divendres, 9 de setembre de 2011

Brussel·les, 9 de setembre 2001.





Avui fa 10 anys de la manifestació de la PDE a Brussel•les. Llegint al seu bloc podem saber més sobre els fets generals, però avui s’ha proposat que els blocaires fessem algun apunt personal sobre aquell dia. Que recordem?
Diferents sensacions. Cansament. Abans de la mani, natros havíem estat 2 setmanes amb la Marxa Blava, des de Lyon fins Brussel•les. La Marxa va ser tota una experiència, molts d’amistats nous, molts activitats a favor dels rius, i molta marxa i poc descans. I poc menjar. Com que el més fàcil en aquests casos per la gent que ens rebia era fer un menjar ùnic, jo sent vegetaria, pos, bàsicament van ser 15 dies de pa i formatge! L’ambient en la Marxa era increïble, només superat pel dia de la mani. Vam arribar a Brussel•les el dia 8, com molta gent que venia expressament pel dia 9. Aquella nit a Brussel•les se sentia molt de català pels carrers.



Del dia 9, l’emoció va ser brutal quan vam arribar al punt de trobada i ens vam adonar de quanta gent realment erem – uns 15.000 diuen! Penseu-ho bé, 15.000 persones vingudes expressament des d’aquestes terres (perquè dubto que molta gent de Brussel•les va sortir al carrer). I la pluja, no es pot parlar d’aquell dia sense nombrar la pluja i el fred que vam passar. A la tarda vam quedar en uns amics que havien vingut a la mani també i el dia 10 la gent que encara hi erem, ens vam concentrar al Parlament Europeu. Ahir vam esperar, cantant, fins que van sortir els representants de la PDE que havien entrat a dins per entregar les nostres peticions. Suposo que va ser l’ultima vegada que es va deixar apropar la gent tan a prop del Parlament, ja que el dia desprès va ser el 11 setembre 2001.



Natros vam quedar un altre dia a Brussel•les i vam volar cap a Londres el dia 11. Allí ens vam trobar amb un aeroport ple de policies amb metralladors però no vam saber res del que havia passat a NY fins que vam entrar un pub a l’estació de Sant Pancras i vam vore les noticies.



Que més? Que vam fer la marxa de país en país sense tenir Euros, per tant anavem canviant de monedes. No teníem telèfon mòbil, per tant un munt de monedes a les cabines. Vaig descobrir que els belgues també es tornen bojos pels pataques fregides. Que Brussel•les sembla bonic però no estavem pel labor del turisme. Que si la gent s’ho proposa, es poden aconseguir moltes coses – no cal caure en l’apatisme i cinisme que provoquen molts de politics.
....
10 years ago today 15,000 people, mainly from Catalunya and Aragon, marched through Brussels in defence of the river Ebro. The PDE (Ebro Defence campaign movement) had spent months organizing this act. In August a march set off from the Ebro Delta which would arrive in Brussels on the 8th September. The first days there were literally thousands of participants walking alongside the river upstream towards the Pyrenees. Obviously the stages in France, Germany, Holland had less walkers but we received a warm welcome wherever we went, meeting up with other social and environmental groups along the way. Then 15,000 people came on the 9th especially for the huge demonstration planned. Think about that for a moment. 15,000 people travelling from hundreds of miles away “just” to demonstrate on the streets of the European capital!



Why? The Spanish government was planning a dam building scheme and huge water transfer to the south of Spain for speculative tourism, building and leisure interests. This would have bled the Ebro dry, and left the Delta – one of the most important natural areas in Spain – in a precarious situation. We believed these plans contravened European Directives and as such should not receive a green light nor the 8,000 million euros funding the government had requested. The huge social movement backed our technical explanations and gave us the support to make the European Commission take our demands seriously. It would take another 4 years of intense lobbying, and a brutal “battle” with the Spanish government played out in the corridors of Brussels, but eventually in 2004 the Commission came down on our side.

2 comentaris:

  1. Deu anys després, molts dels manifestants a Tortosa han donat la majoria absoluta a CiU, un dels dos responsables de la protesta. Per a mi, queda la reivindicació, mai millor dit, aigualida. tot i que m'emociona veure com va reaccionar la gent ara fa 10 anys... tot i que amb memòria de moixó.

    ResponElimina
  2. En aquest tema, hauré de discrepar una mica! Crec que els votants/ciutadans pensen, per be o per mal, que no importa gaire qui mana , en qüestions d'aigua, i passat un temps ja s'havien decubut tant amb els altres que tornava a tocar votar a CiU.
    Com saps, els PSOE/PSC no s'han lluit mai en aquest tema, des dels 90. Fins i tot la derogacio del PHN va quedar a mitges, permitint-los fer el canal X-S, que serà el proxim transvasament. El PSOE a Madrid, i el Tripartit a Catalunya, han tingut 8 anys per aprovar el Pla de Conca, i fixar un Caudal garantizat per l'Ebre, i no han sigut capaços. Han tingut 8 anys per aturar el canal X-S i racionalitzar el canal Segarra-garrigues, que serà el transvasament a BCN, i no ho han fet. I per colmo, al 2008 van proposar el transvasament a BCN. En fi, jo tinc clar qui son els pitjors i més clars en aquest tema, PP i CiU, pero molta gent en que parles ja no saben en qui confiar a l'hora de parlar de l'Ebre, i per aixo suposo que no ho tenen en compte a l'hora de votar i miren altres criteris ....

    ResponElimina