Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris literature. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris literature. Mostrar tots els missatges

dissabte, 28 de març del 2015

A weekend in Barcelona with Kitty, Daisy & Lewis included


Als 90 vaig anar a Barcelona molts cops, per molts motius – és una ciutat molt interessant que m’encanta. Però des del naixement dels nostres fills i altres factors, hi hem anat molt poc en els últims anys, ja que tenim altres prioritats. A banda de les manifestacions i altres actes de la PDE i a favor de l’independència (als quals intentem no fallar), crec que només hi hem anat 2 cops amb els fills en els últims 10 anys, i sense ells, cap. Però l’altre dia vam decidir fer un cap de setmana de parella (sense xiquets) per a “fer alguna cosa diferent”, cosa poc habitual en mi!

Malgrat tenir una llarga llista d’hostels per a triar, vam decidir quedar-nos en el centre més cèntric possible, a l’Hotel Continental, a les Rambles mateixes! Bàsicament perquè no m’agrada perdre hores comparant i mirant, i aquest era el primer que vaig trobar, i, segon, perquè m’agradava l’idea del buffet i cervesa “gratis” 24 hores al dia, i last but not least, per ser l’hotel on Orwell va quedar durant la guerra civil. L’hotel, una mica car pel nostre pressupost, però un dia és un dia, i molt xulo. Habitacions netes i bones – encara que suposo que no eren de color rosa quan estava Orwell –el buffet excel·lent, i l’ubicació immillorable – a 20 metres del Metro de Plaça Catalunya. 
Vam dinar en un petit restaurant al Carrer Santa Anna, La Lluna. Us ho puc recomanar, menjar bo i normal (res de plats quadrats amb invents revolucionaris), i quantitats adequats, i moltes opcions per a vegetarians. I l’edifici, molt interessant.
Evidentment vam passar una bona estona al FNAC i al Carrer Tallers (botigues de discs), però la part més interessant va ser passar tota la tarda, i diumenge de matí, voltant el barri de Gracia. Quan la Sílvia hi estudiava a Barcelona, hi anàvem molt però ara feia 20 anys que no hi havia anat a passar temps. Infinitat de botigues interessants i petits bars i comerços, una Barcelona molt diferent del que normalment veig quan acompanyem els visitants de família i amics a veure els llocs emblemàtics. Vam trobar moltes llibreries i botigues de discs – pels que voleu llegir en anglès, aneu-hi al Hibernian al Carrer Montseny!

La visita coincidia amb el fet de que acabo de llegir La Plaça del Diamant, per fi, tant en català com en una traducció a l’anglès. Aquest llibre m’ha deixat sense paraules – un altre dia intentaré escriure alguna cosa – és el millor llibre que he llegit en molt de temps! Així que evidentment, hi vam tornar a la plaça per a fer una foto (20 anys desprès d’una altra foto que no trobo) amb la Colometa. Per cert, si això fos a Anglaterra, n’hi hauria souvenirs, botigues, visitor centres, rutes senyalitzades per atreure “turistes literaris”... 

Dissabte a la nit vam anar de concert ! A més, un concert de peu, com anàvem quan tenia 20 anys ! L’idea del cap de setmana i concert era com un regal per a l’aniversari de la Sílvia i vaig triar un grup que no coneixíem però que era evident que ens agradaria – els Kitty, Daisy, and Lewis. Blues, rock ‘n’roll, soul, amb continus canvis d’instruments i un bon toc d’humor negre, una passada! 2 hores de peu, com en els vells temps, però aquest cop se'm van adormir els peus! En acabar el concert vam comprar el seu disc (en vinil, of course), i vam fer fotos amb tots tres :)

Diumenge vam voltar més i vam acabar en una fira de roba « vintage » dels Susi Sweet Dress i ho vam passar molt bé – la Sílvia va comprar algunes peces, i ens van regalar una cervesa - i desprès no vam dinar ja que ens havíem fartat al buffet-esmorzar de l’hotel. Desprès cap a l’autocar (ja no ens fiem de Renfe) per a tornar a la normalitat.
(Fotos a sota)
..................................................................
Living just a 2-hour trip from Barcelona means I have seen plenty of this magnificent city over the years. Having said that, though, most of my time there was in the 1990s, or specifically pre-kids, pre-mortgage, pre-2003. Since our kids were born, I think we’ve only been twice as a family for “pleasure” – though we have kept going to river Ebro campaigning activities and events related to the independence of Catalonia! But, we now have other (economic) priorities! However, much to my own surprise as well as everyone else’s, I organized a (kid-less) weekend visit there recently as a birthday gift for my wife, Sílvia –a much needed and well-deserved break.
We wanted to get away from the tourist crowds we normally see when we do “the sights”, but still booked a hotel right bang in the centre of the Rambles! The Hotel Continental. Basically because (a) I hate searching and comparing all day on internet and have a tendency to book the first half-decent thing I find, (b) it has a “free” 24-hour buffet and bottomless beer barrel, and (c) Orwell stayed there during the civil war –though I don’t think the bedrooms were pink back then... it was a little over our budget, but carpe diem, as they say. I can recommend it, though – perfect location (20 yards from Plaça Catalunya Metro stop), nice enough rooms, great balconies and seating areas, interesting decor, and the buffet and beer!

We did a bit of shopping in the centre – records, books, looked at musical instruments –and then had lunch at La Lluna restaurant, again slap bang in the centre of Barcelona. A great place, really nice building with excellent staff, and good wholesome “normal” food (none of these fancy inventions on square plates) with decent quantities – plus they had many veggie options. Another recommendation for you there!

We then went to the “inland” part of Barcelona, the Gracia neighbourhood which is like a different town, only two Metro stops away but rarely visited by tourists. It’s well worth it, though, for the excellent small shops and bars and cafes, and “normal life”. We spent ages in second hand and new bookshops and record shops again and just wandering the streets. I also wanted to visit the Plaça del Diamant square (20 years after my last visit) to see the statue of Colometa, the suffering heroine of my favourite Catalan novel (more on that in a later post). Don’t tell anyone I recommend this area of Barcelona as the locals like to keep it tourist free, but believe me you won’t regret it! I’d suggest avoiding the socks and sandals look so as to blend in better...

After that, concert time! Yes, we relived our youth by going to one of those sweaty noisy smelly beer-drenched concert halls where you stand up and get crushed from start to finish (I got pins and needles standing up for 2 hours – hardly a rock’n’roll ailment!). I’d got us tickets to see Kitty, Daisy and Lewis who we’d never heard of, but judging by a couple of music videos I checked out, I knew we’d love them – and we did. Two sisters and a brother, constantly swapping instruments and mics around, gave us some good old-fashioned blues, rock’n’roll and soul with a sound dose of black humour. Afterwards we bought their album (on vinyl of course) on the way out and had our photos taken with the band. A grand time!

Sunday morning consisted of stuffing ourselves with a triple breakfast at the hotel buffet, and then more street-wandering before ending up in a vintage clothes fair where Sílvia purchased a couple of things and I got a free beer. Still full, we skipped lunch, and then caught the coach back to our normal lives.

 Photo of Sílvia taking a photo of the restaurant.
 Blurred photo of Sílvia in the cool restaurant, La Lluna
 Buskers in Gràcia
 Yours truly with Colometa - the main character in my currently fave book
 Hobbit-esque windows
 Second-hand English language book shop in Gràcia

 Groovy band kickin' some ass (does that sound suitable?)

 Sílvia (on the right) with Daisy (on the left)

 Interesting decor in our hotel
 Shops close on Sundays in Barcelona -wandering colourful back streets

 Experts in fashion say this is "vintage clothing"
 More windows in Gràcia

 How many cities have graffiti-pictures of authors? Merce Rodoreda, author of the Plaça del Diamant book I mentioned above.

And the final word, from the band themselves:

dissabte, 4 d’octubre del 2014

Wuthering Heights - Kate Bush

La primera cançó de Kate Bush va sortir, i va arribar al numero 1 de les llistes, quan ella encara tenia 19 anys. Repetim, 19 anys! Evidentment és basat en la novel·la Wuthering Heights, que ella acabava d'escriure. Veure-la cantant amb aquesta veu tan espectacular, i aquests balls, i dient no-sé-que sobre una novel·la... pos, en aquest moment em va impactar moltissime i encara avui en dia trobo que és una de les cançons més impressionants de l'historia, una joia que no cansaré d'escoltar mai!
Jo en tenia 11 anys quan ho vaig sentir, en a les 14 o 15 quan vaig comprar el meu primer toca-discs, aquest va ser un dels primers singles que vaig comprar. També per aquell edad vaig llegir la novel·la per primer cop, i ha acabat sent el llibre que més cops he llegit (4). És una meravella i Kate ho encerta de ple amb la seva lletra i musica.
Tot aixo em vé al cap ara perque, aquest passat mes desetembre Kate ha decidit a tocar en directe, despres d'uns 30 anys sense fer-ho. La gent que ha tingut la sort de veure-la diuen que és un concert excel·lent, com no podria ser d'altra manera amb una de les cantants més originals d'Anglaterra.
....
Kate Bush is back in the news. First concerts in 30 years, and to make up for not going, we're having a mini Kate-revival at home; CDs, singles, Youtube videos galore.
So, remember when her first single came out, Wuthering Heights*? Just seeing, and hearing, it on Top of the Pops blew my mind back then, and it still blows it now. How can a song written in an hour by an 18-year-old be so impressive, reaching the listener on so many levels? Beautiful, and original - have you ever heard anything else like it?
A few years later, when I bought my own first turntable, this was one of the first singles I bought. Around the same time (15 years old?), I read the book Wuthering Heights for the first time, humming the words as I read... a book which would go on to become the book I've read most times (4). So, to cut a long story short, I love the book, love the films, love the moors, and love the song! And I love our extremely-English excentric singer, Kate Bush :)
So, I'll post this song again (it originally formed part of my successful series of posts on songs-related-to-literature a couple of years back).

*Footnote: I have to confess, for years I was amazed by the song and her singing but mis-understood half the lyrics. The most blatant confusion being the "Wuthering, Wuthering, Wuthering Heights" she sings at 0:44s As I'm pretty sure that Yorkshire folk like myself pronounce the name with a clear U, Kate's "English" pronunciation threw me into thinking she was singing, "want to be, wanna be...."! Not knowing, originally, that the heroine's name was Cathy, Kate's peculiar way of pronouncing it also threw me - "can't be"?


dimecres, 8 de febrer del 2012

Great Expectations BSO #Dickens

Aquest any se celebra els 200 anys des del neixement de Charles Dickens. La veritat, i no és només per quedar bé parlant d'un classic que no he llegit, és que és un dels escriptors més bons que he llegit en anglès - sobretot m'agrada el seu humor i habilitat de jugar en les paraules.

Però, que podem fer en un bloc musical - pos, encara que aquesta versió de la pel·licula no arriba a la sola de les sabates de la de David Lean, ni la versió que va fer el BBC l'any passat, no és del tot despreciable - i té a la Gwyneth Paltrow, i una bona banda sonora :)

....

How does a musical blog ( or should that be music blog?!) celebrate the 200 years of Dickens' birth? With music of course! So here's the soundtrack from probably the worst film version of Great Expectations. Having said that, the worst version of Great Expectations is still a darn lot better than 80% of the other stuff Hollywood churns out! He says.


diumenge, 23 d’octubre del 2011

Dos blogs amb llibres - i Blue Skies de Ella Fitzgerald

Ultimament he passat més temps a casa del que voldria, i he tornat a mirar blocs que tenia mig-perduts. Hi ha dos que sempre em fan gracia per els "concursos" o endevinalles literaris que posen. Un, són els jocs ja classics de l'autor Jesus M. Tibau, que surten cada dimecres al seu bloc. Cada setmana el joc és d'una forma o una altra - de vegades creatiu, de vegades per a investigar, però sempre acabes aprenent alguna cosa.

També m'agrada molt el bloc Books In Cities. A cada apunt penjen una foto d'un llibre en un lloc del món, i hem d'intentar esbrinar on és el llibre. Es pot participar endevinant el lloc, o també enviant tu una foto per futurs jocs, cosa que natros acabem de fer. És veu que era facilet, que a la primera pista la gent ho ha endevinat!


Parlant de books, també hem agafat de la biblioteca el Irving Berling Song Book, cantada per Ella Fitzgerald. Aqui, un exemple:

....

Spending more time than usual at home, I've been browsing (surfing sounds too sporty) some blogs I had left aside for too long. Two I really enjoy are Jesus Tibau's literary blog, especially for the literature/writing quizes he posts every Wednesday, and another one is this, Books In Cities. The idea is to guess where the photo (of a book) was taken. It could be anywhere in the world - recent solution has been Whitby, UK - and clues are offered. You can also participate by helping the blog-masters (cool name!) and sending in your own photos with/without clues, so if any of my more "exotic" visitors are reading this, and understand a minimum of Catalan (ei, remember Latin?), then have a go at sending one in. If you need my help, just shout:)


Books, leads me on to the Irving Berlin Songbook which we've just borrowed from the library, and Blue Skies by Ella.



dijous, 10 de març del 2011

Post-bookcrossing

El dissabte passat vam participar en la gran jornada de Bookcrossing que Jesús Tibau va organitzar a Tortosa. Aqui podeu llegir els seus pensaments, i trobar més enllaços on els diferents participants expliquen el seu. Es van "alliberar" més de 100 llibres com a minim, la centenar que Jesús tenia a més a més dels llibres que qualsevol estava animat a deixar. Per part nostra vam deixar uns 15 que ens tocaven, i dos més de casa nostra.
On fan cap aquests llibres? Realments els agafen gent amb ganes de llegir, o acaben a les papeleres? De la majoria de llibres, no se sabrà mai, només podem esperar amb optimise que han trobat "casa". Però, poc a poc, te vas enterant d'uns que si que s'han trobat, i et dona la satisfacció que ha pagat la pena, i la il·lusió de tornar a fer-ho un altre dia. Al bloc de Setes, ens explica la seva trobada. Jesús també coneix casos. A natros, per la tarde, ens va trucar una amiga que havia trobat un llibre, i al seu home li sonava haver-nos vist passejant per allì prop - preguntava si potser haviem perdut un llibre! La vam contestar que no, natros no hem perdut res, pero tu acabes de trobar algo que ara et pertany ....
Per "colmo", en engegar l'internet, llegim que el mateix dia a Anglaterra es celebrava la Nit dels LLibres, una nit en que a 20.000 voluntaris els havien entregat 50 llibres cada u per a repartir com i on volien, als amics, als companys de feina, veins, hospitals, ..... En fi, un gran dia pels llibres.
Bé, la cançó una mica estrany, com el grup. The Books amb An Owl With Knees, LP Lost and Safe (2005).
....
As we said last week on our other blog, Saturday was bookcrossing day in Tortosa. A resounding success, at least one hundred books were distributed and probably many more as people were encouraged to participate with their own un-wanted books. There was lots of interest from local press and radio, so many people were aware of this. We left the 15 we'd been given, plus two of our own.
What next? These books will go to a good home, or end up in a litter bin? Who knows. But little by little, emails, phone calls, comments, are letting us know that some have been found and will be treasured. A great encouragement to repeat the event in the future.
It also coincided with UK Book Night! Another million books looking for a good home.

The Books with An Owl With Knees from their 2005 LP, Lost and Safe.


diumenge, 6 de març del 2011

They shoot horses, don't they?

Ultim apunt per la setmana de llibres en música. El grup gales (no, no eren americans) Racing Cars va gravar aquesta joia, They Shoot Horses, Don't They? , l'any 1977. La van escriure pensant en la pel·lícula del mateix nom, de l'any 1969. I la pel·lícula recrea l'historia de la novel·la de Horace McCoy, escrit l'any 1935. Si no heu l'heu vist ni llegit, val la pena. Tracta dels concursos de ball de marató que organizaven als anys 30 als EEUU. S'apuntaven la gent pobra per intentar guanyar 4 duros, i menjar gratis, a canvi de ballar durant hores i hores, i dies i dies, sense parar, tot davant d'un public que "gaudia" de l'espectacle i les desgracies .... o sigui, alguna cosa tipus els reality shows d'avui en dia.
....
Welsh group Racing Cars recorded this song in 1977, 8 years after the film of the same name came out - hence all those radio presenters who say it's from the soundtrack, are wrong. Racing Cars simply wrote the song inspired by the film.
The film itself was based on Horace McCoy's 1935 novel about dance marathons in the USA back in the Depression. A great book, film, and song.
They Shoot Horses, Don't They?



dissabte, 5 de març del 2011

Books and music - Killing An Arab

Continuant amb literatura. A l'any 1979 The Cure va gravar la cançó Killing An Arab, un titul apparentament de mal gust i no politicament correcte. Peròoooo, resulta que la lletra està basada en un incident que passa en el llibre El Estranger, del Albert Camus, i que no té res a vore amb racisme. Es veu que els agrada molt aquest llibre, però després de llegir algun resumen, crec que tardaré en agafar-ho jo!
.....
More on books and songs. The Cure's Killing An Arab song is not a dodgy racist song, but rather one with lyrics based on Albert Camus's novel, The Stranger - a book I don't think I'll be reading after looking at a summary on Wikipedia!


divendres, 4 de març del 2011

Més literatura en música - Richard Cory

Edwin Arlington Robinson va escriure la poema Richard Cory l'any 1897. Tratava d'un home ric i "important", admirat per tothom, que acaba suicidant-se. Simon and Garfunkel van escriure la seva, nova, versió de la poema per una cançó que van gravar l'any 1965 pel LP Sounds of Silence.

Aqui tenim la cançó amb la lletra de Paul Simon, i despres la poesia original.

....

Richard Cory, a E.A.Robinson's 1897 poem about "money can't buy you happiness", was re-written (same idea, different words) as a song by Simon and Garfunkel for their 1965 album, Sounds of Silence.


The Song:


The Poem:


Whenever Richard Cory went down town,


We people on the pavement looked at him:


He was a gentleman from sole to crown,


Clean favored, and imperially slim.



And he was always quietly arrayed,


And he was always human when he talked;


But still he fluttered pulses when he said,"Good-morning,"


and he glittered when he walked. And he was rich – yes, richer than a king –


And admirably schooled in every grace:


In fine, we thought that he was everything


To make us wish that we were in his place. So on we worked, and waited for the light,


And went without the meat, and cursed the bread;


And Richard Cory, one calm summer night,


Went home and put a bullet through his head.

dijous, 3 de març del 2011

A second life for books

Aquesta setmana de buscar cançóns relacionades amb llibres coincideix amb BookCrossing a Tortosa. Vinga, tots aquells llibres que ja no llegireu mai més, que només ocupen espai i atrauen pols, pos, per que no donar-los una segona vida ? De que va?

Wikipedia ens diu: El bookcrossing (passallibres) consisteix en deixar llibres en llocs públics per tal que altres els recullin, els llegeixin i els tornin a deixar.
L'autor ebrenc Jesús M. Tibau ha organitzat la 2a jornada de Bookcrossing Massiu a Tortosa, que tindrà lloc el proper 5 de març, durant la qual alliberarà un centenar de llibres, amb la col·laboració de diverses editorials i de la Biblioteca Marcel·lí Domingo.
També ens proposa que aprofitem el mateix dia per a alliberar aquells llibres que ja només pleguen pols a casa i, així, donar-los una segona vida. Com més serem ...
Per més detalls, mirem al seu bloc.
......
This weekend, Bookcrossing in Tortosa. Local author Jesús Tibau has organized a "second life" for over 100 novels, which will be left on park benches, walls, shop windows ... all around town. If anyone else wants to "free" those books they have at home, unread, gathering dust on shelves, feel free to participate this day too ....


dimecres, 2 de març del 2011

Romeo and Juliet

Continuant amb la segona setmana de cançons amb una petita relació amb obres de literatura, que tal aquesta? Romeo and Juliet dels Dire Straits (any 1980).



Day two: Romeo and Juliet by Dire Straits from their 1980 album Making Movies. Apparently there is also a book going by the same title ...





A love-struck Romeo sings the streets a serenade

Laying everybody low with a love song that he made.

Finds a streetlight, steps out of the shade

Says something like, "You and me babe, how about it?"

Juliet says, "Hey, it's Romeo, you nearly gave me a heart attack!"

He's underneath the window, she's singing, "Hey la, my boyfriend's back.

You shouldn't come around here singing up to people like that...

Anyway, what you gonna do about it?"



ROMEO:Juliet, the dice was loaded from the start

And I bet when you exploded into my heart

And I forget I forget the movie song.

When you gonna realize it was just that the time was wrong, Juliet?

Come up on different streets, they're both the streets of shame.

Both dirty, both mean, yes, in the dream it was just the same

And I dreamed your dream for you and now your dream is real.

How can you look at me as if I was just another one of your deals?

When you can fall for chains of silver, You can fall for chains of gold,

You can fall for pretty strangers And the promises they hold.

You promised me everything, you promised me thick and thin, yeah!

Now you just say, "Oh Romeo? Yeah, you know I used to have a scene with him".

Juliet, when we made love, you used to cry.

You said, "I love you like the stars above, I'll love you 'til I die".

There's a place for us, you know the movie song.

When you gonna realize it was just that the time was wrong, Juliet?

I can't do the talk, like the talk on TV

And I can't do a love song, like the way it's meant to be.

I can't do everything, but I'll do anything for you.

I can't do anything, 'cept be in love with you!

And all I do is miss you and the way we used to be.

All I do is keep the beat... and bad company.

Now all I do is kiss you through the bars of a rhyme,Juliet,

I'd do the stars with you any time!Juliet, when we made love you used to cry.

You said, "I love you like the stars above, I'll love you 'til I die".

There's a place for us, you know the movie song.

When you gonna realize it was just that the time was wrong, Juliet?



NARRATOR:And a love-struck Romeo sings a street-suss serenade

Laying everybody low with a lovesong that he made

Finds a convenient streetlight, steps out of the shade

He says something like, "You and me babe, how about it?"

ROMEO:You and me babe, how about it?

dimarts, 1 de març del 2011

Literatura en música (2) - Moriria por vos


Fa un temps, vam dedicar una setmana a repassar cançons relacionats, molt o poc, amb la literatura - les quales es poden re-escoltar fent clik aquí.

Pos, que tal si tornem a provar-ho? La veritat és que la cançó d'avui té moltes referencies culturals - Nicholas Cage a la pel·lícula Leaving Las Vegas, el personatge de Robinson Crusoe, o el mitic LP Marquis Moon del grup Television, a més a més d'un esment fugaç del llibre El Retrat de Dorian Gray, del escriptor irlandes Oscar Wilde.

Moriria por vos dels Amaral.

...

Some time back I posted a series of songs with (weak, subtle, blatant ...) links to books, which can be revisted here.

Well here's Music and Literature Week 2! Moriria por vos (I would die for you) by Spanish group Amaral has it all, from Nicholas Cage to Robinson Crusoe, with a fleeting reference to Oscar Wilde's great novel, The Portrait of Dorian Gray.




dilluns, 1 de febrer del 2010

Who Wrote Holden Caulfield - Green day

El dijous passat va morir l’escriptor JD Salinger. La seva novel·la El Vigilant en el Camp de Sègol (The Catcher in the Rye) és tot un clàssic i només per això Salinger mereix estar, i està, a la llista dels millors autors nort-americans del segle 20. Si afegim la seva vida personal, sabent que es va fugir del mon i va viure tancat a casa seva sense comunicar-se en el món exterior durant els propers 40 anys fins ara, constantment escrivint i re-escrivint matèria nova però sense publicar res, tenim tot un misteri sobre els seus pensaments i motius per a escriure.
S’ha escrit i parlat molt sobre ell i utilitzant el Google podeu saber tot i més. No és veritat que no va parlar en ningú, es veu que tenia uns quants amics íntims però si que es cert que cap mitjan va aconseguir parlar en ell, llevat d’una única entrevista fa un parell de dècades.
Oblidant d'ell i tornant al llibre – és bonissim! No dic res més, ja ho heu llegit, o ho llegireu, espero.

El personatge principal del llibre és Holden Caulfield i és un referència cultural constant en llibres, pel·lícules, cançons americans. Aquí tenim a Green Day amb Who wrote Holden Caulfield (Armstrong) del LP Kerplunk!, de l’any 1992.
Gràcies, JD.

JD Salinger passed away last Thursday at the age of 91. His novel, Catcher in the Rye, is a modern classic and with for this major work alone, Salinger is recognised as one of the most important American authors of the 20th century. If we think of his personal life, basically living as a recluse for the last 40 years, constantly writing and re-writing new material, but never publishing, the mystery and myth becomes greater.
Much has been said about Salinger and doing a quick Google search will tell you all you need to know and more. Apparently he did have close friends, but never ventured into the public eye again refusing all contact with the media except for one interview a couple of decades ago. The book itself – a must!

The main character in the novel, Holden Caulfield, is constantly referenced in north-American culture; books, films, music. Today’s clip is Green Day singing Who wrote Holden Caulfield (Armstrong) from their LP Kerplunk!, released in 1992.


diumenge, 4 d’octubre del 2009

Sexcrime (1984) - Eurythmics

A l'any 1984 els Eurythmics van gravar la banda sonora de la pel·lícula 1984 basada en la novel·la de George Orwell. Com sempre, recomano tan la música, com la pel·lícula, però sobretot el llibre.
És un llibre escrit a l’any 1949 però fàcilment es podria pensar que s’ha escrit avui mateix mirant la panorama que tenim!

Tanquem la primera setmana literària amb la cançó Sexcrime (1984) del LP 1984 (For the love of Big Brother).


dissabte, 3 d’octubre del 2009

Breakfast at Tiffany's - Deep Blue Something


Aquesta cançó de l’any 1996 fa esment de la pel·lícula Breakfast at Tiffany’s, la qual està basada en el llibre del mateix nom de Truman Capote publicat a l’any 1958.

La lletra de la cançó bàsicament parla poc de l’obra, senzillament es tracta d’una parella que s’estan separant perquè sembla que no tenen res en comú, fins que el cantant li recorda a la noia que a tots dos els va agradar molt aquesta pel·lícula, i a veure si amb aquest petit detall poden tornar a començar...


Per cert, Tiffany’s és el nom d’una joieria famosa de Nova York, lloc en la que la protagonista somnia, sabent que allí no pot passar mai res de dolent.


Breakfast at Tiffany’s (Pipes) de Deep Blue Something, del LP Home.



dijous, 1 d’octubre del 2009

Turn Turn Turn - The Byrds

Quarta entrega de la setmana de la literatura. Ficció vol dir allò que es fingit o imaginat, segons el diccionari. Per tant, al meu entendre, l’obra de ficció més venuda o regalada (però potser no llegida) de l’historia del món deu ser la Bíblia (autors: diversos).

Referent a aquesta obra de literatura, també hi ha un parell de cançons. La que he triat avui fou escrita per Pete Seeger a l’any 1958 quan va ficar música a un fragment del Llibre d’Eclesiastès afegint només la frase repetida de fons, Turn turn turn (girar ...), i al final, I swear it’s not too late (juro que no és massa tard) després de la frase que diu hi ha temps per a la pau. No he llegit aquesta obra (suposo que es pot considerar una col·lecció de contes, més que una novel·la) però em diuen que està prou bé, sobretot la primera part que conté més acció!

Bromes apart, alguns creuen que el Llibre d’Eclesiastès i, per tant, la lletra original de la cançó, va ser escrit pel rei Solomon fa casi 3000 anys; per tant potser és la cançó de pop més antiga del món?

Com és habitual, hi ha hagut diverses versions de Turn Turn Turn (Seeger, Solomon?) però potser la més famosa és la dels The Byrds, de l’any 1965. The Byrds van tenir diferents line-ups però l’original va ser format per Roger McGuinn, Chris Hillman, Gene Clark, Michael Clarke, i David Crosby, tots ells amb biografies professionals i personals impressionants. Entre els grans músics que després formarien part del grup, també val la pena destacar al mític Gram Parsons.

Aquí teniu la lletra:

To Everything (Turn, Turn, Turn)
There is a season (Turn, Turn, Turn)
And a time to every purpose, under Heaven
A time to be born, a time to die
A time to plant, a time to reap
A time to kill, a time to heal
A time to laugh, a time to weep

To Everything (Turn, Turn, Turn)
There is a season (Turn, Turn, Turn)
And a time to every purpose, under Heaven
A time to build up,a time to break down
A time to dance, a time to mourn
A time to cast away stones, a time to gather stones together

To Everything (Turn, Turn, Turn)
There is a season (Turn, Turn, Turn)
And a time to every purpose, under Heaven
A time of love, a time of hate
A time of war, a time of peace
A time you may embrace, a time to refrain from embracing

To Everything (Turn, Turn, Turn)
There is a season (Turn, Turn, Turn)
And a time to every purpose, under Heaven
A time to gain, a time to lose
A time to rend, a time to sew
A time for love, a time for hate
A time for peace, I swear it's not too late

dimecres, 30 de setembre del 2009

China In Your Hand - T'Pau

Continuant amb la setmana de “cançons que tenen alguna cosa que veure amb la literatura” ... China In Your Hand (Decker, Roger) de T’Pau, del LP Bridge of Spies, 1987. Als fans dels 80s ens sonarà en seguida però quants sabem sobre quina novel·la famosa parla la lletra?

Frankenstein de Mary Shelley! Difícil de captar, però si, la lletra ens parla d’un idea per a formar vida en la terra, que acaba anant massa lluny, la maledicció de una ment massa intel·ligent... El títol China in Your Hand és una metàfora per alguna cosa fràgil com és la vida, ja que parla d’aguantar una tassa feta de ceràmica fina a la mà. Ceràmica sent china en anglès.


dimarts, 29 de setembre del 2009

White Rabbit - Jefferson Airplane

El llibre Alice in Wonderland escrit per Lewis Carroll a l’any 1865 és aparentment un llibre innocent per a xiquets i més quan veiem que després l’Alicia es convertiria en un personatge de Disney. No obstant això, per les histories que viu i els imatges que veu Alice en els seus viatges, pels personatges que troba pel camí, i sobretot per les begudes i bolets que pren, el llibre sempre ha tingut una altra lectura.
Als anys psiquedèlics dels 60, Jefferson Airplane van gravar White Rabbit (Slick) – referent al conill blanc que Alice segueix per entrar en aquest món meravellós. Precisament és una cançó de l’any 1967, en plena apoteosi del summer of love.

Dos punts a ressaltar són la veu increïble de la cantant Grace Slick, i el fet de que la música té alguna similitud al Bolero de Raval, ja que buscaven donar-la un aire espanyol.

Bé, preparats per a recordar els vells temps, però tal com diu la lletra, prenguis el que prenguis, intenta mantenir el cap al lloc!


dilluns, 28 de setembre del 2009

Wuthering Heights - Kate Bush


Aquesta setmana el punt comú de les entrades al bloc serà la literatura. Hi ha moltes cançons basades en obres de ficció o personatges literaris; també n’hi ha unes quantes que només mencionen un llibre o una persona “de passada”; hi ha algunes que s’han inspirat clarament en una obra mentre n’hi ha que ens costa veure els arrels.

La d’avui no té secret. Tan amb el títol clar com amb la lletra, estem parlant del llibre Cims Borrascosos de Emily Brönte, escrit a l’any 1847. Wuthering Heights (Bush) va ser el primer single de Kate Bush a l’any 1978.
Si no heu llegit la novel·la, pos, no teniu perdó!! Però, perdonant-vos si és així, intentaré fer un resumen en una frase – el llibre tracta d’una historia de amor-odi amb totes les de la llei, passen moltes coses, moltes desgracies i molts maltractaments i revenges però al fons de tot està la relació impossible però necessari entre Heathcliff i Catherine.
La lletra de la cançó està escrita des del punt de vista de Catherine al final de la novel·la quan “regressa” del més allà per turmentar a Heathcliff.
S’ha intentat passar el llibre a pel·lícula diverses vegades però crec que és una historia impossible de mostrar en 2 hores, i per això no hi ha cap versió que m’ha acabat d’agradar del tot. Millor el llibre i, si potser, en anglès! I si no, pos, la cançó també està bé ...