Castanyada, Tots Sants, Samhain o Halloween

Ja que arriba la polemica annual de Halloween o Castanyada, repetirem i ampliarem un antic apunt de fa uns anys.

Per a anar al gra, malgrat els noms son diferents no deixen de ser la mateixa festa, però que, a traves dels anys, s’han anat desenvolupant diferents maneres de celebrar-la i algunes coses s'han oblidat o quedat apartats (gràcies a Franco probablement com veurem a baix).  Començó amb una mica de la historia que m’ha tocat aprendre a mi també, ja que, per molt que els llibres d’anglès dels alumnes parlen de Halloween, fa 40 anys quan jo era més jove, no es celebrava a Anglaterra. Jo, de xiquet, mai vaig fer res per aquesta nit - guardant les forces per a celebrar el 5 de Novembre (dia de les fogures de Guy Fawkes) tal com cal! No obstant això, gràcies a les pel·lícules sabia que el 31 d'octubre era una festa que es celebrava a Irlanda o als EEUU. A l'Anglaterra dels 1970s i 80s, però, aquesta festa s'havia perdut en moltes zones. Al nostre poble, l'unic que quedava era una Nit de Fer Trastades (sense demanar res a canvi) que podria ser el 30 d'octubre o el 4 de novembre segons amb qui parlaves.

 
Bé, pel que ja s'ha explicat diversos cops aquests últims anys, sembla ser que, com gairebé totes les festes americanes, el Halloween té els seus orígens a Europa. En temps dels celtes i dels ibers, una festa pagana per fer fugir els esperits que tornaven a la terra pel any nou, que ells celebraven per aquestes dades, amb la collita feta just entrant el hivern. Es deia Samhain. Desprès, com és habitual, l’Església es faria càrrec de la festa, convertint-la en el Dia, i nit, de Tots Sants (que es diu All Hallows Eve (Halloween) en anglès antic – o sigui, la festa té el mateix nom com aquí a Catalunya). Un moment per entrar dins el foscor de l'hivern i recordar a gent que ja no hi son.

Mirem una mica com se celebra avui dia: encara que pensem que el “trick or treat” és una americanada, resulta que aquesta activitat té els seus arrels en la tradició europea. Va començar fa segles quan la gent anaven per les cases dient pregaries per a les animes de familiars morts, a canvi de una petita pasta (un exemple d’aquesta tradició a Itàlia es pot trobar en l’obra de Shakespeare, Els Senyors de Verona). La meva sogra ens ha contat que aquí a les Terres de l'Ebre als anys 1930s els xiquets també anaven per les cases demanant menjar i beure (per a montar una mica de festa). També ens explica que la gent gran aquí se’n recorda de buidar carabasses i tallar-les cares, i posar espelmes per la casa dins i fora de la carabassa. Altra gent feia el mateix amb primentons grans o amb naps. Mon sogre continuava fent això als anys 1980s i 90s quan jo vaig arribar aquí i encara ningú n'havia sentit parlar de 'Halloween' aquí. També ens van dir els sogres i iaios que passaven la nit contant histories “per a no dormir”. Els iaios se'n recorden bé d'això i també ens parlaven de que alguns jovens passaríen la nit al cementeri fent-se 'el valent' fins que no podien més i anaven corrents cap a casa! També hi havia joves que es disfressaven de fantasmes i marfantes. 

Si busqueu una mica per internet trobareu molts més exemples de gent explicant coses paregudes aqui a Catalunya i al baix Aragó - i millor explicat i documentat que jo. Pel que m'expliqueu i les dates en que es va canviar l'enfocament de la festa, jo m'imagino que en temps de Franco es va intentar controlar aquest tipus d'activitats ja que lo de 'xalar' estava mal vist (igual com van intentar acabar amb el Carnaval) i van fer passar la festa per l'Església com tot, convertint la nit en una 'festa' de gent tancada dins de casa tranquils simplement menjant i bevent. Molt més fàcil de controlar en el franquisme que no pas tenir gent anant tota la nit pel món. I aixi la gent més jove que mons sogres ja no coneixen o no han practicat mai aquestes tradicions. Però si pregunteu als iaios...

Des de que vaig publicar això fa uns anys, la gent m'ha anat explicant moltes altres coses i precisament aquest any la Laia Baldevey que sap força més sobre la Mitologia dels Països Catalans que natros, ha fet aquest article que explica tot i molt millor que jo on explica molt bé això de posar espelmes o fanalets, contar històries, disfresses, recollir detallets de menjar/beure a les cases dels veïns...

En resum, no cal que enfrontem tant les festes de Halloween versus Castanyada perquè, ben mirat, no deixen de ser les mateixes tradicions europees, que s’han anat diferenciant a traves dels temps pel camí del consumisme desmadrat versus el franquisme i Església. De fet, tornant a recuperar certes activitats tradicionals seria una manera de superar també la miseria del franquisme social que encara volta per aquí. Si és cert que es va perdre aquesta cara més engrescadora de la 'festa' per culpa de Franco, serà l'enessim cas que demostra com 40 anys de dictadura son prous per a canviar la història, comportaments i 'tradicions'.

 És veritat que la festa moderna americana és massa consumista, però no costa gaire evitar l'aspecte comercial de gastar i gastar, i simplement fer una nit com abans, de reflexions del pas de temps combinat amb gresca igualment, aprofitant un nap amb 4 espelmes, uns disfresses fetes a casa, jocs, i una nit de histories fosques a la vora del foc mentre mengem castanyes i panillets... i baix el nom català de tota la vida, de Tots Sants i/o Castanyada.