She / I'm a believer - The Monkees

Sembla que haurem de fer una visita al Amazon, i començar a agafar els DVDs dels series The Monkees!
So, it's over to Amazon and a credit spree on Monkees DVDs ... What is a childhood without them?
Another couple of gems today ... first, She, another of my faves, and clicking here a very recent appearance on Later With Jools :)

Per més informació dels Monkees, ja sabeu, ataqueu el Google! / And here's where we leave it, for more information on the group, check out Google or your local library :)

Randy Scouse Git - Monkees

Una altra peça classica dels Monkees - aquesta va ser escrita i cantada per Micky Dolenz, 1967. Si busqueu el titol en un diccionari, sabreu perque es va canviar de nom pel mercat anglès - dient-ho "Alternate Title"!!

Daydream Believer - Monkees #Don'tGetMuchBetter

Aquesta potser és la meva cançó preferida dels The Monkees. Gravat al 1967, i amb els Monkees tocant alguns dels instruments de veritat, es troba al LP The Birds, The Bees and the Monkees.

Daydream Believer.

...

Probably my all-time fave Monkees track. By this time they were taking part in writing and producing of the music, and played some instruments on this track. Released in 67, and found on the 1968 LP The Birds, The Bees and The Monkees.

Daydream Believer.

Valleri - The Monkees #First_Love

De totes els grans grups musicals que hem anat penjant en aquest bloc, els The Monkees són els que més em van marcar de petit. Si, està clar que els Beatles són els millors de tots els temps, però a casa nostra sonaven poc durant els meus primers anys de contacte amb la musica. Mons pares preferien els Stones, o els Simon & Garfunkel, però sovint la musica que més recordes és aquella que tu has trobat tot sol .... els dissabtes de mati, durant els 70 i 80, a les televisions anglesos sempre emetien programes pels jovens, ja que no feiem extra-escolars ni teniem Wii i a fora plovia. Potser vaig passar cada dissabte de mati fins els 14 anys mirant la tele. En un moment donat, que suposo devia ser pels mig-finals 1970, el BBC va re-emetre, i tornar a re-emtre, la serie dels The Monkees i aqui em vaig quedar enganxat!!

L'historia dels Monkees és interessant. A l'any 1965 uns productors americans van decidir formar un grup america per copiar l'exit dels Beatles. Van triar 4 nois que s'adaptaven al perfil que buscaven, i es va començar a gravar una serie televisiva surreal i molt divertit, amb unes cançons pop per excel·lencia. Sovint s'ha burlat dels Monkees per ser un grup creat i no "natural", pero despres de tot, en questió de musica pop que importa? Tots volem ser Bob Dylan? De totes formes, tampoc eren 4 nois del carrer sense idea - Peter Dork, Michael Nesmith i Davy Jones eren musics que ja havien tingut algo d'exit en diferents grups o cantant sol. Micky Dolenz també estava intentant entrar en el mon de la musica pop. I tant Micky com Davy ja eren actors televisius una mica coneguts. O sigui, de "tontets", res!

Les primeres cançons van ser escrites per grans compositors com Neil Diamond, Boyce/Hart, Goffin/King. Tampoc és motiu de criticar-los, dic jo - quantes cançons va escriure Frank Sinatra o els Four Tops?

De totes formes, l'empresa que els tenia contratats va anar flexibilitzant el tema (per les bones i per les males!), i poc a poc els van deixar tocar (i no només cantar com era el cas a la primera serie) i escriure cançons. Fins al punt que al segon any ja van sortir de gira ....

En fi, sempre m'han agradat molt, i encara que ja han aparegut 3 cops pel bloc abans, aquesta setmana els tornarem a escoltar en homenatje a Davy Jones qui va morir el dimecres passat.

Comencem amb una de les va cantar Davy, Valleri.

....

Always loved the Monkees. Always have and always will. Perhaps that what happens with your First Loves? Back in the 70s when kids Saturday TV in England relied on many re-runs of American comedies, I was amazed by and fell completely in love with this band!!

Yeah, we all know that they weren't a "real" band - being formed by a record company and having many hits written for them. But, they were real musicians and actors, and found some kind of magic together. Hardly a surprise that by year two they were playing and writing their own material, eventually going out touring!

Anyway, as you may or may not know, this week Davy Jones has passed away. So let's have a few Monkees' hits ....

Look Out (Here comes tomorrow) #Futbol_Capello

De futbol, en podriem parlar molt - o poc. Quina importancia té avui en dia un esport, quan cada cop tenim més desgracies i miseries davant dels nostres ulls? S'arreglarien si deixessem de parlar del futbol? No crec. Crec que, per bé o per mal, necessitem destreure-nos en alguna cosa, i per a molta gent aquesta cosa és el futbol.

La gran noticia d'avui, per a mi, és la dimissió de Fabio Capello com a entrenador de l'equip nacional d'Anglaterra. Gran noticia, i bona. Com tots sabem, el futbol, si ho mirem de prop, té aspectes molt foscs i poc "fair-play" - des dels diners que guanyen i malgasten, fins les actituds que els jugadors (i entrenadors) demostren com a exemples a seguir pels nostres xiquets. John Terry, un cas en concret - li van agafar cobrant diners per ensenyar a amics el camp del Chelsea d'amagat, ha estat involucrat en més d'un lio, i ara li acusen de fer comentaris racistes. Per fi, algù ha posat una mica de seny i la Football Association ha decidit que no hauria de ser capita de la selecció, ja que és un lloc de molt de prestigi i hem de tenir un jugador net en aquest lloc (si troben algun ....). Pos, tot aixo en contra de la voluntat de Capello qui no veu la necessitat aquesta de mirar més allà que el tema de Guanyar Com Pots, i au, ha dimitit. Pos, bon viatge noi, que tampoc m'agradava com a entrenador ... zzzz..!!

La cançó que no té res a veure amb el tema; Look Out (Here comes tomorrow) dels The Monkees.

...

So, can I speak about football, or is that not acceptable when the world is falling around us? If we stopped being obsessed with this sport, and gave all this money to the poor, would the world be any better? Not so sure. After much pondering, I'm convinced we all need something relatively pointless in the Grand Scheme of Things, to take our mind off life and what's coming down around us ....

... so, to cut a long story short - Good riddance, Capello! Never liked you as a trainer, and if you can't see that we have to have the slightest degree of decency in our game, by removing the captain's armband from a dodgy fellow like John Terry, than so be it.

The song, nothing to do with football, but that's life ....

Un oasi a la Via Verda

Un altre escena de l’estiu. Al 1973 l'ultim tren va passar per la via conegut com a Val de Zafan que pujava des del Baix Ebre fins a Aragó. Aquesta ruta és preciosa, almenys en la part que coneixem natros, Baix Ebre i Terra Alta, i era una pena que no es treia profit d’aquesta infraestructura. Per sort, fa uns anys es va començar a netejar i restaurar i ara forma part de les xarxes per caminar i anar en bici conegudes com a Vies Verdes.

Bé, pujar riu amunt des de Tortosa en ple estiu és un bon esport i fins fa poc, arribaves a on podies, buidaves la botella d’aigua, mitja volta i cap a casa. Però aquesta setmana hem trobat un oasi en tanta calor i sequedat ... just aquest mes han acabat de restaurar l’antigua estació de Benifallet i convertir-ho amb bar/restaurant, amb serveis com a menjades, dutxes, allotjament, i el més important, una cervesa fresca al ple mig de la natura. Esperem que tinguin sort i que aquest tipus d’iniciativa tingui èxit a les Terres de l’Ebre.

The last time the old steam railway line that ran up river from the lower Ebro into Aragon saw a train was back in 1973. Luckily, the route was restored and cleaned up a few years ago, converting it into a walk and cycle way which offers a fantastic unique opportunity to go up river through the countryside and mountains of the Ebro, through cool tunnels and hot dry forests, miles away from the nearest towns or roads. This kind of route is known as a Green Way here.

Cycling upstream from Tortosa is a fine summer sport, sweating it out until your water bottle runs dry, before turning round and coasting back down. Now, however, an oasis has appeared on the route. The disused run-down station of Benifallet, completely out in the wilds, has been done up and converted into a bar/restaurant with useful services like meals, showers, accommodation, and above all cool beer while lounging in a hammock listening to the crickets sing their summer song. I hope they are successful and we can see more of this kind of initiative here to make the most of the wonderful touristic opportunities offered by the Ebre countryside.

The Monkees with Last Train To Clarksville del 1966.

I'm a Believer - The Monkees

Aquest tema clàssic dels The Monkees, era el numero u a Anglaterra el 11 de febrer de l’any 1967, o sigui fa 43 anys avui!

I’m A Believer (Diamond).

This classic song by The Monkees was at number one in England 43 years ago today, on the 11th February 1967.