dissabte, 25 de juliol del 2015

The #soapbox proposal for Catalonia - English language version



Today’s post is an English-language explanation/version of my previous one. As that was tailored for my Catalan readers, this will be slightly different – with more background information but less specific details. Here goes...

I’m assuming we’re all up to date on the Catalan independence drive? Check here if not. OK? On 9 November 2014, Catalonia held a “vote” in its independence. The Spanish government banned them from holding an official binding referendum, so the Catalans decided to hold a non-binding simple public consultation – which the Spanish government also decided was anti-constitutional! Over 2 million people voted, the Catalan president then had legal action started against him, and we’re still at the same point – the one where it’s blindingly obvious that Catalans want to decide their own future in some kind of vote and they won’t give up till they do so!

Hence, the Catalan President has promised to call Catalan parliamentary elections for 27 September 2015 in the hope that these results will be a de facto referendum, giving the pro-independence parties a clear democratic mandate to go ahead with an independence declaration independently (excuse the pun) of what the Spanish government says.

Between the Scottish referendum being announced and finally carried out in Scotland, though, the Scottish people enjoyed an 18-month peaceful period of campaigning where everyone was able to hear, and question, all the arguments in favour and against independence. This is not the case here. So much energy and time has been invested in just getting to where we are – being able to have a vote – or defending and justifying this right - that it seems to many of us that the actual Yes/No campaign has hardly started. Of course, those of us with a keen interest follow every snippet of news, every article, every public meeting, speech, tweet, that we see and have plenty of information – but there is a huge segment of the population who don’t. How are we going to inform these people about what this vote means – within the 60 days left – and answer their doubts?

I don’t think the usual televised debates or local meetings held by pro/anti “experts” will be seen by many people other than those who already know what they want to vote. My proposal is to get out the old soapbox. The well-known people involved in the indy campaign, whether they be politicians, members of the pro-indy non-partisan bodies, celebrities and other experts, must hit the streets – and now. Imagine three of them, one each from a different party or group showing they are all in this together, standing on a soapbox outside the local market making a brief (2 minute) speech and, above all, answering people’s questions. They may get insulted, but they will also get a chance to allay the fears of the typical “What about the pensions?” potential voter. Get a bus (or more), move the indy folk around from town to town – three towns a day, three soapbox meetings per town in different public squares, and so on. This would really get the message across to those who at current are undecided or apprehensive about the consequences of the September election.


divendres, 24 de juliol del 2015

Catalans, hem d'agafar el #soapbox ja! #araéslhora



Falten 64 dies per a les eleccions catalanes, unes eleccions on decidirem si marxem d’Espanya o si l’estat espanyol ens passi la maquina piconadora i s’acabi amb els pocs poders i drets que ara tenim – i m’és igual qui guanyi a les eleccions espanyoles ja que sabem que tots volen anar per aquest camí d’una manera o d’una altra. L’època happy flowers amb respecte des de Madrid per les autonomies o diferències socials i culturals s’ha acabat. No es pot quedar amb lo que tenim ara. No és una opció - ara o sobrevivim com a país o entrarem a formar part de l'Espanya unificada.

Les eleccions catalanes són crucials i úniques – a canvi de conviure uns mesos en un país amb un govern estrany “de tots els colors”, podem guanyar la llibertat; si no, podem perdre les esperances de la nostra i les properes generacions. Alguns diuen que no volen un país “de Mas” o “de dretes”, però si no pujem al tren de la independència tindrem un país de dretes igualment – Espanya. Anem a per totes, i d’aquí 2 anys cada u que triï el model de país que vol...

... el problema és que s’ha perdut molt de temps decidint com votar, si podem votar, a que o qui votarem, i defensant els nostres drets; i en aquest temps hem passat per alt allò que van poder fer a Escòcia – 18 mesos de debat tranquil, al carrer, a la tele, a la premsa, entre amics, per a que tothom tingui la màxima informació abans de votar. Aquí hi ha poca campanya, i els actes pro-independència que es fan no arriben als centenars de milers de catalans qui no llegeixen la premsa, no van a actes organitzats, miren més La Sexta que TV3 etc. Tinc la impressió que falta aquest pas – i tinc humilment una proposta en brut que es pot refinar si creieu que funcionaria.

Us imagineu si els actors principals en aquest moment – parlo de Mas, Junqueras, Fernandez, altres cares conegudes dels seus partits, Romeva, Llach, cares de l’ANC i Omnium, i d’altres entitats (ajuntaments, sindicats, associacions...) que volen la independència... us imagineu si aquesta gent anés pel carrer. Poble per poble a peu de carrer, fent petits discursos de minut i mig, però sobretot contestant les dubtes de la gent. Un pensionista que té por de perdre la pensió i mira els catalans de Podemos i Ciutadans que surten a La Sexta cada dissabte, no anirà mai a una xerrada de l’ANC o de Convergencia, però si es trobes amb algú que “coneix”, un Artur Mas, a la porta del mercat, igual li diu de tot, insults inclosos, però també li preguntaria, “Ei, que passa amb lo meu?”

Per això, ja n’hi ha prou de fer actes individuals de cada partit en llocs tancats com auditoris o pavellons, o simplement estar esperant la campanya de 15 dies al setembre. Cal agafar el soapbox

El soapbox més conegut és lo de Speaker’s Corner a Londres, on la gent es posa dalt d’una caixa de fusta (tradicionalment usades per transportar sabó) i es posa a parlar a qui li vulgui escoltar, però en el passat era una manera típica dels politics (al menys a Anglaterra) per arribar a la gent. Semblava que les teles i grans mítings havien acabat amb aquesta practica, però encara avui en dia alguns politics ho fan i amb aquesta cosa original, i sorprenent, poden arribar d’una manera directa a llocs o persones on normalment el seu missatge no arriba. Diuen que li va funcionar al John Major! 
Proposo que els “actors principals” del Sí (i els del No si volen, però ja és qüestió d’ells la seva campanya) vagin viatjant de poble en poble, en un autobús a l’estil campanya americana (aquí ja tenim un autobús a punt!) si volen – junts si és possible – i fent això. Us imagineu a Fernandez, Mas i Llach dalt de caixes de fusta davant del mercat central, després, al mig de la plaça principal, i per acabar al parc municipal, fent petits (molt curts) discursos i parlant amb la gent, i 2 hores més tard agafen l’autocar i van al poble del costat? Mentrestant, la Muriel, Junqueras, i Eduardo Reyes estan fent el mateix en una altra població. I Carme Forcadell, Germà Bel i Romeva formant un altre equip. Rull, Rovira, i Toni Soler un altre. Actors politics i no politics. I més i més... Cada grupet, 3 o 4 pobles per dia, 60 dies... podem fer tots els pobles de Catalunya! Suposo que cal (o no..!) buscar la forma d'evitar problemes amb la normativa sobre quan i on es poden fer campanyes així, però si posem imaginació tot és possible - no cal que demanen el vot, simplement estan explicant com seria un país indepedent, etc. Aqui tenim una proposta, ara seria questió dels experts de polir-la i posar-la en marxa!

Si anem a per totes, cal començar ja!
...
[Sorry, no time for English version of this post yet -next week hopefully. It is a very specifically "what Catalans should do" type post though!]