Alfie - EBTG #GrowingUp

Com a professor, una de les pistes que t'indiquen que t'estas fent gran (d'edat) és quan resulta que els teus ex-alumnes ja estan fent el seu camí per aquesta vida també. I sort d'això; sort que ens fem grans (i no quedem pel cami), i sort que els jovens van trobant el seu futur ...

Entre viure en una ciutat menuda, i la comoditat de les xarxes socials, és relativement facil anar esbrinant que fan els ex-alumnes, i més d'una vegada t'emportes una sorpresa, per no dir alegria. Alumnes que han marxat, temporalment o no, a viure, treballar o estudiar fora - Australia, EEUU, Manchester (pobrets!), Finlandia, la llista és llarga. No sé si lo d'haver pres contacte amb altres cultures i punts de vista sobre la vida, que els intentem donar a l'academia (a més de les classes de llengua), els ha ajudat o animat, però potser si. Altres no han marxat, i veus que també han sabut trobar un lloc aqui - amics, estudis, feina, familia, en fi, que van fent via en la vida. O gent que ha decidit emprendre aqui a les Terres de l'Ebre per ells mateixos nous reptes, ja que avui en dia, més que mai, ningu no et regalarà res.

 Podriem esmentar a molta gent, però avui ens quedarem en els dos que m'han vingut al cap justament avui. Dos nois que han decidit crear una empresa (Lo Gambusi) de cervesa artesanal, la primera de les quales acaben de posar al mercat - La Cinteta. No sóc gaire expert en parlar de cervesa, normalment només em dedico a veure-la, pero puc dir-vos que és molt bona! Natural, artesanal, és una d'aquelles cerveses que prens quan dius "ara vaig a prendre una cervesa"! Vull dir, no és qualsevol que prens gelada per acabar amb la sed, sino una que prendries per gaudir de la beguda en si. Té un gust fort però molt agradable. Em recorda als "bitters" anglesos, com els John Smiths per exemple - o tal com expliquen ells mateixos, és un "pale ale".

Com podeu imaginar a banda del punt de venta a Tortosa (i molts de bars ebrencs), també tenen facebook i web per seguir-los.

L'altra ex-alumna que em vé al cap precisament "today of all days" és l'Anna, una periodista que combina la seva feina fixa (espero!) amb el projecte de Surt De Casa, una mena de Timeout ebrenc. Juntament amb una amiga, i diversos col·laboradors, han montat aquest projecte que ens dona a tothom l'informació necessari sobre el cultura, mainstream i "freaky", que s'està cuinant a aquestes terres, inexplicadament oblidades massa sovint. A més a més s'impliquen totalment en els seus objectius, sovint promovent nous esdeveniments i trobades que han donat una xispa a la vida ebrenca. Com que em consta que l'Anna també va sumant anys, avuí la cancó va per ella ....

....

One of the things which remind teachers that we are growing old is seeing our ex-pupils out in the real world. A good thing - both the fact that we grow old, and the fact that the next generation is finding its feet. We've been really lucky to see hundreds of students pass through our language school over the years, and now we find more and more of them making their own way through life. Many have moved abroad, either temporarily or not; some to study, others to work; Australia, USA, Finland, some poor sods have even ended up in Manchester (only joking!), the list goes on. Maybe spending time with a "foreigner" (that's what they call the English over here!) with a different view point on life opened their eyes, or gave them the spark to set off on their own adventures. Maybe not.

Others have finished their studies (with a good level of English), found decent jobs, started families ... some have actually started up their own little local adventure. Too many to mention (or remember) today, but I'll talk about two who come to mind.

Two young chaps have just opened up their own micro-brewery in Tortosa, Lo Gambusi, making traditional "hand-crafted" beer. Their first brew has just been launched and is already a success locally. Not much an expert on talking about beer, as I usually just drink the stuff, but I can say that it's a world apart from the typical San Miguel type lager usually associated with Catalunya. This is more a "beer's beer"! That is, one you do not drink to merely quench your first, but rather drink to enjoy. It has a strong and pleasant taste, reminiscent of an English "bitter" (or pale ale) such as John Smith's.

The other ex-student who comes to mind, today of all days, is Anna. One of our best students ever, she is now a journalist, but has also started her own little adventure. Together with a friend, and other collaborators, they have launched a local entertainment and culture guide - a kind of TimeOut for the Ebro lands. It's been quite a success covering all kinds of cultural and social news and events. Keep it up Anna!

So here's a song for Anna, who I think is also aware that years may come and years may go, but the important thing is to look ahead, and enjoy the moment.

I say a little prayer - Aretha Franklin

25 de març. En aquest dia, a l'any 1942 va neixer Aretha Franklin. Aqui la tenim cantant I say a little prayer (Bacharach/David), a l'any 1970 encara que la va gravar per primer cop al 1968.

Aretha Franklin was born 68 years ago today, on the 25th March 1942. Here she is singing I say a little prayer (Bacharach/David) in 1970 - after originally recording the song in 68.

There's always something there to remind me - Sandie Shaw

Continuant amb les efemèrides, fa 45 anys Sandie Shaw va arribar al numero u de les llistes britàniques amb aquesta cançó dels compositors Burt Bacharach i Hal David - There's always something there to remind me.

Va ser el primer èxit de Sandie i potser el més conegut, encara que 3 anys després, participaria en el Eurovision - contra la seva voluntat però animada pels managers per a re-llançar la seva carrera en un moment que ja no venia tants de discs. La cançó Puppet on a String va guanyar el concurs i així Sandie es va convertir en la primera guanyadora anglesa del show de Eurovision.

Durant els anys 80, col·laboraria amb els seus fans, The Smiths, arribant a gravar una versió de Hand In Glove i un LP amb un toc “indie”, a més a més de fer un parell de gires per sales en la mateixa línea. Sembla que des dels anys 90 ja no ha gravat moltes coses noves, bàsicament alguna nova versió de hits antics, i s’ha dedicat a la seva nova professió de psicoterapeuta.

Walk On By, i altres

Burt Bacharach va néixer el 12 de maig de l’any 1928 i, per tant, avui celebra els 81 anys. No sé si el seu nom us sonarà però estic segur que la seva música si. És un dels grans compositors de la música pop, escrivint principalment en una època quan no donàvem tanta importància a que un cantant també escriguis les seves propies cançons i hi havia compositors qui eren sinònims de la paraula “èxit”. Normalment ell escrivia la música, i sovint produïa les gravacions, mentre Hal David escrivia les lletres. A la Wikipedia expliquen tècnicament perquè la seva música tenia aquesta cosa tan especial i memorable però prefereixo no saber-ho, sinó escoltar-la. Setanta de les seves composicions han entrat en la llista dels 40 Principals dels EEUU des dels anys 60 fins fa poc.

Molts artistes i grups han cantat les seves composicions però durant les dècades dels 60 i 70 Burt va formar la seva aliança més fructuosa amb la cantant Dionne Warwick, amb la qual va gravar èxits com Walk On By, I Say a Little Prayer, i Do You Know The Way To San Jose (totes tres de les mans de Bacharach/David, i dels anys 64, 67 i 68 respectivament).

Aquí Burt i Dionne canten junts un popurri d’aquestes tres peces clàssiques (si no teniu la paciència per a escoltar la presentació, comencen a cantar als 2 minuts!). Crec que és un concert de l’any passat, quan ja tenia 80 anys.