dilluns, 14 de setembre de 2009

Khoomei a Tanna Tuva

Tannu Tuva ... (en català, English translation below). No se sap ben bé com - suposo que per falta de feina o excés d’obsessions - però avui penjo la cançó número cent! Obsessionat amb l’estadística, també veig que ja s’han visitat més de 2100 pagines en els cinc mesos de vida que té el bloc, senyal que no sóc l’únic amb “poca feina”!

Per a marcar el centenar de temes musicals, avui us deixo una cosa lligada al nom del bloc. Tannu Tuva era el nom utilitzat a principis del segle XX per al país conegut actualment com a la República de Tivà (o Tuva, o Tyva, segons l’ idioma), el qual ara forma part de la Federació de Rússia. D’aquest país tradicionalment s’ha sabut ben poca cosa, per no dir no res. Molt lluny d’aquí, tancat a les muntanyes de Sibèria, era tan difícil arribar-hi com que en sortissin notícies. Avui en dia és diferent, ja que per internet tots podem aprendre alguna cosa – encara que físicament continua sent difícil anar-hi. No sóc cap expert però he vist algunes coses per la xarxa que m’han cridat l’atenció (si algú vol corregir/afegir informació, millor que millor).

En diferents moments de la història Tivà ha sigut independent o ha format part de Mongòlia, de la Xina, o de la Unió Soviètica/Rússia, amb diferents estatus d’autonomia. Concretament del 1921 fins al 1944 va ser un estat independent (baix la “vigilància” dels soviets) amb el nom de Tannu Tuva. Desprès van “demanar” entrar en la URSS i ara tenen una mena d’autonomia dins de Rússia i algunes veus que voldrien tornar a separar-se. Seria molt difícil, però, ser un país petit al mig de Rússia i la Xina. A més, la seva supervivència econòmica actualment depèn dels ingressos que els arriben des de Moscou, sense els quals no tindrien gaire cosa. Hi ha hagut certs intents d’industrialització i mineria amb més o menys èxit, barrejat amb molta agricultura de subsistència i els ramats de cabres i vaques per poder tirar endavant.

Hi viuen 310.000 habitants, en una àrea cinc vegades més gran que Catalunya.

El 75% de la població és d’origen tuvinià i parla tuvinià, el 20% són russos.

És conegut com el país dels rius ja que en té més de 9.000!

La gent és molt (massa) aficionada a una beguda alcohòlica feta de llet agra, l’araka.

Per entrar al país aparentment hi ha tres carreteres, un petit aeroport i cap via de tren.

Probablement una de les coses més interessants de la cultura de Tivà és la seva peculiar forma de cantar, khoomei, throat singing en anglès. Khoomei és una tècnica que jo no sé explicar gaire però, pel que entenc, consisteix en què el cantant emet diverses notes de música simultàniament i en registres molt diferents. A continuació tres d’exemples per a “flipar”. Recordeu que això només ho fa una persona amb una única gola!
...
5 months later, we celebrate the 100th musical post by referring to the name of the blog. Tannu Tuva was the name used in the early 20th century for the region currently known as the Tuvan Republic, which now forms part of the Russian Federation. Until very recently, little was known about this country. Far, far away, in the mountains of Siberia, it was (and is) almost as hard to reach as it was for news to get out! Given the miracles of internet, nowadays we can all find out about the country at the click of a mouse, although it’s still hard to physically travel there. I’m afraid I’m no expert but here are a few things which have caught my eye (if anyone can correct or add info, please do).

At different times throughout its history, Tuva has been independent or formed part of Mongolia, China, or the Soviet Union/Russia, with varying states of autonomy. From 1921 to 1944 it was an independent state (though under the watchful eye of the Soviets) known as Tannu Tuva. In 1944 it “requested” to join the USSR and now has a certain degree of political autonomy within the Russian Federation, although some citizens would like it to become independent once more. However, its survival as a small free nation stuck between China and Russia would be very difficult to guarantee. Also, its economical survival seems to depend, to a certain degree, on help and investment from Moscow. There have been attempts to industrialize Tuva, which now exist alongside subsistence farming and goat/cattle herding as a way to make ends meet for many Tuvans. All in all, a mixture of tradition and industry using the resources found there.
It has a population of 310,000 living in an area five times that of Catalonia (with a population of 7 million).
75% of the population is Tuvan in origin and speak Tuvan, while 20% are Russian.
It is known as the Country of Rivers – there are over 9,000!
Its people are keen (perhaps too keen) drinkers of araka, an alcoholic drink made from sour milk.
To enter Tuva, apparently there are three roads, a small airport, but no train-line.
One of the most interesting cultural aspects of Tuva is khoomei -throat singing. This is an amazing technique where the singers actually sing different musical notes at the same time! I can’t really explain how it is done, but here are three examples ....

Kongar-ol Onda al show de David Letterman


Ayan-Ool Sam cantant khoomei a Kyzyl, capital de Tivà, a l’any 2008


Aquest, no sé qui és però les imatges són tan precioses com la música.

12 comentaris:

  1. Desconeixia aquest país. Està molt bé tota aquesta informació que ens has aportat. Aquesta forma de cantar que tenen és ben singular. Potser no és molt melòdica però si que és ben curiosa.
    Has tingut l'ocasió de visitar-lo? Dius que és difícil accedir-hi

    ResponElimina
  2. Gràcies. No, no he anat - encara !! Senzillament m'intriga (per motius que potser explicarem a la canço numeor 200!!) i he anat recollint info d'aqui i d'allà.
    La forma de cantar és molt raro, però "té alguna cosa" ...

    ResponElimina
  3. Vaig estar a Tuva ara fa dos anys i hi torno aquest estiu.

    ResponElimina
  4. Wow!
    La veritat és que no sabia gaire fa dos anys, tot vé per l'interes en el treball i la feina de Richard Feynman - i quan vaig entrar en la seva ultima "obsessio", Tuva, pos, em va intrigar i he anat mirant cosetes i escoltant aquesta musica tan original. Ja em contaras alguna cosa interessant si pots/vols ....

    ResponElimina
  5. En vaig sentir a parlar per primara vegada avans d'internet.
    Desde aleshores va ser per mi una fixació.
    Ara hi torno, encara que arrivo una mica tard al festival de cant.
    Vull pujar al Mongun Taiga i patejarme tot el país.
    Mi espera una amiga que vaig fer ara fa dos anys.
    Es clar que t'esplicare tot el que vulguis/pugui.

    ResponElimina
  6. Gracies. Si voltes per aqui, veras que hi ha 4 o 5 posts ara que fan referencia al pais (i/o Feynman - li coneixes?). Basicament vaig agafar el nom pel bloc perque volia algo que este conectat als meus interesos per la ciencia, pero no directament - i Feynman em va "oferir" aquest link! Pero, despres he anat llegint més i més coses ....
    Ara he trobat uns contes tradicionals traduits a l'anglès i tinc l'intenció de penjar alguna aqui al bloc en català quan puc ...
    Bé, fins la proxima.

    ResponElimina
  7. Vols dir tradicionals tuvinians?

    ResponElimina
  8. si, de vegades teclejo mes rapid del que el cervell em dona ... potser no ho he deixat clar, son contes tuvinians (del web Friends of Tuva) que algu ja ha traduit a l'angles - a vore si faig una segona traduccio fins al català.

    ResponElimina
  9. Els buscare.
    La meva amiga tuviniana, la Ellada, m'en explicava de contes vora el llac Tere-Kool. (pot ser no ho he escrit be).

    ResponElimina
  10. fabulós i interessantíssim, gràcies Brian ! estaré a Tyva entre el propers 13 i 30 d'agost però jo no hi conec ningú i parlo un rus més que rovellat... si teniu alguna recomenació o sereu per allà digueu quelcom !

    Ariane

    ResponElimina
  11. Ho sento, tot el que sé he apres des de aqui (Catalunya) amb l'ajud de llibres i internet. Com he dit abans, em va intrigar aquest pais per diversos motius, pero és un "amor" a distancia!
    Espero que el viatge et vagi bé - ún lloc una mica rebuscat per anar de vacances, no?!

    ResponElimina
  12. Ah ?... home, alternatiu segur, però magnífic ; ja ho has vist. Suposo que no t’han de fer por les xiruques, els desangelats hotels post-soviètics i sobretot les vicissituds burocràtiques a les que els russos són tant aficionats. Però és l’escenari privilegiat per gaudir d’un concert de khöömei… A veure si hi ha sort, gravo un i te l’envio !

    ResponElimina