Gabriel's Oboe, del The Mission - Ennio Morricone

Continuant amb els Soundtrack-Fridays, del maestro Ennio Morricone, el tema Gabriel’s Oboe, de la BSO del The Mission, pel·lícula dirigida per Roland Joffé a l’any 1986.

Distant Sun - Crowded House

Crowded House amb la cançó Distant Sun (Finn) del LP Together Alone, de l’any 1993. Neil Finn, el líder dels Crowded House, és tot un crack, primer amb Split Enz als 1970, desprès amb Crowded House i gravant en solitari – deu-n’hi-do, la quantitat de hits que ha escrit (sovint amb el seu germà Tim Finn).
Us puc recomanar qualsevol cosa firmada per ell ...

68 Guns - The Alarm

Tornant als principis dels 80, un altre dels grups amb un aire rock-indie que va sorgir, son els The Alarm. El seu primer LP, Declaration (1982), va ser increïble, un d’aquests que fiques al tocadiscs un cop rere altre sense parar. Desprès continuarien però, per mi, mai van tocar el cel com amb aquesta primera col·lecció de joies.

D’aquest LP, el hit 68 Guns (Peters, MacDonald) en versió single - la versió del LP tenia una segona part, fent-la durar uns 6 minuts.

I was made for loving you - Kiss

Encara que no ham marxat mai, actuant en directe any rere any i engrassant la maquina de marketing que es basa en aquesta marca tan característica que tenen, desprès de 11 anys sense gravar res nou, Kiss, han tornat amb el LP Sonic Boom. Encara no ho tinc però segur que no decebrà.
Mentrestant, recordem un dels hits, I was made for loving you (Child, Stanley, Poncia) del LP Dynasty del 1979 quan el seu heavy rock habitual es va trobar amb la discoteca.

Royal Garden Blues - Bix Beiderbecke

Més Bix.

Bix Beiderbecke and His Gang, tocant Royal Garden Blues a l’any 1927.

Sorry - Bix Beiderbecke

La pena és que de jazz no entenc gaire ni conec molts d’artistes, però hi ha uns pocs que si que he après i que han entrat a la nostra col·lecció de música. Normalment son de caire clàssic o tradicional però estic obert a propostes ... també trobo que el jazz és un tipus de música de sentir en directe - quan estudiava freqüentàvem un pub que es deia Cannonball, en honor a Cannonball Adderley i cada nit allí tocava algú. Evidentment amb tantes hores estudiant no vaig poder anar-hi molt sovint, però em consta que estava molt bé!

Coses de la vida, a Anglaterra van fer un sèrie a la tele als anys 80 que es deia Les Cintes de Bix Beiderbecke, al qual consistia de dos professors-amics que passaven la vida buscant unes cintes d’unes gravacions perdudes d’un artista de jazz, el cornetista Bix Beiderbecke. Mentrestant es veien involucrats en tot tipus de problemes, esbrinant misteris i investigant coses. La música de fondo, boníssima, em va animar a investigar qui era aquest Bix. Des de llavors que li tenim al prestatge de CDs (en aquell moment, cintes). És jazz dels principis dels segle 20, de l’estil que sovint Woody Allen usa per a les seves pel·lícules.

Bix va morir d’una pulmonia, amb el problema afegit del seu alcoholisme, a l’edat de 28 anys. Si en voleu saber més, pos, a la Wikipedia.

Aquí tenim Bix Beiderbecke and His Gang, tocant la peça Sorry a l’any 1927.

Once Upon A Time In The West - Ennio Morricone

Ennio Morricone ha tingut una llarga i fructífera carrera composant bandes sonores memorables. Entre altres, Cinema Paradiso, La Missió, Els Intocables, Dies de Cel ... també ha fet moltes bandes sonores pels spaghetti westerns com El bo, el dolent i el lleig, o Per un grapat de dollars.

Avui la peça principal de Once Upon a Time in the West (Hasta que llegó su hora, en castellà!), la pel·lícula dirigida per Sergio Leone al 1968.

Per cert, el 10 de novembre, fa un parell de dies, va complir 81 anys. Felicitats, geni!

Club de Fans de John Boy - Love of Lesbian

Hi ha grups que, només sentir el nom, ja saps que han de ser bons o, almenys, interessants. El grup d’avui, Love of Lesbian, és un d’aquells! Amb un nom així, qui no els escoltaria?!

Hi ha altres grups que els seus noms semblen destinats a portar-los al fracàs – us imagineu un grup que es diu alguna cosa pareguda a Els Escarabats, però mal escrita – The Beatles – o Les Pedres que Roden (Rolling Stones)? Veritat que son noms amb poc enganxo que no aniran a cap lloc .... bé, fins aquí arriba la meva teoria!

Anyway, he descobert, fa relativament poc, que hi ha un grup català que es diu Love of Lesbian, que porten una pila d’anys tocant, cantant originalment en anglès, però ara en castellà. Només he sentit l’últim LP, 1999 (o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna), però pinten bé pel meu gust.
D’aquí, la cançó Club de Fans de John Boy.

Echo Beach - Martha and the Muffins

Una de les diferencies culturals i socials entre Anglaterra i Catalunya que sempre m’ha cridat l’atenció és la vida dels estudiants d’universitat. Concretament, el fet de que (o, almenys aquí a Tortosa) gairebé sempre tornen a casa per passar el cap de setmana. A Anglaterra normalment ens quedem a la universitat per passar els dos dies estudiant intensament ... no!

Resulta que el cap de setmana és quan hi ha més marxa i els estudiants no marxarien a casa ni bojos! A banda de l’oferta privada de “vida social” de cada ciutat, el Sindicat dels Estudiants té el seu centre cultural dins del campus i el dissabte i diumenge està bullint d’activitats - culturals, esportives, trobades, festivals de cervesa ... i sobretot els Students’ Discos.
Sempre quan sento Echo Beach em porta records d’aquelles discoteques, bé, records una mica boiroses per això!

Echo Beach (Gane) és l’únic hit que conec de Martha and the Muffins, però forma part de la memòria col·lectiva dels anglesos dels anys 80. Del LP Metro Music de l’any 1980, un altre vinil que encara guardo ...

The Final Countdown - Europe

Sovint hi ha casos en aquesta vida quan, ajuntant dos parts, el total és més que una mera suma de A+B, i dona un resultat més allà de les nostre esperances. També es nota al reves, quan A o B intenten treballar sols i veiem que necessitaven la seva mitja taronja per tocar al cel.

Casos abunden; Lennon i MacCartney, Jagger i Richards, Wayne Rooney i Cristiano Ronaldo, Martes i Trece, Paul Newman i Robert Redford, Tom i Jerry, Scorsese i De Niro ...

Tot esperant que l’unió entre Catalunya i Cruyff també ens porta cap al camí d’un equip nacional de futbol (o un país nacional de catalans!), navegant pels youtubes de la matinada he trobat un altra aparellament fantàstic. Podeu imaginar al gran crack, Bob Esponja, cantant aquell gran èxit dels 80, The Final Countdown (Tempest) de Europe? Màgia pura!

Hollow Trees House Hounds - Cate Le Bon

Una altra cantant que acabo de descobrir, Cate Le Bon, de gales.
Hollow Trees House Hounds del seu primer LP, Me Oh My, d’aquest mateix any, 2009.

No sé de que va ni la lletra ni el vídeo, però tampoc sé de que va la vida i no deixo que això impedeixi el meu gaudi d’ella!

Participació en el Joc Literari del Tens un Racó dalt del Món

El escriptor i blocaire Jesús Tibau proposa un Joc Literari setmanal al seu bloc Tens un Racó dalt del Mon. Un cop al mes, aquest joc consisteix en escriure un petit text basat en un imatge o idea que ens proposa. Els blocaires que participen pengen les seves propostes als seus blocs.

És un concurs d’aquells que agraden ja que tots guanyem amb l’il·lusió de participar. Aquest mes ha tocat escriure un poema sobre la tardor. Encara que els poemes no son el meu fort, aquí va un:

La Força de la Tardor
Hi havia un bon pensador
Berenant un dia de tardor
Al cap li caigué
Una idea del pomer
I de la gravetat en fou sabedor.

(Inspirat en els limericks, poemes irlandesos de 5 versos i habitualment humorístics)

Perfect Day

Els divendres poden ser els dies de les bandes sonores, i avui toca. Avui, la banda sonora d’un spot de publicitat que, curiosament, va fer la BBC per auto-promocionar-se. A l’any 1997 van reunir moltes grans estrelles de la música per gravar una versió de la cançó Perfect Day, originalment de Lou Reed (del LP Transformer de l’any 1972), per animar la gent a donar-los suport, mantenint la seva peculiar forma de finançament.

Els britànics han de pagar una llicència cada any per tenir un televisor a casa, i aquests diners financen el BBC. En teoria, eviten que hagin de posar anuncis i els ajuden a preparar una tele (i radio) de qualitat sense haver de recórrer als reality shows i altres maneres vulgars de aconseguir audiència. Aquest sistema és sovint qüestionada i per això el BBC sempre s’està defensant.

En fi, van poder reunir aquests artistes per a la causa. Una cançó preciosa cantada per uns craks! Desprès, ficarien el single a la venda per recollir fondos per una ONG d’ajut als infants, Children In Need.

Qui ha penjat el video clip també ha posat els noms dels cantants i musics, però si els tapeu és un bon joc, a veure quants podem reconèixer. Algunes veus, no cal ni el video per saber qui són, no?

Poker Face - Lady Gaga

No he pogut evitar la temptació d’acabar la trilogia començada per casualitat, però que ara veig que estic fent; de veus femenines, que s’han donat a conèixer en l’últim any, i que comencen amb la lletra L !!

Per tant, avui toca Lady Gaga (nom real, Stefani Joanne Angelina Germanotta) cantant Poker Face (Lady Gaga, RedOne) del LP The Fame, 2008.

Per cert, amb una introducció espectacular al piano ...