dilluns, 2 de novembre de 2009

Relax - Frankie Goes To Hollywood

El dissabte vam ser entre 15 i 20 mil persones a la manifestació. Això representa aproximadament el 10% de la població les Terres de l’Ebre. I si 100 o 200.000 persones sortissin al carrer a Barcelona pel tancament d’una fabrica allí – hi hauria soluciones?

Bé, deixem que ara parlin els empresaris i el President Montilla, i tornem a parlar de temes importants com lleones perdudes i assassinats orientals a les Terres de l’Ebre –i aquí tornem a la música.

Aquest any celebrem els 25 anys des de que Frankie Goes To Hollywood van fer tremolar les llistes d’èxits i el establishment britànic! Ara sembla estrany que el BBC va prohibir una cançó per parlar, però tampoc obertament, del sexe, o que s’escandalitzin per els comentaris i actuacions del grup, ara quan tenim sexe, violència, drogues, i rock ‘n’ roll, a totes hores en prime-time TV.

En fi, amb l’ajut de les prohibicions (quan aprendran, que prohibint una cosa, només generen més interès?), van arribar a ocupar el primer lloc de les llistes de ventes durant 5 setmanes amb Relax (Don’t Do It) (Gill, Johnson, Nash, O'Toole). Desprès, surfejant damunt de l’ona de l’escàndol, el segon single, Two Tribes va passar 11 setmanes al numero 1. No diré que no són bones cançons però si que és cert que molta gent les compràvem només pel thrill de fer alguna cosa que no volien que féssim. El tercer single va ser Power Of Love que també va arribar al numero 1 pel Nadal del mateix any, deixant clar que el 1984 havia sigut l’any dels Frankie ...

3 comentaris:

  1. Quin tema!!!!!!!!!!!!
    Passen els nays, i segeix sent brutal.
    UN grup que feia un "singles" impresionants, però els albums......
    Salutacions.

    ResponElimina
  2. Ahhhh
    i sobre el "intranscendent" tema del tancament de Liar............el conec personalment (treballo a una multinacional nipona de l'automobil) i és el que passa quan es treballa quasi exclusivament amb un sol client.

    El M.H. Sr. Montilla i companyia, el que haurien de fer, és un altre model de país.

    Salutacions, independència i justícia social.

    ResponElimina