dissabte, 24 de setembre de 2011

El Boig de la Ciutat - Sopa de Cabra - i el concert.

El dia 10 de setembre, igual que unes altres persones, vam acudir al Palau Sant Jordi per veure i sentir el concert de Sopa de Cabra. Un concert molt esperat, però amb un sabor agri-dolç per alguna gent per la forma en que s’havia venut. Mira, tornem per a fer un últim concert. Pos, no, farem un altre i un altre. I anirem a Tarragona i Mallorca i Gerona. La gent que va pagar el doble per una entrada pel primer perquè pensaven que només n’hi hauria un, o la gent que va volar de Mallorca a Barcelona quan podrien haver-ho vist a casa ... en fi, tornem al concert.

No sóc cap expert en fer critiques musicals, però algunes reflexions sense ordre ni desordre si que puc deixar.
Primer, aquest grup son musicalment molt bons! A banda dels habituals membres tenien el guitarrista dels Very Pomelo per substituir el membre original, “Ninyin”, que va morir al 2002. I quina guitarrista! Bonissim!
Van tocar tots els temes esperats, des dels més rockeros del principis, fins els pop del final. Evidentment, les cançons de l’època del mig, i les en castellà, pos, no sonaven. De fet només van tocar un troç de “El sexo”, la més coneguda en castellà, dins un medley amb Blujins Rock, quan la gent ja anava tan llançada que ningú va tenir temps de xiular-los. Encara que crec que en aquest concert, no els hauria xiulat ningú fessin el que fessin. Res fora del guió, i en un dels “encores” van tocar Rock n Roll dels Led Zeppelin però, no sé si per l’edat de la gent o un desconeixement de la peça, no va rebre gaire entusiasme quan, per mi, era la millor de la nit!

Un gran plus per mi, la puntualitat. Van començar amb només 8 minuts de retard. No entenc com no poden començar a l’hora exacte, però no ens podem queixar, 8 minuts és tot un èxit per un acte així aquí. El concert de U2, però, a Sheffield al 2010 no va començar al minut que tocava, sinó al segon!

Més coses; Quintana ja podria tallar-se els cabells, que tots tenim un edat.

Després de sentir el concert i unes setmanes xupant-me tots els LPs, la conclusió en general que tinc d'aquest grup és que; les lletres de les primeres cançons eren més originals i bones (Boig de la ciutat, carrer dels torrats...). Les cançons dels ùltims LPs havien guanyat molt en musica i producció però les lletres ja són les típiques inutiles, per a mi!, tipus “si tu vens, jo em quedo; no tornaré si tu no vens; si busques, ho trobaras; les estrelles brillen, però la nit és fosca; ella va entrar per la porta i l’amor va sortir per la ximenea”.... Zzzzz.

Més aspectes no estrictament musical: és ben coneguda que Quintana, i suposo el grup, no són dels més radicals en el tema català. Son més del rotllo "tots som iguals, amor i pau ...". Al concert, suposo que veient que el seu mercat és Catalunya després dels entrebancs que han sofert, ho va intentar arreglar – a mitges. No va quedar gens clar el que pensa ara, cosa que no està mal per un missatge polític! En un moment es va enrotllar explicant l’evolució dels seus pensaments però no vaig entendre fins a on ha arribat, o de que parlava realment! De fet, un parell de cops que la gent va començar a cridar Independencia, pos, des del escenari no van fer cap intenció de seguir el joc, i van arrancar en la propera cançó. També em vaig fixar que un cert tipus de gent vestit amb l’uniforme de “pijos de Barcelona” tampoc es van aixecar per cridar-ho.

Tot s’ha de dir, la gent no demanava In-Inde-Independencia, sinò In-Inda-Indapendencia. Suposo que és el mateix.
Quintana i cia tampoc canten “Mai trobaras” sinó una cançó pareguda, “Mai trubaras”.

Dins del recinte hi ha uns homes que porten barrils de cervesa a l’esquena i un tub amb aixeta i van omplint gots per a vendre a la gent que no vol marxar del concert per anar al bar. Tot un invent!! Jo vull un! A Tortosa això encara no ha arribat aquesta meravella.
La pega és que, encara que evidentment son els venedors oficials, autoritzats pel Palau (un palau amb nom ben català), en un concert (de musica catalana) al capital de Catalunya ... pos, al cartell que tenien, diu només “Drinks – Bebidas” – dos llengues en perill d’extinció!

En fi, ja que no som adolescents, quan anem als concerts ens fixem en més coses i no ens emborratxem com abans, però el resumen seria un aprovat notable :)
....
Last week we went to a concert of the Catalan group, Sopa de Cabra. Check ‘em out!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada