La pena és que de jazz no entenc gaire ni conec molts d’artistes, però hi ha uns pocs que si que he après i que han entrat a la nostra col·lecció de música. Normalment son de caire clàssic o tradicional però estic obert a propostes ... també trobo que el jazz és un tipus de música de sentir en directe - quan estudiava freqüentàvem un pub que es deia Cannonball, en honor a Cannonball Adderley i cada nit allí tocava algú. Evidentment amb tantes hores estudiant no vaig poder anar-hi molt sovint, però em consta que estava molt bé!Coses de la vida, a Anglaterra van fer un sèrie a la tele als anys 80 que es deia Les Cintes de Bix Beiderbecke, al qual consistia de dos professors-amics que passaven la vida buscant unes cintes d’unes gravacions perdudes d’un artista de jazz, el cornetista Bix Beiderbecke. Mentrestant es veien involucrats en tot tipus de problemes, esbrinant misteris i investigant coses. La música de fondo, boníssima, em va animar a investigar qui era aquest Bix. Des de llavors que li tenim al prestatge de CDs (en aquell moment, cintes). És jazz dels principis dels segle 20, de l’estil que sovint Woody Allen usa per a les seves pel·lícules.
Bix va morir d’una pulmonia, amb el problema afegit del seu alcoholisme, a l’edat de 28 anys. Si en voleu saber més, pos, a la Wikipedia.
Aquí tenim Bix Beiderbecke and His Gang, tocant la peça Sorry a l’any 1927.