diumenge, 27 de juny de 2010

I wish I was James Bond dels Scouting for Girls


Aquest dies el bloc té alts i baixos, igual que els meus sentiments sobre el futbol d’Anglaterra. Si és veritat que fins ara els jugadors han demostrat un nivell pobre i, en ocasions, un actitud poc adequat, també és veritat que en futbol només importen les victòries, i fins ara Anglaterra no ha sigut derrotat i ha aconseguit arribar més lluny que algun altre equip “gran”. Esperem que la tècnica Capello continui funcionant ... avui partit contra Alemanya. Tal com va definir el futbol Gary Linekar fa uns anys, el futbol és un esport jugat amb dos equips d’onze jugadors i on sempre guanyen els alemanys als penals! Esperem que la sort canvia avui ...


Mentrestant, entrem l’estiu, i per la gent que viu al mon acadèmic, s’acaba un altre any. És per això que ara baixarem la freqüència dels apunts i el bloc també agafarà un ritme més de descans igual que jo espero poder fer. Quan m’inspiro, faré 4 apunts sobre les noticies recents, però de moment, una cançó que no té res a veure en futbol ni les noticies. I wish I was James Bond dels Scouting for Girls, del seu primer LP, Scouting for Girls – any 2007.


These days the blog is up and down, rather like the English football team. Mixed feelings there. Despite the poor performances and attitudes, it is true that the only important thing in football is winning. And perhaps the Capello formula will work. Today, Germany once more ... let’s hope it doesn’t go to penalties!
Meanwhile, summer is here and another academic year over. As I hope to rest and enjoy summer, so this blog will also shift down a gear with less frequent postings ... for now, a song with no connection to football, summer, or anything else I’ve talked about recently. I wish I was James Bond from Scouting for Girls’ self-titled 2007 LP
.




dimarts, 22 de juny de 2010

Ellos, hinchada official de la seleccion Argentina

Del futbol que podem dir? És un mundial avorrit i sense interès ni bon joc ni gols, o és una mostra de que els equips “petits” han millorat fins al punt que ja saben aturar els super-rics? Concretament, petites alegries com veure els francesos emprenyats, i el Nova Zelanda frenant als italians, se contrasten amb la decepció de l’Anglaterra oferint un espectacle lamentable l’altre dia. No perquè només van empatar, sinó per l’actitud que van demostrar damunt del camp sense anima ni entusiasme ni cap esforç per a justificar els millons que cobren.

A Anglaterra, fins fa molt poc, era impensable que els aficionats xiulessin al seu propi equip si perden o juguen malament. Sempre es donava suport al teu equip, passi el que passi. D’un parell d’anys cap aquí s’ha donat casos, però, i el divendres va ser un cas. La qüestió de la setmana és si això és justificable. A mi no em passaria pel cap, però reconec que si has gastat un mes de vacances i 5000 euros per anar al mundial per a veure com els multi-millonaris sembla que tan els fot tot, pos, potser si que tenen dret a criticar-los publicament.

Bé, continuant amb el tema futbol, un company m’ha passat un bon link, infinitament més divertit que l’últim partit d’Anglaterra. Toquem fusta, que només podem millorar. Mentrestant aquí tenim una cançó de la hinchada dels, ehem, ehem, costa nomenar-los, Argentina.

Still with football. Do few goals, draws, and paint-drying matches mean that this World Cup is dull, or is it because the minnows are starting to catch up with the big boys?
At least we can enjoy the sight of New Zealand drawing with Italy, or the French throwing a tantrum! Better than watching England’s latest efforts, anyway. It is not just the fact they couldn’t beat Algeria but rather the lack-lustre effort they showed, as if they couldn’t even be bothered to run for their money.
Until recently it would have been unthinkable for football fans to boo their own team in England but Friday was one such incident. Justified? Personally, I wouldn’t, but then again I have not spent 5000 euros and one month’s holiday to see these over-paid superstars lounge around...
Something a bit more interesting than the latest England matches, is this link I’ve been sent of the fans of, sorry I have to name them, Argentina.


dilluns, 21 de juny de 2010

Volveremos a celebrar - Polache

Cançó del Polache, esperant, com a molts, que Honduras "volverá a celebrar" ...

Polache, singing from Honduras, will they celebrate againg today?



divendres, 18 de juny de 2010

Waka Waka - Shakira

Parlant del futbol, per a canviar, a Catalunya - pel que veig - hi ha una barreja de sentiments en vers l’equip d’Espanya. Cosa normal, ja que per molt poca gràcia que fa als catalans que no poden tenir una selecció pròpia i que amb l’equip d’Espanya ens omplen el cap de nacionalisme espanyol, també és trist no poder viure esdeveniments com el Mundial sense recolsar cap equip.
Els grans moments esportius com les Olimpiades o els Mundials, no sé com els catalans els poden gaudir amb la mateixa intensitat que els anglesos, francesos, alemanys per exemple. És molt fotut! Per això, entenc que a alguns els fa gràcia que guanyen els veïns, i més quan la meitat de l’equip és del Barça. Per mi, però, les contres pesen més que els pros i no puc animar a l’equip que simbolitza als que no deixen participar a Catalunya.

Però, bé, només és un joc i que guanyi els millors – de moment entre els quals s’inclou Suïssa!

D'Anglaterra, ara per ara, no ens podem queixar! Encara que es pensa que els americans són dolents jugant a soccer, la veritat és que empatar contra un país amb 7 vegades més població per triar jugadors, no està mal. Mirant el costat positiu, també tenim tres porters per anar fent proves, i el fet és que si Rooney i Gerard marquen un sac de gols, la qüestió de la defensa no serà tan important!
La cançó oficial del mundial, Waka Waka de Shakira. I aquí tenim l’historia detras la cançó.

Back to football for a change. From what I can see there is a mixed bag of feelings regarding the Spanish football team here in Catalonia. Given that Catalonia is not allowed to have its own team, and the Spanish team is used to support or elevate Spanish nationalism, it is not surprising that many Catalans wish little good for their neighbours. However, can you imagine living through a World Cup or Olympic Games with no team of your own to support? For this reason, it is not surprising either that others do find themselves egging on, openly or otherwise, the Spanish team. Besides which it’s half the Barça team anyway!
For me, though, the political and injust treatment Spain dishes out to Catalonia outweighs any wish for Puyol and company to win silverware.

Having said that, it’s only a game – may the best team win! And at the moment that includes Switzerland among the candidates!

England – ehmm! Well, trying for something positive, we have to remember that the population of the USA is 7 times ours, so gaining a draw against them is not so bad. And we do have two other goalkeepers to try out. And if Gerard and Rooney start banging them in, who’ll care about the defense?

Waka Waka by Shakira, the official World Cup Song. Here’s the history behind it.

dijous, 17 de juny de 2010

Xocolata suïssa, la millor - amb Skin Flowers dels The Young Gods

Suïssa és una república federal integrada per 26 cantons. Berna és la seu de la federació, i la capital de facto, mentre que els centres econòmics són les ciutats globals de Ginebra i Zuric. Suïssa gaudeix d'alts nivells de llibertat econòmica, d'immigrants i d'un ambient de negocis internacional, segons el Wikipedia. El que no explica és si són molt bons jugant al futbol ....
De música, podem parlar dels The Young Gods, aquí amb Skin Flowers del LP TV Sky de l’any 1992.


Switzerland is a federal republic consisting of 26 cantons, with Bern as the seat of the federal authorities. The country is situated in Western Europe where it is bordered by Germany to the north, France to the west, Italy to the south, and Austria and Liechtenstein to the east. It has a population of approximately 7.8 million. All this as appears in Wikipedia. However, they make no mention of their footballing prowess ...
Musically, we could mention The Young Gods. Here they are with Skin Flowers from their 1992 LP TV Sky.




dissabte, 12 de juny de 2010

You've got the love - Florence and the Machine

Continuant amb l'ambient de festa, però amb un descans de la música futbolistica, tornem a escoltar a Florence and the Machine. Avui amb You've Got The Love del LP, Lungs, 2009.

Keeping the party atmosphere going, but we'll have a rest from footballing songs. Here's Florence and the Machine again with You've Got The Love from her 2009 LP Lungs.

divendres, 11 de juny de 2010

Per fi, avui comença el Mundial - Three Lions, dels Lightning Seeds

Com vaig escriure fa un parell de dies, la cançó perfecta (per a mi) sobre l’equip de futbol anglès és Three Lions (Football’s Coming Home). Aquí tenim la primera versió de l’any 1996 amb la lletra d’aquell moment. Des de llavors cada 2 o 4 anys s’ha anat adaptant i actualitzant la lletra per incloure més fracassos, més decepcions, i més esperances – esperem que no caldrà re-escriure-la més, ja que aquest any tornarem de Sud Africa amb la Copa en la maleta!
I amb el futbol, que va passar als European Championships de l’any 1996? Deja-vu! Perdre, contra Alemanya, en semi-finals, per penals... sempre la mateixa historia!
Mai més! Avui comencem a acabar amb els mal somnis ... i si és possible que la ruta cap al final passi per eliminar a Portugal o França, passar per damunt d’Argentina en els semi-finals, i derrotar a Alemanya en el final!

Els Lightning Seeds amb Frank Skinner i David Baddie
Anem a ficar les cerveses a la nevera ... We Still Believe!!

As I posted a few days ago, my favourite English football song is Three Lions (Football’s Coming Home). Today it’s time to hear the original version from 1996 with the lyrics written back then. Since that time, the lyrics have been adapted several times to include more failures, more disappointments, and more wishful thinking. Let’s hope it will never have to be re-written again as this year we’re coming back from South Africa with the World Cup in the suitcase!
So this is the song. And the football, what happened in 1996? As you can imagine, we lost once more, to Germany, on penalties in the semis!! Again!
No more, this time we’re going to put an end to this nightmare and if I could wish for the perfect World Cup it would inlcude knocking out other old foes like Portugal or France, walking over Argentina in the semis, and destroying Germany in the final ...

So, while we load the fridge with beers, here’s the song, by the Lightning Seeds with Frank Skinner and David Baddiel.





dijous, 10 de juny de 2010

1966 - la Copa del Món, i World Cup Willie de Lonnie Donegan

Aquest imatgen és el que ens ajuda als anglesos a mantenir la fe, que un dia tornarem a tocar la gloria!
L’any que queda gravat a la memòria de tothom, 1966, juntament amb noms com Bobby Moore, Gordan Banks, Geoff Hurst, i molts més.
La cançó, potser no tan memorable! World Cup Willie (dedicada al mascota/logo del mundial '66) del Lonnie Donegan!

The one thing that keeps England football fans going, that helps us to keep the faith that one day we will once more hold the World Cup in our national sport, the one we invented! 1966, England beat Germany in the World Cup Final and names like Gordan Banks, Bobby Moore, Geoff Hurst, and many more, earn their places in our collective memory.

Who remembers the song, though? World Cup Willie by Lonnie Donegan devoted to the 1966 mascot.



dimecres, 9 de juny de 2010

Passen els anys sense tenir la Copa a casa, This Time del 1982.

Un altre mundial que vam viure sense pena ni gloria, el dels veins a l'any 82. Almenys la cançó, This Time, cantada pels jugadors, feia gràcia en el seu temps – 28 anys desprès, ha perdut algo pel cami!


Another forgettable World Cup for England was in neighbouring Spain, back in 1982. At least the song seemed OK, at the time!! This Time by the England football squad.





dimarts, 8 de juny de 2010

Més cançóns amb futbol, World In Motion dels New Order


Un altre any de decepcions va ser l’any 1990, quan Anglaterra va perdre en semi-finals, per penals, contra Alemanya – el pitjor cas possible! La cançó oficial d’aquest any no estava mal, però. Aquí ho tenim, World In Motion dels New Order.

One of the greatest disappointments in English football history was losing on penalties to Germany in the 1990 semi-finals! However, at least New Order’s World in Motion was worth a listen.



dilluns, 7 de juny de 2010

La Copa del Món torna a Anglaterra, amb la cançó Three Lions

Ha acabat la temporada del futbol, i ara comença el mundial del futbol! Ens retallen o congelen els salaris, retallen serveis i infraestructures, i molta gent està perdent la feina, però per sort ara ve el futbol i si guanya el nostre equip, pos, la crisi es veurà d’un altre color! Per tant, oblidem els rotllos politics i filosòfics de la vida, i anem a ficar cerveses a la nevera ....

La mala noticia d’aquest any és que, per primer cop des de l’any 1966, l’equip d’Anglaterra no té una Cançó Oficial. Em sap molt de mal, però si és la manera de concentrar-se amb la pilota i acabar amb aquest mal somni de 44 anys sense tenir la copa a casa nostra, on ha d’estar, pos, tot sigui per a la causa ....

Tradicionalment l’equip anglès sempre ha tingut la seva cançó, algunes més bones, algunes no tant. A l’any 1996 per a celebrar que l’esport de futbol tornava a casa seva, o sigui a Anglaterra, ja que hi jugava el European Championship allí, es va gravar la meva cançó favorita de la gama de “cançóns relacionades amb futbol”, la Three Lions (Football’s Coming Home). La van gravar el grup de pop, els Lightning Seeds, juntament amb dos comediants, Frank Skinner i David Baddiel. La lletra és un bon resumen dels, llavors, 30 anys de dolor, que ara ja sumen 44 (hi ha algú que no sap que vam guanyar el Mundial a l’any 1966?).
Encara que no hi ha cançó oficialment aquest any, s’ha fet una nova versió d’aquest hit ara amb la (no gaire encertada) participació de Robbie Williams i Russell Brand. I algú ha fet un vídeo bastant bo per entendre els fracassos i decepcions que hem patit ... fins ara, ja que d’aquí un mes la Copa tornarà a casa un cop més!
It’s coming home ...!

OK, so the footie season has finished, just in time for the World Cup to start! Who said there was a crisis? What does it matter that unemployment is soaring, and the government is raising taxes, lowering salaries, cutting back on public services and investments – what does all this matter if your team can win the World Cup? How easy it is to keep us happy ... so let’s forget the mundane news of politics and disasters, and get some beers in the fridge.

Strange news story of the year was that the FA has not requested an Official England football song this year, for the first time since ’66. Well, if it helps keep minds on the job in hand, so be it. However, Robbie Williams and Russell Brand have participated in a re-make of Three Lions (Football’s Coming Home) – originally a song for the 1996 European Championships. The best ever football song in my opinion. So here’s 44 years of hurt in a nutshell – with a cool home-made video which some kind person has prepared and uploaded.



diumenge, 6 de juny de 2010

Tumbanga - Orlando Cachaito Lopez

Cançó per un diumenge mandrós de l'estiu .... Tumbanga de Orlando Cachaito Lopez.

And what better song for a lazy hot summer's Sunday ....


divendres, 4 de juny de 2010

Des dels neandertals, Ape Man dels The Kinks

Els cientifics han descobert que els homosapiens, o sigui natros, es van enrotllar amb els neandertals fa milers d'anys .... Ara s'adonen! No cal estudiar molt, només mirar les noticies cada dia per a veure que encara hi ha gent voltant pel món amb una mica de sang neandertal!!
Un que pensava que era encara meitat home meitat simi, era Ray Davies dels The Kinks amb la cançó Ape Man (any 1970).

Well, at last scientists have confirmed what most of us already knew just through watching the news everyday. Apparently homosapiens (us) did "get it on" with neanderthal man, and woman ... as I say, it's always been fairly evident that there are still some of us knocking about with a bit of caveman blood in us!
Ray Davies of The Kinks also thought he was an Ape Man (1970).


dijous, 3 de juny de 2010

Roll Away The Stone - Mott The Hoople

El 3 de juny. Avui cumpleix anys, 71 anys per ser concret, Ian Hunter, cantant i lider dels Mott The Hoople. Aqui els tenim amb Roll Away The Stone (Hunter) del LP The Hoople, any 1974.

Ian Hunter's birthday today, the 3rd June. Born in 1939, Ian is/was the singer and leader of Mott The Hoople, here with Roll Away The Stone from their 1974 album, The Hoople.

dimecres, 2 de juny de 2010

Teenage Kicks - Ukulele Orchestra of Great Britain

Fa un parell de dies vam escoltar cantar als The Ukulele Orchestra of Great Britain, més coneguda per ... tocar l'ukulele. Un instrument que fa 2 o 3 anys que torna a estar de moda a Anglaterra. Aixó probablement és degut al fet que, dis-ho post-modernisme, dis-ho frikisme, avui en dia tot val; també l'instrument és molt popular ja que molts de col·legis ho agafen com instrument d'elecció, per ser petit, barat, i facil d'aprendre (diuen!). Aquí amb estan amb Teenage Kicks (O'Neill), originalment un hit de l'any1978, dels The Undertones.

If there's one thing the Ukulele Orchestra of Great Britain is known for, though, it's playing the ukulele, which is thankfully back in fashion. Here they are with the Undertones' 1979 hit, Teenage Kicks.


dimarts, 1 de juny de 2010

L'Ebre torna a Barcelona, i el River Song del Dennis Wilson

Bé, hem anat i hem tornat. Encara que molts pensàvem que la manifestació del diumenge no tindria èxit, es van equivocar – un altre cop. Com sempre, els ebrencs i altres aliats de l’Ebre i del seny, han omplert els carrers de Barcelona demanant justícia i una cosa fàcil, que es compleixen les lleis. Per a que ens omplen el cap amb histories de l’Unió Europea si després ignoren les seves lleis i dictamens? O hi estem o no estem.

L’estat espanyol està demostrant molt poques ganes (no gens) de aplicar la Directiva europea sobre temes d’aigua. Pensen repartir l’aigua de l’Ebre sense tenir en compte el riu i la seva vida, en contra del que els ha dit des de Brussel·les. Per això un cop més hem hagut d’anar a Barcelona, “perdent” un dia de l’estiu, gastant els diners que no tenim (i ara ens foten un 5, o més, % a molta gent que ahir estaven), per fer la feina que els governs mateixos cobren per fer.
Penós.

Unes quantes fotos, i la cançó River Song del Dennis Wilson. I aqui, més sobre l'Ebre.

Well, on Sunday once more the people of the river Ebro region filled the streets of Barcelona demanding justice and common sense – and, above all, that laws are made to be followed. Why do our governments sell us the story of the benefits of being in the European Union if, afterwards, they themselves are the first to ignore EU law? We’re either in the EU or we’re not.
Spain is showing very little willingness to apply the European Water Directive. They intend to share out the Ebro’s water to the highest bidder without taking into account the river or its ecosystems, as opposed to what EU laws state. For this reason, once more, the inhabitants of the Ebro area have had to “lose” a beautiful summer day, and spend money which many do not have, to go to Barcelona and do the job that the governments are paid for doing.

Pathetic.

A few photos followed by Here’s Dennis Wilson with River Song. And here, more posts on the Ebro.