Un bloc de Brian Cutts amb música, llibres i algun que altre comentari sobre les Terres de l’Ebre o l’actualitat ..... music, books and the odd comment on current affairs, or local news and events in southern Catalonia.
Tal com diuen, sempre pots aprendre alguna cosa nova. Fa uns mesos no coneixia aquest grup, ni aquesta "amazing" versió que han fet del Abbey Road medley dels Beatles barrejat amb la seva propia composició, la Suit Charlotte Pike ... són 4 videos, 30 minuts en total - que ja no seran 30 minuts perque poca gent es pot quedar escoltant aixo només una vegada !!
Transatlantic, amb el Suit Charlotte Pike / Abbey Road Medley.
...
As they say, there's always the chance you'll learn something new - I'd never heard of this group a few months ago, and so had never had the pleasure of running this amazing track through my musical taste buds. So, with an incredible cover version of the Beatles' Abbey Road medley, alongside their own track Suit Charlotte Pike, here's Transatlantic. Four videos all together with 30 minutes of pure magic.
Primera entrada del bloc per l'any 2013, i encara que ja han passat dies, toca comentar la musica que vam rebre de regals de nadal. Despres de calcetins, potser el regal que més il·lusió em fa és la musica.
Pos aixo, aquest any m'ha tocat el segon disc dels Anthology dels Beatles :) Nyam nyam, bonissim, com tot el que han fet. M'encanta sentir les primeres versions de les peces que ja son classiques, o B-sides o "rarities" que dificilment sentiries si no fos per aquesta col·lecció.
Després ens ha tocat la BSO de la pel·lícula del Changeling de Clint Eastwood. Ja feia temps que volia agafar una de les BSOs que Clint mateix composa, m'encanten, i sobretot em van perfecte per a la "banda sonora" quan estic treballant a l'ordenador. Clint i un got de whiskey i ja et pots enfrentar a una nit de feina davant el teclat!
El tercer CD és el nou de Bill Fay, Life is People. Per si no esteu al cas, Bill va gravar 2 LPs bonissims al principi dels anys 70, i despres res més fins l'any passat. No puc fer el xulo i dir que ja li coneixia des de sempre - jo li vaig descobrir potser fa 5 o 6 anys a traves d'un article i vaig buscar els primers LPs pènsant que ja s'havia jubiliat o desaparegut del mapa. Sorpresa total quan l'any passat va publicar aquesta joia.
.....
Although we're well into 2013, this is my first post and we have to go over the Christmas music present list. After socks, what else could one wish for at Christmas but a few musical gifts.
This year I got the 2nd volume of the Beatles Anthology collection. Pure delight for Beatles' fans, with its early versions, B-sides, rarities, and a bit of Beatles' banter.
I also got the soundtrack to Clint Eastwood's film, Changeling, composed by the great man himself. Perfect listening for late night computer work. Clint's music, a keyboard and a glass of whiskey and the night is yours.
The third LP was the new one, Life is People, by Bill Fay - his first new work since 1971 I think!
Igual que un dia (ahir) et queixes del poc coneixement que tenen molts jovens sobre la historia del pop-rock, avui et trobes en un alumne de 13 anys que té, i escolta cada dia a, tota la col·lecció dels Beatles (clik aqui per anteriors sermons) i està aprenent totes les cançons ... no tot està perdut!
...
Just yesterday you'd have caught me whining about the lack of pop/rock history knowledge of youngsters, but today a pleasant surprise - a 13-year-old just getting into The Beatles (click for previous rants) , already has all the LPs and is working his way through them methodically. And what conversations we have ! All is not lost!
Paraula final sobre els Beatles. En 8 anys de gravacions i 12 (o 13) LPs, John, Paul, Ringo i George canviarien el món, i quan parlo del món no només parlo del món de la música, ja que la societat i cultura mai tornarien a ser com abans.
Si anem a passar temps en una illa deserta, no hi ha res millor i variada que tenir tota la col·lecció de LPs dels Fab Four, però també s’ha de tenir en compte els grans singles, alguns que no van estar a cap LP. Per aquest motiu potser una bona opció seria comprar les dos compilacions de hits conegudes com el Red Album i el Blue Album. A més a més, per una visió més intima dels Beatles, tampoc podem oblidar el LP Anthology.
Per acabar, personalment m’encanta la nova producció i barreja que ha preparat George Martin i el seu fill, per acompanyar l’actuació del Cirque du Soleil, Love. Aquí hi ha 10 minuts del fascinant documental sobre com es va fer la música de Love, enfocat sobre 2 de les cançóns - Lady Madonna i la meva cançó preferida dels Beatles, Where My Guitar Gently Weeps. Tot seguit un altre mini-clip amb 2 minuts més de aquesta mateixa peça. I finalment un medley-anunci del show.
.....
With just eight years of recordings and 12 or 13 LPs, John, Paul, Ringo and George changed the world. And not just the world of music, as society and culture would never be the same again. If anyone thinks they may get stuck on a desert island, alongside the literature of Shakespeare, there would be nothing more varied and interesting musically than the complete collection of Beatles’ albums. Besides these, though, we cannot forget some great singles - some not included on the LPs - , so another recommendation would be the compilations known as the Red and Blue Albums. And for a more intimate vision of the Fab Four, check out the Anthology CDs.
Finally, I love the choice of music and renewed production George Martin and his son prepared for the album Love, for the show Cirque du Soleil put on in Vegas. Below we can see 10 minutes of a fascinating documentary about the music of this show. In this extract they talk about the song Lady Madonna, and also another of my favourites, Where My Guitar Gently Weeps. Following that, a 2 minute clip of this track in the show, and last but not least a medley advertising the show. Sit back and enjoy yourselves!
L’ultim LP dels Beatles seria el “difícil” Let It Be. Difícil perquè ja no hi havia manera de que fessin res junts ni ficar-se d’accord en res. Sembla que un dels problemes més grans va ser l’imposició del nou manager que volia Lennon, un manager que només mirava el tema de diners passant olímpicament del part artístic i els projectes que tenia, sobretot, McCartney. També sembla que tots estaven cansats d’estar junts i amb moltes ganes de fer cada u la seva cosa. Bé, Let It Be.
Després de tenir el LP al calaix durant un any, ho van tornar a treballar i van passar-ho al productor Phil Spector per a que el donis un post-producció am el seu famós estil del Wall of Sound. A McCartney no li va agradar gens això, fins al punt de que a l’any 2003 McCartney s’encarregaria de agafar les cintes originals i fer una producció al seu gust, el LP Let It Be ... Naked. Però, igual que amb Abbey Road, a pesar del malament que ho estaven passant, tornem a tenir un LP més que digne amb peces memorables com el mateix Let It Be, o Get Back, The Long and Winding Road, Across The Universe ... Across The Universe, una cançó preciosa per (casi) acabar la sèrie d’apunts sobre el millor grup de tots els temps .
.......
The last Beatles’ album was Let It Be. The “difficult” one. Here there wasn’t a hope in hell of them agreeing on anything, actually being in the same room was hard enough to achieve apparently. Among the many problems it seems that Lennon’s choice of a new manager for the group was one of the last straws, putting money in front of any artistic ideas they may have had – especially McCartney. After leaving the album on the shelf for a year, they blew the dust off, got to work again, and it was given to the producer Phil Spector to apply the “wall of sound” touch. This decision annoyed Paul so much that in 2003 he brought out the version of the album he had originally imagined, now called Let It Be ... Naked.
If we forget their problems, though, and listen to the music, we have another great album on our hands. Let It Be, Get Back, The Long and Winding Road, Across the Universe ... Across the Universe, a beautiful song to (almost) finish this series of posts about the best group of all time.
Els anys 1969 i 1970 van veure el final dels Beatles. Diferencies entre tots, amb cada u anant a la seva bola. Segons a qui escoltem, la culpa és d’un o d’un altre, o de personatges secondaris com poden ser les parelles o els managers, però suposo que la veritat és que ja havien fet prou en mantenir 4 genis junts durant gairebé deu anys deixant lloc per a que cada u puguis expressar les seves genialitats. I el resumen final dels Beatles ha de ser això, que tots 4 tenien un rol molt important, i que la suma era més que els 4 parts per separat (encara que déu-n’hi-do el que farien desprès cada u pel seu compte!).
Van intentar gravar el LP Let It Be, però no es van ficar d’accord en la producció i preparació final i el van deixar de banda perquè ja veien que com més insistien, més mal rotllos es generaven entre ells. Per “salvar” els Beatles, van decidir de canviar de xip i gravar el LP Abbey Road. En aquesta època, ja ni es quedaven per tocar junts, cada u anava a l’estudi quan li semblava i les cançons eren clarament de Lennon o clarament de McCartney sense influencia de l’altre (sense oblidar les cançons Something de George Harrison, o Octopus’s Garden de Ringo). Fins i tot diuen que hi ha cançons en les quals McCartney va tocar tots els instruments ell mateix. Bé, encara que l’unitat del grup ja s’havia trencat, tampoc ens podem queixar de un LP que té Come Together, Here Comes The Sun i les dos que he esmentat abans!
Però, per a mi, la segona cara (ai, ja no hi ha “cares” amb els CDs o MP3) és el més interessant. Van gravar un medley amb extractes de cançons que McCartney tenia al cap però que no havien acabat d’escriure de principi a fi. Difícil de descriure, el millor seria comprar el disc, o escoltar aquest clip, amb 10 minuts (el meitat) del medley ... impressionant!
............................
1969 and 1970 saw the end of the Beatles. So much has been said, and I’m sure that every explanation has some truth behind it... suffice it to say, that perhaps it was unrealistic to expect 4 geniuses to be able to work together forever when each had so much to say and do. In 69 they recorded tracks for the album Let It Be but the recording and production caused so many arguments that they put it to one side and started again, thereby delaying the inevitable breakup. They then came up with their penultimate LP, Abbey Road. They no longer worked together, here songs were either by Lennon or by McCartney but with no input from each other (without forgetting Harrison’s Something or Ringo’s Octupus’s Garden). Legend even says that McCartney recorded all the instruments himself on some of the tracks! Even though they no longer were a group happily working together, Abbey Road still contains some classic songs – together with the two already-mentioned, what about Come Together or Here Comes The Sun? However, for me the best part is the second side of the LP where Paul put together small extracts from songs he had never finished to come up with a breath-taking medley of non-existent tracks. Here is just 10 minutes of this masterpiece.
Bé, acabat les vacances, durant els quals el bloc s’ha mantingut viu amb aquest serie d’apunts bi-setmanals, augmentarem la freqüència per acabar-la ja i canviar de xip. Publicarem un cada dia aquesta setmana .... Després del White Album, al 1969 vindria la banda sonora d’una altra pel·lícula, Yellow Submarine. Només la meitat del disc estava compost per música dels Beatles, l’altra amb peces instrumentals de George Martin. I de les cançons, només 4 eren noves, ja que la pel·lícula inclou hits anteriors com Lucy in the Sky with Diamonds, o Eleanor Rigby. La pel·lícula? Si pensem en el context de l’época en que es va gravar i la mentalitat dels Beatles, està prou bé. A mi m’agrada – i als més joves de la família també! Una de les noves cançons va ser All Together Now.
OK, the twice weekly posts have kept us going through the summer holidays, but now it’s time to get back to work and blogging, so this week I’ll try and finish the Beatles’ series with daily posts and move on to something else ... After the White Album, in 1969, would come Yellow Submarine to accompany the film of the same name. Only half the album consists of Beatles’ songs, the other half being instrumental compositions by George Martin. And only 4 of the songs were original as others had been hits before. The film? Well, if your mind is open and switched on to the 60s, it’s worth watching ... especially with children! One of the new songs recorded for this album was All Together Now.
Al 1968 arribaria el LP doble, conegut popularment com el White Album, encara que els Beatles no van donar-li un nom. Aquesta obra representa el cim pels Beatles – en opinió de molta gent. Ja no es pot superar un album així, i encara que els següents LPs també són bons, no tornarien mai a aquest nivell. Si algú dubta com un mateix grup pot dominar tots els tipus de música, aquest és l’obra per a escoltar. Des del heavy de Helter Skelter, deixant clar als Stones i The Who que els Beatles també sabien “rock out”, fins al humor Hill-Billy de Rocky Raccoon, les dos cançons que escoltarem ara.
1968 saw the arrival of the double album popularly known as the White Album, although the Beatles never gave it this name. If any doubts remain regarding their genius and talents, this is the album to listen to. The peak of the Beatles' achievements for most fans. Ranging from heavy rock of Helter Skelter, leaving the Stones and The Who with no doubts about whether the Beatles could “rock”, to the hill-billy humour of Rocky Raccoon, this album is unbelievably rich.
Depenent de si contem aquest, els Beatles van gravar 12 o 13 LPs. A l’any 1967 van gravar un EP, alguna cosa entre mig de un single i un LP, normalment amb només 4 o 5 pistes. El Magical Mystery Tour tenia 6 cançons i era per a acompanyar la pel·lícula del mateix nom. No obstant això, en la versió americana van afegir més peces (singles anteriors) per aconseguir un LP de 11 pistes, i quan s’han re-editat el Magical Mystery Tour en CD és aquesta, la de les 11 cançons, que s’ha publicat. Per tant, eren 12, però ja són 13! I és que els Beatles, i alguns grups com ells, tenien tantes cançons que podrien fer singles sense incloure’s en un LP, com va passar amb Strawberry Fields/Penny Lane! Bé, del Magical Mystery Tour, també m’agraden totes, però per triar només una, que tal Fool On The Hill?
In theory the Beatles brought out 12 LPs, but now there are 13 available. Why? In 1967 they brought out Magical Mystery Tour as a 6 track EP to accompany the film of the same name. However, in the USA it came out as an 11-track album including singles which hadn’t been on previous albums. When MMT appeared on CD, it was this full LP version which was brought out. So 12 LPs became 13! The Beatles, as with other groups back in the 60s, would even have enough material to be able to bring out singles without the need to put them on an album – as with the double-A-sided Strawberry Fields/Penny Lane. From Magical Mystery Tour, here’s Fool on the Hill.
Al 1967 sortiria el LP Sergeant Pepper’s Lonely Hearts Club Band, que representava, si era possible, un pas més endavant. D’aquí, per mi una de les millors cançons de tota la seva discografia, A Day In The Life. George Harrison i Ringo Starr firmaven les seves cançons en el seu nom, però totes les que van escriure John i Paul es firmaven com a "Lennon/McCartney" per demostrar que sempre intentaven col·laborar, encara que després es pot notar qui és l'autor principal per l'estil de música. Potser la d'avui és on es nota més aquesta barreja ja que hi ha parts clarament de un i altres clarament de l'altre, pegats junts. Però funciona!
Avui, per a canviar, escoltarem la versió que sortiria anys després al LP Anthology, publicat als 90 amb algunes versions diferents de cançons classiques, cançons no incloses en els LPs originals, petits fragments de diàlegs dins de l’estudis de gravació, etc.
Many people’s favourite LP, Sergeant Pepper’s Lonely Hearts Club Band came out in 1967. Where could they go from here? Today’s clip is A Day In The Life, my personal favourite Beatles’ song, and maybe one of the pieces where it is easier to see which bits come from John and which from Paul. Rather like a jigsaw, but it works!
Not the well-known version today though, but another recording which came to light when the collection Anthology was produced in the 90s.
Per molta gent els LPs Rubber Soul i Revolver representen el centre de la carrera, el pas entre el pop de masses del principi, i la plena absorbació de les idees alternatives dels 60 i la inquietud que els portava a no només trencar barreres musicals sinó riure-s’en de elles. Al mateix any del LP Revolver, 1966, va ser l’últim any que els Beatles van tocar concerts en directe. Diuen que ja portaven més de 1.400 en 4 anys i volien dedicar-se plenament a escriure, gravar, i produir la seva música. Amb Revolver tenim peces que formen part de la nostra memòria col•lectiva com Dr Robert, Good Day Sunshine, Got to Get You Into My Life, Eleanor Rigby, Here There and Everywhere, Yellow Submarine. Per avui hem buscat a And Your Bird Can Sing.
Most people agree that Rubber Soul and Revolver are the mid-point in the Beatles’ career not just from a time aspect, but also as they represent the step from simple pop to a full-blown absorption of all the alternative ideas floating around in the 60s, leading them to break down musical barriers. 1966, the year their 7th LP, Revolver, came out was also the year they stopped playing live concerts. Apparently they had played over 1400 gigs in 4 years and now wanted to devote their time and energy purely to writing, recording and producing their innovative music. Revolver includes songs which form part of our collective memory – Dr Robert, Good Day Sunshine, Got to Get You Into My Life, Eleanor Rigby, Here There and Everywhere, Yellow Submarine. Today’s song - And Your Bird Can Sing.
Com es pot triar només un tema d’un LP que inclou Drive My Car, Norwegian Wood, Nowhere Man, Michelle, Girl, In My Life ...? No sé com però cada cop els Beatles anaven millorant a ells mateixos, escrivint pop, rock n’roll, alguna cosa més heavy, country, soul, psicadelia, balades amb una aparent facilitat. Per coneixer els Beatles de veritat no hi ha més remei que comprar els 12 o 13 LPs que van gravar, però com a una petita representació del LP Rubber Soul (1965), penjarem a Nowhere Man.
OK, so how do you choose one track from an album with Drive My Car, Norwegian Wood, Nowhere Man, Michelle, Girl, In My Life ...? How, I do not know, but the fact is that the Beatles just got better and better, writing pop, rock, heavier stuff, country, soul, psychedelia, ballads, and so on, at the drop of a hat. To appreciate this, the only thing you can do is buy the full collection of LPs. Today, we’ll settle for Nowhere Man from the 1965 LP, Rubber Soul.
Els Beatles trencaven barreres musicals escrivint i gravant coses que eren anys llum de les que feien la majoria dels grups als principis dels 60. Si escoltem la peça Help! amb atenció, del LP del mateix nom (any 1965), podem apreciar un nivell de composició – i producció, gràcies al “cinque Beatle”, el geni George Martin – insuperable per aquella època. Fins i tot, m’atrevería a dir que hi ha pocs grups avui en dia que prenen els riscos i experiments que van fer els Beatles durant els seus 10 anys de vida. It’s Only Love, però amb una versió diferent del LP numero 5, Help!
The Beatles wrote and recorded songs light years away from what other groups were doing at the start of the 1960s. Just listen carefully to all the detail in Help!, from 1965’s LP of the same name. The incredible production of these masterpieces was mainly thanks to the “fifth Beatle”, George Martin. I would even go so far as to say that few modern groups would take as many risks or try as many things – successfully – as the Beatles did in their 10 years of existence. It’s Only Love from their fifth LP, Help! But not the usual version ....
1964, i arriba el quart LP, Beatles For Sale. 4 LPs en dos anys, i cada cançó bonissima. La prova del qual és que, si escoltes els discs, t’adones que totes les cançons són conegudes, no només els singles. El Beatlemania ja era imparable. Com a exemple de com anaven provant altres tipus de música més allà que el rock n’ roll pur, o pop accelerat, avui penjarem I’ll Follow The Sun.
Beatles For Sale, their fourth album, also came out in 1964. Four LPs in two years without a duff track on them. The proof lies in listening to them now, and you realise that virtually all the songs are well-known, not just the singles. Beatlemania was here to stay! Evolving from mere rock n’roll or pop, they tried different styles such as today’s song – I’ll Follow The Sun.
The Beatles van ser, i son, tan importants i famosos per un cúmul de motius. Potser van aparèixer just quan els jovens els necessitaven, farts del fredor i rigidesa dels anys 50, buscaven trencar barreres i rebel·lar-se. Però per ressaltar per damunt dels altres grups de moda, s’ajuntava les habilitats musicals (cada u sabia tocar diversos instruments i cantar), el fet de que tots 4 sabien compondre cançons molt bones, i (al principi) treballar en grup per millorar les aportacions de cada u. Això, juntament amb els 3 anys de practica que portaven i l’actitud i humor i ganes de xalar que tenien, pos, no podrien fracassar. El 3er LP, A Hard Day’s Night, any 1964, va ser el primer de consistir només en cançons originals. Aquí tenim I Should Have Known Better , amb imatges de la pel·lícula A Hard Day’s Night.
Why did the Beatles become so famous and important? Various reasons were at play here. Maybe after the cold, strict 50s the youngsters of the 60s needed this group to appear. But whey them, and not another group? Above all the magic comes from four geniuses coming together, all great song writers and musicians – and even better when they worked together constantly improving each other’s ideas. Added to the three years apprenticeship and sense of humour we have already mentioned, and we had the perfect cocktail ready to take on the world. Bigger than Jesus? Their third LP, A Hard Day’s Night came out in 1964. It was the first album to feature only songs written by the Beatles. Here’s I Should Have Known Better, with images from the film A Hard Day’s Night.
The Beatles, els escarabats, veritat? No. Escarabats s’escriu beetles en anglès, però ells van fer un joc de lletres que juga amb la paraula BEAT, el qual significa “ritme” i també dona nom a un grup de pensadors alternatius dels anys 50/60, the Beat Generation. Bé, al mateix any 1963 van gravar el segon disc, With The Beatles, tornant a repetir la barreja de versions (Roll over Beethoven, Please Mr Postman) amb la seva pròpia obra, All My Loving, o aquesta, I Wanna Be Your Man on comencem a apreciar un altre tret important del grup – el sentit de l’humor. D’arrels musics està clar que tenen, però també no podem oblidar que van ser grans fans dels humoristes anglesos surreals dels anys 50 i 60, The Goon Show, Spike Milligan etc, i això queda reflectit tan en les seves lletres com en l’actitud i opinions que anirien repartint a qui els escoltava.
Their name, the Beatles, is a play on words using the Beat Generation as a source of inspiration as well as the obvious meaning of beat/rhythm. In 1963 they recorded their second album, With The Beatles, combining versions of songs such as Roll Over Beethoven, and Please Mr Postman with their own hits like All My Loving or today’s clip – I wanna be your man – where we can see another important feature of the group – their sense of humour. Obviously the Beatles were fans of great musicians from the 50s, but maybe not everyone realises they were also fans of British humour, especially the surreal kind carried out by the likes of The Goon Show or Spike Milligan.
Fa temps una bona amiga em va suggerir dedicar uns apunts als Beatles, i ara per fi estan aquí per acabar de passar l’estiu. Farem un parell per setmana durant el mes d'agost. El que em passa és que dels Beatles hi ha tant que dir, i tant que s’ha dit, que pretendre fer un resumen exhaustiu és casi una tasca impossible. Per tant, anirem per el següent camí ... jo crec que un dels aspectes més interessants dels Beatles va ser com van evolucionar, com van poder escriure i tocar música de tot tipus, i el fet de que el 99% de allò que van escriure és bonissim! Van editar 12 o 13 LPs (segons com es mira) entre els anys 1963 i 1970. Agafaré una cançó de cada LP per a mostrar aquesta evolució, del bo al més bo, i barrejar-ho amb algun anècdota o opinió. El primer LP que van gravar va ser Please Please Me a l’any 1963. I aquí ja tenim la primera pista del seu èxit. El grup com els coneixem es va formar a l’any 1960 i van passar 2 o 3 anys tocant continuament dia rere dia als clubs de Liverpool i Alemanya. Molta gent pensa que va ser aquest temps de “entrenament” que els va donar una base tan solida pel que vindria desprès (comparar això amb algun grup modern que apareix un dia, tenen un èxit, i tornen a desaparèixer). El LP Please Please Me és un bon exemple de rock n’roll accelerat, amb versions de clàssics com Twist& Shout, al costat de la collita pròpia com Taste of Honey, Love Me Do, Ask Me Why .... o la d’avui, I Saw Her StandingThere. El vídeo, un bon exemple de Beatlemania ...
Some time ago a good friend suggested dedicating a few posts to The Beatles and here, at last, they are, to take us through the summer heat. Two posts per week during August. The problem is that there is so much to say about the Beatles and so much that has been said, that I really don’t know where to start. So I’ve gone for this method... in my opinion one of the fascinating aspects of the Beatles is how in 7 years, and 12 LPs they managed to serve up so many classics in so many different styles, a group in constant evolution. So we’ll have a post per LP and see how they changed the way we see and hear music. In 1963, after 3 years of non-stop gigging in Liverpool and Germany – where they really got together as a tight multi-skilled band – their first LP Please Please Me came out. An excellent example of no-holds barred rock n’ roll, with accelerated versions of classics like Twist & Shout alongside their own songs such as Taste of Honey, Love Me Do, Ask Me Why, or today’s clip – I saw her standing there.
Hi ha invents dels que tots tenim clar qui va ser l’inventor. Hi ha un abans i un després. No obstant això, hi ha altres invents que s’han anat evolucionant, poc a poc, amb un intent per aquí, un avanç per allí, fins arribar a l’objecte que tots coneixem. El submarí és un d’aquests casos. Hi ha documentat diversos intents, experiments, projectes, alguns amb més èxit que altres. Però un dels possibles noms que poden reclamar amb més força ser-ne l’inventor és el del català Narcis Monturiol.
El seu submarí va ser el primer intent serio amb “cara i ulls”, amb l’objectiu de complir uns mínims requisits del que tots entenem quan pensem en aquesta maquina. Narcis Monturiol (1819 – 1885), és tot un personatge, inventor, activista política, artista, escriptor, i sobretot un creient en l’utopia de l’humanitat.
Monturiol va ajuntar tota l’informació sobre els possibles intents anteriors, i després es va posar a estudiar, fent-se un auto-expert en tots els camps necessaris, la física, la biologia, la meteorologia, l’oceanografia etc, per aconseguir el seu desig. Entre els anys 1857-67 va treballar en l’invent del submarí arribant a fer funcionar dos versions, el Ictíneo I i II, però els aires que es respiraven en aquella època no eren els més adequats i quan es va acabar els seus fons econòmics, va haver de deixar el tema. L’Observatori de l’Ebre (Roquetes) té a la seva biblioteca alguns dels documents amb que treballava Monturiol i des d’avui fins el 15 de maig els exposen en una exposició publica. Per informació sobre l’horaris i contingut, clikeja aquí.
A vore, quina cançó parla de submarins? No sabem si Monturiol hagués pintat groc futurs versions del seu, però és igual. Yellow Submarine (Lennon/McCartney) dels The Beatles, 1966.
We often have a clear idea who invented a machine, but some inventions are not a simple case of black and white. Some have evolved over time, with different people involved, sometimes working off each other, sometimes independently, before the machine in question eventually reaches the form we all know. The submarine is one such case. Its history includes many names, many attempts to achieve the dream of travelling under water. However, if we have to choose one name as the inventor perhaps it would be that of the Catalan, Narcis Monturiol.
His submarine was probably the first serious attempt to bring together knowledge from every scientific field to design a reliable, controllable and sea-worthy machine and not just being able to dive under water for a brief time as with many previous attempts – often with disastrous results. Monturiol was an exceptional man, an artist, political activist, writer, inventor, but above all a believer in a future utopia of mankind. Between 1857-67 he dedicated his life to designing the submarine, coming up with two note-worthy successes, the Ictineo I and II. Unfortunately the political and economic climate was not favourable and once his money ran out and he received no support, he had to abandon the idea.
The Ebre Observatory (Roquetes) has many of the original documents Monturiol worked from in its library. From today till the 15th May these papers and books will be on show in a public exhibition – click here for more details.
A song about submarines? It does not seem likely that Monturiol ever thought about painting his yellow, but the Beatles did. Yellow Submarine (Lennon/McCartney) from 1966.
.jpg)
