Vinga, 4 pensaments personals sobre les eleccions generals del Regne Unit avui. La primera cosa a notar és que no es fa “jornada de reflexió” allí, i la segona és que es vota en dijous en comptes dels diumenges com a Catalunya. Suposo és per animar la gent a votar ja que potser pocs anirien en diumenge. De totes formes, les eleccions són una alegria pels jovens ja que es tanquen els col·legis per usar-los com a llocs de votar!
Degut al sistema de representació directa que tenim, amb poca diferencia de percentatge de vots, pot haver bastant diferencia de diputats – i també aquest sistema afavoreix els dos grans partits. Per exemple, a les eleccions del 2005, els Labour van guanyar 356 diputats amb 35,3% del vot, els Conservatives (Tories) 198 diputats amb el 32,3%, i els Liberal Democrats només 62 diputats amb el 22,1% del vot. Els restants 10% van significar 30 diputats més repartits entre diversos partits més petits.
Aquest cop s’ha parlat molt de la pujada dels Liberals, bàsicament (crec jo) per la novetat de tenir un líder nou i carismàtic, i també perquè la gent està cansat dels laboristes però no es fien dels Tories. La meva quiniela, però, em diu que avui, en la realitat, els Liberals es tornaran a quedar malament, i guanyarà els conservadors, però justet. Per un moment, la gent pensàvem que teníem un nou Obama, líder guapo, innovador, amb bona oració, però li falta idees. No hi ha prou en dir que volem “Canvi, canvi, i més canvi” si no se sap com serà el canvi. Tampoc em puc fiar personalment de tornar a deixar el país en mans de un ex-estudiant d’Eton etc amb tots els privilegis que ha tingut en la vida, no crec que pot conèixer la realitat que es viu dia a dia. I si ens surt un altre Margaret Thatcher, aquella culpable de acabar amb la societat britànica (“no existeix tal cosa que es diu societat”) ... per un altre costat, la societat que ens han deixat els laboristes tampoc és per a celebrar, una barreja de consumisme, individualisme, apatia, dependencia en l’Estat.
En fi, puc donar gràcies a la meva situació – ja que no puc votar ni a Anglaterra, ni Espanya, ni Catalunya, pos, no em toca decidir! Però m’arrisco a fer una aposta:
Tories, 300 diputats, Labour 210, Liberals 90, i uns 50 entre partits nacionalistes i altres. A veure com va ...
Algú que encara creu en la política, però potser no en els partits és Billy Bragg, aquí cantant Between the Wars de l’any 1985.
Luckily I’m in the enviable situation of not being able to vote, neither in the UK, Spain, nor Catalunya, so I don’t have to choose who I’d like to win today. Taking a risky guess though, here’s my prediction: Tories 300 MPs, Labour 210, Liberals 90.
And here’s someone who still believes in politics, though perhaps not in political parties. Billy Bragg with Between The Wars from 1985.