Un bloc de Brian Cutts amb música, llibres i algun que altre comentari sobre les Terres de l’Ebre o l’actualitat ..... music, books and the odd comment on current affairs, or local news and events in southern Catalonia.
Per acabar les celebracions dels 50 anys d’Island Records, Pink Moon de Nick Drake.
Nick només va arribar a gravar tres LPs en la seva vida, morint als 26 anys d’una sobredosi de pastilles que prenia per les depressions que sofria juntament amb altres problemes i psicosis, insomni … Encara que la seva música melancòlica tenia un reduït grup de fans lleials i una certa reputació en cercles de música folk, la seva fama i èxit ha sigut sobretot pòstuma. Avui en dia molts artistes li tenen com una referència.
Pink Moon (Drake) és del LP del mateix nom, de l’any 1972.
Chris Blackwell, fundador de Island Records va néixer a l’illa de Jamaica. A l’any 1959 va fundar la seva casa discogràfica gravant i fent negocis a petita escala fins a l’any 1962 quan va aconseguir feina treballant a la producció de la pel·lícula de James Bond, Dr No.
Des dels anys 1950 ja coneixia a Ian Fleming gràcies al temps que l’autor passava a l’illa. Amb els diners que va guanyar amb Dr. No, Chris va poder donar una bona espenta a Island Records i es va traslladar a Londres on va començar l’etapa daurada fent contractes amb artistes que després tots coneixeríem.
Això si, sempre amb el bon gust de Chris, les ganes de promocionar els artistes a llarg terme (res de One Hit Wonders o maquines de fer singles), i amb un “hands-on” contacte personal fins ben entrat la dècada dels 80. A l’any 89 va vendre el segell a Polygram però hi va continuar treballant fins el final dels 90. Ara es dedica a gaudir de la vida a Jamaica, fent negocis restaurant cases per a up-market turistes, i d’aquí que la roda ha donat la volta i tornem a James Bond. Ha comprat Golden Eye, la casa de Ian Fleming!
Més artistes que han gravat, o que han sigut descoberts, per Island Records – Jethro Tull, Free, John Cale, Tom Waits, B52s, Pulp, Paul Weller ...
Wild World (Stevens) de Cat Stevens, del LP Tea For The Tillerman gravat per Island Records a l’any 1970.
Un altre grup que va començar amb Island Records son els Roxy Music, en els seus principis una barreja boja de rock-pop-glam-art que després s’aniria diluint amb el temps per convertir-los en alguna cosa més “normal”.
Do The Strand (Ferry), single del seu segon LP For Your Pleasure, quan encara estava Brian Eno en el grup, de l’any 1973 – com passen els anys, ei!
Chris Blackwell va ficar en marxa la discogràfica Island Records a l’any 1959. Des de llavors han passat per allí molts d’artistes com Nick Drake, Cat Stevens, Roxy Music, Bob Marley, U2, Pulp, Amy Winehouse ... Però sempre mantenint un estil “fet a casa” i familiar a tot el que han gravat. On estaríem sense gent com Chris preparats a prendre riscos per a donar veu a cantants o grups que ara coneixem tots però que durant els seus principis no eren una aposta tan segura?
U2, amb el seu primer single per Island, 11 o’clock tick tock de l’any 1980. El vídeo és del concert “unmissable” a Red Rocks del que podem gaudir al LP i DVD Under A Blood Red Sky, 1983.
Fa unes setmanes vaig escriure alguns apunts sobre el 50 aniversari de Motown. Resulta que un altra de les grans cases discogràfiques també celebra els 50 anys al 2009, Island Records. Potser l’estil de Motown és més fàcil de reconèixer ja que el gust del “jefe” de Island sempre ha sigut més eclèctic però és un label que ha guanyat una reputació per bona música, bastant independent, variada, original, i de vegades arriscada.
De fet l’apunt del diumenge sobre Florence and the Machine ja començava la meva petita celebració, però ara durant uns dies em dedicaré a penjar algunes altres bones exemples del que ha sortit de Island.
