Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris queen. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris queen. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de gener del 2014

Catalan and English traditions at Christmas-time (part 3)


Tercer part de la fascinant trilologia sobre nadals i altres festes a Anglaterra o Catalunya.

Ahir, dia 31, era el dia del “Home dels nassos”, un costum que jo només coneixia a Catalunya – fins ahir, quan 3 persones diferents del nort d’Anglaterra em van dir que els seus iaios o pares també els contava l’historia fa anys. Hmmm, haurem d’investigar.

Bé, ja us vaig dir en el post anterior, passat l’u de gener, els anglesos tornen a la normalidad. A la feina i a l’escola. No hi ha celebració el dia 6 de gener, però si que deuen haver serveis religioses ja que la llegenda ens diu que és el dia que els reis mags van arribar a Belen. La tradició dicta que no s’ha de desmuntar l’arbre ni treure els decorats de nadal fins aquest dia – però la majoria de gent ho fa el mateix dia que tornen a treballar o a classe.
...
So, part 3 of the fascinating “Christmas and other traditions in Catalonia and England” series of blogposts. In the previous “New year” post, I forgot to mention the story of “the nose man” – on the 31st of December, Catalan kids are told to look out for a man who “has as many noses as days in this year” .... get it?! Here he is – but you can also see him (or her) by looking in a mirror. I thought this was a specific Catalan thing but Lo and Behold, yesterday (through the magic of internet social networks) three different people from the north of England said that their parents or grandparents had told them the same story!
So, if there are any “international” followers reading this:
1.       Do you tell this story to kids in your country/region?
2.       And specifically for any English folk – is it just a northern thing? Was it a typical tale in the past (question for the older readers!) which has now been forgotten or pushed aside by the magic of electronic games and the cynicism of the 21st century?

Right, having made it past New Year, Catalans now get ready for the next big event – the 5th/6th January. As the Bible and Charlton Heston explain, the Three Wise Men arrived in Bethlehem with their gifts on the night of the 5th January. So, Catalans and Spaniards usually take this as their Big Present-giving Day. Many kids get their presents from the Wise Men, and not Father Christmas. 20 years ago, 100% of gifts came this way, but now (thanks to Hollywood and shops out to make more money) traditions have “evolved” and many kids get presents on both the 25th December and the 5th January.
On the evening of the 5th, the Wise Men (know literally here as the “Three Magic Kings”) roll up and parade through town on camels (or tractor-pulled floats, depending on their budget), followed by hundreds of masked helpers playing music, putting on a show (think Disney parade), and carrying gifts. People actually know the names of the Wise Men – Balthazar, Meclhior and Caspar. Apparently two are white or Asian, and one black, due to their countries of origin but I can never remember which is which. Kids throng the streets to see the parade and then rush home to find that the Wise Men have already been to their houses and left them gifts – if they’ve been good. If they’ve been naughty, they get a piece of coal! The Wise Men have a lot of work on and don’t get to some houses till the early hours of the 6th – for example, in our house, where our kids find their presents (or coal) on the morning of the 6th. The 6th January is a public holiday with – you guessed it – a huge family meal. Following that, things start to open up again in the 7th and schools on the 8th (allowing the kids an extra day to play – poor creatures, having waited through all the Christmas holidays, they only get their presents 2 days before school!).

dilluns, 4 de juny del 2012

Don't stop me now - Queen #Jubilee_Elephants

Aquests dies a Anglaterra s’està celebrant els 60 anys com a Reina de la reina Elizabeth II. Diuen les enquestes que un 88% de la població està a favor de la monarquia, i que aquest % no varia massa quan es mira a Gal•les, Irlanda del Nort, i Escocia – les altres parts del RU. Tampoc varia massa quan mirem els votants de esquerra/dreta. En fi, sembla que la gran majoria dels britànics està a favor de la monarquia, i no està continuament qüestionada com el Rei d’Espanya. Podem esbrinar els motius ... personalment, aquí em considero republicà, però quan estic a Anglaterra, em considero un “no-m’importa-ni-si-ni-no” persona. Encara que entenc la teoria que ningú ha de néixer per liderar en una democràcia, donat que els reis i regnes no lideren res, tampoc m’importa gaire. De fet, comparant la reina amb els presidents triats democracticament com George Bush o Berlusconi, començo a entendre l’estima en vers la reina.

La familia real britànica ha tingut els seus alts i baixos, però en general, la població té l’imatgen d’ells com el punt estable de les seves vides. Canviem de politics, surten escandols de corrupció, passem pels booms i crisi, però sempre tenim la reina com a punt de referència. Sempre està present quan passa qualsevol desgracia, o quan tornen els morts de les guerres inutiles que ens preparen els politics. El Rei espanyol no té el mateix paper, i més bé passa desaparegut davant dels problemes del país – per bé o per mal!

També crec que sortim guanyant economicament. Per molt que ens costa, és veritat que tot el “show” de la familia real aporta molts de turistes i diners, molts més dels diners que els hem de pagar.

L’ultima diferencia que veig, ja ho he tocat abans – aquí és evident que els catalans no volen ni estimen al rei d’EspaÑa, mentre sembla que la majoria d’escocesos, fins i tot si aconsegueixen l’independència, voldrien que la Reina continui sent Reina de Escocia. Normal si mirem l’historia ....

Interessant.

Aquests dies si mireu alguna cosa de la televisió anglesa, vereu molts d’actes amb molts d’actes pel public (concerts gratis!), i a quasi tots el pobles estan montant festes pel carrer i treient les banderes – ja que no guanyarem al futbol, almenys gaudeixen uns dies amb aquestes celebracions.
.....
These days back in the UK they are having a jolly good time celebrating the Queen’s Diamond Jubilee. According to what I’ve read, and my own personal experience, the vast majority (over 80%) of folk agree with the idea of a monarchy and love the Queen. Meanwhile here in Catalonia/Spain, the Royal Family is less popular than ever – and that’s saying something! Here’s Brian’s analysis of the differences – why I’m a republican here, but a don’t-really-mind kind of person when back in England.

OK, so it sounds stupid to have someone “leading” your country just because of their birth rights – but as it’s not really leading, just a figurehead ... and comparing the Queen with democractically elected Presidents like Berlusconi, ehm!

I suppose the principal difference is that the Queen and UK Royal Family have always been there, through thick and thin, turning up in their Rolls Royces to offer words of comfort or support, whereas the Spanish royal family was basically booted out under the short-lived republic before being brought back to replace Franco! To top that, there is no love lost in Catalonia for anything Spanish, much less a “foreign” royal family.

Whereas the UK Queen gets cheered wherever she goes, the Spanish King wouldn’t really dare show his face in public over here without some very careful crowd control.

The Spanish King seems to get a fair wage from the tax-payers, just like Lizzie – with the difference being that millions of tourists flood to London to leave their hard-earned dollars and yen, whereas the Spanish haven’t set up a “business” like this.

So, anyway, UK blog readers, enjoy your holidays and street parties (in the rain). Whether it be for the Queen or for any other reason, there’s nothing wrong with a good party!

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Cataluna sota Espanya - I want to break free

Acabo de llegir el llibre Catalunya sota Espanya del Alfons López Tena. És molt interessant però en comptes de fer un resumen (millor comprar el llibre - us ho recomano), pos, he copiat 4 frases:

Els catalans som un dels pocs pobles del món que conscientment renunciem al que és millor per a la nostra comunitat.

La llista de nacions que han esdevingut independents a l’Europa dels segles XIX i XX mostra com, dels actuals 27 Estats de la UE, quatre ho són des del segle XIX (Grècia, Bèlgica, Romania, Bulgària) i dotze des del segle XX (Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Irlanda, Malta, Xipre), en un procés que deixa cada cop més aïllades i marginals les nacions europees sense Estat, a contracorrent de la dinàmica continental que identifica Estat i nació pel doble efecte de la desaparició de nacions minoritàries assimilades per l’Estat al servei de la nació dominant, i de la creació d’Estats independents per nacions fins llavors minoritàries.
Ser un poble derrotat, però no desfet, com és el cas de la nació catalana, no és a Europa gaire comú ...

No és difícil entendre la raó de la multiplicació dels Estats a Europa i al món, malgrat les dificultats de tota mena que s’oposen a tot projecte independentista per l’Estat afectat ... la gent, podent escollir, s’estima més tenir un Estat que s’identifiqui amb la seva nació i la protegeixi, en lloc de pertànyer a un Estat d’una altra nació, que en el millor dels casos discriminarà les minories nacionals i intentarà assimilar-los...
Cap nació que s’ha independitzat i que ha constituït un Estat propi no ha volgut després perdre’l i integrar-se en un altre Estat ...

Per als espanyols, llur identitat nacional no és composta sinó unitària; i el que és bo per a Espanya és bo per a Espanya i punt.

L’error català de la transició va ser confiar en l’entesa, confiar que els espanyols havien canviat també en les qüestions nacionals, i que poc a poc la plurinacionalitat de l’Estat seria assumida cordialment com un actiu per promoure, i no com una molèstia per eliminar; i sobre la base d’aquesta confiança acceptar un disseny institucional que manté tots els poders en una de les parts, l’espanyola, i no estableix garanties de cap mena que protegeixi l’altra part, la catalana, en el cas de mala actuació i incompliment de l’acord.

Encara humida la tinta de la Constitució, amb les seves paraules generoses (pueblos de España, nacionalidades, especial respeto y protección), la mateixa discussió de l’Estatut ja va evidenciar que eren només flatus vocis, paraules destinades a entabanar i sense cap transcendència, i començà la contínua i esgotadora guerrilla que encara continua; els catalans demanen quelcom, els espanyols s’hi neguen, i si no hi tenen més remei, ho concedeixen a contracor, amb la voluntat de rependre-ho a la primera ocasió favorable.

Tot l’edifici institucional depèn d’un sol acte, les eleccions generals, i de les decisions que prenguin per majoria unes Corts on els espanyols són majoria. Catalunya no té cap presència a cap òrgan de poder, car tots tenen la composició que resulta de les Corts: el govern, el Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial, i, nomenat per aquest, el Tribunal Suprem ... No és, doncs, d’estranyar que, de cada deu sentències sobre conflictes competencials, nou es dicten a favor de l’Estat central.

Continuarà ...
I la canço? Vull ser lliure - I want to break free, dels Queen.
.......


The possible independence of Catalonia is a long-standing debate but following recent decisions from Madrid, huge protests in Catalonia, and with Catalan elections next month the debate is “hotter”than ever. Over two posts I’ve added a few quotes from a book I’ve just read arguing in favour of independence. I do not have the time or energy to translate it all but a short English summary would read like this:
Spain is a State composed of (at least) three nations, Castilla (or Spain), Catalonia, and the Basques. In an ideal world all three nations would be happy with this situation as the State would treat them all equally and it would be beneficial for all to form a part of this union. However, Spain acts as though Catalonia and the Basques form part of the Spanish nation under them (as opposed to with them) , and over the years has tried to unify all cultural features, and/or annihilate differences, as well as treating them unfairly both economically and politically.
This set-up no longer (if it ever did) has any advantages for Catalonia. Why pay a huge tax bill to Madrid with nothing in return when the market for Catalonia is now the world and not Spain? Why not become an independent State such as Malta, Latvia, or the UK, and enjoy the full benefits of the European Union? Why not be able to enjoy and legislate regarding Catalan culture and language?

The author believes that independence does not have to be requested in Madrid (the answer would be no). If a majority of the Catalan Parliament is in favour, a unilateral declaration of independence should be made and negotiations started with Brussels so as to join the EU.

A brief and too simple explanation, but I’m sure I’ll have more to say over the next few weeks ... today's song needs no explaining!


dilluns, 3 d’agost del 2009

Bicycle Race -Queen

Aquesta setmana La Marfanta, bloc par excellence per saber el que passa a Tortosa sense sortir de casa (cosa que ens va bé als tortosins!), ens explica que per fi s’està aplicant el mètode del “pal i pastanaga” per solucionar el problema dels aparcaments a Tortosa. Un Problema que consisteix, segons uns, en que no hi ha prous llocs per a aparcar, o, segons uns altres, en que la gent aparca on li dona la gana ignorant les normes bàsiques de transit o de seguretat. Segons les noticies, es faran més aparcaments públics, i els 130 llocs de la zona del Temple ja estan casi acabats; mentre, la actuació de la policia contra els mal-aparcats també s’està endurint.

Tot plegat em fa preguntar, com fa 20 anys que ho pregunto – si algú em pot explicar per què la gent no usa més la bicicleta a Tortosa? Trobo que és una ciutat ideal per moure’s en bici, ja que el 90% és plana, i per la gent que mou de Ferreries al Temple, o des de la Raval a Remolins, seria perfecte – evidentment si parlem de sortir del centre i pujar al hospital o zones més rurals, no es massa factible però trobo que dins de la ciutat hi ha molta gent que la podria usar. I no plou!! Quan passo per les instituts i només veig motos o quan porto els meus xiquets al seu CEIP i no veig ni aparcaments per a bicis, ni bicis, em faig creus. Després la gent agafa la bici expressament per fer kilòmetres com a “esport” o s’apunta a un gimnàs, quan usant-la dia a dia, tindrien salut, i gratis, i s’acaben els problemes dels aparcaments. Però bé, aquí acabo amb la pedanteria d’avui; si us agrada l’idea, voteu-me per president!

Bicycle Race (Mercury) de Queen, pels 4 usuaris habituals de la “maquina”. Del LP Jazz de l’any 1978.

dijous, 28 de maig del 2009

We Are The Champions


No podria ser cap altra cançó avui. Queen, amb We Are The Champions (Mercury), del LP News of the World, 1977.

Felicitats al Barça i, sobretot, a Guardiola – tenia els meus dubtes fa un any però he de reconèixer que fins i tot ha superat els somnis dels més optimistes :)