Disco 2000

[Català/English] Ja s’han acabat les festes de nadal amb la melancolia que també queda reflectit en les millors cançons de nadal; aquella sensació agri-dolç de que, sí, és una festa, però també vol dir que ha volat un altre any i cada any falta gent (o en sobre segons com...), que els xiquets es fan gran, que les possibilitats de complir els somnis es van reduint etc. Llavors ve tot seguit la festa de l’any nou, que ve a ser el mateix sentiment. A més és un moment de mirar de cara al futur. Aquesta cançó – perquè el blog, en teoria, se basa en cançons – es dels 90, quan l’any 2000 era al futur però el significat és el mateix independentment de quan ho escoltem. Una lletra amb la qual molts es podem sentir identificats. Mentre passen els anys, creixem, les amistats van i venen, aquella noia/noi, pos, ja no tens possibilitats amb ell/a... però tots acabarem d’una forma o d’una altra vivint una vida simple i mundana, una vida que normalment no ens conten a les cançons.

...

Looks like Christmas is over. That sweet yet melancholic time of year, a time to enjoy life but also a time to remember those who aren’t here, and those dreams whose odds of happening are getting longer and longer. Feelings expressed so well in so many of the great Christmas songs. Then it’s New Year around the corner and the same story again – another year over, just what have you done? Also a time to look the future in the face, for better or for worse. Today’s song – because, as long-time readers may recall, the blog is supposed to be song-themed – sums up these feelings for me in a certain context. When it was written, by that great Sheffield poet Jarvis Cocker in the 90s, the year 2000 sounded a far-off exotic future, but the feelings the song offers are just the same whenever you hear it. We all grow up, friends change, that girl/boy you fancied has got married to someone else, your dreams have come partly true or landed in a drawer, but more often than not the future offers you a simple mundane life – unlike the futures most Hollywood-esque songs suggest.

...

Oh we were born within one hour of each other
Our mothers said we could be sister and brother
Your name is Deborah, Deborah
It never suited ya
And they said that when we grew up
We'd get married, and never split up
Oh, we never did it, although I often thought of it

Oh Deborah, do you recall?
Your house was very small
With wood chip on the wall
When I came around to call
You didn't notice me at all

And I said let's all meet up in the year 2000
Won't it be strange when we're all fully grown
Be there 2 o'clock by the fountain down the road
I never knew that you'd get married
I would be living down here on my own
On that damp and lonely Thursday years ago

You were the first girl at school to get breasts
And Martyn said that you were the best
Oh the boys all loved you, but I was a mess
I had to watch them trying to get you undressed
We were friends, that was as far as it went
I used to walk you home sometimes but it meant
Oh, it meant nothing to you
'Cause you were so popular

Deborah do you recall?
Your house was very small
With woodchip on the wall
When I came around to call
You didn't notice me at all

And I said let's all meet up in the year 2000
Won't it be strange when we're all fully grown
Be there 2 o'clock by the fountain down the road
I never knew that you'd get married
I would be living down here on my own
On that damp and lonely Thursday years ago
Do it
Oh yeah
Oh yeah

Ah Deborah do you recall?
Oh, your house was very small
With wood chip on the wall
When I came around to call
You didn't notice me at all

And I said let's all meet up in the year 2000
Won't it be strange when we're all fully grown
Be there 2 o'clock by the fountain down the road
I never knew that you'd get married
I would be living down here on my own
On that damp and lonely Thursday years ago

Oh what are you doing Sunday baby
Would you like to come and meet me maybe?
You can even bring your baby
Oh ooh ooh ooh ooh ooh ooh
What are you doing Sunday baby
Would you like to come and meet me maybe?
You can even bring your baby
Ooh ooh oh oh ooh ooh ooh

Behind the Rainbow, the story of Eva Cassidy

Ahir vaig acabar el llibre "Behind the Rainbow", la biografia d'Eva Cassidy. Afegeix moltes dades i anecdotes al que ja sabiem, i que vaig intentar resumir en una serie de posts fa un parell d'anys. No és una obra literaria magnific, però tampoc cal - amb només saber l'historia detras d'aquesta tragedia, n'hi havia prou. Si us agrada la seva veu, i en voleu saber més, ho puc recomanar. Ja tenia 5 CDs de l'Eva. En acabar el llibre, he encomanat 3 més.
....
Finished another Christmas present yesterday. Behind the Rainbow, the biography of Eva Cassidy. This book is not a literary masterpiece, but then again, why should it be? Just adding more detail to the story I think we all know by now is sufficient. I tried to summarize her tragic life, and magical talent, in a series of posts a couple of years back and have little to add now. If anyone wants to know more, I'd recommend this book. But, as usual, it's her voice which is the most important thing in the story. Sit back and listen.

Pulp - a film about life, death and supermarkets

La setmana passada vam mirar el DVD, "Pulp, a film about life, death and supermarkets" - un documental sobre el seu, probablement, ultim concert a Sheffield al 2012 amb entrevistes amb membres del grup, però a més amb gent i fans de Sheffield. Una petita joia. Aquesta setmana ho tornaré a mirar. Per mi, com he dit alguns cops, Pulp són un dels grups millors del pop/rock. Tant per la musica com la lletra com l'actitud. Pocs grups m'arriben a dir tant amb la lletra, parlant de les coses del dia a dia sense usar els clitxes del pop happy-flowers, el teu amor és com una estrella .... etc. No, parlen d'anar pel carrer en la pluja i bruticia, dels embolics de veritat que senten els joves (i grans), de les cases i feines que jo vaig coneixer creixent a South Yorkshire... en fi, tal com he dit algun cop, el Common People només es pot entendre com una de les millors cançons de l'historia si realment has viscut al nort d'Anglaterra.

Bé, alguna cançó que ja no havia penjat anteriorement: Cocaine socialism (o sigui el socialisme de pijos de fantasma i de enganys que practiquen alguns politics malanomenats "socialistes").

................

Saw the documentary about Pulp's "last" (hope not!) concert in Sheffield in 2012. "Pulp, a film about life, death and supermarkets" reaffirmed what I already knew - few groups have been able to really describe life for "common people" in South Yorkshire, describing their (our) everday lives, or write about love without falling into "you are like a star to me" cliches. I've said it before (especially with this run of blog posts), Pulp are one of the few groups whose lyrics I actually pay attention to. They may seem simple at times, but they hit home and many a tremble down the spine has been felt....

Anyway, this film is highly recommended, with concert footage interspersed with interviews with the band and many Sheffield folk. 

So, looking for a song by them I haven't already posted, what about this one and it's indictment of mainstream politicians...

Pantalons curts i genolls pelats - Els Pets

Ok, one more track by The Farts / Els Pets. This one speaks about childhood memories. Seeing they were born in 1963, we're talking about the early 70s here....

Long summer holidays in Catalonia, 12 weeks off school, sun and heat. Dirty fingernails and scraggly hair. Climbing peach trees. Skinny dipping in small pools. Afternoon snack for the kids - bread soaked in red wine and sugar, and a piece of quince cheese. Back out playing football till late. Watching the farmers coming back to town at dusk. Meat and toast for supper, then back out to play hide and seek in the coolness of the night. Sundays meant mass - clean cothes and a good dose of cologne. Maybe when we look back, we only remember the good times - but what times they were! Shorts and grazed knees (the title of the song).
And a nostalgic video.

Jo vull ser rei - Els Pets

By popular demand, more stuff by The Farts (Els Pets). This 1994 track is called "I want to be the King". If you know a little about Spanish and Catalan history, it should come as no surprise to find that most Catalans are not fans of the present Spanish monarchy - put back into power by Franco as his successor. Back when this song was written it was still difficult, a virtual taboo, to criticise or laugh at the royal family, but the young Els Pets were adventurous and risk-takers.
Basically the lyrics explain how nice it must be to be King, skiing, speed boats, motorbikes - and your bodyguard even starts it up for you... If we are all equal before the law, why can't I have a go at being King?

Marvellous - Lightning Seeds #HappyNewYear

Gradually realising that 1999 is no longer The Song to play on New Years' Eve, so here's a better party track ...

The Table - Beautiful South #Passive

Avui ha sonat aquesta joia a classe - una bona cançó per a treballar la veu passiva.
....
Using this song today to practise passive structures in class.

This table has four sturdy legs
A heart of very near wild oak
When others would have screamed out loud, my friend
This one never even spoke

I've been sat upon, ooh
I've been spat upon, ooh
I've been treated like a bed
Been carried like a stretcher
When someone thinks they're dead
I've been dined upon, ooh
I've been wined upon, ooh
I've been taken for a fool
Taken for a desk
When they should have been at school

This table's been pushed against the door
When tempers, well, tempers flare at night
Banged upon with knuckles clenched, my friend
When someone thinks that they are right

I've been sat upon, ooh
I've been spat upon, ooh
I've been treated like a bed
Been carried like a stretcher
When someone thinks they're dead
I've been dined upon, ooh
I've been wined upon, ooh
I've been taken for a fool
Taken for a desk
When they should have been at school

Tables only turn when tables learn
Put me on a bonfire, watch me burn
Treat me with some dignity, don't treat me like a slave
Or I'll turn to the coffin in your grave

Come as you are - Nirvana #46

Kurt Cobain tindria la meva edat.
Kurt Cobain would be my age.

4 songs - Kirsty MacColl

S'en parla molt dels artistes "famosos" que ens han deixat massa aviat - Lennon, Elvis, Jim Morrison, Janis Joplin, .... però de la Kirsty MacColl, es parla poc. Avuí, que no és ni el seu aniversari ni l'aniversari de la seva mort, toca fer-li un petit homentatge a aquesta gran cantant, i gran persona.

....

Much has been said, and is said, about the well-known singers who have died too young, but not many "experts" talk about Kirsty MacColl. It's not her birthday, nor the anniversary of her death today, but evenso, here goes my homage to this great singer, and great person.

Being around - The Lemonheads #Aprenent_Anglès (o no)_A_Catalunya

Ja que fa uns quants anys que estic aquí a Catalunya, crec que va sent hora de parlar del “fracas” de l’aprenentatge de l’anglès. Per què els catalans (i espanyols) estan baix de tot quan es mira les classificacions de nivell d’anglès? Per que molts jovens que han passat 10 o 15 anys estudiant, acaben l’institut sense poder ajuntar 3 frases ben fetes, i molt menys entendre una conversa? Que falla?

Desprès d’una intensa investigació; 20 anys treballant com a professor en una acadèmia privada, moltes converses amb els tres parts implicats (alumnes, profes, i pares), i ara passar per l’experiència també de ser pare, començo a tenir les idees clars.

Començarem en el que he après de com funciona el sistema escolar actualment– i si m’equivoco, pos, a rectificar! Segons les possibilitats de cada Escola, alguns xiquets fan alguna cosa a P3/P4/P5 o no, però tots comencen en serio al primer curs de Primari (als 6 anys). A partir d’aquí, tan a l’Escola com a l’Institut (ESO), fan entre 2,5 o 3 hores setmanals d’anglès, amb entre 25 i 30 alumnes per classe. Algunes Escoles o Instituts tenen prou recursos per dividir el grup una vegada a la setmana. Vull dir, per exemple, 2 hores amb els 30 junts, i desprès una hora en un grup de 15. Però hi ha llocs que no ho poden permetre. Sembla que van pujant de nivell progressivament , però amb una bona aturada a 1r d’ESO “per repassar”. I si arriben a fer Batxillerat, fan llibres de nivell First Certificate (B2 segons classificació estandarditzada europea), i després els demanen tenir almenys nivell B1 (Per exemple, examen PET) per fer un Grau a la universitat. En cap moment sembla que fan exàmens orals.

I ara les meves opinions. Conec un bon grapat de professors, i crec que són bons i tenen idees bons. De la mateixa manera, no crec que els estudiants siguin millors ni pitjors dels d’altres països – per tant, falla alguna cosa més ...

Està clar que els xiquets petits són “esponjes” per les llengües, i sembla bon idea començar ben jove, però si no es fiquen els recursos, pos, és un temps que no s’aprofita bé. El millor recurs, per mi, està clar – prou temps i professors per tenir grups reduïts. No haurien d’haver-n’hi més de 10 alumnes per classe. El punt basic per aprendre l’anglès és parlar i escoltar (escoltar, una cosa que alguns alumnes no volen donar importància). Si hi ha 25 o 30 alumnes en una classe, com poden parlar? I així a tots les edats, tan d’escola com d’institut – potser es pot ensenyar les mates o la geografia en una classe gran, però una llengua oral, no.

Segon punt; crec que s’hauria de marcar uns objectius reals, i anar-los pujant amb el temps, però posar els recursos que siguin per complir-los. No val a parlar bé, com sovint fan els governants, i després no fer res. No seria massa fort demanar que d’aquí 2 anys tots els xiquets acabin el ESO amb nivell B1 (PET examen en sistema Cambridge). Però amb un examen real i ben fet, on el 50% de la puntuació depen del part oral. Els que fassin Batxillerat, pos, en un temps de 4 anys tenir el B2 (FCE) com a nivell exigit – amb oral evidentment. Com? Pos, primer, els professors de Primari han d’assegurar que cap xiquet acaba 6e sense tenir el nivell que els han marcat, i llavors quan comencen l’ESO haurien de continuar des d’aquí. No caldria cap repass si tothom puja a l’institut amb el nivell assolit. Això, evidentment, depen d’una bona coordinació entre professors de Primari i Secondari, però crec que és evident que això ja hauria d’existir. És de calaix. Hauria de haver algun tipus de contacte permanent entre els dos col•lectius. I, repeteixo, MAI tenir més de 10 alumnes per classe.

Tercer; sé que parlar només en anglès a classe és una utopia ara per ara. Però el 90% de la classe, si que es pot fer. El que no entenc és, si a Primari avui en dia es fa així, com els xiquets pujen a Secondari i alguns professors em diuen que han de fer la classe en català perquè no la poden seguir? On és el fallo? De totes formes, sempre tornem al mateix problema – si hi ha 25 alumnes, és fàcil “amagar-te” i deixar passar els anys sense aprendre gaire cosa, i aprovar el curs “per comportament”.

4t punt; també els professors han de ser molt bons! No diferencio entre mestres i professors, perquè per a mi tots son iguals. No hauria de tenir tanta importància el nivell d’estudis universitaris, sinó les capacitats i ganes per ensenyar. Si hi ha profes sense vocació ni ganes, millor que pleguen ja. Clar, un professor de mates pot “arriscar-se” a no saber temes que no cal explicar a classe aquesta setmana, però un professor de llengua, no. Ha de poder parlar anglès a un nivell gairebé perfecte a classe! Sense voler ser massa radical, demanaria que els professors tant de Primari com Secundari, en un terme curt, també pujessen de nivell – per exemple, assolir el nivell C1, sobretot a nivell oral. Ficar els recursos i estudis per a que, tant els que estan preparant-se ara, com els que ja tenen plaça (i pensió!) assegurada, puguessen arribar-hi en un parell d’anys.

També, hem de saber que la llengua s’oxida (igual com les ganes de treballar). Aquí entra alguna cosa que sempre he pensat, però potser ja no guanyaré gaires amics en dir-ho .... sempre he pensat que les llargues vacances del professorat haurien de servir per reciclar-se i/o millorar-se com a professionals. La meva proposta seria que, en el cas de l’anglès, es dediquen el mes de juliol sencer a això – a cursos intensius d’anglès, si es possible en un país de parla-anglès. Si no, formant un campament artificial aquí (“un poble anglès”). I durant l’any, també, un grapat de caps de setmana intensius. Clar, tot això pagat o subvencionat. També hi ha petits detalls que els professors poden fer mentre estan aquí treballant, com seria el cas de parlar sempre anglès entre ells a la feina. I “viure” l’anglès com si fos la seva llengua materna!

Si tinguis més espai, també començaria a parlar del famós tema dels “funcionaris” – no crec que el sistema d’oposicions t’assegura els millors professors, ni crec que tenir una plaça assegurada per vida t’assegura que vulguen continuar millorant cada dia. Aquí si que faria una patada grossa a tot el sistema i tornaria a començar!

5t; no només en els examens finals, sinó durant tot el aprenentatge, m’ha sorprès molt com mai es fan examens orals ni d’escoltar. És molt important. I els examens escrits, que siguen sempre realistes, sobre l’us real de la llengua. Quants alumnes tenim, que saben 100 verbs irregulars però no poden fer una frase ben feta ni en el present, i molt menys en el passat aplicant precisament un d’aquests verbs que estan tan orgullosos de saber? Deixem anar els examens de llistes i fem coses reals.

De fet, crec que cal ser atrevits i deixar enrere moltes coses. Per molt que insisteixo en el part oral, si no es fa gramàtica i llibres tampoc tindriem res per a parlar. Però aquest part, d’escriure, llegir, i estudiar necessita una cosa important – FEINA! De quin cap han sortit els llibres on els alumnes omplin espais i no els cal copiar cap frase a la llibreta? Deixaria de donar-los tot triturat a punt per a menjar, i els faria treballar. Crec que tot el tema de les llistes (de verbs, de vocabulari, de phrasal verbs etc) només s’haurien de donar un cop els alumnes haguessin usat i après els verbs etc que els van sortint al seu llibre. Primer que aprenen les coses que estan usant, i que fassen ells les seves llistes, treballant-los, i només al final (com a resumen) lliurar-los les famoses llistes.

6t, l’entorn. Per molt que l’ensenyança de l’anglès està ben fet a les escoles, si només es queda en aquest ambient, no ens sortirem. Els xiquets han de saber l’importància de l’anglès avui en dia – i parlo de l’importància de saber parlar, no de tenir un certificat baix el braç. A banda d’això, si no hi ha anglès en el seu entorn social, no ho faran servir mai. Els programes de prime-time dels més petits, els Disney etc, podrien estar només en anglès a la televisió (l’opció de triar és una enganyifa, perquè si poden triar ...). El 50% de les pel•lícules que es passen per la tele podrien estar en VOSC (o VOSA). Igualment al cine. Animar els xiquets a llegir en anglès per plaer, no avorrir-los amb obligacions.

7t; també he sentit l’idea d’ensenyar alguna altra assignatura en anglès. En principi, em sembla bon idea, però estem en lo de sempre. Si no reduïm el grup a 10, com podem estar segurs que el 80% de la classe no està fent el dropo. I d’on surten els professors amb el nivell adequat? És una cosa que s’hauria de començar molt poc a poc, en els primers anys d’educació primària.

8t; un altre idea seria que la Generalitat em contractes com a assessor – això si, demanaria com a mínim una pensió assegurada i un Palauet a Sant Jervasi.

Aquesta cançó sempre va bé per practicar les condicionals, per cert!

....

Too long to offer in English in the same post, so there will be a short summary tomorrow - watch this space!

Elephant Stone - The Stone Roses #ElephantsForever

Visca els elefants! Visca la Republica Independent de Catalunya!
...
For those readers not up-to-date with the ins and outs of the Spanish Royal Family, the elderly King of Spain (who, by the way, accidentally shot and killed his brother when they were young) is still a keen hunter. So keen that he spends thousands of (our) Euros on Safari Hunting Trips de Africa to kill those pesty elephants. Anyway, on his latest adventure he has fallen and broken his hip.
The Stone Roses - Elephant Stone

Great Expectations BSO #Dickens

Aquest any se celebra els 200 anys des del neixement de Charles Dickens. La veritat, i no és només per quedar bé parlant d'un classic que no he llegit, és que és un dels escriptors més bons que he llegit en anglès - sobretot m'agrada el seu humor i habilitat de jugar en les paraules.

Però, que podem fer en un bloc musical - pos, encara que aquesta versió de la pel·licula no arriba a la sola de les sabates de la de David Lean, ni la versió que va fer el BBC l'any passat, no és del tot despreciable - i té a la Gwyneth Paltrow, i una bona banda sonora :)

....

How does a musical blog ( or should that be music blog?!) celebrate the 200 years of Dickens' birth? With music of course! So here's the soundtrack from probably the worst film version of Great Expectations. Having said that, the worst version of Great Expectations is still a darn lot better than 80% of the other stuff Hollywood churns out! He says.

Blue-jeans rock - Sopa de Cabra

Handle with care - Travelling Wilburys

Help the aged - Pulp

Els anys 1995-6 Pulp ja estaven dalt de tot, just on havien volgut estar, i vivint la vida del rockstar. Guanyant premis, declaracions controversials, la famosa protesta contra Michael Jackson (pels “rumors” sobre relacions amb infants), drogues, relacions trencades – tot plegat, the best of times, o no ... un dels components importants del grup va marxar dient que ja no li inspirava continuar en el grup, i el lider Jarvis Cocker es va quedar molt marcat pel costat fosc de la fama – dies i dies avorrits de l’èxit.

El proxim LP ho mostraria amb unes cançóns que ja no eren fresques i plenes de alegria (encara que a vegades abans l’alegria amagava algo...), però densos i negatius. Igualment molt bons, però, pels fans com natros! Sortiria el LP This Is Hardcore al 1998. Un dels singles, Help The Aged.
...
Pulp had hit the top by now, and lived the rock-star life to the full – controversy, drugs, relationship break-ups, people leaving the group, the famous “Michael Jackson” protest ... but soon Jarvis, the group’s leader, would realise that this longed for success and fame had a dark side. A dark side he’d explore in their next album, 1998’s This Is Hardcore. Today, one of the singles, Help The Aged.

Different Class - Pulp

Després de l’increible LP His ‘n’ Hers, arribaria el igualment bo Different Class l’any 1995. Trobarem peces classiques com Mis-shapes, Underwear, Common People, I Spy, Disco 2000, Something Changed, Live Bed Show.
Per què van calar tan a fons en el panorama musical de la gent? La música és molt bona, una bona barreja d’estils, electronic, però sense perdre el rock o pop, una interessant i original instrumentalització que pocs grups s’atrevien a fer. En fi, catchy! I

la lletra. Normalment sóc dels que penso que el 90% de les lletres de cançons no són res més que un pot-pourri de clitxes fets amb gràcia, però els Pulp estan clarament en l’altre 10%. Potser no ens explicaran el sentit de la vida (això deixarem pels Monty Python) però si que ens conten histories cotidianes que han viscut o vist la majoria de anglesos que han vingut de zones com Sheffield – lloc de neixament d’alguns dels millors músics anglesos! Les histories, res nou, però amb una gràcia i un saber-fer que pocs grups arriben a fer ni en somnis. I sobretot en un anglès natural, col·loquial, impossible de traduir.

De fet, ni les histories són transferibles a altres cultures, ni la llengua, però igualment veig que han tingut èxit a Catalunya – el qual és una nota optimista pels professors d’anglès!
Vinga, dos cançons, Disco 2000, I spy, del Different Class.
....
After the unbelievably good album His ‘n’ Hers, would come the equally excellent LP Different Class in 1995. Songs like Mis-shapes, Underwear, Common People, I Spy, Disco 2000, Something Changed, Live Bed Show have gone down as unforgettable classics in the history of pop music.
So, why are Pulp so good and loved? Everyone has their own theory, but my two-penny-worth says it’s a mixture of the music and the lyrics (wow! Original theory!). Musically they are capable of writing many a catchy tune and backing it up with interesting and original instrumentalizations (?!), the likes of which few groups dare to risk. I usually believe that pop music lyrics are nonsense, 90% of them being a string of fair-sounding cliches, but Pulp are firmly in the other 10%. Everyday stories which every English music fan can recognise, told with humour and a fine twist of words, and, aboveall , in a natural, colloquial and realistic language.
Anyway, judge for yourselves. Two songs, Disco 2000 and I Spy, from Different Class.

His 'n' Hers - Pulp

De bó en millor, Pulp seguiria al 1994 amb el LP His’n’Hers, que només té el LP Different Class (també dels Pulp) com a competidor pel Millor LP dels 1990s. No sé com començar a descriure’l, ni quines cançons recomanar. Fa temps vam penjar aquí el single Babies. Però també està Joyriders, Lipgloss, Acrylic Afternoons, Do you remember the first time, Happy Endings ... en fi, compra’l!
Vinga, avuí no podem quedar en una cançó només ...

...
Sorry, can’t just choose one Pulp song today. From 1994’s His’n’Hers LP I’d really like to upload all 11 tracks, but maybe that’s too much! But they’re worth it. Babies, Joyriders, Lipgloss, Acrylic Afternoons, Do you remember the first time, Happy Endings ... please buy this album!

Razzmatazz - Pulp

Razzmatazz, també un altre gran single dels Pulp de l’any 1993 (que podem trobar al LP Pulp Intro). Del primer vídeo, juny 1994, podem apreciar com en 2 anys van passar de ser un grup underground amb uns seguidors reduits pero entregats, a ser ja un grup de masses – sense compromisos amb la seva música o actitud!

....
Another fine Pulp single from 1993 (to be got on the Pulp Intro LP). The firts video is from 1994 and shows how they really took off in 2 years. Funny how, you can go from being next-to-nothing to world-famous in a flash, and all this with the same style or music and, aboveall, the same attitude.

Stacks - Pulp

Entremig de tot, he fet un pecat terrible. Resulta que no només el Pulp s’han tornat a tocar junts, sinó que han vingut a Barcelona (al maig o juny) i no hem dit res al bloc!!
Que puc dir de nou de Pulp (que no he dit abans)? No molt, ja que crec que la música parla per si sola. Potser el més interessant de l'historia és que van tardar molts d’anys en arribar al stardom. Des del 1978 van passar per diferents formacions i anaven refinant el seu estil, mentre aguantaven les típiques frustracions amb les discografies fins als principis dels 90. Els seus discs abans del 93, no són famosos però val la pena per veure l’evolució exponencial que estaven experimentant. Potser la seva música no pegava als 80 però ells sabien, o havien de saber, esperar que el moment arribaria quan per fi, el món estaria preparat, i, pim pam, un grapat de singles dels més bons.

Razzmattazz, que sentirem demà, havia de ser només un single – recordeu quan els grups feien això?! Desprès ho van ficar en un recopilatori de singles d’aquell època, que es diu Pulp Intro. Aquest LP reunia els 3 singles del 1992-3, Razzmatazz, Babies, i O.U., i una obra en tres parts que deien “Inside Susan: A Story in 3 parts”. Una de les parts, ho sentirem avui – Stacks. No hi ha vídeo oficial i jo tampoc sé com fer videos pel Youtube per tant, veurem aquest on bàsicament surten fotos d’aquesta fan de Pulp que ha tingut la gràcia de recordar d’aquesta gran cançó.

....
Oh My God! Pulp playing together again, and here in Barcelona and not only did I not go to the concert (sin!) but I never got round to having a Pulp week on the bloc. Luckily Pulp’s been here before – but anyway, here goes.
Although they started out in the late 70s, after various group changes and a constant evolution of their style, and problems with record companies, it wasn’t until the early 90s that the world woke up to what it was missing! In 92/93 they released a string of fantastic singles, three of which would be included, with B-sides,in a mini-compilation to try and get them noticed. Also on this album Pulp Intro, they amazed us with the three part piece of art called Inside Susan: A story in 3 parts. Part one was this track called Stacks which some kind lass has uploaded onto Youtube:)

Nothing ever happens - Del Amitri

Post office clerks put up signs saying position closed

And secretaries turn off typewriters and put on their coats

Janitors padlock the gates, For security guards to patrol

And bachelors phone up their friends for a drink, While the married ones turn on a chat show

And they'll all be lonely tonight and lonely tomorrow

Gentlemen time please, you know we can't serve anymore

Now the traffic lights change to stop, when there's nothing to go

And by 5 o'clock everything's dead, And every third car is a cab

And ignorant people sleep in their beds, Like the doped white mice in the college lab

Nothing ever happens, nothing happens at all

The needle returns to the start of the song, And we all sing along like before

And we'll all be lonely tonight and lonely tomorrow

Telephone exchanges click while there's nobody there

The Martians could land in the carpark and no one would care

Close-circuit cameras in department stores shoot the same video every day

And the stars of these films neither die nor get killed. Just survive constant action replay

Bill hoardings advertise products that nobody needs

While angry from Manchester writes to complain about all the repeats on T.V.

And computer terminals report some gains, On the values of copper and tin

While American businessmen snap up Van Goghs for the price of a hospital ring

Nothing ever happens, nothing happens at all

They'll burn down the synagogues at 6 o'clock and we'll all go along like before

And we'll all be lonely tonight and lonely tomorrow.