Stepping out with my baby - Fred Astaire #Easter

Ja que he posat la cançó principal de la pel·lícula Easter Parade (desfile de pasqua) 2 anys seguits, aquest any canviarem - mateixa pel·lí, però una altra peça. És una pena que fa potser 30 anys des de que vaig veure aquesta pel·licula per ultim cop, però quan era molt jove i a Anglaterra passava dies i dies plujosos pegat a la tele, m'encantava tot el que feia Fred Astaire:)

Happy Easter!

...

So, Easter time, and this year, we'll change song. Same film, different song;  another one from the Easter Parade film - sang and danced by the one and only Fred Astaire. As a kid, many a rain-drenched TV hour was spent watching his moves :)

Happy Easter!

The Laughing Policeman #Who'sLaughingNow

Diuen que aviat ens prohibiran fer fotos dels policies. Pos, en un ultim acte de rebeldia abans d'amagar-me a les muntanyes, us passo les ultimes fotos que hem fet ...

....

The Spanish government in yet another demonstration of their openness and democratic way of thinking, have decided to prohibit the taking of photos or filming videos of policemen going about their every day work - such as infiltrating and breaking up otherwise peaceful protest marches, or splitting people's heads open ... anyway, before I have to head back into my secret mountain hideout, here are the last few photos I've been able to take. Publish and be dammed ...

It might as well be spring

Ja està aqui la primera senyal anual de que ha arribat, o està arribant, la primavera. Suposo que fa gràcia que un bitxo tan petit i facil de matar, ens pot fer rabiar tant, però, bé, "la naturalesa és sabia", diuen. Deu ser un bitxo important en l'ecosistema, però jo els odio - per cert, parlem del processionaris dels pins per si viviu a la ciutat!

El segon senyal anual de la primavera és quan jo amago la radiador de la cambra del bany, just el dia abans que arribi una in-esperada onada de fred!

It might as well be spring (Rodgers/Hart), de la pel·licula State Fair, any 1945, aqui amb versió cantada per Ella Fitzgerald. Ja podria ser la primavera

....

The nasty Pine Processionary caterpillar appearing in gardens aling the Mediterranean is the first annual sign that spring is about to arrive. This horrible little thing lets off a "dust" which can cause serious allergic reactions or even worse medical problems, from distances of a metre or two. Keep away!!

The second sign that spring is coming is when I switch the radiators off - just before the last unexpected cold front hits Catalonia!

It Might As Well Be Spring, a great Rodgers/Hart song, here sang by Ella.

All you fascists (2)

Continuant amb el tema, a continuació una carta en anglès que m'han publicat al numero del mes de febrer de la revista Catalonia Today. I desprès una nova versió de la cançó de Woody Guthrie, All you fascists ... gravada per Billy Bragg amb Wilco.

.....

More of the same. Here's a letter I have had published in February's edition of the English-language magazine Catalonia Today. Swiftly followed up by Billy Bragg and Wilco singing their version of Woody Guthrie's song.

.....

FRANCO LIVES ON
Four important moments in the recent history of the Terres de l’Ebre explain the background leading to Tortosa’s present shame.
In 1936 Franco and his band of fascist troops and mercenaries attempted to overthrow the democratically-elected government of Spain. This coup d’état led to over two years of Civil War, including the Battle of the Ebro, where thousands upon thousands of young innocent lives were lost in a blood-thirsty four-month period. Franco, with the political and material support of Hitler and Mussolini, went on to win the war, while European democracies like England looked away. The result: 40 years of dictatorship, misery, repression and fear in the heart of Europe.
In 1966 Franco had a huge monument built in the middle of the river Ebro dedicated to his glory and that of the fascist soldiers who died in the battle.

Franco died in 1975 but his legacy continued to throw a dark shadow over the Ebro and its people.

Thirty-five years after his death, in 2010, the Mayor and council members of Tortosa voted in favour of maintaining this monstrosity in its original place. A heartless decision, both for those of us who believe in democratic values and, as such, do not understand how Franco’s illegal, illegitimate tyranny can still be on show in public, and to the victims and people who suffered under his dictatorship. A petition for the monument’s removal was signed by a thousand local citizens, with the backing of historians, sociologists, writers, artists, philosophers, and other public figures from Catalonia. It was ignored by Tortosa’s council, and so Franco’s legacy lives on in the 21st century.

All you fascists bound to lose

Fa 36 anys que va morir Franco i encara hem de debatre el seu legat a Tortosa! Sis anys després de la seva mort, el 23 de febrer de l’any 1981, va haver un intent de cop d’estat sobre la jove democràcia espanyola, que afortunadament va acabar en no res. Això podria explicar les ganes de fer una transició “tranquil·la” sense remenar el passat, i així puc entendre que en aquell moment hi haguis una certa complicitat en el tema local de que m’interessa parlar – per que no van retirar el monument a Franco del riu Ebre? I ara, 30 anys despres del 23F? Arguments, ja els he dit tots en apunts anteriors, només em queda repetir l’estupefacció de veure com generació darrere generació de catalans tolera aquest monstruositat i atac contra el sentit comú i la memòria de tot el que va fer Franco.

Bé, novetats en la campanya per a la seva retirada inclouen una entrevista de Matthew Tree que es va fer a Tortosa el divendres passat, parlant clar i català. Val la pena escoltar-li.

I després Woody Guthrie. Als anys 40 mentre els anglesos els tocava lluitar contra Hitler, en part “gràcies” a haver tolerat a Franco anys abans, Woody Guthrie ficava la seva gra de sorra cantant contra el fascisme.
....

Franco died in 1975, 36 years ago, and we are still gingerly debating his fascist legacy in Tortosa! 6 years after his death, 23rd February 1981, there was a failed coup d’etât in Spain. Perhaps this explains why the transition to a democracy was done quietly and carefully with the least possible feather-ruffling, and maybe it was not a time to anger right-wing nostalgists by removing the monument that Franco erected in the middle of the river Ebro in Tortosa. But now, decades later?!

I have already explained my arguments in previous posts, so today I’ll leave you with an interview (in Catalan) with the “English” author Matthew Tree who has lived in Catalonia since 1984 and can hardly believe we still tolerate this fascist memorial in the centre of our beautiful city.

After Matthew, Woody Guthrie. Back in the 40s while the English were fighting Hitler, thanks, in part, due to our tolerance of fascism’s victory in Spain, Woody Guthrie was doing what he could with his fascist-killing machine!

This Land is Your Land - Pete Seeger & Bruce - Day 5

... probablement la cançó més coneguda del Woody Guthrie és This Land is Your Land, escrita a l’any 1940. Una cançó preciosa que ha guanyat un lloc d’honor en la memòria col·lectiva americana, com es podria apreciar a la celebració de la victòria de Obama quan la van cantar Pete Seeger i Bruce Springsteen. I així en 5 apunts hem anat de Bruce a Bruce ....

...perhaps the most well-known of Woody Guthrie’s songs is This Land is Your Land from 1940. This beautiful and evocative song has become extremely popular in American culture, as seen at Obama’s Inaugural Celebration when it was sung by Pete Seeger and Bruce Springsteen. From Bruce to Bruce in 5 days and 5 posts ....

This land is your land, this land is my land
From California to the New York Island
From the Redwood Forest to the Gulf Stream waters
This land was made for you and me.

As I went walking that ribbon of highway
I saw above me that endless skyway
I saw below me that golden valley
This land was made for you and me.

I roamed and I rambled and I followed my footsteps
To the sparkling sands of her diamond deserts
While all around me a voice was sounding
This land was made for you and me.

When the sun came shining, and I was strolling
And the wheat fields waving and the dust clouds rolling
A voice was chanting, As the fog was lifting,
This land was made for you and me.

There was a big high wall there that tried to stop me;
Sign was painted, it said private property;
But on the back side it didn't say nothing;
This land was made for you and me

Nobody living can ever stop me,
As I go walking that freedom highway;
Nobody living can ever make me turn back
This land was made for you and me.

In the squares of the city, In the shadow of a steeple;
By the relief office, I'd seen my people.
As they stood there hungry, I stood there asking,
Is this land made for you and me?

This land is your land, this land is my land
From California to the New York Island
From the Redwood Forest to the Gulf Stream waters
This land was made for you and me.

Foggy Mountain Breakdown - Steve Martin & Earl Scruggs

Steve Martin. Suposo que el recordem per les seves pel·lícules de comèdia – originalment més radicals, desprès més lights – i els seus shows de stand-up, però resulta que ara es dedica a tocar el banjo. I ho fa de meravella.
Aquí el tenim tocant Foggy Mountain Breakdown (Scruggs), originalment de l'any 1949, amb Earl Scruggs, el compositor, i alguns companys.

I suppose the name Steve Martin brings to mind his stand-up act or comedy films, but it turns out that now he’s devoting his time and energy to banjo playing! And what playing!
Here he is playing Foggy Mountain Breakdown with Earl Scruggs (who wrote the tune back in 1949) and other banjo-playing colleagues.

Paper Doll -The Mills Brothers

Tornant a una altra de les meves dècades preferides, els 1940, avui escoltem a Paper Doll (Black) cantada per les magnificent veus dels Mills Brothers, originalment a l’any 1943.

The Third Man - Anton Karas

He rebut alguns suggeriments pel bloc i intentaré incloure tots, poc a poc. Un idea ha sigut el de penjar peces de bandes sonores. Per tant, alguns divendres dedicarem a això, bandes sonores, o TV theme music, bàsicament instrumentals, o cançons escrites expressament pel programa o pel·lícula corresponent.

Anton Karas va compondre i tocar la música del “The Third Man”, El tercer home, pel·lícula negra dirigida per Carol Reed a l’any 1949 basada en un llibre de Graham Greene. El instrument que utilitza és una cítara segons fonts consultades, típica d’Austria on té lloc l’acció de la pel·lícula. Per cert si la música és bona, el llibre i la pel·lícula, encara son millors!

Si un elefant veig volar - Cliff Edwards (Dumbo)

Un apunt més personal per la il·lusió que ens ha fet. Com molts de blocaires, participo sovint amb els jocs literaris de Jesús Tibau i, per sort, vaig guanyar el premi del més de juny, un lot de llibres de la URV i un altre lot de llibres amb els contes del pallasso Muniatto.
Aquesta setmana, han anat la meva dona i el nostre xiquet gran a rebre els llibres de mans de l’autora i de la artista dels contes, Olga i Ester, i del Muniatto en persona!
A Andreu li ha encantat poder estar en la gent que ha escrit els contes, per cert, unes histories que ens agraden molt a casa. La seva germana, Amanda, no va poder anar-hi perquè no es podia despertar de la migdiada, cosa que també li va anar bé!

Aquí teniu el link amb fotos de l'entrega dels premis, i més info sobre els contes. Gràcies a Jesus, Ester, Olga i Muniatto, i fins la pròxima, que Amanda us vol conèixer !

Una cançó que segur que els agradarà als xiquets, a l’equip de Muniatto i a tothom que la escolta, Si un elefant veig volar de la pel·lícula Dumbo de Disney de l’any 1941, cantat per Cliff Edwards and the Hall Johnson Choir.

Putting on the Ritz - Fred Astaire

Més records d’estius passats. No sé perquè, però quan era (més!) jove, van passar cada dia una pel·lícula de Fred Astaire a la televisió britànica durant un estiu. Em sonava el nom, i la música però no li havia prestat gaire atenció abans. Vaig mirar la primera i després ja no vaig perdre cap pel·lícula … si, tenien raó, no es movia ningú com ell. Només li faltava fer un moonwalk!

Putting on the Ritz (Irving Berlin) de la pel·ícula Blue Skies, 1946. El clip comença poc a poc, però ...

Dry Bones - Fred Waring

Un altra cançó bona, i divertidíssima, de fa una pila d’anys és Dry Bones (Weldon Johnson).

També és usada a la sèrie The Singing Detective igual que la cançó d’ahir i d’aquí ve el vídeo-clip que he pescat.

Aquesta sèrie va se escrita pel excel·lent dramaturg anglès Dennis Potter qui va escriure diverses obres inoblidables i molt recomanables, sobretot per a la televisió.

Dry Bones és bàsicament una lliçó d’anatomia amb una bona dosi de gospel, aquí cantada per Fred Waring and his Pennsylvanians. La cançó és dels principis del segle 20 però la versió de Fred Waring sembla que data de la dècada dels anys 1940 o 1950.

Ac-cen-tchu-ate The Positive - Bing Crosby/Andrews Sisters

Tothom té la seva dècada de música preferida i últimament es parla molt dels 60 o dels 80.

Però, i si anem als anys 40? Ac-cen-tchu-ate The Positive (una separació sil·làbica de “accentuate” tal com ho canten en la cançó) fou escrita per Johnny Mercer i Harold Arlen a l’any 1944. Bing Crosby i The Andrews Sisters, dos dels “stars” americans en aquell moment la van gravar al mateix any. Tan Bing com The Andrews Sisters van tenir molts èxits per separats però a mi m’agraden sobretot les cançons que van cantar junts amb aquest joc de veus tan particular.

Aquesta i altres cançons dels 30 i 40 van tornar a la memòria dels anglesos a l’any 1986 quan les van usar per a formar la banda sonora de la sèrie-detectiu-musical del BBC, The Singing Detective. És una sèrie molt complicada d’explicar - bàsicament narra l’historia d’un detectiu privat molt malalt i en que pensa mentre està a l’hospital. Té molts de flashbacks, i mescla la realitat amb els somnis, la comèdia (negra) amb la tragèdia, però és un programa dels de veritat de la tele que val la pena mirar i re-mirar. El vídeo és precisament l’escena de la sèrie quan ho canten. Surrealista i divertidíssima!