It Might Get Loud #JimmyPage #TheEdge #JackWhite

El tercer documental que he mirat aquesta setmana, ja ho vaig veure fa 2 anys per primer cop. It Might Get Loud, nos explica l'historia de tres dels guitarristes de rock més bons del món, Jimmy Page, The Edge, i Jack White. D'on van sortir, com van aprendre, quins estils toquen - i un monton d'anecdotes interessants per qualsevol fan de la musica rock - fan que la pel·licula se'ns fa curt! També els tres es troben junts per a xerrar i tocar junts. Si sents curiositat per la musica rock dels ultims 50 anys, aquest documental també és un "must-see"!

Ja vaig penjar algunes peces de la pel·licula fa 2 anys, per aixo avui, posarem una cançó de cada u dels protagonistes:

....

The third music-based documentary I'm going to praise is It Might Get Loud. The history and life of three of the great rock guitarists, albeit each one from a diferent time period. Jimmy Page, The Edge, and Jack White. Their lives, upbringing, first steps on the road to fame, and musical fulfillment - their different concepts and playing techniques - loads of amusing and interesting anecdotes ... it all adds up to a "must see" for anyone interested in the last 50 years of rock music. The three stars also meet up to chat together and play a couple of tunes.

I posted these a couple of years back when I first saw this film, so today what I'll do is post different songs they are each well-known for (gulp, losing control of my English here!)

Gloria #Three_Songs

Ja està aquí de nou, el concurs anual per "Millor cançó que es diu Gloria". Aqui els tres nominats ....
...
That time of year again - the annual "Best song called Gloria" competition. This year's three nominees ...

U2, Laura Branigan, Mando Diao.

New Year's Day

Too obvious?

Gimme Shelter - Mick Jagger, U2, i Fergie

Una de les portades que ha triat el Royal Mail per il·lustrar els seus segells (com vam dir ahir), és la de Let it Bleed dels Rolling Stones. D’aquest LP avui hem triat Gimme Shelter (Jagger/Richards), però no en la versió original. Aquí tenim a Mick Jagger a l’any 2009 cantant-la amb els U2 i la Fergie, o sigui alguna cosa per tots els gustos!

Taking another track from the Royal Mail’s stamp collection featuring some of the best LP covers, we’ll go back to Gimme Shelter (Richards/Jagger) from the album Let It Bleed by the Rolling Stones. Not the original version, though, but one from last year when Jagger performed the song with U2 and Fergie – so, something for everyone there!

Sunday Bloody Sunday - U2

La cançó que més em va impressionar del concert de U2 a Sheffield, per diversos motius. Sempre ha sigut de les meves preferides, i crec que a la majoria de gent també per la reacció que va generar.

Encara que no és una cançó pro-lluita armada, si que parla del diumenge sagnant quan a l'any 1972 a Derry l’exèrcit anglès va matar a trets 13 participants en una marxa catòlica/republicà de protesta sobre la situació viscuda en aquella època a Irlanda del nort.
U2 sempre han explicat que no pretenen glorificar cap costat de la lluita ni donar suport a ningú, únicament pregunten “How long”, quant de temps durarà la violència, el dolor i els morts quan a la majoria de la gent no li interessa la política sinó viure en pau. I així la hem entes la gent del carrer - veure la reacció que genera la cançó cantada al mig d’Anglaterra demostra que tenen raó, a la gent no li vinguis en contes sinó amb pau i la possibilitat de tirar endavant. Potser va ser la cançó que la gent va rebre amb més deliri!

Sunday Bloody Sunday del LP War, de l’any 1983. El clip és de bona qualitat avui, del concert a Red Rocks, Denver, captat al LP en directe Under A Blood Red Sky. Probablement el LP que més m’agrada d’ells, a més a més que October, Achtung Baby, The Unforgettable Fire, No line on the horizon, ....!

U2 - Sunday Bloody Sunday
Cargado por newcanadian. - Videos de música, entrevistas a los artistas, conciertos y más.

Pride (in the name of love) - U2

El vint d’agost vam tenir la sort de poder assistir al concert de U2 al Don Valley Stadium, Sheffield, Anglaterra. Impressionant!
Feia anys que no havia anat a un concert “gran” i no tenia tan clar que m’agradaria tant com quan era “més jove”. La veritat és que hi havia molta gent de la nostra quinta, gent que sabia de memòria els temes de la dècada dels 80 i es tornaven bojos però que no estaven tant al dia dels últims treballs, o sigui des de la caiguda del mur de Berlin cap aquí! Per sort, natros els hem continuat seguint i vam poder gaudir de tota la música i el show – tot el que s’ha dit del muntatge és poc, realment és espectacular.

També s’ha d’agrair a Bono que es va dedicar a la música i no a donar sermons, millor que les guarda per Obama i el Papa de Roma les lliçons sobre el tercer mon o el medi ambient, i a natros que ens dona un concert de rock. I com a grup de rock, hi ha pocs com ells - com dèiem en anglès, they kick ass ....

Pel YouTube es poden trobar clips del concert gravats des del públic amb una qualitat que varia des de terrible fins a fatal, però, pels que vam anar al concert, pos, ens fa gràcia. Segur que al futur editaran un DVD de la gira però també és casi segur que no serà el concert al Don Valley Stadium, un estadi petit d’atletisme usat pel Rotherham United, equip de la tercer divisió anglesa, sinó un concert més “elegant” a algun capital cultural.

Aquest clip és tolerable i dona un idea del ambient i la mega-pantalla dels 360 graus.
Pride (In the name of love) del LP The Unforgettable Fire, de l’any 1984.

11 o'clock tick tock - U2

Chris Blackwell va ficar en marxa la discogràfica Island Records a l’any 1959. Des de llavors han passat per allí molts d’artistes com Nick Drake, Cat Stevens, Roxy Music, Bob Marley, U2, Pulp, Amy Winehouse ... Però sempre mantenint un estil “fet a casa” i familiar a tot el que han gravat. On estaríem sense gent com Chris preparats a prendre riscos per a donar veu a cantants o grups que ara coneixem tots però que durant els seus principis no eren una aposta tan segura?

U2, amb el seu primer single per Island, 11 o’clock tick tock de l’any 1980. El vídeo és del concert “unmissable” a Red Rocks del que podem gaudir al LP i DVD Under A Blood Red Sky, 1983.