dilluns, 25 d’octubre de 2010

Cataluna sota Espanya - I want to break free

Acabo de llegir el llibre Catalunya sota Espanya del Alfons López Tena. És molt interessant però en comptes de fer un resumen (millor comprar el llibre - us ho recomano), pos, he copiat 4 frases:

Els catalans som un dels pocs pobles del món que conscientment renunciem al que és millor per a la nostra comunitat.

La llista de nacions que han esdevingut independents a l’Europa dels segles XIX i XX mostra com, dels actuals 27 Estats de la UE, quatre ho són des del segle XIX (Grècia, Bèlgica, Romania, Bulgària) i dotze des del segle XX (Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Irlanda, Malta, Xipre), en un procés que deixa cada cop més aïllades i marginals les nacions europees sense Estat, a contracorrent de la dinàmica continental que identifica Estat i nació pel doble efecte de la desaparició de nacions minoritàries assimilades per l’Estat al servei de la nació dominant, i de la creació d’Estats independents per nacions fins llavors minoritàries.
Ser un poble derrotat, però no desfet, com és el cas de la nació catalana, no és a Europa gaire comú ...

No és difícil entendre la raó de la multiplicació dels Estats a Europa i al món, malgrat les dificultats de tota mena que s’oposen a tot projecte independentista per l’Estat afectat ... la gent, podent escollir, s’estima més tenir un Estat que s’identifiqui amb la seva nació i la protegeixi, en lloc de pertànyer a un Estat d’una altra nació, que en el millor dels casos discriminarà les minories nacionals i intentarà assimilar-los...
Cap nació que s’ha independitzat i que ha constituït un Estat propi no ha volgut després perdre’l i integrar-se en un altre Estat ...

Per als espanyols, llur identitat nacional no és composta sinó unitària; i el que és bo per a Espanya és bo per a Espanya i punt.

L’error català de la transició va ser confiar en l’entesa, confiar que els espanyols havien canviat també en les qüestions nacionals, i que poc a poc la plurinacionalitat de l’Estat seria assumida cordialment com un actiu per promoure, i no com una molèstia per eliminar; i sobre la base d’aquesta confiança acceptar un disseny institucional que manté tots els poders en una de les parts, l’espanyola, i no estableix garanties de cap mena que protegeixi l’altra part, la catalana, en el cas de mala actuació i incompliment de l’acord.

Encara humida la tinta de la Constitució, amb les seves paraules generoses (pueblos de España, nacionalidades, especial respeto y protección), la mateixa discussió de l’Estatut ja va evidenciar que eren només flatus vocis, paraules destinades a entabanar i sense cap transcendència, i començà la contínua i esgotadora guerrilla que encara continua; els catalans demanen quelcom, els espanyols s’hi neguen, i si no hi tenen més remei, ho concedeixen a contracor, amb la voluntat de rependre-ho a la primera ocasió favorable.

Tot l’edifici institucional depèn d’un sol acte, les eleccions generals, i de les decisions que prenguin per majoria unes Corts on els espanyols són majoria. Catalunya no té cap presència a cap òrgan de poder, car tots tenen la composició que resulta de les Corts: el govern, el Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial, i, nomenat per aquest, el Tribunal Suprem ... No és, doncs, d’estranyar que, de cada deu sentències sobre conflictes competencials, nou es dicten a favor de l’Estat central.

Continuarà ...
I la canço? Vull ser lliure - I want to break free, dels Queen.
.......


The possible independence of Catalonia is a long-standing debate but following recent decisions from Madrid, huge protests in Catalonia, and with Catalan elections next month the debate is “hotter”than ever. Over two posts I’ve added a few quotes from a book I’ve just read arguing in favour of independence. I do not have the time or energy to translate it all but a short English summary would read like this:
Spain is a State composed of (at least) three nations, Castilla (or Spain), Catalonia, and the Basques. In an ideal world all three nations would be happy with this situation as the State would treat them all equally and it would be beneficial for all to form a part of this union. However, Spain acts as though Catalonia and the Basques form part of the Spanish nation under them (as opposed to with them) , and over the years has tried to unify all cultural features, and/or annihilate differences, as well as treating them unfairly both economically and politically.
This set-up no longer (if it ever did) has any advantages for Catalonia. Why pay a huge tax bill to Madrid with nothing in return when the market for Catalonia is now the world and not Spain? Why not become an independent State such as Malta, Latvia, or the UK, and enjoy the full benefits of the European Union? Why not be able to enjoy and legislate regarding Catalan culture and language?

The author believes that independence does not have to be requested in Madrid (the answer would be no). If a majority of the Catalan Parliament is in favour, a unilateral declaration of independence should be made and negotiations started with Brussels so as to join the EU.

A brief and too simple explanation, but I’m sure I’ll have more to say over the next few weeks ... today's song needs no explaining!


1 comentari:

  1. Malauradament , i incompresiblement, encara hi han molts catalans que no volen ser lliures. Però algun dia, ho voldran ser.
    Salutacions i indepèndecia.

    ResponElimina