Un bloc de Brian Cutts amb música i algun que altre comentari sobre les Terres de l’Ebre o l’actualitat ..... music and the odd comment on current affairs, or local news and events in southern Catalonia.
Fa uns mesos vaig fer un esforç de memoria per recordar els concerts a que anava en la meva "joventut", als anys 80. Cam parlar de OMD, Cyndi Lauper, Big Country, i Katrina and the Waves. Bé, aquest estiu he pogut re-trobar-me amb algunes de les entrades d'aquells temps de gloria, i continuarem amb la serie.
Vam veure Huey Lewis and the News a l'any 1986 a Birmingham :)
.....
A few months ago, looking for a line for the blog, I came up with the idea of re-living some of the concerts I saw in my (other) youth. Here's the posts.
This summer I've managed to find some of the concert tickets - as every teenager always keeps rubbish like this at the back of a drawer. So here's to Huey Lewis ....
Més petites joies que no haguessem conegut sense l'internet - Mallorca és una illa molt bonica, em diuen. Jo hi he estat, però només 9 hores - prous per a dinar i manifestar-me ... és una llarga historia!! Tenen un equip de futbol, son de les Isles Baleares com diu Antonia Font, i coneixem un bon tenista i xaval simpatic (encara que Madridista!). Tots els mallorquins que he conegut em semblen bona gent, encara que em costa a vegades seguir la conversa! I fan ensaimades gegantes, però degut a les restriccions d'equipatge de má de Ryanair, pos, no ens les porten ... en fi, haurem de tornar-hi.
I de passo podriem buscar un concert de "petit". Us deixo un video, pero si us aixequeu d'hora, ben d'hora, i comenceu a remenar Myspaces i Youtubs i Blocs i Facebooks ... segur que us acabaran agradant tant com a natros :)
....
Mallorca, apart from being a holiday destination for the English, and near Ibiza, is also a nice place. With nice people- tennis player Rafa Nadal, for one; or pop group, Antonia Font etc. They make nice big buns too, called ensaimades. I went there once for 9 hours, just enough time to have lunch with a VIP and go on a protest march - but that's another story.
We need to go back, and if we do, we'll be able to listen to "petit".
Aquest cap de setmana es celebra el Dia Mundial de les Aus. I quin lloc millor que al Delta de l'Ebre? SEO/Birdlife sempre organitzen activitats interessants i informatius, i entretinguts pels més petits de casa.
Ja estem casi a punt de la temporada de caça, aixi que més val observar els aus mentre podem, ja que d'aqui uns dies se comença la lluita sempre igualada i justa; ocell vs bales, o, segons com, ocell vs home amb un pot de pega!
.....
This weekend is the World Bird Day, and SEO/Birdlife are organizing a fantastic weekend of activities (educational, bird-ringing, bird-watching, kids' games, and of course, a paella) in the Ebro Delta - one of the top nature spots in the Mediterranean for birdlife.
A week later, the hunting season starts, where once again man and his humble shotgun struggle to survive against those dastardly ducks, robins, thrushes, and anything else that flies or tweets.
A great day for Catalunya !!! Click here for the NY Times article which sums it up nicely - In Catalonia, a Last Day of Bullfighting. Goodbye toreros; hello bulls, hello future :)
And thanks to blogger-author Francesc Mompo for revealing this cool video of Jaques Brel.
Amb les presses d'acabar, ahir no vaig acabar de dir tot el que se m'havia vingut al cap amb el concert dels Sopa de Cabra. Evidentment aquests dies s'ha parlat molt a la premsa i a la radio i veig que tothom els compara amb els Rolling Stones, pero jo no acabo de veure les coincidencies. Com tothom, crec que els Sopa tenen dos èpoques bones, i la segona (Nou, Plou i fa Sol) em sonen com a molt a Bruce Springsteen, aixo si, Bruce també de la ultima epoca, la dels anthems de pop. Potser també es podria comparar amb els himnes dels U2?
La primera època, la que m'agrada més, sempre he pensat que sonaven més al que diem en anglès "pub rock", exemples clars del qual seria Nick Lowe o The Faces. I el concert també m'ho semblava, que aquest estil és el que els és més comode.
I qui eren The Faces? Aqui els teniu amb Stay With Me.
I l'ultima reflexió; Deu-n'hi-do la quantitat de gent que fumaven dins del recinte! I no era tabac precisament el que fumaven! Em feia creus - Hola nois, Woodstock ja s'ha acabat!!
El dia 10 de setembre, igual que unes altres persones, vam acudir al Palau Sant Jordi per veure i sentir el concert de Sopa de Cabra. Un concert molt esperat, però amb un sabor agri-dolç per alguna gent per la forma en que s’havia venut. Mira, tornem per a fer un últim concert. Pos, no, farem un altre i un altre. I anirem a Tarragona i Mallorca i Gerona. La gent que va pagar el doble per una entrada pel primer perquè pensaven que només n’hi hauria un, o la gent que va volar de Mallorca a Barcelona quan podrien haver-ho vist a casa ... en fi, tornem al concert.
No sóc cap expert en fer critiques musicals, però algunes reflexions sense ordre ni desordre si que puc deixar. Primer, aquest grup son musicalment molt bons! A banda dels habituals membres tenien el guitarrista dels Very Pomelo per substituir el membre original, “Ninyin”, que va morir al 2002. I quina guitarrista! Bonissim! Van tocar tots els temes esperats, des dels més rockeros del principis, fins els pop del final. Evidentment, les cançons de l’època del mig, i les en castellà, pos, no sonaven. De fet només van tocar un troç de “El sexo”, la més coneguda en castellà, dins un medley amb Blujins Rock, quan la gent ja anava tan llançada que ningú va tenir temps de xiular-los. Encara que crec que en aquest concert, no els hauria xiulat ningú fessin el que fessin. Res fora del guió, i en un dels “encores” van tocarRock n Roll dels Led Zeppelin però, no sé si per l’edat de la gent o un desconeixement de la peça, no va rebre gaire entusiasme quan, per mi, era la millor de la nit!
Un gran plus per mi, la puntualitat. Van començar amb només 8 minuts de retard. No entenc com no poden començar a l’hora exacte, però no ens podem queixar, 8 minuts és tot un èxit per un acte així aquí. El concert de U2, però, a Sheffield al 2010 no va començar al minut que tocava, sinó al segon!
Més coses; Quintana ja podria tallar-se els cabells, que tots tenim un edat.
Després de sentir el concert i unes setmanes xupant-me tots els LPs, la conclusió en general que tinc d'aquest grup és que; les lletres de les primeres cançons eren més originals i bones (Boig de la ciutat, carrer dels torrats...). Les cançons dels ùltims LPs havien guanyat molt en musica i producció però les lletres ja són les típiques inutiles, per a mi!, tipus “si tu vens, jo em quedo; no tornaré si tu no vens; si busques, ho trobaras; les estrelles brillen, però la nit és fosca; ella va entrar per la porta i l’amor va sortir per la ximenea”.... Zzzzz.
Més aspectes no estrictament musical: és ben coneguda que Quintana, i suposo el grup, no són dels més radicals en el tema català. Son més del rotllo "tots som iguals, amor i pau ...". Al concert, suposo que veient que el seu mercat és Catalunya després dels entrebancs que han sofert, ho va intentar arreglar – a mitges. No va quedar gens clar el que pensa ara, cosa que no està mal per un missatge polític! En un moment es va enrotllar explicant l’evolució dels seus pensaments però no vaig entendre fins a on ha arribat, o de que parlava realment! De fet, un parell de cops que la gent va començar a cridar Independencia, pos, des del escenari no van fer cap intenció de seguir el joc, i van arrancar en la propera cançó. També em vaig fixar que un cert tipus de gent vestit amb l’uniforme de “pijos de Barcelona” tampoc es van aixecar per cridar-ho.
Tot s’ha de dir, la gent no demanava In-Inde-Independencia, sinò In-Inda-Indapendencia. Suposo que és el mateix. Quintana i cia tampoc canten “Mai trobaras” sinó una cançó pareguda, “Mai trubaras”.
Dins del recinte hi ha uns homes que porten barrils de cervesa a l’esquena i un tub amb aixeta i van omplint gots per a vendre a la gent que no vol marxar del concert per anar al bar. Tot un invent!! Jo vull un! A Tortosa això encara no ha arribat aquesta meravella. La pega és que, encara que evidentment son els venedors oficials, autoritzats pel Palau (un palau amb nom ben català), en un concert (de musica catalana) al capital de Catalunya ... pos, al cartell que tenien, diu només “Drinks – Bebidas” – dos llengues en perill d’extinció!
En fi, ja que no som adolescents, quan anem als concerts ens fixem en més coses i no ens emborratxem com abans, però el resumen seria un aprovat notable :) .... Last week we went to a concert of the Catalan group, Sopa de Cabra. Check ‘em out!
Avui fa 10 anys de la manifestació de la PDE a Brussel•les. Llegint al seu bloc podem saber més sobre els fets generals, però avui s’ha proposat que els blocaires fessem algun apunt personal sobre aquell dia. Que recordem? Diferents sensacions. Cansament. Abans de la mani, natros havíem estat 2 setmanes amb la Marxa Blava, des de Lyon fins Brussel•les. La Marxa va ser tota una experiència, molts d’amistats nous, molts activitats a favor dels rius, i molta marxa i poc descans. I poc menjar. Com que el més fàcil en aquests casos per la gent que ens rebia era fer un menjar ùnic, jo sent vegetaria, pos, bàsicament van ser 15 dies de pa i formatge! L’ambient en la Marxa era increïble, només superat pel dia de la mani. Vam arribar a Brussel•les el dia 8, com molta gent que venia expressament pel dia 9. Aquella nit a Brussel•les se sentia molt de català pels carrers.
Del dia 9, l’emoció va ser brutal quan vam arribar al punt de trobada i ens vam adonar de quanta gent realment erem – uns 15.000 diuen! Penseu-ho bé, 15.000 persones vingudes expressament des d’aquestes terres (perquè dubto que molta gent de Brussel•les va sortir al carrer). I la pluja, no es pot parlar d’aquell dia sense nombrar la pluja i el fred que vam passar. A la tarda vam quedar en uns amics que havien vingut a la mani també i el dia 10 la gent que encara hi erem, ens vam concentrar al Parlament Europeu. Ahir vam esperar, cantant, fins que van sortir els representants de la PDE que havien entrat a dins per entregar les nostres peticions. Suposo que va ser l’ultima vegada que es va deixar apropar la gent tan a prop del Parlament, ja que el dia desprès va ser el 11 setembre 2001.
Natros vam quedar un altre dia a Brussel•les i vam volar cap a Londres el dia 11. Allí ens vam trobar amb un aeroport ple de policies amb metralladors però no vam saber res del que havia passat a NY fins que vam entrar un pub a l’estació de Sant Pancras i vam vore les noticies.
Que més? Que vam fer la marxa de país en país sense tenir Euros, per tant anavem canviant de monedes. No teníem telèfon mòbil, per tant un munt de monedes a les cabines. Vaig descobrir que els belgues també es tornen bojos pels pataques fregides. Que Brussel•les sembla bonic però no estavem pel labor del turisme. Que si la gent s’ho proposa, es poden aconseguir moltes coses – no cal caure en l’apatisme i cinisme que provoquen molts de politics. .... 10 years ago today 15,000 people, mainly from Catalunya and Aragon, marched through Brussels in defence of the river Ebro. The PDE (Ebro Defence campaign movement) had spent months organizing this act. In August a march set off from the Ebro Delta which would arrive in Brussels on the 8th September. The first days there were literally thousands of participants walking alongside the river upstream towards the Pyrenees. Obviously the stages in France, Germany, Holland had less walkers but we received a warm welcome wherever we went, meeting up with other social and environmental groups along the way. Then 15,000 people came on the 9th especially for the huge demonstration planned. Think about that for a moment. 15,000 people travelling from hundreds of miles away “just” to demonstrate on the streets of the European capital!
Why? The Spanish government was planning a dam building scheme and huge water transfer to the south of Spain for speculative tourism, building and leisure interests. This would have bled the Ebro dry, and left the Delta – one of the most important natural areas in Spain – in a precarious situation. We believed these plans contravened European Directives and as such should not receive a green light nor the 8,000 million euros funding the government had requested. The huge social movement backed our technical explanations and gave us the support to make the European Commission take our demands seriously. It would take another 4 years of intense lobbying, and a brutal “battle” with the Spanish government played out in the corridors of Brussels, but eventually in 2004 the Commission came down on our side.
L’any 1986 ELO va fer un últim concert a Birmingham per recollir diners per una organització que ajuda als xiquets amb problemes de salut. I jo estava!! Repeteixo, quan semblava que mai més tocarien junts, jo estava en un concert dels ELO!!!
Desprès es va des-fer el grup i Jeff Lynne començava a treballar amb George Harrison (recordeu la connexió Beatles?!) en diversos projectes com els Travelling Wilburys. Bev Bevan va decidir continuar com a ELO 2, amb nous membres del grup i van gravar un par de LPs durant els 90, però no els he escoltat mai. A l’any 2001 Jeff Lynne es va ajuntar de nou amb Richard Tandy per gravar un nou LP dels ELO, Zoom, amb la col·laboració de George Harrison. Amb mort de Harrison, però, aquest nou començament també s’ha entrat en una fase de limbo que no se sap si tindrà continuació o no ...Els singles van ser Alright i Moment in Paradise.
....
In 1986, against all the odds, ELO decided to play live once more - in the Heartbeat charity concert in Birmingham. And I was there !!!!
After this they disbanded and Jeff went on to work with George Harrison (anyone mention the ELO-Beatles link?), on various projects, including the Travelling Wilburys.
For some reason Bev Bevan got his own band together, called them ELO2 and released a couple of LPs which I've never listened to.
In 2001, Jeff got back together with Richard Tandy and decided to record a new ELO album, Zoom, with the help of George Harrison. A promising re-start, though, was put on hold after Harrison's death ... and we're still waiting for Jeff's next move ELO-wise.
Here's a single from Zoom to wind up this series - for now ....
El grup s'estava des-fent però Jeff Lynne, Bev Bevan i Richard Tandy es van quedar per fer un nou LP l’any 1985, Balance of Power. Evidentment en aquell moment ho vaig comprar en vinil però ara que he estat buscant versions digitals dels LPs, aquest ni m’he molestat en buscar. Fins i tot van deixar d'usar el logo tipic dels ELO! Grrr!
Calling America.
...
ELO were winding up quickly, but the three "originals", Jeff, Bev, and Richard stayed on for one last LP. 1985's Balance of Power. Being a fan, I bought it straight away on vinyl, and listened to it twice! Now I've not even bothered downloading a digital version of it. They didn't even use their famous groovy logo!
