divendres, 28 d’octubre de 2011

Recopilació de Musica per a Celebrar la Castanyada i Halloween

Ja que arriben el Halloween i la Castanyada, repetirem i ampliarem l’apunt anual!

Sé que hi ha gent que té reticències a celebrar el Halloween, pensant que així es perdrà la tradició de la Castanyada però jo sóc de la teoria de que, com més festes es celebren, més divertida és la vida. Més que substituir-la, Halloween se suma a la festa a casa nostra.


I de fet, no deixen de ser la mateixa festa, però que, a traves dels anys, s’han anat desenvolupant diferents maneres de celebrar-la. Us passo una mica de historia que m’ha tocat aprendre, ja que, per molt que els llibres d’anglès dels alumnes parlen de Halloween, fa 20 anys quan jo era més jove, no es celebrava a Anglaterra, era una festa que es celebrava a Irlanda o als EEUU ... Bé, sembla ser que, com gairebé totes les festes americanes, té els seus orígens a Europa. En temps dels celtes i dels ibers, una festa pagana per fer fugir els esperits que tornaven a la terra pel any nou, que ells celebraven per aquestes dades, amb la collita feta just entrant el hivern. Desprès, com és habitual, l’església es faria càrrec de la festa, convertint-la en Dia, i nit, de Tots Sants (que es diu All Hallows Eve en anglès antic – o sigui, la festa té el mateix nom com aquí a Catalunya).


Encara que pensem que el “trick or treat” (truco o trato, en catanyol) és una americanada, resulta que aquest concepte també té els seus arrels en una tradició europea. Va començar fa segles quan la gent anaven per les cases dient pregaries per a les animes de familiars morts, a canvi de una petita pasta (un exemple d’aquesta tradició a Itàlia es pot trobar en l’obra de Shakespeare, Els Senyors de Verona). Així que la Castanyada i Halloween no deixen de ser festes molt semblants en els seus principis. A banda de tenir el mateix nom, també em consta que la gent gran aquí se’n recorda de buidar carabasses i tallar-les cares fa anys, o passar la nit contant histories “per a no dormir”. M'ho va explicar mon sogre i també ens parlava de passar la nit al cementeri i ell no havia sentit mai parlar de la paraula Halloween. Si busqueu una mica per internet trobareu molts exemples de gent explicant coses paregudes aqui al sur de Catalunya i al baix Aragó. Suposo que en temps de Franco es va intentar controlar aquest tipus d'activitats i fer passar la festa per l'esglesia, i aixi gent una mica més jove que mons sogres ja no saben o practiquen aquestes tradicions.


En resumen, personalment trobo que no cal que rebutjem tot lo que fan als EEUU perquè, ben mirat, no deixen de ser tradicions europees, que s’han anat diferenciant a traves dels temps (i possiblement prohibint/canviant per culpa de l'epoca negra de l'historia recent). Un altre exemple, és el dia de San Valenti, que té els seus arrels en una festa dels grecs/romans, i que desprès l’esglèsia agafaria com a seva. En lo que si que es diferencien aquestes celebracions, però, i molt, és que cada festa americana (i ara anglesa) se converteix en un exercici de consumisme. En això si que hi estic en contra, hi ha un límit dels diners que cal gastar per passar–ho bé. Així que mentre no es perden els costums d’aquí, trobo que podem sumar més festes, i recuperar els origins d'alguns – ja treballem prou el rest de l’any!
En resumen, una festa sempre és benvinguda a casa nostra, vingui de on vingui!


Tot això, per arribar al punt important. Lo que si que fem bé a la cultura americana/anglesa, és afegir cançons de pop/rock a cada festa, i per a Halloween també poden escoltar algunes. Si feu clik aqui podeu baixar una bona recopilació de cançons de por, feta per Tannu Tuva productions! Però si encara no és el dia 31 – és igual, millor ocell a la má que 2 volant!


Una cançó clàssica, que és la primera en la selecció, és la de Bobby “Boris” Pickett, cantant el Monster Mash (Pickett, Capizzi) a l’any 1962 amb una bona imitació de les veus de Boris Karloff i Bela Lugosi. La lletra, perfecta per avui, parla d’un científic boig fent una festa amb homes-llops, vampirs, zombis, ... i ballant el Monster Mash.

.............................................
The first of November is All Saints’ Day, a public holiday in Catalonia when people traditionally pay their annual visits to the cemetries.The night before, 31st October, is called the “Castanyada” (chestnut feast?!). People get together to eat traditional food, such as sweet potatoes, and chestnuts, and a delicious sweet almond-based treat known as “panillets”. Families and friends meet up and a good time is had by all. Recently, elements of Halloween are being introduced into these activities, and many locals are worried the tradional Catalan festa will lose out to the American Halloween. However, my personal opinion is that the two can live side by side, and what’s more, both celebrations have the same origins, in the pagan acts celebrated to ward off evil spirits many years ago in Europe.


Anyway, what’s a party without music? If you click here you can get a download of the Tannu Tuva official Halloween spooky music CD!


The first song of which, is the Monster Mash ...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada