El diumenge, toca eleccions i avui continuo xerrant. Un petit resumen del que penso de cada partit que m’interessa, amb una explicació bastant més llarga i/o simple demà (per no fer-ho massa llarg avui) en anglès.No puc votar en aquestes eleccions. Fa 21 anys que visc aquí en situació legal, i a més a més com a ciutadà de l’Unió Europea. Pago impostos, respecto les lleis, però no puc votar – ni aquí, ni a Anglaterra. No obstant això, quan penso en votar, sovint no penso en els objectius globals de cada opció (ja que al final potser si que és veritat que no són ells qui manen ...), sinó en anècdotes o sobre politiques concretes que m’interessen (com l’Ebre). Evidentment vull hospitals i escoles com tothom, però trobo que d’això s’encarreguen tots. En fi,
CiU – no els votaré en un futur imaginable si no canvien, i molt, la seva política i moltes de les cares conegudes. Que vinguen ara amb Felip Puig i Francesc Sancho a prometre el Canvi és bastant surreal! Encara me’n recordo de l’època PHN, que ja estàvem al segle 21. Si fossen eleccions locals, encara podria dir que els de Tortosa semblen molt treballadors, amb aparcaments i neteja a dojo, però el tema del monument de Franco m’ha deixat veure com són de veritat.
PSC – encara que penso que tinc idees socialistes, això no vol dir que em puc sentir identificat amb aquest partit. Trobo que el primer pas que han de fer és fer-se un partit català i no un partit a les ordenes de Madrid. En el tema de l’aigua ens han decebut molt els tres partits del tripartit. Si, van derogar parts del PHN. Si, diuen que volen defensar el caudal ambiental de l’Ebre. Però si manen “els seus” a Madrid, i tots plegats, entre Madrid i Barcelona, estan al poder des del 2004, ja no em serveixen bones paraules, sinó fets. Ara ens diran que els dolents són CiU i PP, però la veritat és que estant ells al poder no han fet res en concret sobre aquest tema.
ERC – els tinc carinyo pel fet català, però tres quarts del mateix. Si han estat 8 anys al govern, perquè esperen fins ara per exigir el referèndum? Per que no s’han pres una postura radical desprès de la mani del juliol, agafant la guant del mil·lió de persones? En aigua, el mateix. Els d’ERC de les Terres de l’Ebre, i a Brussel·les, molt bons, però els que manen a Barcelona no van trigar gaire a proposar el transvasament a Barcelona durant la sequera (d’idees) al 2008. També sovint em donen l’impressió d’un partit massa obsessionat per lluites internes i el joc polític, que per mirar el que vol la gent. Ara no els votaria, però en el futur potser si.
ICV – el mateix. Ara no, però un altre cop si. Si renoven de veritat el que tenen. Igual que amb ERC, donaria un 10 pels de les Terres de l’Ebre, o el diputat a Brussel·les, o fins i tot Herrera (que no conec tant), però els de Barcelona (Saura, Baltasar) van ser els que van proposar el transvasament del 2008 – 4 anys desprès de la firma del “Mai més un govern transvasista”. Això fa mal. Tampoc és que han lluït els de Barcelona en el tema dels correbous o el tema de la caça en barraca a les TTE. I si parlem del macro-abocador de Tivissa, acabaríem malament! En fi, espero que el relleu de Herrera i cia els porta per bon camí.
Sobre Catalunya, sembla que encara aposten per re-escriure la Constitució espanyola amb l’esperança de un estatus federal per Catalunya. Trobo que l’historia demostra de que per aquí no aniran els tirs i caldrà un pas més ferm. Crec que ells també ho saben ...
PP – no.
Ciutadans – menys.
Reagrupament – bon idea, però ...
Solidaritat Catalana (SI) – els votaria. Potser em decebran al futur com molts partits, però de moment els donaria un marge de confiança. La proposta, crec que és la correcta. Són una coalició de forces que s’han ajuntat amb un únic objectiu – l’independència. No importa que pensem de Laporta ja que el que proposen és només fer aquest pas primer. Després de consolidar-ho, ja cada u pot anar pel seu compte amb les ganes de ser d’esquerres o de dretes com vulgui la gent. Laporta només intenta glutinar gent de tots els colors que tinguen aquest somni en comú. Crec que la seva proposta és la més factible. Que el Parlament de Catalunya declara l’independencia sense demanar res a Madrid, i després vindran les negociacions amb la UE, els UN, Madrid etc tal com s’ha fet en altres casos coneguts i reconeguts per els Tribunals de dret internacional.
Que pot passar realment? Si SI en té molta força, i ERC i CiU (i ICV) son valents, aquest somni podria succeir.
Si no hi ha prou per formar aquesta coal·lició, almenys que entren al Parlament. Amb 4 anys de paciència i treball serio – i amb "l’ajut" de sempre des de Madrid ja que no ens deixaran treure el cap, cosa que farà vore la realitat encara més clar a més gent – a les properes eleccions, SI tindria dret a sortir a les mitjans tradicionals. Cosa que, volem o no, és molt, però molt important. Amb aquesta situació no hi hauria límits – els límits serien els que posen els ciutadans catalans.
Espero que , surti l’opció que surti, els resultats de les eleccions demostren la realitat d’aquest dia de juliol quan vam somniar ...
Bé, crec que amb aquesta reflexió no m'estic casant amb cap partit, cosa que he intentat evitar al llarg dels anys; més que a un partit, estaria votant a un objectiu.
English version coming tomorrow ...
Madness amb House of Fun