Tuva or bust

Tannu Tuva, pensaments i anècdotes sense ordre - segona part.

Al segle 19 un anglès excèntric de qui ningú sap el nom, va decidir viatjar fins al centre de cada continent per construir-n’hi un petit monument. Ell va calcular (amb algun petit error, ara sabem) que el centre de Asia estava a Tivà (nom actual de Tannu Tuva).
Referent a la seva historia, originalment un poble escites (s’han trobat autèntiques “joies” arqueològiques d’aquest període), la regió de Tivà estava controlada pels Mongols des del 1207 fins al 1757, i llavors va passar a formar part del Imperi Xines fins l’any 1911. Durant la següent dècada turbulenta, va passar diferents períodes de temps baix el control dels russos “blancs”, dels russos “rojos”, de la Xina, i fins i tot van estar independents, fins que a l’any 1921, amb els Bolxeviks al poder, van declarar la República Popular de Tannu Tuva, donant el nom Kyzyl (literalment, vermell) al seu capital.

Però, quan Tannu Tuva va mirar cap a Mongolia i el Budisme, els russos van instigar un cop d’estat per tenir un líder pro-rus a la dècada dels 30, i finalment a l’any 1944 el parlament de Tannu Tuva va “demanar” formar part de la URSS, on es quedaria fins la dècada dels 90 i el final del Unió Soviètic. Ara forma part de la Federació Russa.

La clima és continental, i pot variar enter els 40 graus baix zero fins 40 graus positiu!
La meitat del país esta format per muntanyes, el més alt sent el Mongun-Tajga a 3.976m.
Esports – els agraden els cavalls, el tir amb arc, la lluita lliure ...
La bandera actual està formada per tres colors, groc que representa la prosperitat, blau per coratge i força, i blanc per la puresa.

El cantant de blues Paul Pena va viatjar allí per a gravar el documental Ghengis Blues, el qual ha ajudat a donar a conèixer la música de Tivà, per exemple el cantant Kongar-ool Ondar, qui ha fet moltes gires pels paisos de l’occident.
A l’actualitat si volem sentir alguna cosa, els Alash Ensemble estan de gir pels EEUU fins el mes de maig.

A molts de col·leccionistes de segells, els intrigaven els segells i els seus dibuixos dramàtics publicats a Tannu Tuva als anys 1930. El físic Richard Feynman havia tingut aquests segells quan era un nen, i va preguntar al seu amic Ralph Leighton a l’any 1977 si sabia que havia passat amb aquell país que per llavors havia desaparegut dels mapes .... aquella pregunta els va posar Tannu Tuva dins de les seves vides, i van passar anys i anys buscant informació (pre-Google) i intentant fer un viatge. Aquest interès, o potser obsessió, és el que ha ajudat, en gran part, donar a conèixer aquest país i la seva cultura – cosa que es intenta continuar fent des del grup informal, Friends of Tuva. Fem click.

Tannu Tuva, random information and anecdotes – part two.
In the 19th century and eccentric Englishman decided to search for the centre of each continent and erect monuments in the relevant locations. He worked out that the centre of Asia was in Tannu Tuva (with a slight error as we now know).
Back to Tuvan history, but with more dates. This region was originally Scythian as can be seen through magnificent archaeological finds. From 1207 to 1757 it formed part of the Mongolian Empire, before being taken over by China. It remained in Chinese hands till 1911. The following decade was a very turbulent one politically speaking and Tannu Tuva would spend periods of time under the control of the White Russians, the Red Russians, the Chinese, and even existed as an independent country. When the Bolsheviks came to power in 1921 they declared it to be an independent country, the People’s Republic of Tannu Tuva, naming the capital city as Kyzyl (literally, red).
However, when Tannu Tuva looked for political and spiritual support from Mongolia and Buddhism, the Russians encouraged a coup to install a pro-Russian government. Finally in 1944 the Tuvan parliament officially “requested” to join the URSS. It remained here until the Soviet Union broke up and now it forms part of the Russian Federation and is known as the Tyva Republic, or simply Tuva.

Continental climate with temperatures varying between 40 degrees Centigrade, and minus 40!
Half of the country is extremely mountainous, with Mongun-Tajga being the highest peak at 3,976m.
Sport-wise. Tuvans enjoy horse sports, archery, and wrestling ...
The current flag is made up of three colours – yellow for prosperity, blue for courage and strength, and white for purity.

The late blues singer Paul Pena travelled there to record the excellent documentary Ghengis Blues, which has helped to make Tuvan music world-famous. One of the most popular singers who featured in the film is Kongar-ool Ondar, who has toured extensively in the West.
If you want to catch some Tuvan singing, the Alash Ensemble are currently on tour in the USA.

Many stamp collectors were, and are, fascinated by the stamps printed in Tannu Tuva during its brief independence in the 1930s. The design and illustrations are very impressive and unusual. The physicist Richard Feynman collected these stamps as a child, and in 1977 he asked his friend Ralph Leighton if he knew what had happened to Tannu Tuva as it no longer appeared on any maps .... this simple question led the two friends on a life-long adventure, or obsession, to find out all they could about this country (this was before Google!) and even attempt, unsuccessfully, to travel there. Thanks to them and their interest and efforts, Tuva and its culture have become much more well-known in the West, a knowledge-spreading task still being carried out today by the informal group Friends of Tuva. Click here.

And, why not some music?

Paul Pena and Kongar ool Ondar

A bit more Kongar



And the Alash Ensemble. Party all night!!

Khoomei a Tanna Tuva

Tannu Tuva ... (en català, English translation below). No se sap ben bé com - suposo que per falta de feina o excés d’obsessions - però avui penjo la cançó número cent! Obsessionat amb l’estadística, també veig que ja s’han visitat més de 2100 pagines en els cinc mesos de vida que té el bloc, senyal que no sóc l’únic amb “poca feina”!

Per a marcar el centenar de temes musicals, avui us deixo una cosa lligada al nom del bloc. Tannu Tuva era el nom utilitzat a principis del segle XX per al país conegut actualment com a la República de Tivà (o Tuva, o Tyva, segons l’ idioma), el qual ara forma part de la Federació de Rússia. D’aquest país tradicionalment s’ha sabut ben poca cosa, per no dir no res. Molt lluny d’aquí, tancat a les muntanyes de Sibèria, era tan difícil arribar-hi com que en sortissin notícies. Avui en dia és diferent, ja que per internet tots podem aprendre alguna cosa – encara que físicament continua sent difícil anar-hi. No sóc cap expert però he vist algunes coses per la xarxa que m’han cridat l’atenció (si algú vol corregir/afegir informació, millor que millor).

En diferents moments de la història Tivà ha sigut independent o ha format part de Mongòlia, de la Xina, o de la Unió Soviètica/Rússia, amb diferents estatus d’autonomia. Concretament del 1921 fins al 1944 va ser un estat independent (baix la “vigilància” dels soviets) amb el nom de Tannu Tuva. Desprès van “demanar” entrar en la URSS i ara tenen una mena d’autonomia dins de Rússia i algunes veus que voldrien tornar a separar-se. Seria molt difícil, però, ser un país petit al mig de Rússia i la Xina. A més, la seva supervivència econòmica actualment depèn dels ingressos que els arriben des de Moscou, sense els quals no tindrien gaire cosa. Hi ha hagut certs intents d’industrialització i mineria amb més o menys èxit, barrejat amb molta agricultura de subsistència i els ramats de cabres i vaques per poder tirar endavant.

Hi viuen 310.000 habitants, en una àrea cinc vegades més gran que Catalunya.

El 75% de la població és d’origen tuvinià i parla tuvinià, el 20% són russos.

És conegut com el país dels rius ja que en té més de 9.000!

La gent és molt (massa) aficionada a una beguda alcohòlica feta de llet agra, l’araka.

Per entrar al país aparentment hi ha tres carreteres, un petit aeroport i cap via de tren.

Probablement una de les coses més interessants de la cultura de Tivà és la seva peculiar forma de cantar, khoomei, throat singing en anglès. Khoomei és una tècnica que jo no sé explicar gaire però, pel que entenc, consisteix en què el cantant emet diverses notes de música simultàniament i en registres molt diferents. A continuació tres d’exemples per a “flipar”. Recordeu que això només ho fa una persona amb una única gola!

...

5 months later, we celebrate the 100th musical post by referring to the name of the blog. Tannu Tuva was the name used in the early 20th century for the region currently known as the Tuvan Republic, which now forms part of the Russian Federation. Until very recently, little was known about this country. Far, far away, in the mountains of Siberia, it was (and is) almost as hard to reach as it was for news to get out! Given the miracles of internet, nowadays we can all find out about the country at the click of a mouse, although it’s still hard to physically travel there. I’m afraid I’m no expert but here are a few things which have caught my eye (if anyone can correct or add info, please do).

At different times throughout its history, Tuva has been independent or formed part of Mongolia, China, or the Soviet Union/Russia, with varying states of autonomy. From 1921 to 1944 it was an independent state (though under the watchful eye of the Soviets) known as Tannu Tuva. In 1944 it “requested” to join the USSR and now has a certain degree of political autonomy within the Russian Federation, although some citizens would like it to become independent once more. However, its survival as a small free nation stuck between China and Russia would be very difficult to guarantee. Also, its economical survival seems to depend, to a certain degree, on help and investment from Moscow. There have been attempts to industrialize Tuva, which now exist alongside subsistence farming and goat/cattle herding as a way to make ends meet for many Tuvans. All in all, a mixture of tradition and industry using the resources found there.
It has a population of 310,000 living in an area five times that of Catalonia (with a population of 7 million).
75% of the population is Tuvan in origin and speak Tuvan, while 20% are Russian.
It is known as the Country of Rivers – there are over 9,000!
Its people are keen (perhaps too keen) drinkers of araka, an alcoholic drink made from sour milk.
To enter Tuva, apparently there are three roads, a small airport, but no train-line.
One of the most interesting cultural aspects of Tuva is khoomei -throat singing. This is an amazing technique where the singers actually sing different musical notes at the same time! I can’t really explain how it is done, but here are three examples ....

Kongar-ol Onda al show de David Letterman


Ayan-Ool Sam cantant khoomei a Kyzyl, capital de Tivà, a l’any 2008


Aquest, no sé qui és però les imatges són tan precioses com la música.