans, hi havia de tot i no és feina facíl esbrinar qui tenia rao ni saber si les coses els podrien haver anat millor, però, bé, sense ser anarquista (crec), he trobat aquesta cançó pel Youtube.
1936 dels Sin Dios.

The Battle of the Ebro ended 72 years ago this week. And just this week I have had the fortune and honour to hear one of the few survivors from that battle, the final grand battle of the Spanish Civil War. Thousands of lives were lost on both sides - for what?
The democratically elected republicans who stood up against Franco's coup d'etat were a mixed bunch, and I am not going to be the one who says who was right, the marxists, stalinists, anarchists, republicans .... However, I like this anarchist song I found on Youtube - with English subtitles. 1936 by Sin Dios.

Embarrassment

Han passat uns dies de reflexió i ja ha tornat a caure una capa de pols damunt del monument franquista que tenim al mig del riu Ebre. Prometo que l’apunt d’avui serà l’últim sobre el tema – aquest mes!

Tal com es preveia, el 8 de novembre al plenari de l’ajuntament de Tortosa els 10 regidors de CiU i el regidor del PP van votar en contra de la moció de retirar aquest símbol franquista del riu. A favor de la moció, els 10 vots de PSC, ERC, i ICV.

Els arguments donats no m’han acabat de convençer.
Que si ja ha estat 40 anys aquí, ara forma part del nostre paisatge. També hi formava part un abocador incontrolat o edificis en desús. No pel simple fet de estar present molt de temps, ens obliga a mantenir-ho per a sempre.

Que si ja no té simbologia franquista. Això bàsicament no és un argument, sino una mentida. Que pensen, que l’aguila aquest és l’aguila de la pau? Que pensen, que aquell soldat falangiste és dels cascos blaus? I no ho dic només jo, sino els historiadors.

Que a Tortosa no hi ha debat i que l’immensa majoria de gent vol mantenir el monument. Precisament aquesta campanya, recollida de signatures, el 45 % dels regidors, tema de conversa a diari entre la joventut, demostren que si que hi ha debat.
No m’atreveria a dir que són majoria els tortosins que hi volen retirar, però puc afirmar que no són el “ningú” com ens diuen. De totes formes, el monument s’ha de retirar per llei – una llei aprovat amb els vots de CiU!

I s’ha de retirar per seny. Els tortosins no han de pensar cada u només en ell mateix o en Tortosa, sino en el que representa aquest monument per a la gent que va patir a la guerra, o en la dictadura de Franco. No és qüestió només del que voldria jo o tu o l’altre persona, sinó fer-ho per la gent que van sofrir, i sofren.

Musicalment, anem a Embarrassment (Una Vergonya) dels Madness.
....................

Following on from the Franco monument issue of recent posts, believe it or not, but Tortosa’s council have voted to keep it just where it is!

The arguments offered to support this incredible decision include the following – and my opinions.
That the monument has been here for 40 years and forms part of Tortosa. In much the same way a derelict house or rubbish tip might form part, I’d say, but this is no argument for keeping it forever.
That all Franco-ist symbols have been removed from the monument. This is not an argument, this is a lie. It has, very visibly, a gigantic eagle, typical symbol of fascists (and very easily distinguished from a dove of peace), and a Falange soldier. We could go on to discuss that every last rusty screw of the monument has, and can only have, the meaning that the artist gave it – an eulogy of Franco.
That the immense majority of citizens of Tortosa wish for the monument to remain, and that there is no local interest in this question. Excuse me – the petitions, 45 % of councillors, different well-known local personalities, and the fact that young people discuss it on a daily basis seem to give the lie to that one.

Having said that, this is not the main question. Tha facte is that the local council are obliged to remove all Franco-ist symbology by law, a law passed by their very own political party in the Catalan Parliament.

I would also add as the most crucial point that it is not a question of what I, you, or the next person wants, but rather what should be done. We should think not of ourselves but of the thousands who really suffered in the Civil War or under Franco’s dictatorship. In 2010 we can do little else for the victims of Franco but this small step.

And a song, as this is a song blog, Madness with Embarrassment.

Humour

Video impactant sobre el monument de Franco, i Viva la XV Brigada

Un video molt interessant sobre els motius per retirar el monument de Franco, que encara està clavat al mig del cor de les Terres de l'Ebre.
Pels motius en contra de retirar-ho, tot sembla que, si no hi ha canvis, haurem d'escoltar les opinions de l'alcalde de Tortosa quan l'ajuntament debat el tema ...

I de regal, una altra carta que he fet sobre el tema, que ha sortit publicada a la premsa local aquesta setmana:

PER UN RIU SENSE FRANCO
El riu Ebre uneix a les Terres de l’Ebre i a la seva gent. Tothom se sent identificat amb el riu; per a molta gent representa una manera de viure, per a altres és un símbol de la nostra identitat col·lectiva. Sigui com sigui, l’Ebre és part de la nostra vida. Una vida que, al seu pas per la ciutat “capital”, té una ferida oberta. Que allò tan important per als ebrencs com el riu tingui encara el monument feixista de Franco clavat al mig és d’una vergonya impressionat.
Ja han passat trenta-cinc anys des de la mort del dictador, han nascut una o dues generacions d’ebrencs que només han viscut en pau i democràcia, i no té cap sentit que el lloc més emblemàtic del nostre territori hagi d’aguantar encara la petjada de Franco. Aquesta monstruositat no té cap sentit d’existir. Bé, no l’ha tinguda mai, però ara encara menys. Vivim a la Unió Europea del segle XXI! Repeteixo, som al segle XXI.
S’han donat molts arguments pobres sobre els motius per mantenir el monument però els fets són més forts. Va ser erigit per glorificar els morts del bàndol franquista que va tombar un govern democràtic, per reemplaçar-lo amb quaranta anys de dictadura, misèria i repressió. A pesar d’alguns canvis, avui dia encara manté símbols franquistes com l’àguila, o la creu de la Cruzada nacional-catòlica. El fet més rellevant és que el monument en si mateix és franquista de cap a peus i amb això al riu ja n’hi ha prou per a que els ebrencs no puguem gaudir plenament de la democràcia i la pau.
La campanya per treure el monument del riu ja fa anys que va. Han passat ajuntaments i governs de tots colors però el monument, i la glorificació del feixisme, s’han aguantat. Suposo que ni Franco mateix s’imaginava que toleraríem el seu llegat tant de temps. Però sembla que amb el pas dels anys hi ha cada cop més gent que ho té clar i que ja no té por de dir les coses com són. Aquest mes el Casal Panxampla ha presentat 2000 signatures per a demanar que l’ajuntament de Tortosa presenti una moció per desfer-nos del monument. Tortosa ha de pensar no en ella mateixa en aquesta qüestió sinó en les Terres de l’Ebre perquè tot allò que afecta al riu ens afecta a tots els ebrencs. Al mateix temps, la Generalitat també s’ha pronunciat a favor de treure’l i en pagarien les despeses. Crec que no s’ha de demorar més, ni intentar explicar el monument ni tolerar-lo un dia més. Què farem després amb aquest tros de ferro, i que hi podríem construir en el seu lloc? Són preguntes secundàries. Per a caminar, s’ha de començar fent el primer pas. I va sent hora que Tortosa camine cap al futur sense por.

La cançó d'avui, Viva la XV Brigada del Christy Moore, sobre les Brigades Internacionals que van lluitar per la democracia a Espanya mentre els governs britanics, entre altres, rentaven les mans.

In this emotive video, Catalan writers, teachers, professors, historians, philosophers, artists express their desire that Franco's monuments should be removed from the river Ebro.

Among the reasons given are: what it represents (still today) for the victims of Franco's repression; how can we tolerate a monument celebrating Franco's illegal and cruel coup d'etat; would Germany and Italy have monuments referring to Hitler or Mussolini; although some Franco-ist symbols were removed, the monument itself represents what the sculptor wanted it to when he designed it; why should Franco and his works be considered a legitimate government of Spain; we are in the 21st century and Tortosa and the Ebre do not deserve this image; we do not necessarily need to destroy it as it could be stored in a museum for historical and educational reasons, or for anyone who still looks back on Franco with fond regards; we should forget Franco and build something in its place for the people, a new pedestrians' bridge or a monument for freedom ...
Arguments for maintaining the monument in place? I'll wait for the political debate in Tortosa's next council meeting to hear what our Mayor has to say ...

I also include above a copy of my letter published in the local press this week. In one line, how can the capital of these lands, suffer this scar on the river Ebro with everything it means for us, as we move into the Europe of the 21st century. By the way, any monuments to Hitler or Mussoloine left?

Today's song - Viva la XV Brigade by Christy Moore about the International Brigades who fought for democracy while the English government washed their hands.

Escultura es cultura, del Màrius Serra

Article de Màrius Serra a La Vanguardia

Escultura es cultura

El próximo ocho de noviembre se vivirá de un modo distinto en Barcelona y en Tortosa. Barcelona estará sumida en la visita del Papa, que el día antes habrá consagrado el templo de la Sagrada Familia. Tortosa, por su parte, asistirá expectante al pleno municipal en el que se votará la moción popular presentada por la "Comissió per la retirada de la simbologia franquista de Tortosa" del Casal Popular Panxampla, avalada por 2000 firmas. En ambos casos, la escultura tendrá un papel primordial. En la Sagrada Familia, porque la bendición papal incluirá los horripilantes robocops de piedra con los que Josep Maria Subirachs ha ido poblando la fachada de la Pasión del Templo Expiatorio desde 1987. En Tortosa, porque votarán retirar la escultura de Lluís Maria Saumells que preside el Ebro desde mediados de los sesenta. Un monumento de bronce que podría figurar en el libro Moritz de récords como el símbolo franquista más gordo que queda en la Catalunya del siglo XXI.

Son dos casos distintos, pero presentan concomitancias. Las esculturas de Subirachs provocaron en 1990 una repulsa pública convocada por un colectivo de artistas a la que se adhirieron nombres como Tàpies, Bohigas, Brossa, Perejaume, Barnils, Monzó o La Fura dels Baus. Se celebró una manifestación frente a la Sagrada Familia en la que los participantes podían subir a un pedestal y soltar su opinión sobre la obra. Recuerdo que participé leyendo anagramas compuestos con las 19 letras del nombre del artista, como por ejemplo "Ja ho escups amb ira, sir" o "Boc, ja hissa més púrria!". De nada sirvió el jolgorio. Dos décadas después, los inquietantes robocops de Subirachs siguen ahí, a la espera que el Papa los bendiga.

La verdad es que el aguilucho imperial está muy bien conseguido, por no hablar de las estilizadas flechas sobre las que se sustenta la obra, que piden a gritos la compañía de un yugo.En Tortosa son más sagaces. La moción llega a la instancia de poder que puede decidir la retirada de la obra: el consistorio. Prosperará si CiU, que ostenta la alcaldía, vota a favor. Pero el alcalde Ferran Bel no lo considera una prioridad, apelando al valor artístico de la obra y al hecho que ya se retiraron los símbolos franquistas que contenía. El alcalde Bel se refiere al víctor de Franco, las letras en las que se leía "Al Caudillo de la Cruzada y de los veinticinco años de paz" y las placas que conmemoraban la inauguración del monumento en 1966. Bel tiene razón en lo del valor artístico de la obra. La verdad es que el aguilucho imperial está muy bien conseguido, por no hablar de las estilizadas flechas sobre las que se sustenta la obra, que piden a gritos la compañía de un yugo.

Es tanto el interés artístico que sucita que el señor alcalde pecaría de egoista si, como parece insinuar, votara en contra de retirarla de su emplazamiento actual. Una obra de un artista tan ilustre como Lluís Maria Saumells merecería sin duda ser degustada por otros públicos. Está muy bien que ahora la fotografíen los turistas, pero ¿por qué no cederla solidariamente en exposición itinerante? Sin más dilación, podrían mostrarla en la Sagrada Familia, cerca de la fachada de la Pasión, con motivo de la inminente visita papal. Luego, a finales de noviembre, tras el Barça-Madrid, tal vez merecería plantarse en la barcelonesa plaza de Sant Jaume y, según fuera recibida por la ciudadanía, ir itinerando de plaza mayor en plaza mayor, incluso fuera de Catalunya. Seguro que al alcalde de Valladolid le gustaría. Eso sí, con la debida reposición de todos los elementos que le fueron sustraídos por razones ajenas al mérito artístico, vulnerando así el derecho moral que el escultor Saumells, como cualquier artista, tiene sobre la integridad de cualquier obra de su autoría.

Màrius Serra. La Vanguardia. Dimarts, 26 d'octubre de 2010

Dissabte, Plataforma ...

Caurà el monument de Franco?

Continuant amb el tema monument de Franco al mig del riu Ebre – ja és prou gros que 35 anys després encara estem parlant-ne – fa 2 anys va haver una campanya bastant important per treure-lo del riu. Van haver mocions a l’ajuntament de Tortosa i l’oferiment de la Generalitat de costejar-ho. Es va obrir un Facebook que encara està actiu. La meva petita gra de sorra va ser aquesta carta enviada a la premsa local. I, després, la cançó Walls Come Tumbling Down, del Style Council que ens diuen que la força de la gent si que pot canviar el status quo.

La carta:

EL MONUMENT DE FRANCO
Treure o no treure el monument del riu de Tortosa, aquesta és la qüestió.
Tot i que no sóc de Tortosa ja fa 20 anys que visc aquí i, els primers anys, residia en un habitatge de cara al riu i el monument. A pesar de “l’estima” que li vaig arribar a tenir, no dubtaria ni un segon en treure’l del riu. I menys ara, que la Generalitat s’ha ofert a costejar les despeses.

Monument: “Obra d’escultura o d’arquitectura erigida per perpetuar el record d’una persona o un fet memorable.”
Diuen que ja no és “de Franco”, que li han tret els símbols franquistes, i ara és de tothom i ens serveix per no oblidar el que va passar. Però el quid de la qüestió és que el va fer construir Franco i, per a mi, representa ara exactament el mateix que representava llavors – una llosa sobre Tortosa i els seus ciutadans.

Hi ha mil maneres de “perpetuar el record” de la Batalla de l’Ebre i les fites de Franco, sense haver de recórrer precisament a una obra del mateix dictador! Només cal aixecar la vista i deixar anar la imaginació per trobar propostes totes molt més dignes i educatives que el tros de ferralla que ens va deixar Franco per a que “no l’oblidem”.

Diuen que hi ha altres prioritats, però jo no ho veig com una despesa per a superar el passat sinó com a una inversió per al futur. Ara, quan Tortosa està buscant el seu paper per al segle XXI, per què no aprofitem el moment i fem un pas endavant? Tortosa, que vol ser capital, un contrapès a les grans aglomeracions del nord; per què no pot ser capital d’unes terres que intenten no només que no s’oblidi la guerra sinó que no s’oblidi la pau? Tortosa necessita la seva Silicon Valley, la seva marca de distinció que ens porti cap a un futur propi. No cal que això depengui de petroquímiques, o nuclears. Podem buscar un model de futur digne que Tortosa, i les TTE, es mereixen.

Podria aquest model ser un Centre per a la Pau? Comencem amb l’enderrocament del monument, a curt termini construïm un museu i centre d’estudis, que ens porti cap a la realització de congressos i convencions a nivell nacional i internacional. Tot és possible - jugant un paper no només pacífic sinó també actiu en aconseguir la pau. Calen unes decisions valentes i fermes. Val la pena provar-ho tant pel que pot representar com per al futur de Tortosa?

Altres ciutats han trobat fórmules diferents per no perdre la memòria del passat. A Sheffield han convertit el centre de la ciutat en un Jardí per la Pau on hi ha recordatoris diversos, tots ells extraordinaris, pedagògics i emotius al voltant de les diferents guerres d’arreu del món. Fem un cop d’ull a la placa dedicada als Brigadistes que van perdre la vida a la Batalla de l’Ebre i veurem que hi ha altres maneres de no oblidar.

......

Still on with Franco´s monument, today I have posted a letter I sent to the local press 2 years ago when there was a popular campaign to have it removed. This failed to get a majority backing in Tortosa’s town hall and failed. However, as we said yesterday, the fight is not over and another attempt is taking place as we speak! In my letter I suggested they look at Sheffield’s Peace Gardens if they want ideas on how to commemorate and promote peace rather than remembering war by outdated fascist monuments.

Today’s song, Walls Come Tumbling Down (1985) by the Style Council tells us how people’s power can achieve whatever we want.

Franco and the river Ebro

Si tolerem això ....
El Casal Panxampla ha tornat a donar una bona espenta a la campanya per eliminar la vergonya més gran de Tortosa. O sigui, treure el monument franquista del riu. Potser si algú de fora de Tortosa està llegint aquest apunt no s’acabarà de creure el que dic, però la foto ho demostra – 35 anys desprès encara tenim la “gloria” de Franco damunt de natros a Tortosa. Una vergonya per Tortosa i tot el territori ebrenc ja que el riu ens representa i ens dona la nostra forma de viure i no mereix tenir aquest tros de ferro feixista plantat al mig.
En propers apunts penjarem els motius (obvis) per treure el monument.
Per avui, però, començarem amb una explicació en anglès amb més detalls ja que si algú d’Anglaterra visita el bloc hauré de començar l’explicació al 1936! Estalvio la lliçó per a vatros en català perquè estic segur que, malauradament, la coneixem, però si voleu llegir el breu historia en anglès podeu afegir alguna correcció si cal.

Tot seguit per un video amb imatgens de Franco i la guerra amb la cançó Si Toleres Això, Els Teus Fills Seran Els Proxims, que els Manic Street Preachers van gravar a l’any 1998.

A brief history of Franco and the river Ebro. General Franco led a military uprising against a democratically elected government in Spain in 1936. This led to a civil war which lasted until 1939. Franco, leading a union of fascists, pseudo-fascists, right-wing extremists, catholic extremists, and others of that ilk, received the backing of other fascist powers such as Germany and Italy who provided man-power, weaponry, technology, and money. The democratic government, on the other hand, received very little aid or support from other democratic governments (obviously here we must remember the heroic volunteers of the International Brigades who went where their governments refused to go). England, for example, carried out a dry-run of its non-intervention appeasement policy which would later turn out to be so “successful” regarding Hitler!

Communist Russia did offer some help as the elected government was a left-wing amalgam of various tendencies. I say “help” as this later became more of a hindrance when Russia tried to take control of the situation, facing off stalinists against marxists, or was that leninists against anarchists, or was that trade-unionists against socialists! To cut a long story short, this eventually led to in-fighting and repression amongst the same side!

As with all civil wars, some people took up arms willingly but many were simply recruited depending on which side of the battle line you lived. Most people were more worried about finding money or food to get by, I suppose, than dying for their ideals. Anyway, death, misery, and destruction followed, more so on one side than the other as, while the “lefties” fought with old-fashioned Russian rifles, Franco was trying out Hitler’s new war planes.

The decisive battle for Franco’s victory and entry into Catalonia was the Battle of the Ebro. Thousands of people were killed in mass air-borne bombing raids as a futile resistance effort was crushed by Franco. The war in Spain was already virtually won, and only time and patience would have been necessary to overrun Catalonia but some historians believe that Franco deliberately sought and prolonged this battle so as to serve a lesson no one would forget. Many of the people who died were young men of no more than 16 or 17 years of age, as the recruiting age had become lower and lower for obvious reasons.
Eventually Franco won which led to 40 years of dictatorship and hardship – let’s not forget that Europe and the USA tolerated this and eventually became “buddies” with him.

The objective behind this lecture is to give a little background to the present polemical situation in Tortosa.
In the 1960s to remember the Battle of the Ebro and offer “glory” to the fallen (on Franco’s side), a fascist monument was erected in the river Ebro as it flows through the capital city of this region, Tortosa. Thirty-five years after his death and the introduction of democracy, membership of the EU and NATO, and a change of millennium, the monument still stands!
Admittedly the first years after Franco’s death was maybe not the best moment to upset nostalgic extremists or the army (as seen in the attempted coup in 1982), but I think no one now can have any doubts about Spain’s acceptance of democracy. Governments have come, governments have gone, but no one has had the political will to carry out the people’s will.

While there have been various social-citizen campaigns to have this monstrosity removed, obviously there are arguments in favour of maintaining it: some say it helps us remember how bad the Civil War and Franco were; others claim, if we remove its fascist symbols it could commemorate the fallen on both sides; or, suitably explained, it could be a monument for peace; it’s a touristic photo of Tortosa; it symbolises Tortosa for many people; its removal would be an unnecessary waste of time and money, and so on ....

Personally I am not convinced by any of these. Nor are the 2000 people who have signed a petition asking Tortosa’s council to take steps to get rid of this horror. Apparently the council will debate this next month – watch this space!

The Manic Street Preachers sang about the Spanish Civil War with If You Tolerate This, Your Children Will Be Next on 1998’s album This Is My Truth, Tell Me Yours. Here's a video with images of Franco and the Civil War.

foto de La Marfanta

Blog Action Day 2010

Encara no us heu registrat per participar en el Dia de l'Acció Blocaire, el dia 15 d'octubre? Aquest any parlarem sobre AIGUA. Clik aquí si us interessa.

Still not registered for Blog Action day 2010? On the 15th October bloggers of the world unite to blog about Water. Interested? Click here!

A Bridge Over Troubled Water

Després de molts d’anys d’esperar per fi s’ha fet un pont al Delta conectant Deltebre i Sant Jaume. Em sap mal no haver portat els xiquets encara amb un dels transbordadors tradicionals, però pel que entenc encara funcionar un pels turistes (com jo). I si no, sempre ens quedarà Miravet!

L’Ebre ens ha portat molts de malsdecaps en el passat. Més ben dit, no l’Ebre sino la gent que ho voldria saquejar. Bé, un pont sobre aigues trasbalsats, de Simon i Garfunkel – any 1970.


To travel between the two main towns of the Ebro Delta, Deltebre and Sant Jaume, you had two options. Although the towns directly face each other over the water, you either had to take a 40 km round trip to find the nearest bridge or use the “ferry” shown in the photo. After a long wait, a bridge has finally been built this year to connect the two towns. Luckily one of the traditional ferries will keep working, for tourists, so we’ll still be able to show the kids how we used to meander across the Ebro’s waters.
Given the Ebro’s recent history, here’s Simon and Garfunkel with A Bridge Over Troubled Water from 1970.

The Bird Song - Florence and the Machine

Aquest cap de setmana hi ha moltes activitats al Delta per a celebrar el Dia dels Aus. Clik aquí, mentre escoltem a Florence and the Machine amb The Bird Song.

This weekend the Ebro Delta will be bustling with activities as part of the International Day of Birds. Here's the info. Meanwhile, here's The Bird Song by Florence and the Machine.