Els 1980 van ser la gran època per a la música de Sheffield. Mentre la ciutat patia els efectes del govern conservador de Margaret Thatcher, i l’ajuntament socialista era cada cop més radical, sembla que la joventut es tirava de cara al electro-pop. Ja he recordat a ABC i Heaven 17 en apunts anteriors, avui toca al Human League.
Han tingut diversos membres però el figura constant ha sigut Phil Oakey, compositor i cantant del grup. De fet el grup originalment va ser idea de Martyn Ware i Ian Craig, qui desprès marxarien per divergències amb Oakey, i van formar el Heaven 17. La segona època del Human League, quan Oakey es va envoltar amb dues noies adolescents, Susan Ann Sulley i Joanne Catherall, és la més coneguda. D’aquí va sortir el LP Dare i el seu single Don’t You Want Me (Oakey, Callis, Wright). Com molts de grups dels 80, han continuat treballant, sempre amb aquests tres com a membres permanents i encara fan algun LP i gires. Com ha passat també amb altres grups, sorry, però no els he seguit la pista.
Vinga, tots junts, You were working as a waitress in a cocktail bar, when I met you ...
aquí m'has tocat un punt sensoble. The Human League. Brutals abans i després.
ResponEliminaHan seguit fent coses, i tenen un munt innacabable de cançons bonissimes.
Phil Oakey en un geni.
Salutacions.
thanks, investigaré el que han estat fent, jo m'havia quedat als 80s amb ells - has sentit la cançó que ha fet Little Boots juntament amb Phil Oakey? Es bonissima!! A la proixma sessio de hits de Yorkshire, ho ficaré pero si no podeu esperar es diu "Symmetry".
ResponEliminaDoncs no, no l'havia escoltat. La veritat, es que pinta molt bé.
ResponEliminaMoltes gràcies.
Te'n dec una.
:)