Un bloc de Brian Cutts amb música, llibres i algun que altre comentari sobre les Terres de l’Ebre o l’actualitat ..... music, books and the odd comment on current affairs, or local news and events in southern Catalonia.
Preguntes. Algú compra o accepta les ofertes que intenten vendre per teléfon? Especialment els "pesats" (per no dir altra cosa) de les empreses de telefonia o internet. Algú els deu comprar, perque si no, no s'enten que continuen amb el "negoci". Aquesta setmana ens han trucat almenys 10 vegades, des del mateix empresa. Aquesta setmana de Jazztel, però, en altres ocasions, tots ho han provat. Pensen que trucant-me quan estic treballant o descansant o menjant, des de Mexic, o on sigui, fotent-se si els contestem en català, ens vendran alguna cosa?
En fi, no dic el que penso, perque el bloc és "light". Anem a la cançó.
Electric Light Orchestra amb Telephone Line del LP A New World Record, 1975.
....
The same bleeping internet/telephone company has rung us at least 10 times this week with the same bleeping super-mega-offer. Hey, if it's so good, why are you paying a Mexican next-t-nothing to ring me up every day when the first day you got my answer loud and clear. I won't continue the rant as the kind of language I'd need isn't acceptable on my blog! Aaaaggghhhh!
The great, the fantastic, the one and only ... ELO !!
Ja està aqui la primera senyal anual de que ha arribat, o està arribant, la primavera. Suposo que fa gràcia que un bitxo tan petit i facil de matar, ens pot fer rabiar tant, però, bé, "la naturalesa és sabia", diuen. Deu ser un bitxo important en l'ecosistema, però jo els odio - per cert, parlem del processionaris dels pins per si viviu a la ciutat!
El segon senyal anual de la primavera és quan jo amago la radiador de la cambra del bany, just el dia abans que arribi una in-esperada onada de fred!
It might as well be spring (Rodgers/Hart), de la pel·licula State Fair, any 1945, aqui amb versió cantada per Ella Fitzgerald. Ja podria ser la primavera
....
The nasty Pine Processionary caterpillar appearing in gardens aling the Mediterranean is the first annual sign that spring is about to arrive. This horrible little thing lets off a "dust" which can cause serious allergic reactions or even worse medical problems, from distances of a metre or two. Keep away!!
The second sign that spring is coming is when I switch the radiators off - just before the last unexpected cold front hits Catalonia!
It Might As Well Be Spring, a great Rodgers/Hart song, here sang by Ella.
El dissabte passat vam participar en la gran jornada de Bookcrossing que Jesús Tibau va organitzar a Tortosa. Aqui podeu llegir els seus pensaments, i trobar més enllaços on els diferents participants expliquen el seu. Es van "alliberar" més de 100 llibres com a minim, la centenar que Jesús tenia a més a més dels llibres que qualsevol estava animat a deixar. Per part nostra vam deixar uns 15 que ens tocaven, i dos més de casa nostra.
On fan cap aquests llibres? Realments els agafen gent amb ganes de llegir, o acaben a les papeleres? De la majoria de llibres, no se sabrà mai, només podem esperar amb optimise que han trobat "casa". Però, poc a poc, te vas enterant d'uns que si que s'han trobat, i et dona la satisfacció que ha pagat la pena, i la il·lusió de tornar a fer-ho un altre dia. Al bloc de Setes, ens explica la seva trobada. Jesús també coneix casos. A natros, per la tarde, ens va trucar una amiga que havia trobat un llibre, i al seu home li sonava haver-nos vist passejant per allì prop - preguntava si potser haviem perdut un llibre! La vam contestar que no, natros no hem perdut res, pero tu acabes de trobar algo que ara et pertany ....
Per "colmo", en engegar l'internet, llegim que el mateix dia a Anglaterra es celebrava la Nit dels LLibres, una nit en que a 20.000 voluntaris els havien entregat 50 llibres cada u per a repartir com i on volien, als amics, als companys de feina, veins, hospitals, ..... En fi, un gran dia pels llibres.
Bé, la cançó una mica estrany, com el grup. The Books amb An Owl With Knees, LP Lost and Safe (2005).
....
As we said last week on our other blog, Saturday was bookcrossing day in Tortosa. A resounding success, at least one hundred books were distributed and probably many more as people were encouraged to participate with their own un-wanted books. There was lots of interest from local press and radio, so many people were aware of this. We left the 15 we'd been given, plus two of our own.
What next? These books will go to a good home, or end up in a litter bin? Who knows. But little by little, emails, phone calls, comments, are letting us know that some have been found and will be treasured. A great encouragement to repeat the event in the future.
It also coincided with UK Book Night! Another million books looking for a good home.
The Books with An Owl With Knees from their 2005 LP, Lost and Safe.
El diumenge vam comprar el diari Ara i poc a poc, mentre anava llegint, em vaig adonar de la quantitat de paraules angleses que sortien. La gran majoria tenien motiu de ser o, almenys, una explicació, però una en concret em va xocar molt. Aquesta la guardarem pel final de l'apunt. Ara començarem al principi, amb un repas de les que he trobat (qui no te feina, el gat pentina, diuen). Per cert, també en sortien en llatí i italià.
Pagina 13 en un article d’opinió diuen “... made in ...” quan, per molt gracios que queda, crec que fàcilment podrien haver buscat una opció en català – o ficat la traducció en parèntesi. Pagina 16, parlen dels “spin doctors”, i “smart phones”. No està malament perquè almenys expliquen bé primer que és un spin doctor. I és que part del problema, crec, és que qui ha d’inventar i/o acceptar paraules en català treballa massa lent, i les paraules angleses ja estan aquí i arrelades abans de tenir-ne de pròpies. Ja parlarem un altre dia del llast que representa tenir institucions oficials i burocràtiques que han de vetllar per la llengua.
Pagina 24, “best-seller”. Si, tothom ho entén, però un “èxit de ventes”, també. Pagina 27 “only in America”, com ho diu Bassas en la crònica del que passa als EEUU, pos, suposo que fa gràcia. Pagina 31, els famosos “subprimes”. Pagina 37 “at arm’s length”. Aquesta totalment acceptable ja que ve preseguit per l’explicació i terme equivalent en català. Pagina 50, “playback” i “single”. Suposo que pensen que tots les entenem després de tants d’anys d'escoltar música en anglès. Pagina 53, “commercially orientated” i “melting pot”, aquestes dos crec que fàcilment es podrien buscar en català. Pagina 63, “trending topic”. Oi que tothom ho diu en anglès? I “back up” i “cloud computing”? De fet, es veu que on hi ha més paraules angleses és en articles sobre informàtica o economia, que deuen ser els dos temes que avancen tan ràpids que no tenen temps de buscar un equivalent. I per acabar, a la mateixa pagina, parlen de la veu en “off”.
Fins aquí, per mi, ni bé ni mal, sino l’evolució “natural” de una llengua. A l’anglès també li va tocar en el seu moment. És el que hi ha, les llengües, no podem tenir-les a la nevera, són vives.
Però hi ha un límit. A la pagina 46 surt un article subtitulat, “La passió pel ‘running’...”. Dins del text, que parla de la gent que practica l’esport, diuen “Aquest fenomen, que com moltes altres modes s’ha etiquetat amb una paraula en anglès, running, ha crescut els últims anys”. Per tant, entenc que el periodista no és el culpable, evidentment. Senzillament ens explica una realitat. És veritat que la gent que va a córrer, ho diuen “running”? Si és així, pos, si que crec que han passat una certa límit del sentit comú. Que els subprimes i trending topics no tenen traducció en català, que made in America i best-seller, sonen més guais (o sigui, més “cool”!) en anglès, bé, però voler dir-me que no es diu "córrer" a allò que els catalans han fet des de fa anys, des de Guifre el Pelos, pos, anem malament!
Kate Bush (i David Gilmour!) amb Running Up That Hill.
......
Today’s post will make little sense to most modern day English-speakers, who probably do not speak a second language. It refers to the gradual encroachment of English vocabulary into other languages, in our case Catalan. It’s only natural. In fact English itself is a mix and match of many “foreign” words, such as restaurants and bungalows, but as English is now the Number One universal language, this “problem” has moved on. In Sunday’s edition of a Catalan newspaper we counted many words used directly in English – often because Catalan has yet to “invent” a suitable equivalent (subprimes) or simply because the English expression seems “cooler”.
To be specific, the words were; made in; spin doctor; smart phone; bestseller; only in America; subprimes; at arm’s length; playback; single; commercially orientated; melting pot; trending topic; back up; cloud computing; off.
All , more or less, used with a suitable excuse. However, the reason for this post and rant is one word which I cannot understand why it has to be English-ized. Apparently people who go out jogging, or running (córrer in Catalan from the beginning of time), now call the sport “running”.
Kate Bush (and David Gilmour!) with Running Up That Hill.
Ultim apunt per la setmana de llibres en música. El grup gales (no, no eren americans) Racing Cars va gravar aquesta joia, They Shoot Horses, Don't They? , l'any 1977. La van escriure pensant en la pel·lícula del mateix nom, de l'any 1969. I la pel·lícula recrea l'historia de la novel·la de Horace McCoy, escrit l'any 1935. Si no heu l'heu vist ni llegit, val la pena. Tracta dels concursos de ball de marató que organizaven als anys 30 als EEUU. S'apuntaven la gent pobra per intentar guanyar 4 duros, i menjar gratis, a canvi de ballar durant hores i hores, i dies i dies, sense parar, tot davant d'un public que "gaudia" de l'espectacle i les desgracies .... o sigui, alguna cosa tipus els reality shows d'avui en dia.
....
Welsh group Racing Cars recorded this song in 1977, 8 years after the film of the same name came out - hence all those radio presenters who say it's from the soundtrack, are wrong. Racing Cars simply wrote the song inspired by the film.
The film itself was based on Horace McCoy's 1935 novel about dance marathons in the USA back in the Depression. A great book, film, and song.
Continuant amb literatura. A l'any 1979 The Cure va gravar la cançó Killing An Arab, un titul apparentament de mal gust i no politicament correcte. Peròoooo, resulta que la lletra està basada en un incident que passa en el llibre El Estranger, del Albert Camus, i que no té res a vore amb racisme. Es veu que els agrada molt aquest llibre, però després de llegir algun resumen, crec que tardaré en agafar-ho jo!
.....
More on books and songs. The Cure's Killing An Arab song is not a dodgy racist song, but rather one with lyrics based on Albert Camus's novel, The Stranger - a book I don't think I'll be reading after looking at a summary on Wikipedia!
Edwin Arlington Robinson va escriure la poema Richard Cory l'any 1897. Tratava d'un home ric i "important", admirat per tothom, que acaba suicidant-se. Simon and Garfunkel van escriure la seva, nova, versió de la poema per una cançó que van gravar l'any 1965 pel LP Sounds of Silence.
Aqui tenim la cançó amb la lletra de Paul Simon, i despres la poesia original.
....
Richard Cory, a E.A.Robinson's 1897 poem about "money can't buy you happiness", was re-written (same idea, different words) as a song by Simon and Garfunkel for their 1965 album, Sounds of Silence.
The Song:
The Poem:
Whenever Richard Cory went down town,
We people on the pavement looked at him:
He was a gentleman from sole to crown,
Clean favored, and imperially slim.
And he was always quietly arrayed,
And he was always human when he talked;
But still he fluttered pulses when he said,"Good-morning,"
and he glittered when he walked. And he was rich – yes, richer than a king –
And admirably schooled in every grace:
In fine, we thought that he was everything
To make us wish that we were in his place. So on we worked, and waited for the light,
Aquesta setmana de buscar cançóns relacionades amb llibres coincideix amb BookCrossing a Tortosa. Vinga, tots aquells llibres que ja no llegireu mai més, que només ocupen espai i atrauen pols, pos, per que no donar-los una segona vida ? De que va?
Wikipedia ens diu: El bookcrossing (passallibres) consisteix en deixar llibres en llocs públics per tal que altres els recullin, els llegeixin i els tornin a deixar. L'autor ebrenc Jesús M. Tibau ha organitzat la 2a jornada de Bookcrossing Massiu a Tortosa, que tindrà lloc el proper 5 de març, durant la qual alliberarà un centenar de llibres, amb la col·laboració de diverses editorials i de la Biblioteca Marcel·lí Domingo. També ens proposa que aprofitem el mateix dia per a alliberar aquells llibres que ja només pleguen pols a casa i, així, donar-los una segona vida. Com més serem ... Per més detalls, mirem al seu bloc.
......
This weekend, Bookcrossing in Tortosa. Local author Jesús Tibau has organized a "second life" for over 100 novels, which will be left on park benches, walls, shop windows ... all around town. If anyone else wants to "free" those books they have at home, unread, gathering dust on shelves, feel free to participate this day too ....
Encara que tothom potser coneix millor la pel·lícula de l'any 1939, la veritat és que El Mag d'Oz abans era (i és) un llibre. L.Frank Baum el va escriure l'any 1900. Després es faria una obra de teatre, i finalment la pel·lícula tan famosa per l'actuació de Judy Garland.
Potser un grup que Breaking Benjamin no són els primers que venen al cap quan pensem en aquesta bonica historia infantil, però la veritat és que l'historia tampoc és tan dolça, i si que és una mica inquietant i fa por. Bé, aqui els tenim amb Home de l'any 2002 amb una lletra 100% basada en els personatges del llibre.
There's no place like home ...
Before the film with Judy Garland, The Wizard of Oz was (and is) a children's book written by L. Frank Baum in 1900.
A nice sweet tale, or a little unsettling? If you go for the second option, maybe you'll like Breaking Benjamin's 2002 homeage to the story with Home.
Continuant amb la segona setmana de cançons amb una petita relació amb obres de literatura, que tal aquesta? Romeo and Juliet dels Dire Straits (any 1980).
Day two: Romeo and Juliet by Dire Straits from their 1980 album Making Movies. Apparently there is also a book going by the same title ...
A love-struck Romeo sings the streets a serenade
Laying everybody low with a love song that he made.
Finds a streetlight, steps out of the shade
Says something like, "You and me babe, how about it?"
Juliet says, "Hey, it's Romeo, you nearly gave me a heart attack!"
He's underneath the window, she's singing, "Hey la, my boyfriend's back.
You shouldn't come around here singing up to people like that...
Anyway, what you gonna do about it?"
ROMEO:Juliet, the dice was loaded from the start
And I bet when you exploded into my heart
And I forget I forget the movie song.
When you gonna realize it was just that the time was wrong, Juliet?
Come up on different streets, they're both the streets of shame.
Both dirty, both mean, yes, in the dream it was just the same
And I dreamed your dream for you and now your dream is real.
How can you look at me as if I was just another one of your deals?
When you can fall for chains of silver, You can fall for chains of gold,
You can fall for pretty strangers And the promises they hold.
You promised me everything, you promised me thick and thin, yeah!
Now you just say, "Oh Romeo? Yeah, you know I used to have a scene with him".
Juliet, when we made love, you used to cry.
You said, "I love you like the stars above, I'll love you 'til I die".
There's a place for us, you know the movie song.
When you gonna realize it was just that the time was wrong, Juliet?
I can't do the talk, like the talk on TV
And I can't do a love song, like the way it's meant to be.
I can't do everything, but I'll do anything for you.
I can't do anything, 'cept be in love with you!
And all I do is miss you and the way we used to be.
All I do is keep the beat... and bad company.
Now all I do is kiss you through the bars of a rhyme,Juliet,
I'd do the stars with you any time!Juliet, when we made love you used to cry.
You said, "I love you like the stars above, I'll love you 'til I die".
There's a place for us, you know the movie song.
When you gonna realize it was just that the time was wrong, Juliet?
NARRATOR:And a love-struck Romeo sings a street-suss serenade
Laying everybody low with a lovesong that he made
Finds a convenient streetlight, steps out of the shade
He says something like, "You and me babe, how about it?"
Fa un temps, vam dedicar una setmana a repassar cançons relacionats, molt o poc, amb la literatura - les quales es poden re-escoltar fent clik aquí.
Pos, que tal si tornem a provar-ho? La veritat és que la cançó d'avui té moltes referencies culturals - Nicholas Cage a la pel·lícula Leaving Las Vegas, el personatge de Robinson Crusoe, o el mitic LP Marquis Moon del grup Television, a més a més d'un esment fugaç del llibre El Retrat de Dorian Gray, del escriptor irlandes Oscar Wilde.
Moriria por vos dels Amaral.
...
Some time back I posted a series of songs with (weak, subtle, blatant ...) links to books, which can be revisted here.
Well here's Music and Literature Week 2! Moriria por vos (I would die for you) by Spanish group Amaral has it all, from Nicholas Cage to Robinson Crusoe, with a fleeting reference to Oscar Wilde's great novel, The Portrait of Dorian Gray.
La veritat és que he escoltat poca musica pop-rock en castellà, suposo que són deures que un dia haure de fer. Però un grup que si que em va enganxar casi tan aviat aterrar aquí, van ser Los Rodriguez (grup que contenia Andres Calamaro, encara que en aquell epoca jo no coneixia els components del grup). Avuí amb Sin Documentos, any 1993.
One of the few Spanish (well, half Spanish, half Argentinian!) groups I've got in my collection, Los Rodriguez with their 1993 hit Sin Documentos.
Hem de deixar clar que no hi ha cap relació entre la cançó d'avui i els apunts d'ahir. Qualsevol semblança entre la cançó i l'estat de torpor que pateix l'ajuntament de Tortosa, la qual podria explicar la seva reticencia a passar pagina del franquisme, és pura casualitat.
Hotel California dels Eagles.
On a dark desert highway, cool wind in my hair
Warm smell of colitas, rising up through the air
Up ahead in the distance, I saw shimmering light
My head grew heavy and my sight grew dim, I had to stop for the night
There she stood in the doorway; I heard the mission bell
And I was thinking to myself, 'This could be Heaven or this could be Hell'
Then she lit up a candle and she showed me the way
There were voices down the corridor,I thought I heard them say...
Welcome to the Hotel California, Such a lovely place (Such a lovely place)
Such a lovely face
Plenty of room at the Hotel California
Any time of year (Any time of year)
You can find it here
Her mind is Tiffany-twisted, she got the Mercedes bends
She got a lot of pretty, pretty boys she calls friends
How they dance in the courtyard, sweet summer sweat.
Some dance to remember, some dance to forget
So I called up the Captain, 'Please bring me my wine'
He said, 'We haven't had that spirit here since nineteen sixty nine'
And still those voices are calling from far away,
Wake you up in the middle of the night
Just to hear them say...Welcome to the Hotel California
Such a lovely place (Such a lovely place)Such a lovely face
They livin' it up at the Hotel California
What a nice surprise (what a nice surprise), Bring your alibis
Mirrors on the ceiling, The pink champagne on ice
And she said 'We are all just prisoners here, of our own device'
And in the master's chambers, They gathered for the feast
They stab it with their steely knives,But they just can't kill the beast
Last thing I remember, I wasRunning for the door
I had to find the passage back to the place I was before
'Relax,' said the night man, 'We are programmed to receive.You can check-out any time you like,
Continuant amb el tema, a continuació una carta en anglès que m'han publicat al numero del mes de febrer de la revista Catalonia Today. I desprès una nova versió de la cançó de Woody Guthrie, All you fascists ... gravada per Billy Bragg amb Wilco.
.....
More of the same. Here's a letter I have had published in February's edition of the English-language magazine Catalonia Today. Swiftly followed up by Billy Bragg and Wilco singing their version of Woody Guthrie's song.
.....
FRANCO LIVES ON Four important moments in the recent history of the Terres de l’Ebre explain the background leading to Tortosa’s present shame. In 1936 Franco and his band of fascist troops and mercenaries attempted to overthrow the democratically-elected government of Spain. This coup d’état led to over two years of Civil War, including the Battle of the Ebro, where thousands upon thousands of young innocent lives were lost in a blood-thirsty four-month period. Franco, with the political and material support of Hitler and Mussolini, went on to win the war, while European democracies like England looked away. The result: 40 years of dictatorship, misery, repression and fear in the heart of Europe. In 1966 Franco had a huge monument built in the middle of the river Ebro dedicated to his glory and that of the fascist soldiers who died in the battle.
Franco died in 1975 but his legacy continued to throw a dark shadow over the Ebro and its people.
Thirty-five years after his death, in 2010, the Mayor and council members of Tortosa voted in favour of maintaining this monstrosity in its original place. A heartless decision, both for those of us who believe in democratic values and, as such, do not understand how Franco’s illegal, illegitimate tyranny can still be on show in public, and to the victims and people who suffered under his dictatorship. A petition for the monument’s removal was signed by a thousand local citizens, with the backing of historians, sociologists, writers, artists, philosophers, and other public figures from Catalonia. It was ignored by Tortosa’s council, and so Franco’s legacy lives on in the 21st century.
Fa 36 anys que va morir Franco i encara hem de debatre el seu legat a Tortosa! Sis anys després de la seva mort, el 23 de febrer de l’any 1981, va haver un intent de cop d’estat sobre la jove democràcia espanyola, que afortunadament va acabar en no res. Això podria explicar les ganes de fer una transició “tranquil·la” sense remenar el passat, i així puc entendre que en aquell moment hi haguis una certa complicitat en el tema local de que m’interessa parlar – per que no van retirar el monument a Franco del riu Ebre? I ara, 30 anys despres del 23F? Arguments, ja els he dit tots en apunts anteriors, només em queda repetir l’estupefacció de veure com generació darrere generació de catalans tolera aquest monstruositat i atac contra el sentit comú i la memòria de tot el que va fer Franco.
Bé, novetats en la campanya per a la seva retirada inclouen una entrevista de Matthew Treeque es va fer a Tortosa el divendres passat, parlant clar i català. Val la pena escoltar-li.
I després Woody Guthrie. Als anys 40 mentre els anglesos els tocava lluitar contra Hitler, en part “gràcies” a haver tolerat a Franco anys abans, Woody Guthrie ficava la seva gra de sorra cantant contra el fascisme. ....
Franco died in 1975, 36 years ago, and we are still gingerly debating his fascist legacy in Tortosa! 6 years after his death, 23rd February 1981, there was a failed coup d’etât in Spain. Perhaps this explains why the transition to a democracy was done quietly and carefully with the least possible feather-ruffling, and maybe it was not a time to anger right-wing nostalgists by removing the monument that Franco erected in the middle of the river Ebro in Tortosa. But now, decades later?!
I have already explained my arguments in previous posts, so today I’ll leave you with an interview (in Catalan) with the “English” author Matthew Treewho has lived in Catalonia since 1984 and can hardly believe we still tolerate this fascist memorial in the centre of our beautiful city. After Matthew, Woody Guthrie. Back in the 40s while the English were fighting Hitler, thanks, in part, due to our tolerance of fascism’s victory in Spain, Woody Guthrie was doing what he could with his fascist-killing machine!
Preguntes. Algú compra o accepta les ofertes que intenten vendre per teléfon? Especialment els "pesats" (per no dir altra cosa) de les empreses de telefonia o internet. Algú els deu comprar, perque si no, no s'enten que continuen amb el "negoci". Aquesta setmana ens han trucat almenys 10 vegades, des del mateix empresa. Aquesta setmana de Jazztel, però, en altres ocasions, tots ho han provat. Pensen que trucant-me quan estic treballant o descansant o menjant, des de Mexic, o on sigui, fotent-se si els contestem en català, ens vendran alguna cosa?
